#cecina mare

[toscanalive]

Spensieratezza estiva. Giochi tra gli ombrelloni. . .. …. #estate #mare #spiaggia #beach #sea #young #summer #bagnigigi #bagnidagigi #legorette #cecina #marinadicecina #cecinamare #toscana #tuscany #italia #italy #toscanadaamare #toscanalive https://www.instagram.com/p/ChxMYIHLMvb/?igshid=NGJjMDIxMWI=

#estate #mare #spiaggia #beach #sea #young #summer #bagnigigi #bagnidagigi #legorette #cecina #marinadicecina #cecinamare #toscana #tuscany #italia #italy #toscanadaamare #toscanalive

[gbartalesi]

Stabilimenti balneari italici #cecina #gorette #mare #sea #moon #luna #stabilmentobalneare #italia #italy #light #night #biancorossoverde (presso BAGNO IPPOCAMPO) https://www.instagram.com/p/ChHMZNhrm8E/?igshid=NGJjMDIxMWI=

#cecina #gorette #mare #sea #moon #luna #stabilmentobalneare #italia #italy #light #night #biancorossoverde

[angelonucci]

Cittadino del mondo di certo ma #livornomare mi accoglie sempre come tale e mi fa sentire a casa ovunque io sia con le sue stravaganze #livorno #toscana #tuscany #igerslivorno #italy #mare #igerstoscana #ig #sea #igersitalia #photography #love #volgolivorno #instagood #livornomare #friends #sunset #cecina #food #livornocity #estate #livorno0586 https://www.instagram.com/p/CeHBslorrw5/?igshid=NGJjMDIxMWI=

#livornomare #livorno #toscana #tuscany #igerslivorno #italy #mare #igerstoscana #ig #sea #igersitalia #photography #love #volgolivorno #instagood #friends #sunset #cecina #food #livornocity #estate #livorno0586

[salvo-love]

https://www.italiaoggi.it/news/sindaci-pd-troppi-immigrati-2610312

Svolta antibuonista, occorrono limiti all'accoglienza. Ora è il centrosinistra a polemizzare

Sindaci Pd: troppi immigrati

#SBARCHI #MIGRANTI #TROPPI anche per i #SINDACI del #PD !

Un tempo (1 gennaio-16 agosto 2021) c'erano 33.881) immigrati sbarcati per lo più nell'area siciliana, ora (stesso periodo del 2023) gli sbarchi sono stati 101.386. Un tempo c'era un leader politico d'opposizione, Matteo Salvini, che sulla questione migranti costruiva la sua ascesa politica, ora è ministro e non ne parla più. Un tempo c'era un partito, il Pd, paladino dell'accoglienza, senza preoccuparsi della sua gestione, ora i suoi sindaci si rivoltano nei confronti di un buonismo pasticciato e inconcludente. In mezzo c'è una decisione del ministro dell'Interno, Matteo Piantedosi, ex prefetto: non più la concentrazione di chi arriva negli hub di Lampedusa e delle altre zone costiere per lo più siciliane ma la loro distribuzione lungo la Penisola. Il che ha prodotto un brusco risveglio in quei tanti territori erano stati toccati solo marginalmente dall'immigrazione e nei quali si disquisiva e si polemizzava tra i partiti ma il tutto avveniva a livello teorico, senza avere a che fare col problema.

Adesso invece l'immigrazione ha raggiunto livelli record e regioni e comuni di tutt'Italia sono coinvolti. Col risultato di una levata di scudi bipartisan: da un lato i sindaci di centrodestra lanciano senza remore j'accuse verso il governo, reo a loro dire di non riuscire ad arginare gli sbarchi, mentre quelli del centrosinistra fanno retromarcia sul buonismo e chiudono, anch'essi, all'accoglienza. C'è un dato che spaventa tutti: il 48% delle 72.460 richieste d'asilo sono state rifiutate ma nessuno rientra nel proprio Paese e i rimpatri coatti sono stati (lo scorso anno) appena 2mila. Il che significa che tante persone sono fuori controllo e finiscono a vivere d'espedienti o reclutate dalla malavita.

L'irrequietezza nel centrodestra è ben spiegata dall'europarlamentare Gianantonio Da Re (Lega): «Al governo, che mi pare abbia le idee confuse, e alla presidente Meloni che ha vinto le elezioni invocando il blocco navale dico che questo è il momento per attuarlo. La soluzione è che bisogna bloccare gli sbarchi e il pattugliamento del Mediterraneo va fatto con l'aiuto dell'Europa. Se riusciamo a pagare una guerra in Ucraina non vedo come il pattugliamento del nostro mare sia un problema».

Da Re cerca di strattonare Salvini e il governo. Nel Pd sono i sindaci a fare la voce grossa. Nella «rossa» Prato è Matteo Biffoni a dare fuoco alle polveri (è anche delegato Anci per l'immigrazione): «Il sistema è saturo ed è come se si stesse rincorrendo un'eterna emergenza mettendo soltanto toppe. Non ha senso inquadrare questo problema in un sistema emergenziale. Ed è dal 2015 che a governi tecnici, di sinistra e ora di destra, diciamo sempre la stessa cosa: non si può fare finta di non vedere che i territori non riescono più a fare fronte. In molti centri le persone fisicamente non ci stanno più. È come se fossimo in mezzo a una tempesta perfetta e sono state promesse cose insostenibili».

Ancora dalla Toscana gli fa eco Samuele Lippi, sindaco di Cecina (Livorno) inciampato recentemente in guai giudiziari perché trovato in possesso di cocaina (per uso personale: non si è dimesso): «È il momento di dire basta alle battaglie ideologiche sul tema dell'immigrazione. Il Pd deve lavorare con la giusta dialettica insieme alla presidente del Consiglio per governare il fenomeno dell'immigrazione con pragmatismo. Perché questo serve al Paese. Dobbiamo avere il coraggio di dire che non è più possibile accettare di vedere bambini che muoiono affogati nei barconi che colano a picco nel Mediterraneo. Servono soluzioni, che si possono trovare soltanto se ci mettiamo tutti intorno a un tavolo. Senza steccati ideologici».

Ma anche il sindaco di Firenze, Dario Nardella, dopo l'arrivo nella sua città dei pullman con gli immigrati, insorge: «Da sindaci registriamo problemi molto seri sui nostri territori: gli sbarchi stanno aumentando e arrivano immigrati irregolari in grande quantità, i Cas sono praticamente saturi, molti immigrati dei Cas vengono espulsi perché non viene riconosciuto loro il permesso di soggiorno e, quindi, diventano immigrati irregolari a tutti gli effetti che restano nel Paese. Gli accompagnamenti al confine non si fanno, la situazione rischia di essere completamente fuori controllo».

Al leit motiv dei sindaci targati Pd si aggiunge la voce influente di Giorgio Gori, primo cittadino di Bergamo: «Sull'immigrazione qualunque semplificazione ideologica è inutile. Vale per le «sparate» di Salvini e Meloni ma vale anche per l' «accogliamoli tutti» che ha sedotto una certa sinistra. È necessario un forte senso della realtà. I valori umanitari sono fondamentali. Ma a questi vanno uniti il pragmatismo e una visione di lungo periodo, non proprio le migliori qualità di Salvini. Capisco quindi che taccia. Anche Meloni è in palese difficoltà. A maggior ragione è necessario che il Pd parli, a sua volta superando gli slogan».

È una specie di catarsi rispetto alle frontiere aperte, col Pd, la sinistra radicale e il Papa che cavalcarono l'onda lunga. Siamo arrivati alla boa e al giro di svolta. Il Pd non può smentire i suoi sindaci ed Elly Schlein è avvisata.

[karenlojelo]

Noi ci prepariamo così per le presentazioni dei libri ❤️ (presso Pineta Tombolo Cecina Mare) https://www.instagram.com/p/CfD-Pu7MQtB/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[delectablywaywardbeard-blog]

A Cecina ristorante sul mare 'tutto' abusivo, nessun permesso

La guardia di finanza ha scoperto sul litorale di Cecina (Livorno) un ristorante totalmente abusivo. Il locale, spiegano le Fiamme gialle, era completamente sconosciuto al Fisco e privo delle autorizzazioni commerciali e dei requisiti igienico-sanitari. I finanzieri hanno rilevato che la gestione è riconducibile ad una società ‘di fatto’ composta da tre persone, per la quale è stata richiesta…

View On WordPress

[lamilanomagazine]

“Heroes”, l’omaggio a David Bowie di Paolo Fresu, il 2 agosto al Teatro Fonderia Leopolda di Follonica (GR)

