#fills de Déu
Text
Fills de Déu/Children of God/Hijos de Dios
Fills de Déu/Children of God/Hijos de Dios
Fills de Déu
Diuen que de tal fusta tal estella.
♥Feu-vos de tan primera classe que el vostre estatus es faci més elevat que el Meu.
Si som fills de Déu com a ànimes.., com és que no tenim la mateixa manera de pensar que Ell?
A casa d’algú, també els fills, de vegades son tot el contrari als pares, oi? Però, en el fons, només és un acte de rebel·lió per part del tràngol de l’adolescència.…
View On WordPress
#caràcter#carácter#character#children of God#de tal palo tal astilla#fills de Déu#força de l&039;ànima#from such wood such chips#fuerza del alma#hijos de Dios#pensar com Déu#pensar como Dios#ser de primera clase#ser de primera classe#strength to the soul#tal fusta tal estella#thinking like God#to be first class
0 notes
Text
youtube
If you are into mysterious and folky ethereal vibes with a deep voice, listen to this song: an interpretation of Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona with a modern arrangement, by Roger Mas.
Roger Mas is a musician and singer-songwriter from Solsona, Central Catalonia. In this album, he included some traditional songs from his city. This one is a goigs (Catalan prayer songs) dedicated to the patron saint of Solsona, the Madonna of the Cloister.
Lyrics in Catalan and translation to English under the cut.
Puix tant amor ens teniu
per ser la nostra Patrona:
de la ciutat de Solsona
els vostres fills protegiu.
Since you love us so much
to be our Patron:
of the city of Solsona
protect your children.
Quan la terra a l'aspre jou
del pecat quedà lligada
per no veure-us profanada
us amaguen dins d'un pou.
Dels claustres on el teniu
tothom el títol us dóna.
De la ciutat de Solsona
els vostres fills protegiu.
When the Earth became linked
to the rough yoke of sin
in order to not see you profaned
you were hidden inside a well.
Everyone gives you the title
of the cloisters where you have it [the well].
Protect your children
of the city of Solsona.
Un dia anant-hi a jugar
un nen en ses aigües queia;
sa mare que mort el creia,
així el va sentir cridar:
mareta, no us afligiu,
que ja tinc qui ajuda em dóna,
de la ciutat de Solsona
els vostres fills protegiu.
One day, going to play there
a child fell in its waters;
his mother, who thought him dead,
heard him shout like this:
"dear mother, don't grieve,
for I already have someone who helps me".
Protect your children
of the city of Solsona.
Els monjos i els habitants,
corrent-hi tots de seguida,
encara el troben amb vida
en vostres sagrades mans.
A la imatge, que els somriu,
claror una llàntia dóna
de la ciutat de Solsona
els vostres fills protegiu.
The monks and inhabitants,
all of them quickly running there,
still found him alive
in your holy hands.
A lamp illuminates
the Image, which smiles at them.
Protect your children
of the city of Solsona.
Sens cap núvol al cel blau
un gran tro causa sorpresa,
i queda la llàntia encesa
per un llamp que del cel cau.
Aquest fet tan expressiu
el vostre poder pregona,
de la ciutat de Solsona
els vostres fills protegiu.
With no cloud in the blue sky
a great thunder causes surprise,
and the lantern remains lit
by a lightning that fell from the sky.
Such an expressive event
proclaims your power.
Protect your children
of the city of Solsona.
Puix tant amor ens teniu
per ser la nostra Patrona:
de la ciutat de Solsona
els vostres fills protegiu.
Since you love us so much
to be our Patron:
Protect your children
of the city of Solsona.
