CURRÍCULUM
RÉSUMÉ
GORETTY
www.goretty.com
instagram-twitter @GorettyArt
Currículum:
Goretty és la signatura de Goretti Pomé, artista nascuda al Pallars i que viu a Barcelona. Va ser iniciada en la pintura pel mestre fauvista Miquel Villà, col·lega de Duchamp i Fautrier a París. Llicenciada en Belles Arts l'any 1992 a la Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona. Estudis de Doctorat en Imatge i en educació en art.
Les seves obres d'art sempre han estat connectades amb la natura i les qüestions profundes de l’ésser humà. Des dels elements de la natura a la recerca del sentit de la vida, des de l’absurd a l'essència.
Creadora del batxillerat d'arts i la Mostra d'Art Jove a Escolàpies Llúria el curs 2000-01. Membre de la Junta Directiva de l'Associació Catalana d'Artistes Plàstics on va promoure artistes. Ha rebut reconeixements nacionals i internacionals per la seva obra. Des de fa anys escriu sobre art i espiritualitat. També ha impulsat ARSVIVA on es promouen artistes envers l'Art i l'Espiritualitat. Co-autora del llibre Art i Creació.
Experiència a destacar
2023- Co-autora del llibre ART i Creació, juntament amb la poeta Mercè Amat. Pròleg de Carles Duarte i Epíleg de Ramon Casalé.
2019 fins l’actualitat: Impuls del Grup ARSVIVA. Promoció d’artistes en ART i Espiritualitat. Curodoria d’exposicions en Sta. Ma del Mar,
St Pere de Puel·les, St Pau del Camp, Facultat de Comunicació Blanquerna i a Càritas. Creació de material pedagògic per la FECC
sobre Art i Espiritualitat.
2018- Pintura mural Monestir de Sta. Caterina. Església Mare de Déu del Roser. C/ Ausiàs March. Eixample-Barcelona.
2010- Artiste invitée d’Honneur a le XXVIII Grand Prix d’Arts Plàstiques de Fousseret. France.
2010- Pintures encarregades pel Monestir de les Avellanes.
2000-01 Creació del Batxillerat d’Arts i la Mostra d’Art d’Escolàpies Llúria.
1999- Premi NADAL cava.
1998 i 2008- 1r i 2n Premi a Salàs del Pallars. Lleida.
1997, 1998, 1999 i 2008- Premi nacional de pintura Juan Ramon Masoliver.
1995- PREMI XIV Mostra d’Arts Plàstiques. Generalitat de Catalunya.
1992-1994- Estudis de Doctorat amb el tema de la Realitat Virtual.
1990-1992- Membre de la junta directiva de l’Associació Catalana d’Artistes Plàstics. Coordinació d’Exposicions.
1992- Llicenciada en Belles Arts. Universitat de Barcelona.
Exposicions i Projectes Individuals
2020- SANT PERE DE PUEL·LES. Barcelona.
2019- FÀBRICA C-13- La Pobla de Segur.
2018- MURAL A L’ALTAR MAJOR DEL CONVENT DE SANT CATERINA. EPIKLESIS.
2016- SALA PERE CASALDÀLIGA. 7 DONS DE L’ESPERIT. Barcelona.
MONESTIR DE POBLET.
GALERIA ARTEMISIA. LEs Franqueses del Vallès. Barcelona.
2014- CLAUSTRE DE STA. ANNA. BARCELONA.
MONESTIR DE SANT JERONI DE LA MURTRA. Badalona..
2012- ESPAI PERE PRUNA. CENTRE CÍVIC Ajuntament de Barcelona.
2011- SALA D'ART CONTEMPORANI AJUNTAMENT DE BARCELONA. CENTRE CÍVIC ATENEU FORT PIENC.
"TRES AMORS I TRES ARTS" Homenatge a Joan Maragall. Barcelona
ESPAI URS VON BALTHASAR. CCU.
Capella del seminari conciliar. 10 anys ISCREB virtual. Barcelona.
