#al fresco dinning

[labellenouvelle]

Patio Dinning chairs

A set of four wrought iron dinning garden / patio chairs. These are heavy duty , made locally here in Nola , 1950s . Will last for another 100 ears.  Nice design, freshly painted.

Item No. E5623-1

Dimensions: 41″ high. Seat is 18″ x 16″ deep . Floor to seat 17″ ( plus your added cushions )

SOLD

504.581.33733 / t

[email protected] / e

#antiques #garden chairs #dinning chairs #al fresco dinning #wrought iron chairs #patio furniture #white and gold #nola #new orleans #architectural antiques #magazine street

[marockobazar0]

Al Fresco Elegance: Att välja det perfekta trädgårdsbordet för din utomhusparadis

Som hjärtat av din utomhusoas fungerar ett trädgårdsbord som en samlingspunkt för sammankomster, middagar och avkoppling. Att välja det perfekta trädgårdsbordet innebär att man överväger både estetiskt tilltalande och funktionell lämplighet, vilket säkerställer att det kompletterar den naturliga skönheten i din trädgård samtidigt som det ger ett bekvämt och inbjudande utrymme för olika aktiviteter.

Materialfrågor:

När du väljer ett trädgårdsbord, överväg de material som bäst passar din stil och ditt klimat. Teak, känd för sin naturliga motståndskraft mot förruttnelse och skadedjur, är ett populärt val för sin hållbarhet och tidlösa tilltalande. Metallalternativ som smidesjärn eller aluminium ger en modern touch och utmärkt motståndskraft mot väder och vind. För ett mer avslappnat och miljövänligt val, välj bord gjorda av återvunnen plast eller syntetisk rotting, som kombinerar hållbarhet med ett hållbart etos.

Storlek och form för praktisk:

Storleken och formen på ditt trädgårdsbord bör överensstämma med det tillgängliga utrymmet och din avsedda användning. Ett mindre bistrobord kan vara idealiskt för mysiga hörn eller balkonger, medan större rektangulära eller ovala bord är lämpliga för stora trädgårdar och för större sammankomster. Tänk på antalet personer du vill sitta bekvämt och de aktiviteter du föreställer dig för att bestämma den mest praktiska storleken och formen för ditt trädgårdsbord.

Mångsidig design för olika användningsområden:

Mångsidighet är nyckeln när du väljer ett trädgårdsbord. Leta efter design som kan rymma flera funktioner, såsom justerbara höjder, hopfällbara funktioner eller utdragbara alternativ. Ett bord som kan anpassas till olika scenarier låter dig förvandla ditt trädgårdsutrymme utan ansträngning, oavsett om du är värd för en middagsbjudning, njuter av en avslappnad brunch eller skapar en mysig plats för läsning och avkoppling.

Kompletterande stilar för estetiskt tilltalande:

Att harmonisera ditt trädgårdsbord med den övergripande stilen på ditt utomhusutrymme förstärker din trädgårds visuella tilltalande. Välj ett bord som kompletterar arkitekturen i ditt hem och passar dina personliga estetiska preferenser. Oavsett om du föredrar en klassisk, rustik, modern eller eklektisk stil, finns det trädgårdsbord i olika utföranden och utföranden som passar din smak.

Väderbeständighet och hållbarhet:

Med tanke på att trädgårdsmöbler utsätts för väder och vind, prioritera bord med väderbeständiga egenskaper. Välj material som tål solexponering, regn och temperaturvariationer utan att kompromissa med deras strukturella integritet. UV-beständiga ytskikt, pulverlackerade metaller och vattenbeständiga tyger bidrar till ditt trädgårdsbords livslängd, vilket säkerställer att det förblir ett elegant och funktionellt mittpunkt i många år framöver.