#roger mas#música#arts#solsona#music#world music#music recs#folk music#traditional music#goigs#religions#catholicism#world religions#folk culture#cultures#culture#christian music#song of the day#song recommendation#folk catholicism#Youtube#Spotify
27 notes
·
View notes
Text
Avril MMXXIV
Films
La Course à l'échalote (1975) de Claude Zidi avec Pierre Richard, Jane Birkin, Michel Aumont, Marc Doelsnitz, Amadeus August, Henri Déus, Luis Rego et Catherine Allégret
La Septième Cible (1984) de Claude Pinoteau avec Lino Ventura, Lea Massari, Jean Poiret, Elizabeth Bourgine, Béatrice Agenin, Robert Hoffmann, Jean-Pierre Bacri, Roger Planchon et Francis Lemaire
Pierrot le Fou (1965) de Jean-Luc Godard avec Jean-Paul Belmondo, Anna Karina, Graziella Galvani, Dirk Sanders, Jimmy Karoubi, Roger Dutoit, Hans Meyer, Samuel Fuller et Raymond Devos
Downton Abbey II : Une nouvelle ère (Downton Abbey: A New Era) (2022) de Simon Curtis avec Hugh Bonneville, Maggie Smith, Elizabeth McGovern, Michelle Dockery, Nathalie Baye, Allen Leech et Tuppence Middleton
Orgueil et Préjugés (Pride & Prejudice) (2005) de Joe Wright avec Keira Knightley, Matthew Macfadyen, Simon Woods, Kelly Reilly, Rosamund Pike, Carey Mulligan, Talulah Riley, Donald Sutherland et Brenda Blethyn
Les Pleins Pouvoirs (Absolute Power) (1997) de et avec Clint Eastwood et Gene Hackman, Ed Harris, Laura Linney, Scott Glenn, Dennis Haysbert, Judy Davis et Penny Johnson Jerald
Prêt-à-porter (1994) de Robert Altman avec Marcello Mastroianni, Sophia Loren, Jean-Pierre Cassel, Kim Basinger, Chiara Mastroianni, Stephen Rea, Anouk Aimée, Forest Whitaker, Julia Roberts et Tim Robbins
Un jour (One Day) (2011) de Lone Scherfig avec Anne Hathaway, Jim Sturgess, Tom Mison, Rafe Spall, Jodie Whittaker, Romola Garai, Joséphine de La Baume et Patricia Clarkson
Adaline (The Age of Adaline) (2015) de Lee Toland Krieger avec Blake Lively, Michiel Huisman, Kathy Baker, Harrison Ford, Anthony Ingruber, Ellen Burstyn, Amanda Crew et Richard Harmon
Séries
Coffre à Catch
#161 : La DX à la ECW ?? - #162 : Summerslam 2009 en approche! - #163 : William Regal nous régale ! - #164 : Les chevaliers des 1000 likes ! - #165 : Qui se cache derrière le masque du Hurricane ??
Castle Saison 5
Pour le meilleur et pour le pire - Une soirée qui tue - Le Vice et la Vertu - Un choix cornélien - Faux-Semblants - La Cible - La Chasse - Morts de peur - Un passé insoupçonné - La Vie des autres - À la recherche de l'homme-singe - Protection rapprochée - Toute une histoire
Maguy Saison 3
Mal de maire - Chambre accouchée - Jument comme tu respires - Téléphone qui croyait prendre - Impair et deux belle-mères - L'éminence grippe - Sauve qui pneu ! - Voir un petit coup - Message californien - Le coffre effort - Kilt ou double - Rumeur au cerveau - Décibel et tais-toi - Le magicien d'hypnose - Cosmétiques en toc - Des plaies et des noces - Pub, pub, pub… hourrah ! - Un chiffon, fon, fon… - La layette, nous voilà - Gare au gourou ! - Noces à ronger - Talisman comme un arracheur de dents - La rosière arrosée - La strip-teaseuse de bonne aventure - La clé des mensonges - Surprise patrie - Le sponsor en est jeté - Ovni soit qui mal y pense - Adam et chèvre - Jerôme sweet Jerôme - Isabelle et la bête - Tel Pierre, tel fils - Apocalypse mômes - Les dons de la mère - La ruée vers l'art - La SICAV se rebiffe - Mort aux rafles - Bretteville au trésor - De briques et de brocs - Olé concentré - Dégâts des os - L'émoi d’août