2010- MONESTIR DE LES AVELLANES. Balaguer-Àger. Lleida.
2009- CENTRE D’ ART LA RECTORIA. Sant Pere de Vilamajor. Barcelonès.
2001- PALAU PALMEROLA. Barcelona.
2000- Sala Cultural. El comú de Particulars. La Pobla de Segur
Museu-Molí de l´Oli (De Sant Josep). La Pobla de Segur.
1998 Sala Hispano 20. Barcelona.
Teatre Artenbrut. Barcelona.
1997 Lola Anglada. Barcelona.
1996 Sala Hispano 20. Barcelona.
1995 Teatre Artenbrut. Grec 95. Barcelona .
Taller Ciranda. Barcelona- Sarrià.
1994 Espai d´ Art Mercat Galvany. Barcelona.
1992 Facultat de Filosofia i Lletres
Universitat de Saragossa.
Galeria Verdaguer. Esplugues de Llobregat.
Galeria Primart. Badalona.
Ajuntament d´Albacete. Albacete.
Hotel Melià. Barcelona.
1991 Lola Anglada. Barcelona.
Casa Madrid . Barcelona.
Sala Galvany. Barcelona.
1990 Putxet. Barcelona.
Comú de Particulars. Sala de Cultura de la Pobla de Segur. (Pallars Jussà).
1989 Sala d´Exposicions de la Caixa. Esplugues de Llobregat.
La Gramola. Tàrrega.
Exposicions Col.lectives
2024- Art Descalç per la Terra. Itinerant a Girona i a Casa Lluvià. Manresa.
2023- Art Descalç per la Terra. Itinerant per claustre de Sant Pau del Camp, Sala Ronda Barcelona i Centre Cívic Barceloneta. Barcelona.
2022- Art Descalç per la Terra. Monestir de Sant Benet de Montserrat.
2021 EXPO 33È FIRART. Vilafranca del Penedès.
2015 EXPO FAD. Tallers oberts . Barcelona
2014 POP UP GALLERY. Barcelona.
2013 ESPAI VON BALTHASAR. Tenen ulls i no hi veuen. Lumen Fidei. Barcelona.
2011 CENTRE CULTURAL CAN BARRADAS. Contra la intolerància. Ajuntament de ll'Hospitalet de Llobregat.
2010 GRAND PRIX D’ ARTS PLASTIQUES. Le Fousseret. France.
2008 MUSEU DE SALÀS DEL PALLARS. Pallars Jussà.
Sala Cultural El Comú de Particulars. La Pobla de Segur.
AUDITORI MUNICIPAL DE MONTCADA I REIXACH. Montcada i Reixach.
2007 MUSEU COMARCAL DE TREMP. Fira d´Art Salàs del Pallars.
PALAU DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA: “Artistes del Pallars exposen a Lleida”: “ Tres mirades diferents”.
1999 Confraria del Vi i el Cava. Torre Ramona. Sant Sadurní d´Anoia.
Auditori Municipal de Montcada i Reixac.
Mercart. Esbart de Sant Cugat del Vallès. Barcelona.
2n Autoservei de Pintura. Salàs de Pallars. Pallars Jussà.
Firart. Vilafranca del Penedès.
1998 Mercart. Esbart de Sant Cugat del Vallès. Barcelona.
2n Autoservei de Pintura. Salàs de Pallars. Pallars Jussà.
1997 Auditori Municipal de Montcada i Reixac.Premi Nacional de Pintura Juan Ramon Masoliver.
Pati Manning. Casa de la Caritat.
1r Autoservei de Pintura. Salàs de Pallars. Pallars Jussà.
1996 Sala Busquets. Escola Massana. Barcelona.
Centre Cívic del Bessòs. Barcelona.
1995 Museu d´Art de Girona. Girona.
Saló Víctor Siurana. Universitat de Lleida. Lleida.
Casa Castellarnau. Tarragona.
Lola Anglada. Barcelona.