“Heroes”, l'omaggio a David Bowie di Paolo Fresu, il 2 agosto al Teatro Fonderia Leopolda di Follonica (GR). Mercoledì 2 agosto ore 21:30, al Teatro Fonderia Leopolda di Follonica (GR), Paolo Fresu interpreta David Bowie in compagnia di un cast stellare con Petra Magoni, Filippo Vignato, Francesco Diodati, Francesco Ponticelli, Christian Meyer. “Appena mi è stato proposto questo progetto (dal Comune toscano di Monsummano Terme dove nel 1969 Bowie fece, da perfetto sconosciuto, la sua prima apparizione italiana in pubblico)”, dichiara Paolo Fresu, “mi sono sentito onorato ed emozionato. Ho deciso di mettere insieme una band unica, creata appositamente, con grandi musicisti eclettici e provenienti da esperienze diverse, anche lontane dal jazz. Credo che questo sia un grande valore. Avvicinarsi alla musica di David Bowie è una grande emozione e anche una straordinaria opportunità per tutti noi”. Fresu e soci hanno messo le mani su una trentina di pezzi, tra i quali Life on Mars, This Is Not America, Warszawa, When I Live My Dreams. Ogni membro della band ha dato il proprio contributo negli arrangiamenti, conferendo maggiore varietà e dinamicità al progetto. Petra Magoni, in quanto vocalist, gode della maggiore libertà, ma il concerto punta comunque sul gioco di squadra. Tornando alle parole di Fresu: “Bowie è un autore immortale che è sempre stato vicino al jazz. Noi cercheremo di avere il massimo rispetto per la sua arte ma anche di essere propositivi, gettando uno sguardo nuovo su queste canzoni”. Paolo Fresu: Onnivoro a 360° è oggi uno dei jazzisti italiani più conosciuti sul pianeta. Il suono della sua tromba, come dice Carla Bley, è sul serio unico al mondo. Petra Magoni: da Bobby McFerrin alla musica sacra attraverso il rock e “Musica Nuda”. Poche voci e personalità sono così eclettiche sotto questi cieli. Filippo Vignato: è cresciuto in una famiglia dove la musica è di casa da sempre e… si sente. Massimo dei voti sia al Conservatorio di Parigi dove ha studiato e da pubblico e critica che hanno incrociato la sua strada. Uno dei trombonisti migliori in circolazione. Francesco Diodati: “Diodati’s guitar language is original, diverse and totally contemporary. He can rock out” – Jazztimes. Francesco Ponticelli: “una sorta di sarto su misura, in grado di costruire architetture musicali di grande caratura qualitativa e spaziare con la propria ricerca nel grande mare della musica che conta”. Christian Meyer: Non solo Elio e le Storie Tese ma autentica energia elvetica capace di muovere e far muovere tutto e tutti. Una sorta di quintessenza del ritmo tout-court. Alle 23:30 al Chiostro della Fonderia Leopolda torna l’appuntamento di Grey Cat con Meet Music e Grey Cat Contest. Meet Music dà vita ad un importante evento a Follonica che fa incontrare artisti e professionisti della complessa filiera della scena musicale con l’obiettivo della crescita professionale del settore attraverso incontri, formazione, confronto e scambio di energie creative e con l’esibizione di giovani musicisti e dj in quattro diversi contest. Dal 2022, in collaborazione con Grey Cat Festival, nasce un nuovo contest con l’obiettivo di valorizzare l’incontro tra la musica elettronica ed il live; Gabriele SRD è il vincitore della edizione 2023 e presenterà la sua musica nell’after show del 2 agosto. Interagirà con lui, dal vivo, Emanuele Cannatella, in arte Joint Sax, un sassofonista professionista che suona da più di quindici anni nei migliori locali d’Italia. Ingresso al concerto: primi posti numerati € 28, secondi posti numerati €24 ore 23:30 al Chiostro: € 2 Grey Cat Festival è promossa dalle amministrazioni comunali di Follonica, Scarlino, Grosseto, Roccastrada, Castelnuovo Val di Cecina, Castiglione della Pescaia, Massa Marittima, Monterotondo Marittimo, Montieri, Roccastrada, Suvereto, (coinvolgendo ben tre territori provinciali) e dal Parco delle Colline Metallifere. L’organizzazione e la gestione del festival è curata dalla Associazione Music Pool, la direzione artistica da Stefano “Cocco” Cantini e vanta una ricchissima serie di collaborazioni, tra cui il FAI – Delegazione di Grosseto. Il Festival è sostenuto dalla Regione Toscana e, nell’ambito dei progetti di Music Pool, dal Ministero della Cultura e dalla Fondazione CR Firenze.... #notizie #news #breakingnews #cronaca #politica #eventi #sport #moda Read the full article

[tastatast]

Aponiente

LOCALITZACIÓ I ENTORN:

Des de l’any 2015, l’Aponiente està situat al costat de l’estació de tren d’El Puerto de Santa María (Cadis). Concretament, en un molí de gra del 1815 que funcionava amb la força de l’aigua de les marees d’un canal del riu Guadalete (més caudalós al s. XVI que actualment) anomenat Caño del Molino o La Madre Vieja, que es va obrir el 1701, fent canviar el curs del Guadalete. 

Situat al costat del Parque Natural de la Bahía de Cádiz (que va de Rota, al nord; a Cadis, al sud), es tracta d’un molí d’uns 1.000 o 1.800 m2 que darrerament havia sigut un magatzem de sal de les salines de la zona (Salinas de San José). Una construcció de pedra rentada, amb una terrassa des d’on es pot contemplar el laberint d’aigües fluvials i salades, riques en nutrients i en les que hi conviuen peixos, mol·luscs i aus. Són els aiguamolls (marismas) que formen el riu San Pedro i el Guadalete, plens de caños i estanques que permeten l’existència de les salines. Un ecosistema ben ric per a revitalitzar una economia castigada.

HISTÒRIA DE L’ÁNGEL LEÓN I D’APONIENTE:

L’Ángel León (1977, Jerez de la Frontera) és una persona que em descol·loca. 

Per una banda, diu que és un incomprès i fa ostentació de la seva ignorància remarcant que no ha llegit mai un llibre.

Però, per altra banda, és fill d’un metge hematòleg, té el suport d’universitats, laboratoris, fundacions científiques i tecnològiques, Fons Europeus i empreses com el Santander li financien els seus projectes d’investigació. A més, és un cuiner que ha aparegut al Wall Street Journal, al New York Times i a Top Chef; té 3* Michelin i 3 Soles Repsol; ha rebut la Medalla de Andalucía i el Premio Nacional de Gastronomía; dirigeix l’Aponiente, La Taberna del Chef del Mar a l’antic Aponiente (El Puerto de Santa María), l’Alevante en el Hotel Gran Melia Sancti Petri (Chiclana de la Frontera, Cadis) i Glass Mar (Madrid, tancat des de la pandèmia), entre molts altres premis, projectes i negocis.

Per una banda, trobo molt interessant i fascinant tot el seu treball:

El profund estudi que ha fet, des del 2006, sobre els peixos (o les parts dels peixos) que no es venen a les llotges de pescadors i es tornen al mar (o es llencen) per una falta de sortida comercial. I, com a conseqüència d’aquest estudi, el fet de servir, des del 2009, embotits marins (botifarra, xoriç, salsitxes, cecina, mortadela, sobrassada, bacon, etc.) per tal d’aprofitar tota aquesta quantitat de peix que moltes empreses llençaven. 

El desenvolupament, l’any 2007, de la Clarimax, la màquina per a clarificar brous a través de les micro-algues diatomees.

El descobriment, el 2008, del pinyol de les olives com a combustible.

El desenvolupament del plàncton com a ingredient per al consum humà des del 2009.

Aconseguir cultivar de manera controlada (uns 3.000 m2, experimentals, al mar, al Parque Natural de Bahía de Cádiz) la Zostera marina, una planta aquàtica de la família de les gramínies que anomena “arròs del mar”, una mena de cereal marí que pot servir d’aliment base per a les persones. I, a més, crear un banc de llavors per a repoblar-la.

La investigació al voltant de la micologia marina del qual va aconseguir servir l’acetabularia (un bolet o una alga verda unicel·lular amb forma de paraigües ?) en un plat, acompanyada d’una emulsió de plàncton i tòfona.

Va ser capaç de convertir l’aigua en sal gràcies a una solució d’una barreja de sals que cristal·litzen de manera instantània (una salina de Cadis tarda mesos en obtenir la sal del mar) al caure sobre l’aliment i que, a més, és una nova tècnica de cocció perquè permet cuinar l’aliment quan aquest arriba a 135ºC. Un joc per a reivindicar la importància de les salines artesanes i regenerar-les, més que un substitut de la sal.

El desenvolupament de les Luces Abisales comestibles. Utilitza la proteïna (luciferasa) d’un cranc molt petit que, quan s’ajunta amb aigua i s’agita, reacciona de tal manera que fa lluminiscència blava (freda, com un fluorescent) i que també es pot aconseguir gràcies a la proliferació d'un bacteri bioluminescent (Vibrio harveyi) associat a les microalgues de plàncton. 

I m’agrada:

M’agrada quan diu que veu el mar i la cuina com un biòleg marí, més que com un cuiner, perquè diu que els ulls del primer el fan aprendre més. 

M’agrada la idea que un cuiner pugui ser el catalitzador per a generar riquesa ecològica, paisatgística i social i que pugui desenvolupar projectes clau en la lluita contra el canvi climàtic. 