La croisière s'amuse Saison 4, 5
Chapeau bas - La Voisine - Le Professeur - Jalousie - Bon Voyage - Une belle amitié - Qui perd gagne - Les Sirènes - Personnalité, vous avez dit personnalité ? - Les Jardins - L'habit ne fait pas la fille - Ne jouez pas avec les inconnus - Quelle classe - Nous étions deux - Incroyable Isaac - La Fille à papa - La Toque - Vicky s'amuse - Les trois font la paire : première partie - Isaac radioactif - Zeke et Zelda
Meurtres au paradis Saison 13
Carton plein - Un plat qui se mange froid - Court-circuit - Question d'avenir - La liste de souhaits
L'autre côté du ring Saison 3
Le procès des stéroïdes - Brutal : le FMW d'Onita - Extrême et obscène : l'XPW de Rob Black
Inspecteur Barnaby Saison 23
Qui sème le vent - Effet domino
Biographies WWE Saison 2
Wrestlemania I
Alfred Hitchcock présente Saison 6,7
Le voleur plein de bonnes intentions - Instinct de survie
Kaamelott Livre V
Le Dernier Jour - Le Royaume Sans Tête - Jizô
Commissaire Moulin Saison 1
Ricochets - La surprise du chef - La Peur des autres
Top Gear France Saison 9
Ceux qui font du rallye - Ceux qui sauvent la planète - Ceux qui deviennent gangsters - Ceux qui ont fait n'importe quoi
Les Brigades du Tigre Saison 3
Bonnot et Compagnie - L'Homme à la casquette - Don de Scotland Yard - Le Cas Valentin - Le Crime du Sultan - L'Ère de la calomnie
Messieurs les jurés
L'Affaire Varney
Spectacles
Mademoiselle (1982) de Jacques Deval avec Jean Meyer, Rosy Varte, Jacqueline Jehanneuf, Anne Rondeleux, Bruno Constantin, Maurice Risch, Nicole Chollet, Dominique Blanche, Florence Fors, Jacques Maury et Bertrand Gohaud
The Morricone Duel (2020) du Danish National Symphony Orchestra
Live by Request: Earth Wind & Fire (1999)
Une femme trop honnête (1978) de Georges Vitaly avec Judith Magre, Bernard Lavalette, Francis Lax, Danièle Deray, Madeleine Barbulée, Jacques Verlier, Maurice Teynac et Christiane Muller
Daho Pleyel Paris (2008)
Livres
La commode aux tiroirs de couleurs d'Olivia Ruiz
Détective Conan, tome 21 de Gôshô Aoyama
Le privé d'Hollywood de François Rivière, José-Louis Bocquet et Philippe Berthet
Kaamelott, tome 4 : Perceval Et le Dragon d'Airain d'Alexandre Astier, Steven Dupré et Benoît Bekaert
2 notes
·
View notes
Text
Today, 14 of November is: St. Lorcán Ua Tuathail / Lawrence O'Toole / Laurent d'Eu
Nascut a Irlanda el 1128, Lawrence era fill del cap del clan Murray. Quan tenia 10 anys, va ser pres com a ostatge pel rei de Leinster, Dermonf McMurrough, que dos anys més tard el va enviar a l'abadia de Glendalough. El nen es va enamorar de la vida monàstica, i s'hi va quedar amb el permís del seu pare.
Als 25 anys va ser elegit abat de Galedalough, càrrec que va ocupar fins al 1162. Home d'acció i de pregària, es va comprometre a reformar els costums de l'Abadia, i va prestar especial atenció a la caritat cap als orfes abandonats.
El 1179 participà en el Tercer Concili General del Laterà, a Roma, quan el papa Alexandre III el va nomenar bisbe de Dublín i cinc diòcesis més d'Irlanda, a més de nomenar-lo el seu representant a l'illa.
El rei Enric II d'Anglaterra, incòmode amb tanta autoritat ofert a Dom Lourenço pel Sant Pare, va prohibir al bisbe tornar a Irlanda. Després de moltes negociacions, el monarca va acabar cedint i permetent que Lourenço tornés a l'illa, però el bisbe, ja vell i malalt, va morir durant el viatge, el 14 de novembre de 1180.