Enkelt underhåll:

Att njuta av din trädgård ska vara ett nöje, inte en syssla. Välj ett trädgårdsbord med lätt underhåll i åtanke. Material som teak åldras graciöst och kräver minimalt underhåll, medan metallbord kan dra nytta av enstaka skyddande beläggningar. Genom att välja ett bord med lågt underhåll kan du spendera mer tid på att njuta av din trädgård och mindre tid på underhållsuppgifter.

Tillbehör för komfort och stil:

Förbättra komforten och stilen på ditt trädgårdsbord genom att lägga till tillbehör. Överväg att införliva väderbeständiga kuddar, dukar eller dekorativa mittpunkter för att ingjuta personlighet och komfort i din uteservering eller slappa. Dessa tillägg kan enkelt bytas ut för att skapa olika utseenden och stämningar under säsongen.

[armatofu]

Vela llatina

La vela llatina és una vela de tall, o triangular, dissenyada per anar contra el vent.

La vela llatina s'enverga en una perxa que rep el nom d'antena. Aquesta antena pot estar formada per una, dues o tres peces. La part més gruixuda, i que queda a baix i a proa, rep el nom de car i la part més prima, que queda a popa i alçada, rep el nom de pena. Si l'antena és d'una embarcació gran o ja és un poc vella, pot dur una tercera peça, per a reforçar-la, anomenada quimelca.

Car, pena i quimelca s'uneixen amb unes lligades de cap prim que s'anomenen enginyes.

Els tres costats de la vela llatina reben el nom de gràtil o caient de proa, el costat on va enferida la vela a l'antena; pujament o faldar el costat que en queda avall, direm dins la barca; i el tercer és la baluma o caient de popa, que és vertical i marca l'alçària de la vela. Els tres angles de la vela o punys reben el nom d'on van lligats, així el puny de car és el de proa; el puny de pena és el que queda alt i el puny d'escota és on es lliga aquest cap.

Al gràtil existeix una filera d'ullets menuts que serveixen per a envergar la vela a l'antena amb l'ajut d'uns caps curts i prims anomenats botafions.

L'antena on s'enverga la vela pot ser de llargària variable, en funció de les característiques de l'embarcació. L'antena va agafada al pal per dues bandes, per l'amant, que serveix per a hissar-la, i per un estrop, la trossa, que serveix per a fixar-la al pal. Al car de l'antena, s'hi fixen dos caps, els davants, que serveixen per a controlar la inclinació de l'antena, i l'orsapop, que serveix per a treure el car de l'antena cap a fora o cap a popa de la barca. Si la llargària de l'antena és considerable, s'hi lliga un cap anomenat osta, que serveix per a reforçar la pena quan hi ha vents frescos.

Una variant de la vela llatina és la vela de martell, també anomenada mística, de forma trapezoïdal. S'utilitzava en embarcacions petites, com a vegades en el gussi, perquè necessitava menys maniobres en navegar de cenyida o fent viratges constants.

Origen[modifica]

Els orígens de la vela llatina són boirosos. Les característiques de la Mediterrània, i el seu règim de vents amb canvis constants de direcció, feien necessari variar contínuament el rumb i acostar-se a la costa.[1] Amb la vela quadrada de les primeres embarcacions, el procés era dificultós, ja que només era possible amb ajuda dels rems. La vela llatina permet navegar contra el vent —cenyir— sense haver d'utilitzar rems.[1] El nom de vela latina també te origen desconegut.[1] Per a alguns autors, era el nom donat pels marins del nord i el centre d'Europa a la vela que predominava en el mediterrani en l'època medieval. Per a d'altres el de vela latina prové de deformació a partir del nom original, “la trina”, per la forma triangular i d'aquest, per deformació, va passar a denominar-se llatina.[1]

Història[modifica]

Mosaic de Kelenderis.