M’agrada que sigui un defensor dels recursos marins desconeguts i que sigui capaç de portar a l’alta cuina peixos poc valorats econòmicament i culinària.

M’agrada l’interès que té per a descobrir productes que encara són desconeguts i per a obtenir nous ingredients (col·làgens, pigments, olis…) d’origen marí sostenibles per tal d’incorporar-los a la dieta humana.

M’agrada l’ambició que té per a desenvolupar cultius de la terra al mar i crear una “horta marina”.

M’agraden els camins que obre al futur de l’alimentació i l’interès per la indústria alimentària. 

M’agrada la seva col·laboració a recuperar mètodes de cultiu ancestrals.

M’agrada l’aparent compromís mediambiental que té amb la producció de productes del mar, destacant el despesque, una art de pesca artesana típica de la Bahía de Cádiz que consisteix en treure el peix (sobretot llobarros, dorades i llises) que queda als esteros de les salines, que s’han de buidar cada mes de novembre.

M’agrada quan fa divulgació de la cuina marinera de Cadis.

D’altra banda, trobo que tot aquest coneixement no queda reflectit a la seva cuina.

No és un cuiner que hagi seguit gaire. Vaig menjar una vegada a l’Aponiente (antic local) el 2013 (1*) i vaig anar al Bistreau i La Mesa del Mandarin Oriental de Barcelona el 2014 i 2015 respectivament. Si durant tots aquests anys no l’he seguit de més a prop és per una qüestió geogràfica (a 1.100 km de casa meva) i, sobretot, perquè la seva manera de proposar la seva cuina mai m’ha fet gaudir gaire. No vull dir exactament que no m’agradi la seva cuina sinó la manera com l’ofereix.

Pel que fa a la seva carrera professional:

Va començar els seus estudis de cuina a la Taberna del Alabardero (Sevilla). 3 anys després, va marxar a França, on va treballar al restaurantLe Chapon Fin (Bordeaux). Va tornar a Espanya per a treballar amb en Fernando Córdoba al restaurant El Faro (El Puerto de Santa María) i a La Casa del Temple (Toledo). Finalment, va tornar a casa per a posar en marxa, l’any 2007, l’Aponiente a El Puerto de Santa María, un restaurant especialitzat en productes marins i on se’l va començar a conèixer com "El Chef del Mar".

MENÚ:

Ofereixen un únic menú que diuen que té una durada d’entre 3 hores i 3 hores i mitja. Pel que fa als vins, ofereixen una carta i dos maridatges amb dos preus diferents però dels que no n’especifiquen ni el número de vins ni el seu origen.

Va innaugurar la temporada i el menú el març de 2023 i diria que, en la nostra visita de finals de juny, cap plat havia canviat gaire des de llavors, fet que em va estranyar per una qüestió de disponibilitat de productes de temporada.

Es tracta d’un menú degustació dividit en el que ells anomenen “capítols” i que té una estructura d’allò més clàssica i estandaritzada: aperitius, plats freds, plats calents, postres i petit fours. 

Capítulo 1. 

Cocina marítima salada 

La benvinguda i els aperitius es fan als pavellons de vidre que hi ha a l’entrada, abans d’entrar al restaurant pròpiament dit, que està precedit per 4 oliveres centenàries, un regal de la família Vañó (Castillo de Canena).

VI: Serveixen, a copes, un escumós rosat mètode ancestral (segona fermentació en ampolla però sense degorjat, amb xapa de cervesa) de Bodegas Forlong, Burbuja Rosado 2022 de la varietat negra Tintilla de Rota. 

Yemas de erizo con leche:

Una esponja de llet freda (una escuma de llet de vaca suflada i planxada a la Teppan Nitro) amb una gònada de garoina a sobre i una fulla de caputxina. No es nota el gust de garoina. Una mossegadeta d’1 cm3.

Flan de huevas de lisa con caramelo de mojama:

Un petit flamet, una vegada més, d’un centímetre cúbic fet amb ous de llisa i, per sobre, un caramel de mojama (llom de tonyina en salaó). Una altra mitja mossegadeta saladeta i amb més gust de mantega que de llisa.

Tortilla de camarones:

Una versió moderna en la que els camarones no es fregeixen i, simplement, es deuen escaldar uns segons; amb uns puntets verds de crema de plàncton. Té més gust de farina de cigró que de camarones (9 unitats). Preferim la versió popular i tradicional.

Ens fan passar al restaurant i ens expliquen que l’espai era un antic molí de marees construït el 1815 i que va ser el més important d’Europa durant tot el s. XIX. Té 9 canals subterranis igual que el que ens ensenyen just a l’entrada de l’edifici, davant de la recepció. Aquests canals permeten el pas de l’aigua fins a 850 metres de guarda i un sistema de comportes en regulava l’entrada i la sortida per fer girar la turbina. Aquesta turbina girava dues pedres de 350 kg cada una i, per fricció, molien el blat. De la construcció original se’n conserven les dues parets laterals de la façana, de pedra ostionera. Ells s’hi van instal·lar l’any 2015 però no poden tocar res, tota la decoració ha de ser perfectament retirable.

Avancem per un passadís des d’on es veu, a mà dreta, el riu amb la marea ben alta; i, a mà esquerra, primer, el celler i, a continuació una part de la cuina, on s’hi compten 10 persones netejant peix. 

El celler compta amb unes 1.500 referències i amb una “sacristia” on només hi tenen vins del Marco de Jerez, que conformen el 40% de la carta. Hi veiem una premsa, ens diuen que era una de les que en Santi Santamaria tenia a El Racó de Can Fabes i que no és ben bé per l’ànec à la presse sinó per a aus més petites com becades. Ells la segueixen utilitzant per aixafar crancs però no en el menú actual.

Ens ensenyen l’aigua que passa per sota l’edifici, la desembocadura del riu Guadalete, amb la marea ben alta. De fet, estem a menys de 4 km. de la Badia de Cádiz i, per tant, de l’Oceà Atlàntic. Expliquen que el vaivé de la marea és absolut, que el punt més profund es troba a uns 3 metres, que es pot veure perfectament en baja mar, quan la marea està baixa i el riu queda completament sec. Una marea que puja i baixa cada 6 hores, per tant, és completa dues vegades al dia.

Veiem la primera partida de producció, ells s’encarreguen de rebre totes les matèries primeres, netejar-les i distribuir-les a cada partida. En aquell moment estaven preparant la pell de la morena. A continuació, veiem una altra cuina, la cuina central, una cuina oberta, que dóna al menjador principal. Diuen que és on s’elaboren tots els plats que menjarem a partir d’ara, tant les partides fredes com les calentes. Hi ha ben bé 15 cuiners, tots ben uniformats, amb camisa de cuiner blanca, davantal blau marí, bambes negres i amb el barret alt. S’hi poden observar una desena de fogons en una illa central, un forn, un forn/brasa, un grup de cuiners emplatant, un cuiner remanant una olla que deu tenir més de 20 litres de capacitat, al fons uns cuiners agrupats a una pica, d’altres en un procés intermig d’elaboració d’uns plats fons gegants… Anem avançant i, a mà dreta, parlant amb altres cuiners, el que sembla que sigui el cap de cuina ens diu “buenas tardes, bienvenidos, que disfruten” sense deixar peu a aturar-nos ni un moment. A l’Ángel León no el veiem per enlloc. Entrem al menjador, amb més d’una dotzena de taules rodones, de fusta, sense estovalles ni cap mena de parament d’entrada. 

Seiem, ens tornen a preguntar si tenim al·lèrgies o hi ha alguna cosa que no ens agradi i ens demanen que, si hem d’anar al lavabo, els avisem perquè ho puguin comunicar a cuina. Ens entreguen un llibret amb tot el menú i la llista amb tots els noms de l’equip, molt ben enquadernat i amb unes il·lustracions/aquarel·les molt maques de la Pilar Jaraquemada.

Ens serveixen una copa de Sacristía AB, una selecció que fa l’Antonio Barbadillo Mateos a Bodegas (Infantes) Orleans Borbón. Una Manzanilla en rama de gairebé 9 mesos de criança biològica per buscar un punt més oxidat i trobar-lo més envolvent i amable. Antonio Barbadillo va crear aquest projecte amb la seva família per a realitzar sacas puntuals de diferents soleras de cellers de Sanlúcar. Una ampolla màgnum de la saca 17.

Callos de ostiones, limón:

Ostión (ostra típica de Cadis, una mica més grossa i plana) a la llimona. Diuen que volen fer un petit homenatge als venedors que antigament anaven amb els seus cistells plens d’ostres per Cadis. Les obrien allà mateix, hi tiraven un raig de suc de llimona i ja es podien menjar. Ells han volgut buscar la mateixa essència, diuen que trobarem el mateix ostión però en forma de crema. Ens fan fer la volta a la closca i trobem una emulsió blanca enganxada a la part de dins de la closca, una emulsió de l’ostra, la seva aigua i llimona. Ho acompanyen amb una vinagreta d’oxalis, entenc que són les esferificacions blanques. També hi ha fulles amb gotes d’aigua. Quin nyigui-nyogui. I, a més, l’ostra no hi és per enlloc.

