#no ho sé no sabria explicar-ho

[quatregats]

Per cert, pel que fa a intertextualitat de la música en valencià, aquest és el meu exemple preferit. Aquí el text de dalt, que és d'un article genial d'Enric Garcia Jardí sobre el tema:

«Camals mullats» és una de les cançons més sucoses del grup, almenys pel que fa al contingut, ja que la seva riquesa intertextual encara va més enlà. La lletra amaga uns altres versos, traduïts de l’àrab clàssic per Josep Piera, d’Ar-Russafi, un escriptor andalusí del segle XII nascut a Russafa. En el poema «Elegia valenciana», Ar-Russafi, enyoradís, descriu de manera idealitzada la ciutat de València, que s’ha vist obligat a abandonar: Amics, ¿què té el desert, que s’ha amarat de perfum? ¿Què tenen els genets, que els caps tomben com borratxos? ¿S’ha desfet l’almesc pel camí del zèfir o és que algú ha dit el nom de València? El fragment de la cançó dels pegolins reprodueix el darrer vers del fragment citat, amb una petita variació. Nadal, tanmateix, modifica per complet el sentit de la interrogació retòrica. Si per mitjà d’aquesta figura, Ar-Russafi suggereix una València perfecta, La Gossa Sorda hi reflecteix una ciutat putrescent, i aprofita per denunciar-hi l’accident ocorregut en un comboi de la línia 1 del metro de València, el 3 de juliol de 2006, que va provocar la mort de 43 persones: Heu sentit l’olor a podrit de traïció bellesa morta i violència o és que algú ha dit el nom de València? En l’aire barreja de fem i salobre i sota terra la mort, la mort al metro dels pobres.

És que no tinc paraules...treus una capa i en trobes una altra i així fins l'infinit

Val la pena llegir l'article sencer, que el podeu trobar aquí.

#hi ha un anàlisi a fer aquí però ho deixo per a algú de literatura no un pobre lingüísta com jo #art i poesia.....no puc deixar de pensar-hi és que és tan.... #no ho sé no sabria explicar-ho #alguna tonteria de capgirar la romantització i idealització (o bé la folklorització com de les falles etc. del pp i tal) #i crear una versió de la ciutat que és bella en la seva banalitat i putrefacció #i podrida i banal en la seva bellesa #no sé....entre això i el poema d'estellés al principi crec que hi ha bastantes coses a comentar però no m'hi atreveixo #coses de la terra #perce rambles

[rosercabre]

Gener

Dijous 31

El disset d’agost menjàvem comtessa i el futur, amb màniga curta, era més lleuger i el present, amb la mentida creguda, era més ple. 

Dimecres 30

“i que entenguis que delires

i confies per un instant que no ho fas”

Dimarts 29

Xinxetes amb gingebre. 

Dilluns 28

Coses que em salven, va: els macarrons, la camisa bruta, Derry, els records de l’estiu de fa catorze anys, Berlin, les històries d'en fa seixanta, i el bigoti tort.

Diumenge 27

Calla, mala persona. Si sempre hi ha una dècada feliç, si sempre la segueix una dècada gris. Pregunto.

Dissabte 26

Ser al replà de l’últim pis de l’últim bloc de la Meridiana i picar el timbre i que obrís algú i preguntar-li com és la ciutat des d’aquí i explicar-li com no és des d’allà. 

Divendres 25

Tot m’assalta la matinada.

Dijous 24

Res em salva la tarda.

Dimecres 23

I si torno a fer d’amiga? Podria? En sabria?

Dimarts 22

"o potser és cosa de l'hivern, un sentiment estacional”  

Dilluns 21

S’hagués dit Valentino? 

Diumenge 20

Plou i la meva mà no és meva. I si el que vaig deixar a la platja fos l’última oportunitat. Pregunto. Tirem fulles a l’aigua i diem no als bassals. 

Dissabte 19

Feia sol i les cortines eren blanques. A l’altra banda, una platja. L’he vist arribar. Tenia els cabells clars, l’excés de sol de juny encara que sigui gener? He baixat i l’he abraçat. Només somreia. Abans de marxar m’ha regalat un boli. No sé on ha anat i l’he enyorat. 