Les primeres representacions de la vela latina daten del segle ii aC, concretament en un baix relleu d'una làpida funerària d'una necròpolis grega, actualment exposada al Museu Nacional d'Atenes.[1] Tal com ens mostren nombroses representacions, la vela va ser utilitzada per grecs i romans, com per exemple es pot vore en les pintures de Pompeia.[1] La vela llatina es va emprar sobretot en embarcacions lleugeres, ajudada ocasionalment per rems. A Bizanci apareixeran les primeres grans embarcacions (més de quaranta metres d'eslora); els dromons, que originàriament van ser birrems i en els seus últims temps s'arboraven amb dos o fins a tres pals amb vela llatina.[1]

A partir del segle vii, els àrabs perfeccionaren la tècnica,[1] i al segle xi, arran de les Croades, es produeix una gran expansió de la vela.[2] Entre els segles xv i XVII tingueren gran popularitat les galeres, que combinaven vela llatina amb rems.[2] Posteriorment apareixerien els xabecs, que prioritzaven la vela sobre els rems.[2] Naus, coques, caravel·les, carraques i altres grans navilis feien servir veles llatines, sobretot al pal de messana, fins que a la segona meitat del segle xviii foren substituïdes pel tipus de vela de ganivet anomenada cangrea.[2]

A partir de la consolidació del vaixell a vapor i altres tècniques de navegació, la vela llatina a poc a poc vorà reduïda la seua utilització a les embarcacions lleugeres de cabotatge de la costa mediterrània.[2] En estos territoris la vela llatina romandrà fins a la desaparició de la societat tradicional,[2] quedant un ús testimonial en l'àmbit dels esports.[2] Hi hagué un ús vinculat a pesca d'arrossegament, a València usada amb la tècnica per parelles o “de bou” consistent a col·locar una xarxa entre dues barques bessones, de manera que es pesca més i amb major rapidesa.[2]

[urbanchickresto]

LOOK: Nagsimula na ang #MaginhawangHalloween Trick or Treat Costume Contest! Magtungo lamang sa mga participating restaurants sa Maginhawa, Malingap, at ibang kalye para mag-treat or treat. May chance kang manalo ng ₱8,000 at vouchers para sa Best in Costume! Bukod pa rito ay may AL FRESCO DINING din sa Maginhawa at Malingap mula Oct. 30 hanggang Oct. 31. Kaya tara na sa Maginhawa! #Maginhawa #malingap (at Urban Chick Resto) https://www.instagram.com/p/CkX-JJKJn16/?igshid=NGJjMDIxMWI=

#maginhawanghalloween #maginhawa #malingap

[miguelmarias]

Vivacious Lady (George Stevens, 1938)

Sorprende que el autor de una película tan insoportablemente aburrida como La historia más grande jamás contada fuera capaz, alguna vez, de dirigir películas tan ligeras, sutiles, emocionantes o divertidas como Annie Oakley (1935), Sueños de juventud (Alice Adams, 1935), Swing Time (1936), Olivia (Quality Street, 1937), Ardid femenino (Vivacious Lady, 1938) o Serenata nostálgica (Penny Serenade, 1941). ¿Cuestión de edad, o de época? No del todo, creo yo, ya que ni Gunga Din (1939) ni Nunca la olvidaré (I Remember Mama, 1948) son superiores a Un lugar en el sol (A Place in the Sun, 1951), El diario de Ana Frank (The Diary of Anne Frank, 1959) o El único juego en la ciudad (The Only Game in Town, 1969) y, en cambio, Raíces profundas (Shane, 1952) y Gigante (Giant, 1956) se cuentan entre sus obras mejores. Misteriosa trayectoria la de este cineasta, uno de los más respetados por la crítica americana y por sus colegas, cargado de premios de la Academia de Hollywood, uno de los primeros que lograron independizarse y de los pocos que han conseguido el derecho a aprobar el montaje definitivo de sus películas. Misterio que tal vez sea como el de la Esfinge, inexistente, y que quizá resida en que Stevens, pese a su fama y a la libertad de que ha disfrutado, no tuviese nunca mucha personalidad. Pero es curioso, en todo caso, la facilidad con que pasa de un “drama social” de prestigio como A Place in the Sun a un western familiar y mítico a la vez como Shane, de la vida de Cristo (The Greatest Story Ever Told) a la pasión por el juego (The  Only Game in Town), de la screwball comedy (Vivacious Lady) al melodrama intimista (Penny Serenade) pasando por las aventuras coloniales más exóticas (Gunga Din), y del drama provinciano (Alice Adams) o la comedia fronteriza (Annie Oaklie) al musical (Swing Time). Vocación, libremente seguida, de artesano bon à tout faire que demuestra, una vez más, que para ser un autor cinematográfico no basta con proponérselo, ni con asumir el control total de la película, ni con haber escrito el guión.

