Tumgik
#catalan:pronunciation
guillemelgat · 6 months
Text
youtube
Here's another song translation, by Mallorcan band Reïna! Since they're from the Balearic Islands and I don't think I've made a post about that dialect of Catalan I thought this would be an interesting chance to do that as well. But also the song is just really pretty, so I hope you guys enjoy!
Ja m’ha quedat clar que ara vols ser tu es dolent It’s become clear to me that now you want to be the bad guy I que m’escoltes per a no estar tot sol amb es teus pensaments And that you listen to me not to be all alone with your thoughts I que tots es camins que no fèiem encara hi són And that all the roads we never took are still there Tot i que ara semblin més llargs i torts Even though now they seem longer and more twisted
Ja m’ha quedat clar que no tenc clar si t’entenc It’s become clear to me that I’m not clear if I understand you I que te m’acostes per no estar tot sol en es mals moments And that you get close to me not to be all alone in the worst moments I que tot es temps que teníem s’ha fos And that all the time we had has melted Entre es dits que ara semblen més llargs i torts Between fingers that now seem longer and more twisted
[ TORNADA: Ets tan dolç que per dins me mata You’re so sweet that it kills me inside Te tenc tan a prop que sempre m’enrampes I hold you so close that you always give me a shock És tan fort que ja no té importància It’s so much that it doesn’t matter anymore Ets tan dolent que m’arriba a fer gràcia You’re so bad that it’s become funny to me ]
Ja m’ha quedat clar que ara ets tu es dolent It’s become clear to me that now you’re the bad guy I que m’enyores només quan saps que ho has fet malament And that you only miss me when you know you’ve done a bad job I maldament mos enteníem, ara ja no And even though we used to understand each other, we don’t now I d'ençà es dies crec que tornen més llargs i tot And from hereon out I think the days are becoming longer and all
[ TORNADA ]
Here are some features of Balearic/Mallorcan Catalan which you can hear in the song:
l'article salat - instead of el/la/els/les it's es/sa/es/ses
different distributions/realization of the neutral vowels - /ə/ can also be pronounced in stressed syllables (generally where you would have /ε/ in Central Catalan) and there's similar vowel reduction to Valencian of /ɔ/ and /o/ to /o/ rather than /u/
Using the pronomial clitics me/te/etc. which in Central Catalan usually only come after the verb before verbs instead of the forms em/et/etc. - also note mos (= ens/nos) which also occurs in lots of other dialects of Catalan
importància and gràcia are pronounced importanci and graci (this is common with a lot of words ending in -cia)
tenc = tinc
maldament = encara que
Bonus: Pronouncing /k/ as palatal /c/ - this is much less common, but the lead singer of Reïna does it which I thought was interesting (in contrast to Maria Jaume who doesn't seem to)
15 notes · View notes
guillemelgat · 3 years
Photo
Tumblr media
Crec que l’accent balear és el més adient pels americans perquè a nosaltres també ens agrada ficar vocals neutres a tot arreu (però només la e i la a, la o no), complicar encara més la pronunciació dels grup consonàntics, i pronunciar les o molt obertes and honestly tell me I’m wrong
5 notes · View notes
guillemelgat · 5 years
Text
Fenòmens fonètics en català
Aquí teniu alguns fenòmens que ocorren en català quan dues paraules es pronuncien juntes.
*IMPORTANT: Aquests fenòmens només ocorren a l'oral, no els escriviu! Només els he escrit aquí per donar-vos una idea de com sonen.*
L'elisió
Si hi ha dues vocals en contacte i una d'elles és una vocal neutra, aquesta no hauria de sonar.
quina hora és → quin'or'és
una illa → un'illa
pa amb oli → pa'mboli
La sinalefa
Les vocals al final d'una paraula i el principi de la següent formen un diftong.
qui ho sap → quiusap
no hi toca → noitoca
La sonorització
Quan una paraula acaba en una consonant sorda, i el següent comença amb una vocal, la consonant se sonoritza.
els ous → el[z]ous (c.f. els sous → el[s]ous)
peix espasa → peigespasa
despatx ampli → despaigampli
La geminació
Amb els següents lletres i dígrafs, pronunciar-los com si un síl·laba acabés amb aquest so i la següent començava amb el mateix: b, d, g, l, ll, m, n, p.