Canonitzat per Honori III l'any 1225, sant Llorenç O'Toole pertany al grup de sants que van patir pels petits interessos dels representants del poder temporal que no honraven els seus càrrecs perquè temien poc Déu i s'estimaven més que ell.
Sant Lawrence O'Toole, pregueu per nosaltres!
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Born in Ireland in 1128, Lawrence was the son of the chief of the Clan Murray. When he was 10 years old, he was taken hostage by the King of Leinster, Dermonf McMurrough, who two years later sent him to Glendalough Abbey. The boy fell in love with the monastic life, and remained there with his father's permission.
At the age of 25 he was elected Abbot of Galedalough, a position he held until 1162. A man of action and prayer, he was committed to reforming the Abbey's customs, and paid special attention to charity towards abandoned orphans.
In 1179, he participated in the Third General Council of the Lateran, in Rome, when Pope Alexander III appointed him Bishop of Dublin and five other dioceses in Ireland, in addition to naming him his representative on the island.
King Henry II of England, uncomfortable with so much authority offered to Dom Lourenço by the Holy Father, banned the Bishop from returning to Ireland. After many negotiations, the monarch ended up giving in and allowing Lourenço to return to the island, but the Bishop, already elderly and ill, died during the trip, on November 14, 1180.
Canonized by Honorius III in 1225, Saint Lawrence O’Toole belongs to the group of Saints who suffered because of the petty interests of representatives of temporal power who did not honor their positions because they feared God little, and loved themselves more than Him.
Saint Lawrence O’Toole, pray for us!
#beauty#art#catholic#drawn#catholic art#drawnig#painting#architecture#fashion#catholicism#St. Lorcán Ua Tuathail#St. Laurence O'Toole
4 notes
·
View notes
Text
Ovidi Montllor - Carta a Casa
Estimada Antònia T'escric des d'ací
Molt lluny de casa La pluja va mullant
Els vidres bruts Del bar estrany
On, ara, em trobe esperant
Un got de vi I un poc d'engany
No tinc més solució Ja ho saps: l'engany
I m'ompliré tot d'ell Per anar vivint
Per anar aguantant Per anar estimant
T'he enviat els diners Com tots els mesos
Per ara no hi ha augmentPaciència, tot arriba
Me n'he guardat uns quants Per a comprar-me un abric
L'hivern, sense el teu cosÉs molt més cru
Diuen que em passaranA una secció més descansada
I, si Déu vol, molt prompte Trobaré casa
I vindreu tu i la nena
El company del meu "cuarto" Ha estat malalt
La grip, coses molt d'ara Ja saps... l'hivern
Fa més d'una setmana Que espere carta
Esteu malalts? Em feu patir moltíssim
Tan lluny de casa L'any que ve, potser
Tindrem cotxe Qui ho havia de dir!
I escola per a la nena Sense pagar
I diners suficients Per a no plorar
Tot això, però, ja saps Lluny de casa
Allò que no s'oblida Ni tan sols amb vi
Aquest que tinc jo ara Posat a taula
Encara plou, Antònia Demà serà diumenge
I no passejarem tots tres junts Per la plaça del poble
Cuideu-vos molt. Besades
Escriu-me més sovint
---------
Dear Antonia I am writing to you from here Far away from home
The rain is getting wet The dirty glasses From the strange bar Where, now, I find myself waiting
A glass of wine And a bit of deception I have no other solution You know: the deception And I will be filled with him
To go on living To hold on To love
I sent you the money Like every month
For now there is no increase Patience, everything comes
I have saved a few To buy me a coat Winter, without your body It's much more tough
They say they will pass me To a more rested section And, God willing, very soon I will find a home And you and the girl will come
My roommate He has been sick The flu, very recent things You know... winter
More than a week ago I'm waiting for a letter are you sick? You make me suffer a lot so far from home
Next year, maybe We will have a car
Who was to say! And school for the girl Without paying And enough money To not cry
All that, though, you know Far from home That which is not forgotten Not even with wine This one I have now put on the table It's still raining, Antonia
Tomorrow will be Sunday And the three of us won't walk together By the town square Take good care of yourselves. kisses Write me more often
#ovidi montllor#catalan#songwriter#folk#catalunya#catalonia#repression#exile#music#català#SoundCloud
1 note
·
View note
Text
Les Semi-Déus - Tome 01: La Fabrique des enfants Dieux de Jean-Gaël Deschard (Scénario, Dessins), Juliette Fournier (Scénario, Dessins)
Parfois, avoir des super-pouvoirs est tout sauf une bénédiction.