En todo caso, Vivacious Lady es una comedia casi genial. No tan personal y coherente como La fiera de mi niña (Bringing Up Baby, 1938) o Luna nueva (His Girl Friday, 1939) de Hawks, ni tan sutil y elegante como Historias de Filadelfia (The Philadelphia Story, 1940) de Cukor, ni tan compleja e irónica como La octava mujer de Barba Azul (Bluebeard’s Eight Wife, 1938) o Ninotchka (1939) de Lubitsch, ni tan enloquecida como Sucedió una noche (It Happened One Night, 1934), El secreto de vivir (Mr. Deeds Goes to Town, 1936), Vive como quieras (You Can’t Take It Whit You, 1938) o Arsénico por compasión (Arsenic and Old Lace, 1942) de Capra, ni tan inteligentemente subversiva como las de Preston Sturges, ni tan sensible como las de McCarey, constituye, sin embargo, una sorpresa tan gozosa como la divertidísima e igualmente menospreciada Four’s a Crowd (1938) de Michael Curtiz.

Con un guión tan despreocupado por la verosimilitud como el de Un fresco en apuros (You’re Never Too Young, 1955) de Jerry Lewis (firmada por Norman Taurog) y algo toscamente construido, pero con diálogos tan hilarantes como las situaciones y los personajes que en ellas se ven envueltos,  Vivacious Lady avanza a ritmo de carga de los Hermanos Marx gracias, probablemente, al ímpetu juvenil de su director, no en vano aprendiz de Hal Roach y colaborador, en una u otra función, de Stan Laurel & Oliver Hardy -luego participaría en la liberación del campo de exterminio de Dachau y no volvería a rodar una comedia-, y al descarado frenesí que supo infundir a un buen número de grandes actores (James Stewart, Ginger Rogers, Beulah Bondi, Charles Coburn, James Ellison, Franklin Pangborn, Jack Carson, etc.). Parece que con esos elementos, era fácil en aquella época hacer una buena comedia: se puede demostrar empíricamente que hasta directores de muy escaso talento -como Norman Z. McLeod o H. C. Potter, por ejemplo- o sin experiencia ni especiales dotes para el género eran capaces de hacer reír a sus contemporáneos sin recurrir a las grosería ni a la estupidez y, lo que es aún más extraño -pues ni siquiera entraría en sus cálculos- de seguir divirtiendo, cuarenta años después, a los que no habíamos nacido entonces. Habría que averiguar por qué, qué tenían esos hombres, o Hollywood, o la época, que se ha perdido hace tiempo y que nadie parece estar cerca de reencontrar, ni siquiera copiándolo, como hace uno de los pocos que por lo menos lo buscan, Peter Bogdanovich, en ¿Qué me pasa, doctor? (What’s Up, Doc?, 1972).

Texto para Dirigido por no publicado. Escrito hacia mayo de 1979.

#vivacious lady #george stevens #miguel marías #dirigido por

[ilovekristin]

Pictorial na din ni Madam 😍🫰🏻🧡 (at Wyndell’s Al Fresco) https://www.instagram.com/p/ChjbRv6Lb8JJVbbigoc4SEYpXBEqkunCm3QfrE0/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[archiveof1028]

Cafe Resé

084 Hangga St., Malolos City

My friend and I decided to went here instead dun sa plan A namin kasi hindi talaga namin ineexpect na uulan nang malakas and may thunderstorm pa nga.

