#jueus catalans

[useless-catalanfacts]

Hello! Centuries after Jewish people were expelled from Portugal and Spain, Portugal allowed them to return, but I don't know if Spain did the same. I read your post about Jews in Catalonia, and was wondering if some came back and if there is still a Jewish comunity there today? :o

Yes, the same happened, but they are still few in number.

Some Jewish people returned to Iberia in the 20th century. It might come as a surprise to many, but it was during the proto-fascist dictatorship of Primo de Rivera and during the fascist dictatorship of Francisco Franco when more Jewish people moved to Spain.

Philosephardism became popular in the early 1900s. That's when the first campaigns to bring Sephardi people close to Spain started, many of them led by the politician Ángel Pulido Fernández.

The first campaign was in 1904, but it was more about creating shared organizations with Sephardis in Northern Africa and not so much migration yet. In 1910, the King of Spain Alfonso XIII founded the Spanish-Hebrew Union (Unión Hispano-Hebrea), which saw 4000 people sign up as members in the Moroccan protectorate (remember that at this time Morocco was a protectorate of Spain). This Union created schools for Sephardi children in Morocco and the Balkans to teach them Spanish.

The moment where many Jewish people migrated to Spain, creating a significant Jewish community for the first time since the Middle Ages, was during the First World War (Spain was neutral in WW1, so it was a safe area compared to most of Europe). Barcelona was one of the places that received the most Jewish immigration in this period: about 1,000 people, most of them coming from Austria-Hungary and some from France.

More continued to migrate to Spain during the Primo de Rivera dictatorship (1923-1930), because in 1924 the dictatorship made a law that all Sephardi people could get the Spanish nationality. According to the Comunitat Israelita de Barcelona (the association of Jewish people of Barcelona), in 1936 there were already 5,000 Jewish people, more than half of them newly arrived from Poland and Germany, and others having arrived from Austria, Hungary and Romania.

As expected, the immigration continued during the Second World War, escaping the Holocaust (even though Spain gave support to the Nazis and sent some legions to fight against Russia on Germany's side, it was mostly neutral in WW2 because the Spanish Civil War had just ended, leaving the country in extreme poverty and destruction). The regime said that they were only allowing the Jewish people to cross Spain on their way to somewhere else and that they didn't want them to stay, but after all they weren't really checking on each person, so some stayed.

Even with this situation, make no mistake: Jewish people were not well seen during the dictatorships. It was mandatory to be Catholic, and everything bad in the world was attributed either to the "separatist reds" (national minorities, independentists, communists, anarchists, anticlericals, atheists) or to a "Judeo-Masonic conspiracy" (Jewish people and Freemasons), thought to be working together to destroy Spain and the Christendom. This wasn't just a matter of the early years, no: it was a constant reasoning during the whole dictatorship in the schools, media, speeches, everything. Even in Franco's very last public appearance (October 1st 1975, celebrating his 39th anniversary since he was "appointed" as dictator, when the last week there had been demonstrations in different places around Europe against the death sentence that the regime had condemned some political dissidents to), he blamed the eternal communist, Freemason, Jewish international conspiracy for those demonstrations.

Despite their antisemitism, after the Second World War the fascist dictatorship of Spain also used the fact that they were "helping" Jewish people as a propaganda point to get the sympathy of Western countries, as a way to show that they had sided with Hitler and Mussolini because of a common hatred of communism but not because they hate Jewish people. This way, the dictatorship hoped to be accepted as a normal country, join the UN, with no sanctions. And it worked, mostly because the USA was promoting fascist countries as a way to counter communism.

In the late 1940s, the dictatorship allowed private individual worship to any religion (you could pray to whoever in your private home), even though everyone still had to take part in the Catholic rites in public. In 1949, Franco officially recognised the Barcelona Israelite Community, who opened a synagogue in Barcelona in the year 1954. This was the first synagogue in all the state of Spain since the Jewish people were expelled or forced to convert in 1492.

In the 1950s, the biggest Jewish immigration wave to Spain arrives from Northern Africa, and in the 1960s from South America. In 1968, the Vatican and Spain symbolically revoked the 1492 decree of expulsion. After the end of the dictatorship (1977), there is freedom of religion in Spain.

Nowadays, there is a small but existing Jewish community resulting of these waves of immigration throughout the 20th century. They are only a few thousands, so it doesn't show up in any religion statistics, but they are there.

Percentage of the Spanish population that identifies with each religion. Data from Observatorio del Pluralismo Religioso de España.