Si ortogràficament les lletres es posen juntes: dd, l·l, mm, nn, pp
Després d'una t ortogràficament: tl, tll, tm, tn,
Abans d'una l: bl, gl
En altres casos concrets: nm /mm/
tarannà → ta.ran'na
adduir → ad.du'ir
immens -> im'mens
col·legi → col'le.gi
atleta → al'le.ta
setmana → sem'ma.na
espatlla → es'pall.lla
poble → pob.ble
segle -> seg.gle
enmig -> em'mig
L'emmudiment
Algunes consonants no es pronuncien, sobretot a final de mot, en els casos següents:
La r final, sempre (menys alguns casos que veurem més endavant).
La b o p de -mb o -mp a final de síl·laba o paraula.
La t o d si venen després d'una l o n i a final de paraula.
En els plurals de paraules que acaben en -x o -ig.
La primera r en prendre (i qualsevol paraula derivada d'aquesta).
La primera r en arbre.
La s d'aquest i aquests.
camp → cam
rumb → rum
compte → comte
cant → can
profund → profun
malalt → malal
raigs = raig
índexs = índex
prendre → pendre
comprendre → compendre
arbre -> abre
aquest -> aquet
aquest -> aquets
La sensabilització
La contrària de l'emmudiment - quan un d'aquests sons sí que es pronuncia (en contacte amb una altra paraula).
La p i b en contacte amb una paraula que comença amb vocal.
La -t dels gerundis i la r dels infinitius quan s'hi afegeix un pronom feble que comença amb un so vocàlic.
La -t de sant i cent en contacte amb una paraula que comença amb vocal.
La s d'aquest (però mai aquests!) en contacte amb una paraula que comença amb vocal.
Amb algunes paraules que acaben amb r, sempre es pronuncia.
amb uns amics → ambunsamics (*amunsamics)
dient-ho -> dientu (*dienu)
Sant Esteve -> santesteve (*sanesteve)
cent anys -> centanys (*cenanys)
aquest home -> aquestome (*aquetome)
anar-hi -> anari (*anai)
mar / cor / rar / avar / sospir -> (*ma / *co / *ra / *avà / *sospí)
Espero que això us pugui ajudar a millorar la pronunció, i si teniu més preguntes no dubteu en preguntar-me!
26 notes · View notes
guillemelgat · 5 years
Text
Not to get sentimental on main but every time a Catalan person says ll /ʎ/ or even just /ɫ/ my heart dies a little
17 notes · View notes
guillemelgat · 7 years
Text
La plaça del diamant (part 1)
Els pares em van donar La plaça del diamant de Mercè Rodoreda pel Nadal i aquest estiu vull llegir-lo i entendre’l! El primer llibre que vaig llegir en català va ser de més de 900 pàgines, però estava traduït del castellà i a més a més un llibre modern i crec que no era tan díficil entendre. A diferència La plaça del diamant és una de les llibres més importants de la literatura catalana i està escrit en català d’un nivell ben avançat. Per això, volia entendre el que volia dir i em va semblar una bona idea compartir-ho tot aquí també per qui vulgui aprendre el català!
My parents gave me La plaça del diamant (The Time of the Doves) by Mercè Rodoreda for Christmas, and this summer I want to read it and understand it! The first book I read in Catalan was over 900 pages long, but it was translated from Spanish and it was a modern book and not too hard to understand. On the other hand, La plaça del diamant is one of the most important books in Catalan literature and it’s written in fairly high-level Catalan. Because of that, I wanted to understand what I was reading and it seemed like a good idea to share it here too for whoever wants to learn Catalan!