While on our way sa cafe halos muntik na kami magkaligaw-ligaw kasi nasa looban siya. Yung location itself niya talaga tago pero can find it naman sa google map or waze app, napipin naman siya.

About the food, okay naman siya somehow meron din naman hindi pumasa sa taste namin. Sa foods okay naman, worth the price din and sobrang sarap ng Honey chicken bao and nung carbonara nila. Sa drinks naman super perfect ng iced spanish latte nila pero yung iced matcha hindi siya pumasa sa taste ng friend ko pero okay na din.

Yung place or ambiance itself, don't expect na may aircon kasi nga al fresco siya. Super perfect ng ambiance for me kasi as a lowkey plant lover, ang daming plants such as succulents and hanging plants. Pero di ko rin masasabi na perfect yung place kasi malangaw or baka dun lang siguro sa seat na pinili namin.

Rating:

Location - 8/10

Food - 9/10

Ambiance - 9/10

#cafetime #cafestagram #coffeetime #coffee #foodstagram #foodporn #foodie #food #foodgasm #pastatime #pasta

[luxurytravelcurator]

Morning finalizing details for a month trip to #Italy for clients of mine, departing next week. Stay in #Fiesole ( 15 min up on the scenic #Tuscany hills overlooking #Florence ) at the iconic - and one of my personal favorites, Belmond Villa San Michelle. Former medieval monastery perfectly captures the romance of Florence. And of course, a fabulous dinning experience al-fresco overlooking the twinkling city lights at the Terrace of “ La Loggia “ Restaurant. Booking @belmondvillasanmichele and/or any @belmond directly with me or online at my website, my clients will enjoy a suite of #VIP Amenities such as and not limited to: Room upgrades + Early Check IN & Late Check OUT + Complimentary Breakfast + Food & Beverage and/or Spa Credits + Free WIFI among many others. My mission is to transform Tourists into Travelers by experiencing unique travel experiences, moments and destinations worldwide. Luxury Travel Curator, Concierge, Blogger & Lifestyle Consultant. Over 28 years curating the world of Luxury Travel & Lifestyle, one destination at the time. Member of the exclusive #AmericanExpress Membership Rewards, Fine Hotels & Resorts and Pay with Points Programs. Affiliated with @BrickellTravel Management and @EMBARKBeyond member of VIRTUOSO. Luxury #TravelAdvisor. #Jetsetter #Globetrotter #BonVivant. Founder of @LGTNetwork Luxury #GayTravel Curator, member of @IGLTA. #Travel #Hotel #Restaurant & #Airline reviews. Follow, read and share my travel experiences worldwide. #Florencia #Italia #BelmondVillaSanMichele #TravelAgent, #TravelBlogger, #WeddingPlanner #TravelBlog #LuxuryTravel #Luxury #Lifestyle #LuxuryTravelCurator #Concierge #Blogger Mobile & WhatsApp [phone] / Email [email protected] / www.carlosmelia.com (at Fiesole, Italy) https://www.instagram.com/p/Cc-gxdiLEjE/?igshid=NGJjMDIxMWI=

#italy #fiesole #tuscany #florence #vip #americanexpress #traveladvisor #jetsetter #globetrotter #bonvivant #gaytravel #travel #hotel #restaurant #airline #florencia #italia #belmondvillasanmichele #travelagent #travelblogger #weddingplanner #travelblog #luxurytravel #luxury #lifestyle #luxurytravelcurator #concierge #blogger

[capiolumen]

Summer Musings 2021 iPhoneXR Hipstamatic Photography Original Photographers Photographers On Tumblr Lowy Lens, DreamCanvas Film, No Flash

#hipstamatic #original photographers #photographers on tumblr #covid 19 dinning #dining al fresco #outdoor dinning #tokyo afterschool summoners #art #capiolumen #iphone #iphoneXR #iphotography #lowy lens #dreamcanvas film #no flash

[stunningexpressions]

#al fresco #dinning #outdoor

[stevenbarnum]

Restaurant Krafft Basel, Basel, CH.