#ask #història #religió #jueus catalans #religions #history #20th century history #jewish #spain #european history #history of religion #franquismo #ww1 #ww2

[neonbutchery]

LLISTA D'ORGANITZACIONS I INICIATIVES PRO-PALESTINA ALS PPCC

aquests últims dies hi ha molts recursos que circulen per aquí amb informació sobre palestina i què pots fer per ajudar al poble palestí, però la majora estan en anglès i dirigits a països anglosaxons (eua, regne unit, canadà, etc). he decidit crear aquesta llista per tal de visibilitzar a totes les organitzacions i iniciatives que lluiten per palestina als països catalans i/o dónen informació sobre l'apartheid israelià.

no és definitiva, si m'he deixat alguna cosa envieu-me un missatge o feu un reblog. jo visc a catalunya, així que la majoria de recursos estan aquí i no conec tant l'escena a valència i les balears.

Comunitat Palestina de Catalunya. recomano seguir el seu instagram ja que el ténen bastant actualitzat i pengen convocatòries per a manis i altres activitats (xerrades, projeccions de pelis, etc)

Associació Catalana de Jueus i Palestins - JUNTS

Campanya Boicot Israel - BDS Catalunya

Coalició Prou Complicitat

llista de productes, serveis i empreses per boicotejar que col·laboren amb l'ocupació israeliana i estan presents als ppcc

també hi ha un directori el·laborat per BDS catalunya on teniu una llista encara més extensa d'organitzacions i iniciatives, tot i que no puc verificar que totes segueixin actives a data d'avui (3/11/23).

aprofito per dir que si coneixeu algun negoci de propietat palestina que ho compartiu i els hi doneu suport si us és possible. per altres barcelonins que estiguin llegint això, aneu al restaurant sinbad, a sants. fan cuina tradicional palestina i de l'orient mitjà, el menjar està boníssim i a molt bon preu i els amos són un amor <3

@useless-catalanfacts t'etiqueto perque no sé on trobar més catalans a tumblr, si poguéssis compartir aquesta publicació ho agrairia!

#palestina #palestine #catalunya

[camilaberriex]

5 Architectural Beauties You Can't Miss in Barcelona

Barcelona is the magical and enchanting capital of Catalonia, a city that perfectly mixes its wide culture and architectural landscape. From the iconic work of Antoni Gaudí to the splendorous and stopped-in-time medieval structures, Barcelona knows how to capture the spirit of innovation and artistic expression. Stay around to know which of this city’s attractions you can’t miss if you love architecture (the fourth one is my favorite)

La Sagrada Familia: Gaudí’sMasterpiece

In its own neighborhood, called after it, La Sagrada Familia stands imposingly as a dream to everyone who stares at it, despite whether you’re religious or not. It mixes different styles of architecture, such as Gothic, modernism and Catalan modernism. The project started in 1882 and wasn’t Gaudí's. Francisco de Paula del Villar y Lozano was the architect who promoted the creation of this temple and later quit.

Its forms and colors are simply amazing. It’s all planned for the sun to hit the stained glass at certain hours, giving a colorful projection on the inside walls. It also has many nature references, such as fruits, vegetables, and overall plants, that represent Gaudí’s real understanding and value of God's creation: nature. The church is not finished yet; they expect it to be ready by 2033, but you can visit it every day, and tickets go from 26 euros to 40 euros. I highly recommend going to the towers; I’ve never seen something like that.

Casa Batlló: The House of Bones

This, along with La Sagrada Familia, is probably the most famous art piece Gaudí executed. Constructed in 1877 by Emilio Sala Cortés, it started as a very basic building. Later, in 1904, Josep Batlló i Casanovas, a textile industrialist, assigned Gaudí the total renovation of the place, which showcases his maturity stage in these years. It has seven stories, 11 balconies, and a trippy front that will make your neck hurt from prolonged staring. Its concept relies on, again, nature, but more specifically on marine inspiration and fantastic landscapes. They were radical ideas for the time, making this a very modern creation. It’s located in the center of Barcelona and you can visit it every day. Prices range from 29 euros to 45 euros, and packages include night-time tours, real-life stories and light shows.