Chronique : Dans un monde où la famine menace les familles d’agriculteurs, l’histoire de “Les Semi-Déus – Tome 01: La Fabrique des enfants Dieux” débute avec la vente d’Asmodée, une jeune fille dotée de pouvoirs extraordinaires, à la reine Bérénice. Ce premier tome, conçu par Jean-Gaël Deschard et Juliette Fournier, nous plonge…
View On WordPress
0 notes
Text
La família cristiana, una protecció contra la desviació
La pel·lícula alemanya "Yo, Cristina F" (1981), dirigida per Uli Edel és un retrat cru i realista de la vida d'una jove adolescent que va caure en el món de la droga i la prostitució. La pel·lícula ha estat interpretada com una crítica a la societat occidental, que ha perdut els valors cristians que li donaven un marc moral i un sentit de la vida.
En la pel·lícula, la Cristina és una jove que viu amb la seva mare i la seva àvia. El seu pare no apareix en cap moment del film, i la seva mare és una dona treballadora que no té gaire temps per a ella. La Cristina se sent sola i abandonada, i comença a buscar l'afecte i l'aprovació en els llocs equivocats.
Una de les escenes més significatives de la pel·lícula és quan la Cristina es troba amb un grup de nois que li ofereixen drogues. La Cristina està fascinada per la possibilitat d'experimentar noves sensacions, i accepta la droga. La droga li proporciona un moment de plaer i d'oblit, però també la porta a un espiral de dependència i destrucció.
La falta de pare de la Cristina és un factor important en els seus problemes vitals. El pare és una figura de referència per a un fill, i li proporciona l'amor, l'afecte i la protecció que necessita per a créixer i madurar. La Cristina, sense la presència del seu pare, se sent sola i abandonada, i és més vulnerable a les influències destructives.
Aquesta idea és compartida per molts intel·lectuals de prestigi. Per exemple, el cardenal Ratzinger, va escriure en un article que "la família és la primera escola de l'amor, de la fe i de la moral". La família cristiana, basada en els valors de l'amor, el respecte i la responsabilitat, proporciona als fills els fonaments necessaris per a una vida sana i plena.
La Bíblia també ens parla de la importància de la família. En el llibre del Deuteronomi, Déu diu al seu poble: "Honoraràs teu pare i ta mare, perquè els teus dies es prolonguin a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna" (Deuteronomi 5, 16). Aquesta cita ens ensenya que els pares tenen un paper important en la vida dels seus fills, i que els fills han de respectar i honrar els seus pares.
La vida de molts sants també il·lustra la importància de la família. Per exemple, Sant Francesc d'Assís va tenir una mare molt devota que li va inculcar els valors cristians. La seva mare va ser una figura important en la seva vida, i li va proporcionar l'amor i el suport que necessitava per a créixer i madurar en la fe.
En conclusió, la família cristiana és una protecció contra la desviació. La presència del pare, l'amor i l'afecte familiar, i els valors cristians que es transmeten a la família, són factors importants per a un desenvolupament humà sa i ple.