1994 Sala d´Exposicions del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Lleida.
1992 Centre Cívic del Poblenou. Barcelona.
Reial Monestir de Santa Isabel. Sarrià. Barcelona.
1991 Galileu- Galilei Tallers de l´ACAP. Sants. Barcelona.
Comú de Particulars. Sala de Cultura de La Pobla de Segur. Pallars Jussà.
Galvany. Setmana Cultural de “Castilla- la Mancha a Catalunya”. Barcelona.
Sala d´Exposicions de “la Caixa”. Esplugues de Llobregat.
Tallers d´Art de Sants. Barcelona.
Les Rendez-Vous de Clairfont . Toulouges. França.
1990 Sala de Cultura d´Andorra.
Sala de Cultura de Tremp. Pallars Jussà. Col·lectives Mostres d´Art dels artistes de La Pobla de Segur. Comú de Particulars. La Pobla de Segur. Pallars Jussà.
0 notes
Comentari d'un audiovisual
Analitzem la pel·lícula "La Teoria Sueca de l'Amor".
La pel·lícula "La Teoria Sueca de l'Amor" és una reflexió sobre la manera com vivim i busquem l'amor a la societat actual. A través de la narrativa, es qüestiona la idea que la felicitat i la realització personal es poden trobar mitjançant relacions romàntiques o matrimonis perfectes. En comptes d'això, s'argumenta que l'amor veritable i durador és una cosa que es troba dins d'un mateix i que es pot compartir amb altres persones en una varietat de formes.
A més, la pel·lícula també aborda temes com la solitud, la tecnologia i el seu impacte en les relacions humanes, i la importància de trobar un propòsit i un significat a la vida. D'aquesta manera "La Teoria Sueca de l'Amor" ens invita a reflexionar sobre la nostra pròpia recerca de l'amor i la felicitat, i a qüestionar els supòsits i mites que s'han difós a la societat sobre aquests temes. Ens permet ser crítics amb la individualització i a reflexionar sobre el fet que sovint ens les haguem d'arreglar com podem amb el suport de la gent que ens envolta, també genera satisfaccions, les quals no et dóna la societat dels individus. A Madrid, es produïen migracions de dones joves del Marroc que no volien casar-se amb el que dictava la seva família o de dones separades, mentre que a Barcelona, les migracions eren de reagrupament familiar, dones casades que es retrobaven aquí amb els seus respectius marits. Aquí entre la qüestió de la modernitat i les societats arcaiques. Aquestes últimes s'associen a accions col·lectives, mentre que la modernitat s'associa a la individualització. Weber va ser un dels primers que va parlar d'Alemanya com un país modern, ja que en tema religiós cada individu vivia la seva espiritualitat de manera individual, en canvi, Andalusia era arcaica, pel fet que la religió es vivia de manera col·lectiva, realitzant processons on assistien milers de persones. Què passa si traslladem la teoria de la individualització a l'àmbit educatiu? Doncs que ens trobem amb el gran dilema actual: l'educació personalitzada. És bona? És dolenta? Fins a quin punt personalitzar tant els aprenentatges és convenient per l'estudiant? Els hi estem fent un favor a l'alumnat? L'estem condemnant?