Parc Güell: Nature Art Strikes Again

Barcelona remains beautiful, and it seems to get more beautiful with the years, but classics are classics, and this other artwork we’ll review also belongs to Gaudí, surprisingly (not). Located on the Barcelona hills, this public park also integrates architecture with nature. It gives us a fantasy path with serpentine benches, mosaics made from broken ceramic tiles and a great panoramic view of the city and the Mediterranean Sea. Full of vibrant colors and playful forms, it reveals Gaudí’s fascination with organic shapes and his knowledge of architecture fusion with the natural environment. Before 2013, it was fully public and free, but since then, the Monumental Area has had limited access, and prices go from 10 euros to 22 euros. Visiting takes approximately one hour, and you’ll be taken on a tour through the most emblematic points of interest, where you can relive history and connect with the values of modernism, the secrets of Gaudí’s architecture, and the harmony of the park with nature. I wouldn’t miss it.

The Gothic Quarter: Medieval Fantasy

If you’re like me and you’d love to spend at least a day in the Medieval Era, this city is for you.

Right in the heart of Barcelona, you’ll find yourself in the Gothic Quarter, a labyrinth of diagonals, narrow streets and squares that effortlessly transport you to a bygone era that will make you feel like time has stopped. The Barcelona Cathedral, the King’s Square (or Placa del Rei), the Bishop’s Bridge, or the Call Jueu will be your friends and companions in this medieval fantasy you’ll be living in. It made me think about how kings and queens lived in the XV century, what kind of extravagant parties they hosted and the opulent garments they would choose to adorn. They all greatly represent Catalan architecture, with a perfect dash of European history. You don’t need to pay anything to walk on these streets—just the price of melancholia and goosebumps.

Palau de la Música Catalana: A Symphony in Stone

This great grand concert hall somehow reminds me of La Sagrada Familia. The stained glasses and enormous size make you feel so little but powerful. It was built by modernist architect Lluís Domènech i Montaner and it means “Music Palace”. It was finished in 1908, and today it can host up to 2049 people almost every day. It is as beautiful on the outside as it is on the inside, but it’s not just aesthetically superior, it also gives us a perfect sound, thanks to its structure, conceived as a music box. It suffered a catastrophe 20 years ago when it went to ashes after a fire in 1994. Everyone in the city helped move what they could, and in 1999, after record time, it was rebuilt and reopened to the public. You can visit it with a tour guide if you want to know more details. Visits last 55 minutes and cost 20 euros, but I would also recommend booking a night to go and listen to some music; the experience is way beyond your imagination.

Immerse Yourself: Barcelona's Architectural Poetry Unfolded

Barcelona is, indeed, your next stop. Nothing like any other traditional landmark, its architectural richness is a gift to anyone visiting. It’s a living testament to the city’s commitment to artistic expression, innovation and cultural identity.

From the timeless works of Antoni Gaudí to the medieval charm of the Gothic Quarter and the modernist marvels that dot the cityscape, Barcelona invites you to embark on a journey through centuries of architectural evolution and revolution.

Its magic unfolds, preserving its cultural heritage while embracing the avant-garde of past, present and future. Each structure tells a story, taking you to different worlds: history, art, and imagination; creating a symphony of architectural beauty that defines this Mediterranean gem.

It’s a reinvention, a timeless haven for architectural enthusiasts and curious travelers. It’s a visual poem that you will not want to stop reading.

#barcelona #architecture #content writing #text #poetry #experience #palau de la musica #gothic quarter #la sagrada familia #park guell #parc guell #antoni gaudi #casa batllo #catalonia #catalunya

[timriva-blog]

«Els jueus als Països Catalans al segle XX», de Joan Pérez i Ventayol (coord. i ed.)

Joan Pérez i Ventayol Escrit per Vicent Garcia Devís L’obra Els jueus als Països Catalans al segle XX es va concebre des dels inicis com un projecte coral i així s’ha bastit, assegura en el pròleg Joan Pérez i Ventayol, el coordinador d’aquest document. En el llibre col·laboren un grup d’especialistes de diferents disciplines acadèmiques, amb la finalitat d’oferir una mirada àmplia i rigorosa…

View On WordPress

[negreabsolut]

Plànol del barri de Balat, al Corn d’Or d’Istanbul. Balat fou un antic barri jueu on anaren a parar algunes famílies de jueus catalans que hi arribaren arran de l’expulsió dels jueus i els moriscs de la península ibèrica.

