#no volia que els principiants es confonguessin

[guillemelgat]

Fenòmens fonètics en català

Aquí teniu alguns fenòmens que ocorren en català quan dues paraules es pronuncien juntes.

*IMPORTANT: Aquests fenòmens només ocorren a l'oral, no els escriviu! Només els he escrit aquí per donar-vos una idea de com sonen.*

L'elisió

Si hi ha dues vocals en contacte i una d'elles és una vocal neutra, aquesta no hauria de sonar.

quina hora és → quin'or'és

una illa → un'illa

pa amb oli → pa'mboli

La sinalefa

Les vocals al final d'una paraula i el principi de la següent formen un diftong.

qui ho sap → quiusap

no hi toca → noitoca

La sonorització

Quan una paraula acaba en una consonant sorda, i el següent comença amb una vocal, la consonant se sonoritza.

els ous → el[z]ous (c.f. els sous → el[s]ous)

peix espasa → peigespasa

despatx ampli → despaigampli

La geminació

Amb els següents lletres i dígrafs, pronunciar-los com si un síl·laba acabés amb aquest so i la següent començava amb el mateix: b, d, g, l, ll, m, n, p.

Si ortogràficament les lletres es posen juntes: dd, l·l, mm, nn, pp

Després d'una t ortogràficament: tl, tll, tm, tn,

Abans d'una l: bl, gl

En altres casos concrets: nm /mm/

tarannà → ta.ran'na

adduir → ad.du'ir

immens -> im'mens

col·legi → col'le.gi

atleta → al'le.ta

setmana → sem'ma.na

espatlla → es'pall.lla

poble → pob.ble

segle -> seg.gle

enmig -> em'mig

L'emmudiment

Algunes consonants no es pronuncien, sobretot a final de mot, en els casos següents:

La r final, sempre (menys alguns casos que veurem més endavant).

La b o p de -mb o -mp a final de síl·laba o paraula.

La t o d si venen després d'una l o n i a final de paraula.

En els plurals de paraules que acaben en -x o -ig.

La primera r en prendre (i qualsevol paraula derivada d'aquesta).

La primera r en arbre.

La s d'aquest i aquests.

camp → cam

rumb → rum

compte → comte

cant → can

profund → profun

malalt → malal

raigs = raig

índexs = índex

prendre → pendre

comprendre → compendre

arbre -> abre

aquest -> aquet

aquest -> aquets

La sensabilització

La contrària de l'emmudiment - quan un d'aquests sons sí que es pronuncia (en contacte amb una altra paraula).

La p i b en contacte amb una paraula que comença amb vocal.

La -t dels gerundis i la r dels infinitius quan s'hi afegeix un pronom feble que comença amb un so vocàlic.

La -t de sant i cent en contacte amb una paraula que comença amb vocal.

La s d'aquest (però mai aquests!) en contacte amb una paraula que comença amb vocal.

Amb algunes paraules que acaben amb r, sempre es pronuncia.

amb uns amics → ambunsamics (*amunsamics)

dient-ho -> dientu (*dienu)

Sant Esteve -> santesteve (*sanesteve)

cent anys -> centanys (*cenanys)

aquest home -> aquestome (*aquetome)

anar-hi -> anari (*anai)

mar / cor / rar / avar / sospir -> (*ma / *co / *ra / *avà / *sospí)

Espero que això us pugui ajudar a millorar la pronunció, i si teniu més preguntes no dubteu en preguntar-me!

#queda una mica cutre sense l'afi i altres símbols lingüístics però volia que fos més accesible #espero que tingui almenys una mica de sentit #si no podeu anar preguntant el que no entengueu #també puc posar una traducció a l'anglès però com que això és una mica més avançat #no volia que els principiants es confonguessin #però igual que ho posar #catalan #language practice #catalan:general #catalan:pronunciation #catalan:reference #catalan:practice #general:pronunciation #general:reference