0 notes
ESP || Esta ilustración, aunque hace unos años que la hice, sigue siendo una de mis favoritas. Ayer fue el día de la madre y no hay mejor día para contaros la historia detrás de ella. Hace unos años mi madre se embarcó en el proyecto de abrir un espacio propio como terapeuta, como todos cuando empezamos un nuevo proyecto tenia mucha ilusión y nervios. Yo quise contribuir con una ilustración que le diera buena suerte y pensé en esta ave majestuosa, la cual en muchas culturas esta relacionada con la buena suerte, la compasión, la bondad y la resurrección, acompañado de diferentes flores como el lotus, símbolo de la espiritualidad, e insectos polinizadores esenciales para la vida. Aunque en estos momentos casi todos los autónomos vivimos momentos de incertidumbre, espero que esta ilustración le siga dando toda la buena suerte necesaria para volver a florecer!🌻
ENG || This illustration, although I did it a few years ago, is still one of my favorites. Yesterday was Mother's Day and there is no better day to tell you the story behind it. A few years ago my mother embarked on the project of opening a space of her own as a therapist, like everyone when we start a new project, she was very excited and nervous. I wanted to contribute with an illustration that would give him good luck and I thought of this majestic bird, which in many cultures is related to good luck, compassion, kindness and resurrection, accompanied by different flowers such as the lotus, symbol of spirituality, and pollinating insects essential for life. Although in these moments almost all the freelancers live moments of uncertainty, I hope that this illustration continues to give her all the good luck necessary to flourish again!🌻
CAT || Aquesta il·lustració, encara que fa uns anys que la vaig fer, segueix sent una de les meves preferides. Ahir va ser el dia de la mare i no hi ha millor dia per explicar-vos la història darrere d'ella. Fa uns anys la meva mare es va embarcar en el projecte d'obrir un espai propi com a terapeuta, com tots quan comencem un nou projecte tenia molta il·lusió i nervis. Jo vaig voler contribuir amb una il·lustració que li donés bona sort i vaig pensar en aquesta au majestuosa, la qual en moltes cultures està relacionada amb la bona sort, la compassió, la bondat i la resurrecció, acompanyada de diferents flors com el lotus, símbol de la espiritualitat, i insectes pol·linitzadors essencials per a la vida. Tot i que que a hores d'ara gairebé tots els autònoms vivim moments d'incertesa, espero que aquesta il·lustració li segueixi donant tota la bona sort necessària per tornar a florir! 🌻
follow my work!
INSTRAGRAM
TWITTER
8 notes
·
View notes
El Incal, de Jodorowsky i Moebius.
De les cendres del fallit projecte d'adaptació de Dune al cinema, Jodorowsky i Moebius reciclaren material creatiu per donar forma a El Incal, aventura iniciàtica del John Difool, un detectiu de poca monta engolit --com la resta de la població-- per una societat distòpica hiper-tecnificada i totalment abandonada als plaers més fugissers i a l'hedonisme més individualista.
Com en el gènere negre, tot arrenca a partir de la visita d'una misteriosa dama que li encarrega una missió que, per descomptat, es complica. I es complica molt, sobretot quan al John Difool li cau a les mans un petit objecte —l'Incal— que, en manipular-se, desplega tot un univers interior de llum i energia que s'integra amb els seus portadors.
El Difool ha topat amb una força sobrenatural, objecte de desig de tothom: de les classes superiors, de races alienígenes, de pinxos extravagants... Amb una colla d'altres personatges amb que es va topant, Difool arrenca una aventura per utilitzar les forces de la llum de l'Incal contra les de la foscor, que poc a poc semblen estar-se fent amb el control de l'univers conegut.
Moebius i Jodorowsky, així, enrolen al protagonista en una iniciació que l'ha de portar de la seva limitada existència — autocomplaent, materialista, enganxada als plaers més cutanis— a fer corpori un ésser més madur, espiritual, que mira cap a endins i no cap a enfora, que busca en sí mateix un univers més vast que el que pot recórrer amb la nau més veloç.
Barrejant mil-i-una influències religioses i pseudo-religioses, paganes, cabalístiques, filosòfiques, el tàndem creatiu forja una història iniciàtica amb un sincretisme ric alhora que caòtic, revestint el conjunt d'una espiritualitat assequible i popular que va calant a mesura que l'aventura es desplega.
Entretinguda, fascinant, evocadora, rica, enigmàtica i plena de detalls que només es van revelant amb les relectures, El Incal roman com una de les bandes déssinées capitals de la història del còmic, producte semi-lisèrgic de dues ments endollades a la locura creativa i a la forja d'una pilar imprescindible de la cultura pop del segle XX.
5 notes
·
View notes