#plànol #cartografia #map #cartography #Balat #Corn d'Or #Golden Horn #Istanbul #Constantinoble #barri jueu #jewish quarter #jueus catalans #Catalan Jews

[guillemchacon]

Amb aquest perfil jueu-grec sempre he fet broma dels meus orígens. Com que mai no m’he sentit espanyol però encara no em sentia tampoc català, car m’havien negat conèixer la llengua, la cultura i la pròpia Catalunya, quan em demanàvem d’on era indefectiblement responia “de la Mediterrània”. Encara no havia conversat ni caminat pels Pirineus, les Illes o el País Valencià, i òbviament això m’impedia ser català, no sabia on vivia, la dictadura i la falsa democràcia es van encarregar d’ocultar-m’ho tot. I jo encara no havia sentit la bellesa de la llengua i el lligam amb la terra. No ha estat difícil trobar-ne que els Chacon érem basc-jueus sefardites, concretament de Navarra. Però la sorpresa va venir del meu segon cognom, Cabas (seria Caves o Cabàs?). Familiars interessats van contractar l’estudi genealògic i la troballa ha estat que absolutament tots fins abans del 1700 han resultat ser catalans de Reus, Vilaseca, Xàtiva, Relleu (Marina Baixa) i València. Hi ha alguna empremta genètica-afectiva que ens vincula a unes terres sense saber-ne ben bé el per què? Per què abans d’esbrinar tot això em sentia al País Valencià més a casa que enlloc? Apassionant saber ensems que entre el 1706 i el 1714 els rebesavis del meu avi (en Joan Cortines i la Maria Hostalot) vivien a Xàtiva d’on eren nats i els rebesavis de la iaia (en Josep Pons i la Rosa Espinosa) a Vilaseca (Tarragonès) on van néixer i van romandre dues generacions més. Així que, definitivament, traspuo mediterraneïtat a banda i banda de la mar, pels jueus i pels catalans. No anava errat quan de xiquet responia “de la Mediterrània” i concretament de la Catalunya completa. https://www.instagram.com/p/BnLvSuZFyhJ/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=1p1wlq4y10fo9

[germandejuana]

Tweeted

Aquí un exemple! CiudadasnoSS està copiant la campanya q va dur a Hitler a guanyar les eleccions a Alemanya. Les mateixes tècniques d propaganda, els mateixos suports de poder. I els culpables d tot, els seus jueus particulars: els catalans.#ciudadanoshitlerianos https://t.co/NDqii2YXcV

— German d Juana DUI (@GermanDeJuana) May 27, 2018

#IFTTT #Twitter

[zvezdanov]

Com ciutadans d'Espanya moderna, els catalans jamai han tingut restricció de seus drets humans fonamentals dintre de tot el territori español, i després de la caiguda del Franquisme han posseït els majors privilegis que ningú autonomia haja aconseguit jamai en temps de pau. Per això el moviment independentista català és una aberració que rememora als moments més obscurs de la història contemporània d'Europa. No és casualitat que els reclams sobiranistes de Puigdemont, abrigat per multituds enfervorides condemnant a tot l'espanyol, recorden totalment a Hitler exalçant l'odi contra els jueus durant les concentracions del partit nazi.

Rajoy no és Peña, el PP no és el PRI, ni Catalunya és Ayotzinapa, mientra que el nacionalisme català és més paregut al sionisme i Puigdemont s'assembla a Maduro en seu fam de poder. Per aquò, ja siguin amics o simples coneguts, se veuen ridículs defensant una causa totalment errada com la català.

Sean historiadors, humanistes en general o simplement gent amb bona memòria, basta recordar que a diferència de ho que claman els secessionistes, la violència que destruiguèt a Iugoslàvia no té ningú paralel con la situació interna d'Espanya. Sobra dir que Barcelona no està assetjada per franctiradors que assassinen a tots els civils que puguin per forçar la rendició de la plaça com en Sarajevo. En canvi sembla que són els catalans aquells que volen repetir "l'acte patriòtic" sèrbio de Srebrenica contra els que no parlin català, o prendre accions més "humanitàries" tractant com apatrias als hispànoparlants tal com tractan als russos ètnics en les repúbliques bàltiques. 

Ser d'esquerra no significa que totes l'esquerres són iguals, i pitjor aún és confondre de patriotisme liberal a l'extrema dreta xenòfoba.

#Cataluña #Catalunya

[schoolcalidity]

Ço perdut i ço que perdura dels jueus

Història de la Catalunya jueva. Vida i mort de les comunitats jueves de la Catalunya Medieval

De la historiadora Sílvia Planas i el semitista Manuel Forcano, és la primera gran obra de divulgació de la vida quotidiana del poble d'Israel al Principat. Amb fotografia de Josep Maria Oliveras, és un llibre en dues parts: l'herència de la presència jueva i allò que, un cop expulsats, s'ha perdut. Sílvia Planas remarca que va ser temps de coexistència, més que de convivència. I Manel Forcano, que Catalunya no és Sefarad, per la qual cosa invoca l'insigne hebraista català Eudard Feliu (Sant Feliu de Llobregat, 1938 – Barcelona, 2009), a qui està dedicat el llibre, com es destaca en el colofó.