EL TEXT:
La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganes d'anar a baIlar ni tenia ganes de sortir, perque m'havia passat el dia despatxant dolços i les puntes deIs dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no dormir. Pero em va fer seguir vulgues no vulgues, perque jo era així, que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que no. Anava blanca de dalt a baix: el vestit i els enagos emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades de pasta blanca, tres braçalets rotllana que feien joc amb les arracades i un portamonedes blanc, que la Julieta em va dir que era d'hule, amb la tanca com una petxina d'or. 
Quan vam arribar a la plaça els músics ja tocaven. El sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots colors: una tira de cadeneta, una tira de flors. Hi havia flors amb una bombeta a dintre i tot el sostre era com un paraigua a l'inrevés, perque els acabaments de les tires estaven lligats més enlaire que no pas el mig, on totes s'ajuntaven. La cinta de goma deIs enagos, que havia patit molt per passar-Ia amb una agulla de ganxo que no volia passar, cordada amb un botonet i una nanseta de fil, m'estrenyia, ja devia tenir un senyal vermell a la cintura, pero així que el vent m'havia sortit per la boca la cinta tornava a fer-me el martiri. L'entarimat deIs músics estava voltat d'esparreguera fent barana i l'esparreguera estava guarnida amb flors de paper lligades amb filferro primet. I els músics suats i amb mànigues de camisa. La meva mare morta feia anys i sense poder-me aconsellar i el meu pare casat amb una altra. El meu pare casat amb una altra i jo sense la meva mare que només vivia per tenir-me atencions. I el meu pare casat i jo joveneta i sola a la plaça del Diamant, esperant que rifessin cafeteres, i la Julieta cridant perque la veu li passés per damunt de la música, ¡no seguis que et rebregaràs!, i davant deIs ulls les bombetes vestides de flor i les cadenetes enganxades amb pasta d'aigua i farina i tothom content, i mentre badava una veu a l'orella va dir-me, ¿ballem?
EL VOCABULARI
Rifar - to raffle off
Rifar la toia - to raffle off a branch with flowers, a old tradition at Catalan dances where the boy who won the flowers could dance with any girl he liked
Pinyols - insides of a fruit 
Despatxar - to sell (at a shop), to turn out (some object in production)
Enagos - petticoats
Emmidonat - starched (midó - starch)
Fer joc - to match, to go well together (referring to outfits, designs, etc)
Petxina - clam shell, shell of a bivalve
Guarnir - to decorate (reminds me of garnish, not sure if they're etymologically related but they probably are)
Tira - strip
Ganxo - hook
Nanseta - a little loop, from nansa/ansa, loop
Senyal - here it means an imprint or a non-permanent mark on the skin from being pressed by something for a long time
Fer a algú el martiri - literally to make someone a martyr, figuratively to be a pain
Entarimat/empostissat - a platform, a rugged floor or ceiling made from planks
Barana - railing
Rebregar(-se) - to crumple or wrinkle something
Badar - to gape
Aquí teniu unes activitats més a fer si voleu/here are some more things to do if you want: 
http://www.mariainmaculada.es/valencia/BTX2/documents/juny%2010.pdf
I think these are the most fun exercises/best for people learning the language:
a) Indica la pronunciació deIs elements en negreta (Identify the pronunciation of the bolded elements): 
1. abans de rifar: sonora o sorda? (voiced or unvoiced?)
2. taronja: oberta o tancada? (open or closed?)
3. dolços: oberta o tancada? (open or closed?)
4. una altra: sona o s'elideix? (pronounced or elided?)
b) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o indica'n un sinònim. (Write the definition of these words or expressions in the context of the passage or identify a synonym.)
1. pinyols
 2. estrènyer
3. tant li feia dormir com no dormir
4. glop
c) Torna a escriure les frases següents substituint els elements en negreta en cadascuna pel pronom feble adequat. (Rewrite the following phrases substituting the elements in bold for the correct weak pronoun.)
1. Jo no tenia ganes d'anar a ballar 
2. Quan vam arribar a la plaça els músics ja tocaven
3. Hi havia flors amb una bombeta a dintre
4. tot el sostre era com un paraigua a l'inrevés
3 notes · View notes