#YoCristinaF#FamiliaCristiana#ValorsCristians#PèrduaValors#Desviació#Drogadicció#Sant Francesc d'Assís#Bíblia#Deuteronomi
0 notes
Text
Brasil dia 1: Barcelona - Rio (i Roma)
Dilluns 14 d'agost del 2023
Dalt de l'avió fa una calor que sembla un forn. La Clara, que seu al meu costat (fila 15, seients J i L) diu que té fred... Ella està bastant cagada, però la Laia li ha dnonat un ungüent màgic que farà que no estigui nerviosa. JA HO VEUREM. La Laia i l'Eli seuen cinc files endarrere, mentre que la Joana, que ha facturat la maleta, seu a la quinta polla. De fet, vol intentar seure al final de l'avió peèrqu diu que així pot dormir.
Hem sortit de Barcelona a les 6:05h però a l'aeroport ens hem trobat a les 4:37h per anar amb temps i tal. L'escala l'hem fet a Roma, on hem aterrat a les 7:40h. Allà hem esmorzat unes focaccia (bueno, només jo, la resta mengen fruites). La Clara res. Està previst que arribem a Sao Paulo a les 17h hora local, les 22h aquí Barcelona. Per passar el rato porto llibres i tenim pel·lícules jo miraré La grande bellezza, la Clara Green Book. Ella fa sudokus, també hi ha vídeos per fer estiraments així com de ioga, però com ho fem al passadís ja em diràs tu de què serveixen vídeos d'aquests si no pots ni estirar-te al seient.
Boarding completed, acaben de dir. Vaig a descansar.
***
Torno a ser aquí. S'està fent puto llarg. Queden 5 hores per arribar al destí i en portem unes 6 i mitja. La veritat és que una mica fins el toto, s'està fent llarg això ja. Fins ara, la Clara gairebé bat el rècord del tetris contra la gent de l'avió. Hi ha la típica opció de jugar contra la resta de passatgers i hem descobert que és una màquina, en dues partides ha entrat al top 10. Davant nostre hi ha un pare que també flipem amb la viciada al joc aquest que porta, el que també porta són els fills desatesos. Intuïm que la família se sostenta gràcies a la mare, naturalment. No fa gaire que han començat les turbolències. A veure, no són molt fortes, però emprenyen. La Laia, la Joana i l'Eli que estan a l'última fila (s'han mogut) les deuen estar notant i passant putes.
Ah! També en aquesta estona ens han cridat l'atenció una vegada per estar petant la xerrada al passadís, i també hem descobert que les cortines que tapen la part dels seients centrals del final de l'avió en realitat no amaguen el taüt de ningú sinó que a dins és on dormen les hostesses i hostessos de vol.
***
Són les 21:07h a Barcelona quan miro el rellotge del mòbil. Aquí dalt el temps passa ultra lent. Ara som a 50 minuts del destí, ens han servit una pizzeta i un panino, gràcies a Déu volem amb els italians ITA. La Clara ho ha batejat tot com un "ramat d'ovelles", de sobte apareixen amb menjar... tots a menjar. De sobte apaguen els llums, tots a dormir. Ara toca abaixar les finestres, tots a abaixar les finestres... I així amb tot.
Soc malíssima al tetris, ho he descobert avui a l'avió amb els jocs que hi ha a la pantalla.
***
Són les 18h hora brasilenya. Ens trobem dalt d'un autocar (espero no trallar) que ens portarà a l'altre aeroport, perquè l'hostal on dormim és allà al costat (i s'ha de creuar la ciutat). Sí, som a Sao Paulo. La Joana quasi es queda sense motxilla, perquè per algun motiu que desconeixem, li havien separat de la resta de maletes. La Joana quasi no sabia parlar anglès amb la del Lost bagage del susto que portava dins al veure's, per uns instants, 3 setmanes al brasil sense motxilla al primer minut d'arribar. Per sort, la vista de linx de l'Eli l'ha identificat. Per cert, l'Eli és l'única de les cinc que s'hi veu bé sense ulleres. Diu que "quan he vist la Clara i la Joana al Lost bagage he pensat 'cagada'". Ah! I han confós a la Joana amb la Camila Cabello, super random. I la Laia quasi es queda retinguda al control del passaport... se li han endut a una saleta i després la pájara ha tornat com si res.