Manuel Forcano recorda que els personatges d'aquesta història cultural són rabins, pensadors, savis i escriptors, que pertanyien a territoris lligats de forma lingüística, econòmica, política i, sobretot, cultural a Catalunya. Principalment del Principat, però també de la Provença, les Balears i els territoris valencians. En la introducció a la seva part, invoca Eudard Feliu i Mabres: «A l'àmbit dels jueus catalanooccitans no pot associar-se la denominació actual de Sefarad, ja que els nostres autors es referien als sefardites exclusivament quan parlaven o citaven autors jueus de l'Àndalus, ço és, dels dominis musulmans de la península Ibèrica mentre aquests van perdurar fins al 1492.»

Forcano ressalta que el nostre passat no s'escriu només en català: de fet, tal com recorda Planas, els documents sobre els jueus són en hebreu, llatí i català. Hebreu, segons Forcano, «per marcar diferència amb el llatí, la llengua literària per excel·lència de l'Església i de l'elit intel·lectual cristiana, que tothora els empaitava».

Planas desmitifica la idea de la convivència: «Van ser temps difícils, sobretot per a aquella població jueva que vivia sota domini cristià, i que va veure, com amb els anys, la seva pròpia essència quedava amenaçada, fins que s'hagué d'enfrontar al dilema: o la conversió al cristianisme o l'exili.»

Tanmateix, la medievalista fa una precisió: «La magnífica cultura jueva catalana es va forjar, precisament, durant el temps d'esplendor de la cultura catalana medieval. Una i altra són indissociables; el nostre present és fruit d'un passat que era ric perquè era divers i perquè es va bastir i es va enriquir en aquella diversitat.»

El record material guardat de la presència jueva no és «ni rica ni abundant ni notòria». Es concreta en les trames urbanes dels calls, en poquíssims espais, en restes arqueològiques escadusseres, en pocs elements litúrgics i domèstics... Tanmateix, Sílvia Planas destaca que els arxius catalans estan farcits de documentació molt valuosa sobre la vida jueva medieval, fet que permet recuperar aquella història i «integrar-la a la Història». «El nostre passat no és només nostre...»

Un llibre imprescindible per entendre el paper que va tenir la cultura jueva.

[useless-catalanfacts]

Catalan words in Hebrew letters?

In the Middle Ages, there was a significant Jewish community in many cities and towns of Catalonia. There had been a Jewish community in our country since at least the 6th century, who lived here until the monarchy forced the Jewish people to either convert to Catholicism or leave the country, in the year 1492.

Like the rest of Catalans, the Jewish people spoke the Catalan language. They also learned Hebrew, which they used for praying and for writing. Archives preserve many Medieval documents of the Catalan Jewish people, where we can see when did they use each language:

Hebrew (Hebrew language in Hebrew alphabet) was used for writing everything related to liturgy, prayer, and official documents.

Catalan language in Hebrew alphabet was used for written documents about everyday life, like book entries about purchases and sales, lists, and other ordinary records.

This is known as “aljamiat”, which means a Romance language* written in Hebrew or Arabic letters instead of the Latin alphabet.

*A Romance language is a language that comes from Latin, such as Catalan, Occitan, Italian, Spanish, French, Portuguese, Romanian, Neapolitan, Sicilian, and many more.

Source: Museu d’Història dels Jueus (Jewish People’s History Museum) in Girona, Catalonia.

#història #jueus catalans #llengua catalana #hebrew alphabet #hebrew #medieval #middle ages #medieval history #history #jewish #jewish history #romance languages #languages #language #langblr #european history #catalan jewish #catalan jews

[monmundialdecatalunya]

#El món mundial de Catalunya: http://buff.ly/1VUj12P

[useless-catalanfacts]

Hi havia una llei que obligava a tots els jueus a ser banquers, a la Catalunya medieval també es seguia??