Queso de calamar:

Ens diuen que continuarem amb un formatge però que serà un formatge especial, com tot en aquesta casa, perquè serà un formatge marí fet amb calamar. A la base, un tàrtar de calamar. Continuem amb una llet que obtenen premsant el calamar (diuen que encara no han sigut capaços de munyir el calamar) i a la que li introdueixen el fong Penicillium roqueforti (que fa que, al cap de 5 dies i a temperatura controlada, es formi un tel per sobre, amb un sabor molt semblant al del formatge roquefort però més suau, no tant intens) i llet a la que també li introdueixen caseïna (la proteïna de la llet) perquè el fong es pugui alimentar. Acompanyat d’un caramel de PX i flors de saüc. Un tallet d’un passtisset que ensenyen d’uns 4 cm de diàmetre i que es tornen a emportar. Fa olor de roquefort i la textura és molt suau i agradable. En serviria el doble o més per poder-lo tastar bé.

Papel de choco en adobo:

Porten un carretó amb l’aparell per a fer kakigori, ens expliquen el seu origen i com s’utilitza i ens ensenyen un bloc congelat de lloms de choco (sépia). Per a elaborar aquest bloc: agafen uns quants lloms de sépia, els premsen i els ultracongelen. Un cop tenen aquest bloc, el passen per la màquina de fer kakigori per aconseguir fer aquests “papers” de sépia com els que tenim servits al plat. Amb unes pinces, es tracta que agafem cada una d’aquestes làmines i les passem, primer, pel bol on hi tenim rovell d’ou batut i, després, pel bol amb una pols d’adobo (típic del pescaíto frito), com si “arrebosséssim” les làmines de sépia. Una bona parafernàlia per a ensenyar com fan el plat, tot i que ja vingui servit de cuina i, davant del comensal, no facin res.

Escabeche de hojas de higuera y plancton:

Ens serveixen un plat fons immens que no omplen ni una mínima part, és una mica ridícul. Això sí, és un plat preciós, de ceràmica sense esmaltar, molt auster. Ja servit de cuina: plàncton, escopinyes i uns shots nitrogenats de raifort (les boletes blanques) i una flor de pentas. 

A taula, serveixen el seu escabetx, una salsa verda que diuen que és un escabetx tradicional al que li han introduït fulles de figuera per obtenir la clorofil·la, el color verd, l’acidesa i la frescor.

Recomanen no barrejar-ho; primer, agafar el menjar del centre cap a fora per agafar tots els ingredients del plat; i, després, provar l’escabetx sol.

La fulla de la figuera ens torna a recordar el coco (si no és que en portava) i, per tant, ens fa pensar en Tailàndia. Les escopinyes són delicioses, de bon calibre, molt gustoses. La densitat i la textura de la salsa verda m’agraden molt.

Salpicón de caviar:

Al fons, servit de cuina, una emulsió de sèrum de ceba.

A taula, serveixen aigua de piriñaca i caviar imperial fumat amb enciam de mar. 

La piriñaca (com es coneix la pipirrana a Cadis) és un picat de tomàquet, ceba i pebrot amanit amb oli i vinagre de Jerez, que normalment es fa per acompanyar el peix i que, quan acompanya marisc, diuen que s’obté un salpicón.

PA:

De dos tipus, del forn Panadería Horno Artesa (Arcos de la Frontera, Cadis), que també serveix al TohQa i altres restaurants coneguts. Ells, al restaurant, només li aporten l’últim cop de calor.

Pa de sèmola (50% de blat tou blanc i 50% de blat dur) pintat amb oli d’oliva d’Oro de Bailén per aportar un toc cruixent a la crosta. Servit ben calent, sortia fum i tot. 

Pa moreno típic de la Sierra de Cádiz fet amb farina blanca de blat, farina morena (que és la que li dón aquest color més torrat, sense arribar a ser una farina integral), farina de sègol i farina de salvado (segó) a base de malta, civada i blat.

Tots dos pans:

80% d’humitat.

20% de massa mare de blat.

Fermentació de 24h a 4ºC.

Acabats en forn de llenya.

MANTEGA de plàncton de la varietat tetraselmis, la primera que l’Ángel León va treure del mar i van començar a fer tota la cuina d’aquest conjunt de microorganismes que són el plàncton:

Servida en un plat com si fos un azulejo (una rajola) i per a acompanyar durant tot l’àpat. Bona, el plàncton li dóna un gust que sempre em recorda el te verd i algunes algues seques (deshidratades).

Després de tantes explicacions, m’hagués agradat que haguessin deixat temps per menjar el pa amb mantega, però de seguida van portar el següent plat.

Quisquilla, pimiento verde y guisantes de Sanlúcar:

3 cues de quisquillas (Crangon crangon) pelades, servides crues i i els seus ous. D’acompanyament, pèsols llàgrima de navazo, o cultiu desterrado, de Sanlúcar de Barrameda, un tipus de cultiu proper al mar, fet que se suposa que aporta salinitat a la planta i, per tant, més potència gustativa al fruit. També d’acompanyament, una crema de pebrot verd de Conil que emulsionen amb col·lagen de lluç, servida calenta. Finalment, una crema agra que li aporta un toc d’acidesa.

Un mar i montanya gens integrat, predomina el pebrot, la quisquilla va per una banda i la salsa verda de pebrot, per una altra. I els pèsols, més que llàgrima, són tant petits que semblen la influorescència!

Muergos a la marinera:

A la base, laminat, muergo (o navalla recta, una navalla més petita, típica de Cadis i que té més sortida comercial com a ham per pescar que no pel consum humà, sempre poc valorada i utilitzada en un receptari tradicional humil).

També, al fons, unes gotes de taronja amarga (diuen “com un sol naciente”).

A taula, serveixen una salsa de marinera (un guisat que acompanya el marisc a base de vi blanc, pimentó, ceba, tomàquet, etc. juntament amb l’aigua del marisc). Normalment, queda més en forma de caldo però ells l’han densificat i la serveixen més opaca.

També, a taula, serveixen una pols gelada feta amb els interiors i les parts que descarten del muergo. 

Fulles de fonoll marí.

Petitíssim; de moment, tots els plats són ridículs. No fa olor de res.

La perfecta cocción de la puntilla con salsa de tinta y almendras:

Puntillas (tot i que hi ha qui diu que són sépies petites, per a mi eren Alloteuthis subulata, una mena de calamars petits).

Porten un guéridon davant del comensal on hi ha, per una banda, una olla a sobre un fogonet de gas on hi ha oli de gira-sol ben calent i, per altra banda, una reixa on hi deixen les puntillitas per poder-hi tirar els cullerots d’oli calent per sobre (només per una banda del calamarset), i fregir-les amb l’oli escorrent-se a través de la reixa. 

De les 3 puntillitas de Sanlúcar que mengem, una és al natural, amb aquest fregit i prou (sense farina ni cap arrebossat). Diuen que utilitzen oli de gira-sol perquè és neutre i l’únic que pretenen és potenciar el gust del cefalòpode i la seva textura; potser aquesta és la seva intenció però el cas és que no ens cansem de repetir que l’oli de gira-sol no és neutre, i menys quan no n’ets un consumidor habitual com és el nostre cas. Per tant, vam acabar menjant un calamar ben emmascarat amb el regust d’oli de gira-sol calent i “fregit”. 

Les altres dues puntillitas les serveixen acompanyades d’una salsa salsa holandesa (mantega, suc de llimona, rovell d'ou i una mica de pebre negre o caiena) feta amb la tinta del calamar; a sota, un guisat de puntillitas, diuen que és una aportació de ceba per a generar un contrast dolç; 2 ametlles tendres; i 2 flors de ceba morada.

Pregunto si hi ha temporades de puntillitas i ens diuen que ara és l’època que estan més farcides, que són més dolces i que estan a punt de desovar.

A més, van destacar molt l’altíssima qualitat dels calamarsets i l’excepcionalitat del producte; trobo que no n’hi havia per tant i que mengem millors calamars tant a casa com a altres restaurants.

Puchero de cañaíllas:

En una cullereta diuen que hi trobem la cañaílla (Haustellum brandaris, un cargol punxenc), tota la seva essència en diferents textures. El que veiem en aquesta diminuta cullereta són 3 falsos cargolets (fets d’una mena de puré, un de cada color) que resulta que estan fets amb el seu interior (deuen voler dir el “cul” o la part més fosca del cargol) i, al seu costadet, uns dauets petitíssims fets amb la part externa del cargol (han “pelat” el cargol?), com si fossin tendons, per aportar textura a la mossegadeta. 

En un bol de pedra, una crema de puchero marí a base de tonyina i acompanyat d’un oli de hierbabuena (Mentha spicata), diuen que és una combinació molt típica d’Andalusia.

El que volen és que primer mengem d’una mossegada la cullereta (home, no sabria com fer-ne dues!), així la podem utilitzar per a menjar el puchero. Però com que el bol és porós, la cullera és molt gruixuda i es fa molt difícil agafar la poca salsa que hi ha, la idea és que suquem pa moreno. 