#basel #basel switzerland #switzerland #vacation destination #vacation #restaurant #dinning #food #meal #al fresco #luxury #luxurious #money #new money #wealth #wealthy #nouveau riche #rich #affluent #elite #privilege #privileged #the one percent #the 1% #fortune #sunny #sunny day #light #summer #first class

[highsviolets]

Cris my darling 💕

Would Hiker!Din ever get... dirty of the trail with you wink wink 😏😏

pairing: hiker!din x f!reader (however, no gendered language is in this drabble)

warnings: 18+ ONLY; sex al fresco, one (1) passing reference to alcohol

a/n: i am supposed to be working. i wrote this instead. loose edit, no beta.

///

It wasn't supposed to be like this.

For starters, you always thought it would happen on a bed. Maybe a loveseat, if you were being really adventurous.

Maybe Justin Bieber was really onto something when he said never say never.

The sensation of Din's lips capturing your clit and sucking brings you back to coarse reality, a cry escaping from swollen lips of its own accord. No one told you about that trick during drunken 'roommate bonding' nights.

Embarrassed, your had flies to your mouth, only for Din to pause in his ministrations and shake his head, gently reaching from his spot between your legs and tugging the offending hand away, a fond twinkle breaking the haze of lust clouding his warm eyes.

"There's no one around miles, baby," he soothes. "Let me hear you." A kiss to your palm while he waits for a nod of assent before he returns to your cunt.

Din returns to his steady rhythm, building you up with teasing licks and sucks and barely-there kisses that leave you breathless, whispering your name like he is your guide, your saviour, your very own.

"Sound -- mmph -- sound so pretty, saying my name like that," he mutters, hooking his hands under your thighs to spread you even wider.

Unused to praise, you turn away, looking off to where the pine trees thicken against the edge of the clearing where the two of you had set up camp for the evening.

But Din is demanding: he demands that he sees you when he takes you. "Look at me," he says, and somehow it sounds more like a plea than an order. Or maybe it's both; maybe, for him, it's a request to be noticed for him as much as it is for you.

You feel hot and cold at once under his exposed gaze. Spread out on top of his flannel picnic blanket was not how you'd expected to do this for the very first time -- not on his blanket, in the woods, with your running shorts tossed to the side and sports bra shoved halfway down your stomach.

But does it matter, really matter, when he's licking a stripe through your swollen folds and encouraging you to use his mouth. Somehow your fingers have found his hair and suddenly he's moaning as he gathers your slick on his tongue, the vibrations echoing throughout your entire body.

"C'mon baby," you think he says, urging you to the brink with rapid flicks of his tongue over your clit.

It doesn't take long for the sweetness to wash over you -- the release itself as much of elixir for his as it is for you, all hesitancy lost in the feel of his mouth working just like that.

Come here and kiss me, is all he says afterwards, soothing your cries with kisses of a different kind. These are the kind that you're more familiar with, situated on your back with his broad frame hovering over you and tan skin pressing against your fingers, and faintly you wonder if he would do that again, if you asked.

Wanna see you come again, Din whispers against your neck. This time on something else.