No és que els jueus haguéssin de ser banquers, és que als cristians no els estava permesa la usura (o sigui, cobrar interès per deixar diners) perquè va en contra dels principis de la religió cristiana com es veia a l'època. Per això, arreu d'Europa molts banquers eren jueus, perquè a ells sí que els estava permès. I si hi ha una feina que té demanda i que només uns quants podeu fer, normal que ho aprofitin. Tot i això cal dir que també hi havia banquers cristians, inclòs a Catalunya. A més, s'ha sobredimensionat la presència de prestamistes jueus per l'efecte d'aquesta feina a la documentació: cada préstec o moviment de diners requereix crear un document on hi quedi escrit, per tant en conservem moltíssima documentació; en canvi, altres feines pot ser que mai no quedessin registrades per escrit i per això no ens han arribat tant.

A Catalunya tenim documentats moltíssims jueus i les seves professions. Hi ha molta documentació sobretot dels que treballaven per la Corona o en feines de prestigi com ara metges*, diplomàtics, erudits (teòlegs, astròlegs, filòsofs, escriptors, els límits són difusos a l'època), administrant les finances del tresor públic, traductors/torsimanys, mercaders, etc i també banquers o altres tipus d'encarregats de finances. També eren molt reconeguts alguns que es dedicaven a oficis manuals com ara els argenterers i teixidors. Però hi ha documentació que demostra que hi havia jueus que feien tot tipus d'altres feines: manobrers, llibreters, sabaters, dides, perleres, gent que cultivava els camps dins dels calls, etc.

*Els metges jueus eren famosos per una raó semblant als prestamistes. Als cristians no els estava permès disseccionar cadàvers. Els metges jueus i sarraïns sí que ho feien, per això tenien una medicina generalment més avançada.

Si t'interessa, al Museu d'Història dels Jueus de Girona s'explica força bé la vida de la comunitat. Han editat molts llibres sobre els jueus catalans. Sé que en tenen un que es titula Història de la Catalunya jueva: Vida i mort de les comunitats jueves de la Catalunya medieval, de la Sílvia Planas i en Manuel Forcano. No l'he llegit però he vist referències en articles i sé que parla com a mínim una mica dels oficis.

#ask #anonymous #jueus catalans #història

[useless-catalanfacts]

Una altra contradicció que em resulta fascinant, igual a la de el català és a la vegada un idioma burgès/de poblerins depenent del contexte, es el concepte espanyolista que va sorgir durant la guerra civil de que "la raça catalana és una raça semita/jueva" i que a la vegada es digui que "la raça catalana no existeix, tots els catalans en realitat són espanyols"

Totalment. Tot i que avui en dia ja no som als anys 1930s i no hi ha gaire gent que cregui explícitament en què els catalans siguem un poble semita (avui en dia ja per sort la majoria de gent no creu en la distinció "biològica" de races humanes, amb excepció dels neonazis), sí que estan molt extesos estereotips que són iguals aplicats als catalans i als jueus. Fins i tot "bromes" que a Espanya s'expliquen dient "un catalán", en anglès existeixen exactament igual però referides a un jueu en lloc del català.

Per qui llegeixi aquest post i no conegui aquesta relació, en aquest enllaç hi teniu un resum de fonts primàries.

#ask #comiccavalcade #història

[useless-catalanfacts]

The Sinagoga Major in Barcelona (Catalonia) is one of the oldest synagogues in Europe. Depending on the datation methods, some scholars say it is the oldest in Europe.

It was built in the 6th century (later partially rebuilt in the 14th century). The building uses a part of the Roman city wall (built in the 3rd-4th centuries AD) and a part of the floor has a mosaic from the 3rd century.

#jueus catalans #història #barcelona #catalunya #travel #history #europe #southern europe #synagogue #jewish history #sephardim

[useless-catalanfacts]

Some remains of the Catalan Jewish people.

Image 1: The raising of the bread basket, Barcelona Haggadah, c. 1340. Image 2: cover of a Catalan Bible printed in Hebrew, 1314-1315.

Source: MUHBA l’esplendor jueva del gòtic català

#història #arts #catalunya #jueus catalans #jewish #history #medieval #illuminated manuscript #historical #bible #haggadah #barcelona #religions #cultures #judaism #middle ages #14th century #1300s #art #ancient #catalan jewish #sephardic #sephardi jews

[germandejuana]

Tweeted

Aquí un exemple! CiudadasnoSS està copiant la campanya q va dur a Hitler a guanyar les eleccions a Alemanya. Les mateixes tècniques d propaganda, els mateixos suports de poder. I els culpables d tot, els seus jueus particulars: els catalans.#ciudadanoshitlerianos https://t.co/NDqii2YXcV

— German d Juana DUI (@GermanDeJuana) May 27, 2018

#IFTTT #Twitter