Tot plegat, de les cullonades més grosses que ens han servit mai. I, una vegada més, el pobre producte no sé pas on queda. 

Guiso de melosidades marinas:

Com a producte principal, la bufeta natatòria dels peixos, en aquest cas de dorada (molt típiques a la cuina asiàtica, diuen). En mostren unes a taula, obertes, netes, tractades (cuites) perquè es vegin ben maques. Demano si en puc tastar una i em diuen que no, que són per ensenyar a la gent perquè no ho han vist mai. 

Al plat les trobem tallades a tires com si fossin tallarines (pasta), ens diuen que ens poden recordar les tripes de bacallà. Aquesta mania de dir-nos als clients a què caram ens ha de recordar i què caram hem de trobar a les “creacions” que ens serveixen. A més, trobo que no s’hi assemblen gaire, ni de gust ni de textura. Les de bacallà acostumen a ser molt més grosses i, per tant, més gruixudes i carnoses i també són més toves; les de dorada les vaig trobar més primes i més dures com tendons. I, pel que fa al gust, com que aquestes eren fresques i no salades, ja d’entrada també són menys intenses i menys salades. 

D’acompanyament, una salsa feta amb la cua de la morena, que diuen que li afegeixen per aportar-li gust i col·lagen (cosa que, si no manipulessin tant la tripa de dorada, ja tindria per sí sola), aconseguint una salsa molt untuosa i melosa. Melositat de la tripa de dorada (les tallarines) i melositat de la salsa de cua de morena. Per buscar-li la part positiva podria dir: dues melositat diferents (la de la salsa és més enganxosa), quanta complexitat i quin joc de textures!

Finalitzen el plat amb unes cebetes envinagrades (unes amb remolatxa i unes amb un oli de plàncton) que diuen que és per aportar-li un toc fresc (els deu “molestar” la lleugera melositat de les tripes, tant bona que és!).

Tot plegat, cobert amb un aire de mantega que, per sort, no emmascarava el gust de la salsa, perquè el de la tripa ja fa estona que l’han matat.

Capítulo 2. 

Cocina marítima dulce 

Sembla ser que l’Ángel León no és gaire partidari d’acabar els àpats amb dolços (gust que compartim), diu que ell “pensa salat i cuina salat”. Tot i així, des del 2021, el pastisser David Gil, l’acompanya en la seva recerca de la dolçor del mar. 

Burbujas de huevas:

La seva versió del bubble tea, una beguda d’origen taiwanès que es tracta d’una infusió a la que se li afegeixen bombolles de sabors, originalment de tapioca. Ells fan la seva versió digestiva que, a més, és per netejar el paladar (ni que estéssim farts de menjar i necessitéssim rentar-nos les dents…).

A dins una bola de vidre, una infusió d’aigua de plàtan, amb freses de peix volador fumades. 

A la boquilla de la canyeta, la part de color marró és crème fraîche amb closca d’avellana espolvorejada.

Primer s’ha de menjar aquesta part de la palleta de vidre i, després, xuclar el líquid que hi ha a dins la bola.

Té gust fumat; per sort, no és dolç. Suposo que hem de dir que és un plat divertit. La veritat és que és diferent i almenys no són unes d’aquestes postres amb gelats, gels picats, emulsions de diferents cítrics més o menys exòtics i diferents cruixents deshidratats per aportar textura. Em pregunto de quina espècie de peix volador devem haver menjat les freses i qui les deu fumar, tot un món per a descobrir.

Mochi de morena, bajo la piel se esconde una capa de crema de arroz y se acompaña con un helado:

Un mochi fet amb la pell de la morena. Expliquen que maceren la pell amb llet i canyella per tal que la proteïna d’aquests dos ingredients amagui tant l’olor com el gust de peix. Com a resultat, degut a la quantitat de col·lagen que té la pell de la morena, farà que la textura sigui sedosa (molt semblant a la del mochi tradicional) i que, tant l’olor com el gust, no sigui de morena sinó de canyella. I així és, fa olor de canyella, recorda la llet merengada o un arròs amb llet. De fet, sota el fals mochi hi ha una fina capa d’arròs amb llet.

D’acompanyament, en un bol a part, un gelat fet amb soja i miso i, com si es tractés de la xocolata d’un gelat d’stracciatella, escates de peix caramel·litzades.

La idea és que primer mengem el mochi, que un dels trossos (com que està segmentat en diferents trossets) l’agafem amb els dits per notar la textura de mochi tradicional; que, després, passem al gelat; i que, finalment, sí que combinem algun tros de mochi amb el gelat.

Em va fer pensar en les “trompetes (de la mort) elàstiques” del Mugaritz, de l’estiu del 2021. A través d’una preparació amb psyllium (una fibra vegetal), ens proposava jugar amb la textura gomosa i elàstica (semblant a la d’un mochi) que es complementava amb un ragú de bolets (ceps, trompetes de la mort i shiitake) i ametlla torrada. Un divertimento més atractiu per a tocar amb els dits que pel gust que aportava, de la mateixa manera que passa amb aquestes postres de l’Ángel León. A més, conceptualment, tampoc és tant singular utilitzar recursos de la cuina salada al món de la pastisseria. Trobo que podria ser més atrevit i deixar entreveure el gust de la morena. 

Pregunto al cambrer per què les postres no tenen gust de peix i em diu que busquen que estiguin lligades amb el mar però que siguin assequibles per a tothom.

Chucherías del mar:

Porten un guéridon amb una estructura de roca i un volcà del que en surt fum (nitrogen líquid) per a presentar les seves gominoles marines. Ens expliquen que a la indústria de les gominoles s’utilitza molt de col·lagen i proteïna de procedència animal per a elaborar-les i que, a la cuina, també fa anys que les algues s’utilitzen com a espessants i font de proteïnes. Així que ells fan gominoles però amb algues i no amb espessants d’origen animal. 

Es tracta de 3 algues que cuinen en una Ocoo (no ens saben dir a quina funció), després endolceixen amb almívar i, finalment, els hi donen sabors diferents. Tampoc saben l’origen de les algues, si són de Barbate, gallegues o d’on concretament.

Algatinado, una alga vermella banyada amb nitrogen líquid (perquè adquireixi textura) i arrebossada en una pols de maduixa i hibisc. Una alga de textura cruixent i que es pot trobar fresca de març a desembre.

Musgo irlandès (molsa d’Irlanda) banyada en un suc de llimona marroquina i, tot seguit, en nitrogen líquid perquè el suc quedi ben impregnat i perquè tingui la textura necessària. Una alga vermella, tot i que el nostre exemplar era verda. 

Espagueti de mar amb gust de regalèssia que ja ve preparada de cuina i només la col·loquen al plat. Volen que recordi el palodul (palo dulce) però tenia poc gust de regalèssia.

Tres mossegadetes ben mal elaborades. Pot ser una bona idea però hi ha algun punt que s’hauria de perfilar. Bastant impresentable.

Mignardises: 

Atún y chocolate:

Porten a taula un carretó amb un “pernil” de ventresca de tonyina (d’una tonyina d’uns 350 kg d’almadrava) i en fan dos tallets finíssims a ganivet. Curen la tonyina de la mateixa manera que es fa amb els pernils de porc però amb un petit matís, només passen 30-40 dies per aconseguir la curació, no necessita tants mesos o anys com la carn de porc.

L’utilitzen per a acompanyar aquesta mossegada que anomenen “tonyina i xocolata”. A la base, un marshmallow (un núvol) de xocolata negra acompanyat d’un tros de mojama caramel·litzada, una gota d’oli d’oliva i, per últim, el trosset de “pernil”.

Molt amablement, ens van oferir un tros de “pernil” per a poder tastar sola aquesta excepcional ventresca de tonyina curada.

Hi havia molta més xocolata que tonyina. Em vaig menjar una mica de xocolata sola per equilibrar-ho al meu gust. No vaig trobar ni el tros de mojama ni la gota d’oli; el que vaig trobar era el núvol de xocolata i xocolata desfeta. El cas és que, seguint la tendència del cuiner, la xocolata es menjava el peix i la tonyina amb prou feines es notava. Una vegada més, és una llàstima fer tant bona feina amb la tonyina per, finalment, emmascarar-la amb altres ingredients.

Tot seguit, els 3 últims petits fours.

Hueso de corvina:

L’otolito (otòlit) és aquest “òs” que tenen el corball i altres peixos, que utilitzen com a sistèma de navegació, és a dir, els permet notar l’acceleració, la direcció de la gravetat i l’equilibri (com si fos el seu GPS) i també té a veure amb l’audició. Una mena de pedra de carbonat càlcic que alguns pobles indígenes d’Amèrica havien utilitzat com a amulet, com a moneda o per a fer joies. 

El petit four és una mena de pedra porosa que sembla d’alabastre. En realitat és un “bombó” farcit de caramel mou (caramel elàstic fet de mantega i avellanes, semblant a un toffee) de plàncton, crema de nou de macadàmia i cobert de xocolata blanca.