#idk how i feel about this but #hi here's hiker!din seeing the light of day at last #or at least some of him #cris writes #din djarin x reader #the mandalorian x reader #din djarin x f!reader #pedro pascal #adult tag #hiker!din #userastrid

[urbanchickresto]

LOOK: Nagsimula na ang #MaginhawangHalloween Trick or Treat Costume Contest! Magtungo lamang sa mga participating restaurants sa Maginhawa, Malingap, at ibang kalye para mag-treat or treat. May chance kang manalo ng ₱8,000 at vouchers para sa Best in Costume! Bukod pa rito ay may AL FRESCO DINING din sa Maginhawa at Malingap mula Oct. 30 hanggang Oct. 31. Kaya tara na sa Maginhawa! #Maginhawa #malingap (at Urban Chick Resto) https://www.instagram.com/p/CkVh9xgJabN/?igshid=NGJjMDIxMWI=

#maginhawanghalloween #maginhawa #malingap

[nomadasdigital]

Finalmente, The Book of Boba Fett se pone bueno... al convertirse en un show completamente diferente. Podrías ver este episodio de forma independiente, como un puente entre la segunda temporada de The Mandalorian y la próxima temporada tres. El cambio arroja una luz aún mayor sobre la falta de un arco de Boba dentro de su propio programa, pero es difícil quejarse cuando la dirección de Bryce Dallas Howard en el guión habitual de Jon Favreau brinda tanto entretenimiento.

A diferencia de Boba Fett, Din Djarin no quiere ni tiene la capacidad de cambiar de cazarrecompensas a una posición más gerencial. “Return of the Mandalorian” comienza cuando Din entra a un matadero para cobrar una recompensa. No ha regresado a casa desde que le dio al bebé Grogu a Luke Skywalker, y siente la pérdida del bebé mientras aprende a usar el legendario Darksaber. Él encuentra su camino a casa, a un escondite muy fresco en el borde que mira hacia el vacío de una estación espacial similar a un anillo llamada Glavis. Después de defender el Darksaber contra el reclamo de Paz Vizsla, termina abandonando la clandestinidad en busca de un renacimiento espiritual que le permita reincorporarse al clan para siempre. Debido a que mostró su rostro a un extraño en la segunda temporada, tiene que tomar un baño de limpieza en cuevas rituales debajo de Mandalore, la misma área que destruyeron los imperiales.

Luego se va a Tatooine, donde supuestamente Peli Moto (Amy Sedaris) tiene una nueva nave para él. En lugar de un gran carguero, es un N-1 Starfighter de Naboo para una sola persona como los de The Phantom Menace. Mando tiene que tomar lo que pueda, por lo que es una suerte que la nave termine siendo mucho más rápida que el Razor Crest. El episodio finalmente regresa a los personajes de The Book of Boba Fett cuando aparece Fennec Shand. Como anticipó el leitmotiv de la semana pasada, está contratando a Din, quien está dispuesto a hacer el trabajo gratis.

El episodio constantemente tira de los hilos de The Mandalorian, mostrando las consecuencias de la agonizante decisión de Din de quitarse el casco en la segunda temporada y ampliando la leyenda del Darksaber. Nos encanta que Din siga siendo genial y desventurado, la adición del Darksaber a su arsenal obstaculizado por él simplemente no siendo muy bueno para usarlo. Claro, hay una explicación tradicional sobre cómo empuñar la hoja que requiere concentración, lo que retroactivamente hace que todos los demás portadores del Darksaber sean más geniales. Pero también nos gusta pensar que Din es nuevo en esto. La escena de pelea inicial con el arma es enérgica y competente, y Din, que no tiene los escrúpulos morales de un Jedi, significa que puede cortar a alguien por la mitad sin perder el ritmo. Siempre un hombre del pueblo, Din distribuye el dinero del jefe del matadero a los trabajadores.

Una segunda gran escena de acción cuerpo a cuerpo, el conflicto entre Vizsla y Din, realmente muestra las armas y el escenario, y realmente nos hizo preguntarnos si Din podría perder la nueva espada casi tan pronto como la ganó. Pedro Pascal no ha perdido nada de su capacidad para transmitir confusión y competencia inexpresivas debajo de su casco y armadura. Eso es tan cierto cuando anhela volver a Grogu como cuando deja su clan. Nos complació pero nos sorprendió descubrir que no considera un gran obstáculo volver a ver a Grogu. Tal vez Luke le dio la dirección de la Academia Jedi fuera de cuadro.