Més tard, en una altra vida, he menjat spaghetti alle vongole i he estimat el dia. 

Divendres 18

La mare de Rhett Lamb, la mare de Rhett Lamb, la mare de Rhett Lamb. El mantra.

Dijous 17

Lladres, vacunes. Genètica de la gosadia.

Dimecres 16

Puc tocar el neguit amb l’ungla mossegada. El tinc entre la molèstia i la impaciència. 

Dimarts 15

Només m’ho he passat bé jo, passant-m’ho malament. 

Dilluns 14

L’alzina encara hi és, el fred és el mateix. La revelació es feia l’adormida quan l’he llevada i ara em crida. No sé si enyorar-me i prou o enrabiar-me i més. 

Diumenge 13

Cavalls i macarrons per a l’últim dels dies bons.

Dissabte 12

Tinc un neguit. Escriure no és mai i/o gens divertit.

Divendres 11

M’espenta la força de ser jo i prou. He dit m’espanta? 

Dijous 10

Cafè fred, Nou Barris, cigrons. Per no estimar aquests dies, raons. 

Dimecres 9

Em menjo un brioix broix.  Vaig fins a un altre lloc i és un altre lloc.  

Dimarts 8

Una era comença a La Morera. He escrit malament el nom de Focault tota l’estona. Tant se te’n dona, dona.

Dilluns 7

El dia antes de la ejecución. Ho sé. 

Diumenge 6

Cuineta i vespino, emancipació. Et puc dir Giorgio, Giorgio?

Dissabte 5

Reis i ocellets, veritats. Hauria d’haver ignorat tot el que va venir després de De Chirico. 

Divendres 4

Pecorino i broma baixa. He ignorat Augé. 

Dijous 3

El fill sap on és casa i això és saber-ne més que jo. Focault tota l’estona.

Dimecres 2

De la il·lusió i de la compensació, escric. El fill apren a córrer i a dir no. Torno a Montalbetti. 

Dimarts 1

A l’altra banda de la desembocadura, la fàbrica, el fill, les ganes, de què, el vent, la rave, el marge, de què. A la sorra: l’any que enceto i el que enterro.

[365d365d]

PRESÓ 1 (8 DE MARÇ DE 2017) VIOLACIÓ

He estat desaparegut molts dies. Tenia un bon motiu i no ho he fet per voluntat pròpia. M'hauria agradat explicar-vos-ho abans, però no era convenient que ho fes.

Els últims dos mesos, els he passat en presó preventiva, a La Model, en espera de judici.

Sóc aquí des del passat 8 de febrer al matí. Avui fa justament 2 mesos. Cinquanta-nou dies, privat de llibertat.

Acusat de violació i intent d'assassinat!

S'ha fet molt dur! La mala llet que porto a sobre ara mateix és espectacular! No us podeu ni imaginar com em sento. Acusat injustament d'una cosa tan greu i repugnant com aquesta.

No cal que us digui que l'acusació és falsa. Algú s'ha volgut aprofitar de mi, o per venjança, o per treure'n diners.

No sé qui és aquest algú, però ho esbrinaré. Costarà més o menys temps, però us prometo que ho esbrinaré i aquesta o aquestes persones en pagaran les conseqüències.

De la suposada víctima, només en conec el nom. Gràcies a un company policia que, coneixent-me com em coneix, ha estirat els fils necessaris, per esbrinar d'on sortia l'acusació. Si no, no sabria ni això.

Arribaré fins al fons de la qüestió, no vull ni puc permetre que algú s'inventi una violació i menys encara que ho faci una dona. Aquesta noia no és conscient, o sí, de com de malament ho passen les dones que han sigut agredides.

No es pot jugar amb mentides en aquests casos. Qui és capaç d'inventar-se una violació, per fer mal a algú, és tan culpable i tan dolent, com un violador.

Per sort, els meus advocats diuen que la sortida de la presó està a tocar. Que no tenen res per retenir-me més temps en presó preventiva.