Barquillo marinero: 

Un canutillo, una neula feta amb pell de llobarro farcida de buttercream (crema de mantega) i un cruixent d’ametlla.

Inés Rosales del mar. Tortas de Aceite desde 1901:

El seu homenatge a les tortas clàssiques sevillanes, una torta d’oli i anís a la que ells li introdueixen un tros de cranc de closca tova que trobem serigrafiat a sobre la seva versió d’questes tortas.

Una làmina per a compartir entre dues persones, increïble. És molt bo però no té res a veure amb les tortas tradicionals; la serveixen a dins de la seva famosa capseta.

Quan ja pensàvem que havíem acabat. Ens porten… 

Alga mentolada:

Un caramel que, per explicar-lo, recorren al Fisherman’s Friend, el tradicional caramel mentolat. Ells fan la seva versió Fisherman's kombu, tot i que també tingui un toc mentolat. El serveixen a la mà directament. És un tros d’alga kombu amb gust de menta i cap record d’alga, evidentment.

VAM BEURE:

Una ampolla de l’Ube de Ubérrima, El Reventón 2022 de Cota 45, un vi blanc tranquil de Palomino Fino d’aquesta vinya de Sanlúcar de Barrameda. Una vegada més, vam tastar un 2022 d’aquest magnífic celler on l’expressió és de nitidesa i elegància. Com vénen Paganilla i Reventón, aquesta collita 2022!

Pel que fa a la sala (a una temperatura extremadament freda durant tot l’àpat), tant el nostre cambrer, l’Adrián Veredas (Granada), com la sommelier, la Lucía Fuentes, van estar molt bé. Atents i servicials, amb una bona actitud, una bona dicció a l’hora de recitar els plats (molt important en aquests restaurants en els que hem d’escoltar més que menjar), mostrant interès pel que preguntàvem i amb ganes d’explicar i transmetre. A més, el servei de vi és molt bo i la Lucía demostra un bon coneixement dels vins del Marco de Jerez, fent notori que està al dia de totes les novetats i que, a més, trepitja el terreny. Això sí, el preu dels vins és un pèl excessiu. 

En resum, de la mateixa manera que hi pot haver un cinema d’entreteniment que passa sense pena ni glòria, aquesta és una cuina d’entreteniment que, en tot cas, em satisfà més llegir i seguir de manera intel·lectual com a font de coneixemnt del medi aquàtic de la zona que no pas el que em satisfà menjar-la in situ. En aquest sentit, no ens van quedar pas gaires ganes de tornar. I, una vegada més, marxem sense haver vist mai a l’Ángel León.

#Aponiente #Ángel León #El Puerto de Santa María #restaurant #andalusa #Andalucía #Andalusia #Cadis #Cádiz

[circusfans-italia]