También es un episodio sorprendentemente divertido. La música acentúa a la perfección una escena en la que Din tiene que descargar sus armas para tomar el transporte público. Peli y sus droides están llenos de movimientos y bromas encantadores. Din simplemente deslizándose de una pasarela agrega tanto humor físico como apuestas. Incluso las breves interacciones de Din con un niño rodiano mezclaban risas y sentimiento.

En parte, aceptamos que este episodio fue más divertido que el resto de The Book of Boba Fett solo porque se inclinó hacia The Mandalorian y las precuelas en lugar de la nostalgia original. Pero también tiene otra gran ventaja: terminar con los flashbacks de Boba significa que este episodio parece que realmente impulsa la historia de la galaxia.

The Armorer toma la mayor parte de la exposición incómoda esta vez, llenando algunos vacíos sobre lo que significa Darksaber tanto para los mandalorianos principales como para el clan ortodoxo. Las acciones de Din con el sable oscuro tendrán ramificaciones políticas para los mandalorianos encubiertos, el Remanente Imperial y el planeta Mandalore, así como para Tatooine, Boba y Fennec. El diálogo de The Armorer funcionó mejor que muchos de los diálogos de Tatooine porque tenía una perspectiva muy coherente y porque The Mandalorian ya había demostrado que diferentes personas (es decir, Bo-Katan) tenían diferentes interpretaciones de la historia política de Mandalore y cómo eso afectó a la historia. Sin embargo, la dirección de Howard también da vida a esas escenas de exposición, con una combinación de tomas amplias y enfocadas y colores que contrastan nítidamente.

Sin embargo, reconocemos que es tanto un episodio sobre personajes que entran convenientemente en el marco, como en un escenario, como lo fue The Book of Boba Fett la semana pasada. ¿Realmente necesitábamos una secuencia tan larga de Peli y Din arreglando la vieja nave espacial, o las bromas de Pelli sobre salir con un Jawa, o Beggar's Canyon, o el regreso de los policías de la Nueva República? Tal vez no.

Otra forma de abordar el tema de la nostalgia es si el episodio encaja en el arco más amplio del programa. Como esencialmente una viñeta de The Mandalorian metida en The Book of Boba Fett, no lo hace. Una crítica común para las partes menos convincentes de una franquicia es que se sienten "no esenciales". Técnicamente, este episodio lo es. La tercera temporada de The Mandalorian probablemente mostrará a Din con su nueva nave y la nueva armadura de Grogu, y el salto de tiempo por sí solo será suficiente explicación para ellos. Es una elección extraña, por decir lo menos, llenar un programa que ya no hace suficiente trabajo preliminar con sus personajes con personajes completamente diferentes. Pero en última instancia, el episodio fue demasiado bueno para preocuparse por todo eso. Como alguien que ve el show todas las semanas, no puedo quejarme de un episodio que me hizo jadear, reír y añorar a estos personajes.

#the book of boba fett #the mandalorian #star wars

[wellthatwasaletdown]

Hiya! I’m a UK anon here and just wanted to say that there is no way those articles about H&O are real because the lockdown restrictions in England say that restaurants are closed and ONLY places with the correct facility to have outdoor dinning is allowed to open e.g pub gardens or cafes with tables outside or a takeaway service. You can also meet up to a maximum of 6 people BUT you have to social distance unless you are from the same household/bubble. Just thought it was funny how it stated “before heading out the door they said goodbye to the bar staff” when they wouldn’t have been able to as they would only see one waiter/waitress who would be the one serving them. Most places close at 10pm or before and the weather here is so bloody cold at the moment you really don’t want to be outside for very long so *if* it is by a miracle a true story, that would have to be the shittiest date ever 🤣🤦🏻‍♀️.

You usually need to pass through the pub to get to the beer garden so they could have said goodbye to the staff on the way out. It might be cold but it's sunny and thousands of brits are out enjoying al fresco meals.

.

#Anonymous