TOURNEE: I CIRCHI A LUGLIO 2023

TOURNEE: I CIRCHI A LUGLIO 2023 CIRCO ACQUATICO (D. Dell'Acqua) CIRCO ACQUATICO TORRES (Torregrossa)  Castelbuono (PA) fino al 3 luglio Finale di Pollina (PA) dal 12 al 16 luglio Villa Margi (PA) dal 21 al 23 luglio Caronia Marina dal 25 al 27 luglio Acquedolci dal 29 luglio al 2 agosto Sant'Agata di Militello (ME) dal 5 al 16 agosto CIRCO ALEX MEDINI (A. e K. Medini) Chiuso. vedi Motor Mania Show CIRCO ALTEA ORFEI (Fam Andrea Martini)  Amantea (CS) dal 27 al 30 luglio CIRCO AMEDEO ORFEI (di L. Orfei) Villanova (BR) dal 9 al 24 luglio Carovigno (Fraz. Specchiolla, BR) dal 28 luglio al 6 agosto CIRCO ARBELL (Fam. Canestrelli)  CIRCO ARMANDO ORFEI REVOLUTION (A. Orfei)  Scandiano (RE) fino al 10 luglio Carpineti (RE) dal 13 al 16 luglio Castelnuovo ne' Monti (RE) dal 20 al 30 luglio Gualtieri (RE) dal 3 al 6 agosto CIRCUS ATMOSPHERE (di F. Vassallo) Palinuro (SA) dal 12 al 25 luglio Casal Velino (SA) dal 29 luglio al 7 agosto Santa Maria di Castellabate (SA) dal 11 al 27 agosto CIRQUE BIDON Spilamberto (MO) fino al 2 luglio Modena dal 4 all'11 luglio Correggio (RE) dal 13 al 18 luglio Quattro Castella (RE) dal 21 al 24 luglio San Bartolomeo (RE) dal 26 al 29 luglio  Bibbiano dal 31 luglio al 2 agosto Montechiarugolo (PR) dal 5 all'8 agosto Sant'Ilario d'Enza dal 10 al 13 agosto Parma dal 15 al 22 agosto Roccabianca (PR) dal 26 al 28 agosto BLACK AND WHITE CIRCUS (U. Takimiri) CIRCO BRAUM (Bucci) Bellizzi (SA) fino al 3 luglio Casal Velino (SA) dal 7 al 17 luglio Policastro Bussentino (SA) dal 21 al 31 luglio CIRCO BUSNELLI (Busnelli) Pesaro dal 14 al 30 luglio Rimini dal 4 al 16 agosto CIRCO CASTELLUCCI (di Castellucci) Apricena (FG) fino al 6 luglio San Nicandro Garganico (FG)  dal 10 al 13 luglio CIRCO CITTA' DI ROMA (Bizzarro-Saylon) in Algeria CIRCO CITTA' DI ROMA (E. Bizzarro-W. Martini) in pausa CIRCO COLISEUM (A. Curatola) Vibo Valentia fino al 3 luglio Belvedere Marittimo (CS) dal 7 al 11 luglio Scalea (CS) dal 14 al 26 luglio Praia a Mare (CS) dal 29 luglio al 26 agosto CIRCO DEGLI ORRORI "OBLIO" (Fam. Martino) Trapani fino al 3 luglio poi chiuso CIRCO DEI SALTIMBANCHI (R. Martino) CIRCO DELLE STELLE (B. Niemen) fermo CIRCO DI BING (Folloni) CIRCO DI PRAGA - JASON IL CLOWN (Caveagna-Cristiani) Bovolone (VR) fino al 9 luglio San Martino di Lupari (PD) dal 13 al 15 luglio Grado (GO) dal 22 al 31 luglio CIRCO DI VIENNA (S. Vassallo) Trieste fino al 16 luglio Bibione (VE) dal 20 al 23 luglio Caorle (VE) dal 27 al 31 luglio CIRCO DONATO ORFEI (Darix Martini-Zavatta/Monti) Randazzo (CT) fino al 3 luglio Calatabiano (CT) dal 6 al 10 luglio Santa Teresa di Riva (ME) dal 12 al 18 luglio Milazzo (ME) dal 21 al 31 luglio  CIRCO DYLAN (Niemen) Cecina (LI) fino al 9 luglio Castiglione della Pescaia (GR) dal 14 al 30 luglio FAMILY CIRCUS SHOW (di Livio Medini) CIRCO FORSTNER (Loris Sgargi)  Coazze (TO) 1 e 2 luglio  Buriasco dal 8 al 9 luglio Verzuolo (CN) dal 14 al 17 luglio Costigliole Saluzzo (CN) dal 21 al 23 luglio Caraglio (CN) dal 27 al 31 luglio CIRCO GRAVITY (Rossante) fine tournée CIRCO GRECA ORFEI (Mavilla)  Vasto-San Salvo (CH) fino al 9 luglio Termoli dal 13 al 30 luglio Silvi Marina (CH) dal 4 al 16 agosto CIRCO GRIONI (di Marco Grioni)  Rovereto (TN) fino al 9 luglio Arco (TN) dal 14 al 30 luglio HAPPY CIRCUS DONNA ORFEI (F.lli Medini) Cirò Marina (KR) fino al 4 luglio Schiavonea dal 7 al 17 luglio Mirto Crosia (CS) dal 21 al 31 luglio CIRCO HARRYSON (Giannuzzi) Taglio di Po (RO) fino al 2 luglio Lido degli Scacchi (FE) dal 6 al 16 luglio Rosolina Mare dal 20 al 30 luglio CIRCO HENRY NIUMAN (Intruglio) CIRCO INCANTO (Carbonari) Civitavecchia (RM) fino al 17 luglio Ladispoli (RM) dal 21 al 31 luglio INFINITY CIRCUS (Niemen) KINDER CIRCUS (S. Varesi) Roselli di Casalvieri fino al 1° luglio Atina Inf. / Ponte Melfa dal 3 al 5 luglio CIRCO KINO (Caveagna) Malonno (BS) fino al 23 luglio Rogno (BG) dal 28 al 29 luglio Rovetta dal 4 al 26 agosto CIRCO LARA ORFEI (Lara Orfei Nones-Monti) Torre San Giovanni (LE) dal 4 al 26 luglio Porto Cesareo (LE) dal 2 al 26 agosto CIRCO LIDIA TOGNI (Vinicio Togni) Sala Consilina (SA) fino al 2 luglio Agropoli (SA) dal 6 al 10 luglio San Marco di Castellabate (SA) dal 14 al 23 luglio Palinuro (SA) dal 28 luglio al 7 agosto CIRCO LIDIA TOGNI (Davide Canestrelli Togni) chiuso Vedi Dinosauri in Città CIRCO MADAGASCAR "Maya Orfei" (Fam. Benito Nini Martini)  Montenero di Bisaccia (CB) fino al 16 luglio Silvi Marina (TE) dal 21 al 30 luglio CIRCO MARINA ORFEI (di Monti) vedi Circo Lara Orfei CIRCO MARINO (di Marino) fermo CIRCO MEDRANO (Casartelli) in pausa CIRCO MEXICAN (Codanti) Voghera (PV)  dal 6 al 15 luglio Verrua Po (PV) dal 20 al 22 luglio Campospinoso (PV) dal 27 al 29 luglio CIRCO MILLENNIUM (Fam. R. Coda Prin) fine tournée CIRCO MIRANDA ORFEI (Darix Martini) Catenanuova (EN) fino al 3 luglio Agrigento dal 7 al 7 agosto ITALIAN CIRCUS NIUMAN (M. Pandrin-K. Niemen) Borgo Val Belluna dal 1° al 10 luglio Pieve di Cadore (BL) dal 13 al 30 luglio CIRCUS ODEON (E. Casu) CIRCUS OLLIVER (Denji) in Grecia PARANORMAL CIRCUS (A. Martini) Catanzaro Lido fino al 10 luglio Paola (CS) dal 14 al 24 luglio CIRCO PEPPINO MEDINI (F. Medini) Verres (AO) 8 e 9 luglio Courmayeur (AO) dal 21 al 23 luglio Morgex (AO) dal 28 al 30 luglio CIRCO RINALDO ORFEI (T. Martini) Ivrea dall'11 al 13 luglio Biella dal 15 al 17 luglio Verbania dal 19 al 23 luglio Varese dal 27 luglio al 7 agosto CIRCO ROLANDO ORFEI (Coda Prin) Rossano (CS) fino al 9 luglio Villapiana (CS) dal 13 al 22 luglio Schiavonea (CS) dal 4 al 27 agosto CIRCO ROMINA ORFEI (I. Niemen) Nola-Cimitile (NA) fino al 16 luglio Afragola (NA) dal 21 al 30 luglio CIRCO RONY ROLLER (E. Vassallo) con Stefano Orfei Montalto Marina (VT) fino al 4 luglio Ardea (RM) dall'8 al 18 luglio Anzio (RM) dal 22 luglio al 7 agosto CIRCO ROSSI (F.lli Rossi) Rosolina Mare (RO) fino al 30 luglio Adria (RO) dal 4 al 20 agosto CIRCO ROYAL "Imperial" (Fam. Rudi Dell'Acqua)  Tortoreto (TE) fino al 16 luglio Porto Recanati (MC) dal 21 al 30 luglio Fermo dal 4 agosto in poi CIRCO ROYAL "Loris" / "Africa" (Fam Loris Dell'Acqua-Martino)  Matelica (MC) fino al 2 luglio Roseto degli Abruzzi (TE) dal 7 al 9 luglio Marina di Montemarciano (AN) dal 14 luglio al 2 agosto CIRCO SANDRA ORFEI (C. Vassallo)  Valdina (ME) fino al 10 luglio Torrenova (ME) dal 21 al 31 luglio CIRCO-TEATRO SOLUNA Bagnarola (Cesenatico) L’Albero della Vita – Casa del Gelso dal 12 al 14 luglio Savignano sul Rubicone (RA) dal 24 al 27 CIRCO STERZA (Fam. Sterza) UNIVERSAL CIRCUS (F.lli D'Amico) chiuso CIRCO WEGLIAMS (Formisano) Mondragone (CE) fino all'16 luglio Baia Domizia (CE) dal 20 luglio al 7 agosto CIRCO WIGLIAMS (F.lli La Veglia) chiuso Vedi Imperial Royal Circus CIRCO ZAVATTA HAUDIBERT (Fam. Zavatta-Monti) Vedi Circo Donato Orfei CIRCHI ITALIANI ALL'ESTERO CIRCO BELLUCCI (L. Bellucci) in Romania Saturn (Costanza) dal 23 giugno al 2 settembre CIRCO ITALIANO FLAVIO E DANIELE TOGNI (Togni) in Russia Anapa dal 10 giugno al 10 settembre CIRQUE CITTA' DI ROMA (A. Bizzarro-O. Saylon) in Algeria Tebessa fino al 4 luglio Annaba dal 7 luglio al 1° agosto CIRCO MEDRANO (di M. Alessandrini) in Tunisia in pausa CIRCO ITALIANO "Bonaccini" (J. Bonaccini) in Grecia CIRCO ORFEI ("Bonaccini" & Denji) in Grecia CIRQUE FLORILEGIO (M. e S. Togni)  CIRQUE AMAR "Florilegio" (M. e S. Togni) in Algeria Boumerdes fino all'8 luglio FESTIVAL LUNATHICA Provincia di Torino, dal 5 al 9 luglio FUNAMBOLIKA Pescara fino al 9 luglio ALTRI SPETTACOLI ED EVENTI ABRACADABRA MAGIC SHOW (Rocco Arcuri) in Piemonte DINOSAURI IN CITTA' (Davide Canestrelli) Vigevano (PV) dall'8 al 16 luglio I GIGANTI DELLA PREISTORIA (Ivan Zoppis) JURASSIC EXPO IN TOUR (Tayler Martini) in Romania TERRAQUARIUM (Biasini)  Capaccio Scalo (SA) dal 19 al 27 luglio MOTOR SHOW FURY ROAD SHOW (Fam. Fabrizio Medini) Piscina (TO) dal 24 al 25 giugno MOTOR MANIA SHOW (Fam. Alex Medini) Castellamonte (TO) fino al 2 luglio Aosta dal 6 al 9 luglio Torino, Via Traves, dal 13 al 27 luglio Bussoleno (TO) il 29 e 30 luglio STUNT MAN SHOW (Fam. Roby Rossi) Castelnuovo del Garda (VR) fino al 3 luglio Vicenza dal 20 al 30 luglio MOTOR SHOW MARTINI (di A. Martini e Bizzarro) Paola (CS) dal 10 al 21 agosto DIDI BIZZARRO ROLLER CARS BIG SHOW (di Didi Bizzarro) Manfredonia (FG) fino al 3 luglio Giovinazzo (BA) dal 7 al 12 luglio Fasano (BR) dal 14 al 25 luglio Otranto (BR) dal 27 luglio all'8 agosto X-TREME MOTOR SHOW (di Davide Rossi) Livorno dal 1 al 21 luglio Lido di Camaiore (LU) dal 26 luglio al 15 agosto EXTREME MOTOR SHOW (di Zoppis) Agrigento dal 7 al 17 luglio Ribera (PA) dal 21 al 24 luglio MOTOR SHOW (Folco) Nella foto di copertina "Jason il Clown - Circo di Praga" (Foto Petr Gongol) In ricordo di Luciano Ricci "Mr. Tournée" Non ricordi il nome dell' ultimo circo che hai visitato? Non ricordi quale circo sia passato nella tua città? Scoprilo consultando l'Archivio Tournée di Circusfans Italia raggiungibile CLICCANDO QUI In ARCHIVIO TOURNEE trovi le tournée di tutti i circhi a partire dal 2004 ISCRIVITI ALLA NOSTRA PAGINA FACEBOOK CIRCUSFANS.EU TOURNEE: I CIRCHI A LUGLIO 2023 Se questo articolo ti è piaciuto condividilo sui tuoi social utilizzando i bottoni che trovi qui sotto   Read the full article

#circhiintournèe #circo #tournèe #tournèedeicirchi

[livornopress]

Chiuso per scarsa igiene un ristorante di uno stabilimento balneare

Chiuso per scarsa igiene un ristorante di uno stabilimento balneare Operazione dei NAS nell’ambito della campagna di controllo degli stabilimenti balneari denominata “Estate tranquilla” #estete #mare #ristorante #nas #sicurezza

Immagine di archivio Marina di Cecina (Cecina, Livorno) 29 giugno 2023 – Chiuso per scarsa igiene un ristorante di uno stabilimento balneare   Il Comando Provinciale dei Carabinieri di Livorno, in linea con le direttive strategiche della Prefettura, è da sempre attento alla tutela della salute pubblica; obiettivo che persegue anche con il coinvolgimento dei reparti speciali dell’Arma. Nell’ambito…

View On WordPress

[solobrividiecoraggio]

Oggi(ieri) io e l'amico con cui mi confido di più siamo andati al Nerd Show Bologna. Quella tazza di Life Is Strange era carina e ho voluto farci una foto. Ho comprato un pupazzo di Haunter. Abbiamo pranzato al sacco: mi sono preparato un panino e del riso prima di partire. Abbiamo finito di esplorare i tre padiglioni della fiera. Il Lucca Comics rimane imbattuto ma il tipo di ambiente mi piace sempre molto. Mi ha fatto piacere vedere delle postazioni da gioco disponibili per chiunque. Era possibile provare giochi da vecchie console, da Switch e da Xbox Series S. Prima di tornare in Toscana siamo andati a Faenza perché il mio amico voleva del raviggiolo. Una signora anziana con il deambulatore in un supermercato mi ha chiesto con parole a me rimaste incomprese di prenderle due confezioni in alto su uno scaffale.

Abbiamo fatto una fermata a casa del mio amico per sistemarci un minimo e andare dagli altri. Sua mamma e sua nonna volevano parlare con me, ho cercato di essere il più tranquillo possibile.

Lì alla casa al mare abbiamo mangiato la pizza mentre le zanzare mangiavano noi, poi siamo usciti per fare un giro a Marina di Cecina. C'erano veramente tante persone. Ci siamo fermati in un bar dove io ho preso uno smoothie. Un cameriere che ci ha portato l'acqua in bottigliette di plastica ha fatto l'errore di posizionarle in piedi sul vassoio, infatti gli sono cascate, una proprio a terra. L'ho capito perfettamente. Dopo il bar gli altri sono tornati a casa mentre noi siamo montati in macchina per tornare qui. Ho rischiato di addormentarmi tutto il tempo. Probabilmente se avessi dovuto guidare io la tensione mi avrebbe tenuto sveglio ma da passeggero è stata dura non chiudere gli occhi.

Bella giornata insomma. Sono le 3.13, fra circa 15 ore e venti sono di turno. Dai che lavorato domani ricomincio venerdì in teoria.

#nerd show bologna #marina di cecina

[gbartalesi]

Sailing #sailing #cecina #sea #mare #vada #magellanoasd #sail #sloop #blu (presso Secche di Vada) https://www.instagram.com/p/CgAMmzzDwp-/?igshid=NGJjMDIxMWI=

#sailing #cecina #sea #mare #vada #magellanoasd #sail #sloop #blu

[riccardofranchinilucca]

Davanti al mare. Si respira una semplicità messicana di legno e tramonti. 👉 L'Imperfetto Marina di Cecina 🎯 Cocktail Bar con Cucina 💶 Cocktail 5 € 🚗 Via della Vittoria 76 ☎️ 0586 622394 🍾 (presso L'imperfetto - Cecina) https://www.instagram.com/p/CdqLV9hKOFu/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[salvo-love]

https://www.italiaoggi.it/news/sindaci-pd-troppi-immigrati-2610312

Svolta antibuonista, occorrono limiti all'accoglienza. Ora è il centrosinistra a polemizzare

Sindaci Pd: troppi immigrati

#SBARCHI #MIGRANTI #TROPPI anche per i #SINDACI del #PD !

Un tempo (1 gennaio-16 agosto 2021) c'erano 33.881) immigrati sbarcati per lo più nell'area siciliana, ora (stesso periodo del 2023) gli sbarchi sono stati 101.386. Un tempo c'era un leader politico d'opposizione, Matteo Salvini, che sulla questione migranti costruiva la sua ascesa politica, ora è ministro e non ne parla più. Un tempo c'era un partito, il Pd, paladino dell'accoglienza, senza preoccuparsi della sua gestione, ora i suoi sindaci si rivoltano nei confronti di un buonismo pasticciato e inconcludente. In mezzo c'è una decisione del ministro dell'Interno, Matteo Piantedosi, ex prefetto: non più la concentrazione di chi arriva negli hub di Lampedusa e delle altre zone costiere per lo più siciliane ma la loro distribuzione lungo la Penisola. Il che ha prodotto un brusco risveglio in quei tanti territori erano stati toccati solo marginalmente dall'immigrazione e nei quali si disquisiva e si polemizzava tra i partiti ma il tutto avveniva a livello teorico, senza avere a che fare col problema.

Adesso invece l'immigrazione ha raggiunto livelli record e regioni e comuni di tutt'Italia sono coinvolti. Col risultato di una levata di scudi bipartisan: da un lato i sindaci di centrodestra lanciano senza remore j'accuse verso il governo, reo a loro dire di non riuscire ad arginare gli sbarchi, mentre quelli del centrosinistra fanno retromarcia sul buonismo e chiudono, anch'essi, all'accoglienza. C'è un dato che spaventa tutti: il 48% delle 72.460 richieste d'asilo sono state rifiutate ma nessuno rientra nel proprio Paese e i rimpatri coatti sono stati (lo scorso anno) appena 2mila. Il che significa che tante persone sono fuori controllo e finiscono a vivere d'espedienti o reclutate dalla malavita.

L'irrequietezza nel centrodestra è ben spiegata dall'europarlamentare Gianantonio Da Re (Lega): «Al governo, che mi pare abbia le idee confuse, e alla presidente Meloni che ha vinto le elezioni invocando il blocco navale dico che questo è il momento per attuarlo. La soluzione è che bisogna bloccare gli sbarchi e il pattugliamento del Mediterraneo va fatto con l'aiuto dell'Europa. Se riusciamo a pagare una guerra in Ucraina non vedo come il pattugliamento del nostro mare sia un problema».

Da Re cerca di strattonare Salvini e il governo. Nel Pd sono i sindaci a fare la voce grossa. Nella «rossa» Prato è Matteo Biffoni a dare fuoco alle polveri (è anche delegato Anci per l'immigrazione): «Il sistema è saturo ed è come se si stesse rincorrendo un'eterna emergenza mettendo soltanto toppe. Non ha senso inquadrare questo problema in un sistema emergenziale. Ed è dal 2015 che a governi tecnici, di sinistra e ora di destra, diciamo sempre la stessa cosa: non si può fare finta di non vedere che i territori non riescono più a fare fronte. In molti centri le persone fisicamente non ci stanno più. È come se fossimo in mezzo a una tempesta perfetta e sono state promesse cose insostenibili».

Ancora dalla Toscana gli fa eco Samuele Lippi, sindaco di Cecina (Livorno) inciampato recentemente in guai giudiziari perché trovato in possesso di cocaina (per uso personale: non si è dimesso): «È il momento di dire basta alle battaglie ideologiche sul tema dell'immigrazione. Il Pd deve lavorare con la giusta dialettica insieme alla presidente del Consiglio per governare il fenomeno dell'immigrazione con pragmatismo. Perché questo serve al Paese. Dobbiamo avere il coraggio di dire che non è più possibile accettare di vedere bambini che muoiono affogati nei barconi che colano a picco nel Mediterraneo. Servono soluzioni, che si possono trovare soltanto se ci mettiamo tutti intorno a un tavolo. Senza steccati ideologici».

Ma anche il sindaco di Firenze, Dario Nardella, dopo l'arrivo nella sua città dei pullman con gli immigrati, insorge: «Da sindaci registriamo problemi molto seri sui nostri territori: gli sbarchi stanno aumentando e arrivano immigrati irregolari in grande quantità, i Cas sono praticamente saturi, molti immigrati dei Cas vengono espulsi perché non viene riconosciuto loro il permesso di soggiorno e, quindi, diventano immigrati irregolari a tutti gli effetti che restano nel Paese. Gli accompagnamenti al confine non si fanno, la situazione rischia di essere completamente fuori controllo».

Al leit motiv dei sindaci targati Pd si aggiunge la voce influente di Giorgio Gori, primo cittadino di Bergamo: «Sull'immigrazione qualunque semplificazione ideologica è inutile. Vale per le «sparate» di Salvini e Meloni ma vale anche per l' «accogliamoli tutti» che ha sedotto una certa sinistra. È necessario un forte senso della realtà. I valori umanitari sono fondamentali. Ma a questi vanno uniti il pragmatismo e una visione di lungo periodo, non proprio le migliori qualità di Salvini. Capisco quindi che taccia. Anche Meloni è in palese difficoltà. A maggior ragione è necessario che il Pd parli, a sua volta superando gli slogan».

È una specie di catarsi rispetto alle frontiere aperte, col Pd, la sinistra radicale e il Papa che cavalcarono l'onda lunga. Siamo arrivati alla boa e al giro di svolta. Il Pd non può smentire i suoi sindaci ed Elly Schlein è avvisata.

[jhara-ivez]

Sea is warm enough but the waves are not the size we want them to be, therefore no surfing.

But damn, this is so nice :D

#italy #much love #cecina mare

[givemeanorigami]

Mi manca così tanto la mia vita normale e il poter svalicare in Liguria ogni volta che voglio, vedere le persone della palestra e gli scorbutici del paesino dove vive madre che sto seguendo Geo&Geo con le Cinque Terre solo per vedere, ma soprattutto sentire, termini e posti noti.

#foresta #E mi manca anche l'amica che quando me ne esco con termini carrarino e/o toscani mi dà della #E il mare! Poter raggiungere il mare! #E andare a mangiarmi una focaccia con la cecina nei posti dove la fanno buona #Che tristezza #givemeanorigami