***
Són les 20h i ja estem preparades per anar a dormir. Dormim a l'Studio House, a les habitacions 8 i 10, ho regenta la Marcela, una dona trans que espero que en aquest país homòfob no li passi mai res dolent. Gairebé ens quedem tancades perquè no sabíem com obrir la porta del carrer. Ah, i gairebé un home amb un estenedor pel cap ens atraca. Jo vaig pendent de tots els maleantes, vigilant que no ens facin res. Quan hem baixat a comprar aigua, de camí a l'hotel hem vist un cartell que deia Nao insistáis i ens ha fet gràcia.
0 notes
Text
instagram
Coneixes l’origen de la paraula #Kataezome?
🖌️ @Ricardbru, comissari de l’exposició del #MUECMontcada, ens explica que aquest concepte brota del terme Katazome, una antiga tècnica d’estampació japonesa que Serizawa Keisuke va reconvertir.
🎨💥 L’artista li va atorgar un impuls artístic, transformant cada disseny en una obra singular i amb caràcter pictòric.
🎌✨ El terme kataezome, creat pel govern del Japó, afegeix la part il·lustrativa a l’antic concepte de katazome i converteix a Serizawa Keisuke en el primer mestre en aquesta tècnica.
Katazome, consistent en il·lustrar en una plantilla allò que es vol reproduir. Un cop feta la il·lustració, es retalla el dibuix i es col·loca al damunt d’un teixit. A continuació es passa una composició enganxifosa per sobre que recobreix tot la plantilla, impregnant la il·lustració al tèxtil. Seguidament, s’acoloreix amb pigments la plantilla i, en enretirar-se, queda inserit el negatiu. Un film inèdit a l’exposició del carrer Montcada revela amb exactitud tot el procés d’estampació.
Dd
La unió amb l’art del Kataezome estén les seves arrels profundament en la nostra terra. A finals dels anys seixanta, Masako Ishikawa, estudiant d’aquestes tècniques d’estampació i filla d’una de les dones que treballà al taller de Serizawa, va marxar del Japó per conèixer món. No se sap si per atzar, o bé perquè els déus li van lligar un fil vermell al dit, Masako va acabar estudiant a l’Escola Massana on va conèixer el fill dels Artigas, amb qui s’acabà casant. Des d’aleshores, va signar les seves obres com a «Mako Artigas», algunes de les quals es poden veure a la mostra del Museu Etnològic.
Però tota l’herència catalana de Serizawa no s’acaba aquí. Amb motiu de la mostra, cinc artistes de l’Escola Massana han dut a terme fins a cinc composicions que uneixen la nostra tradició tèxtil amb el Kataezome. Sota el mestratge de Yoko Kataoka, una artista especialitzada en la disciplina del bingata d’Okinawa —tècnica estretament relacionada amb el Katazome—, els artistes de la Massana han reinterpretat l’estampació amb plantilles. Les seves obres clausuren l’exposició que homenatja Keisuke Serizawa i el seu llegat. El Katazome sembla haver estès un robust fil vermell entre dues terres que, culturalment, no han cessat d’apropar-se.
0 notes
Text
Inés Palou: l’Estiu de l'amor a les presons de Franco
Colectivo Bruxista publica ‘Carne apaleada’, el best-seller que va retractar la vida de les dones a les presons franquistes
Escrit per Oliver Mancebo
Rosa. 68 anys: “Oi que per estar a la presó no et surten els fills dolents?, perquè elles [les monges] deien que sí, i sempre amb el rotllo aquest que no els hi queia de la boca: ‘Posa’t en gràcia de Déu, pecadora!’”. L’entrecomillat pertany a…
View On WordPress
#Cinéma#Fotografía#Lecture#Liberté#Literatura#Meios#Memoria#Movimientos sociales#Opiáceos#Prix#Solidaridad
0 notes
Photo
Da Vittorio
Situat a Brussaporto, a la província de Bergamo (Lombardia), el Da Vittorio és un restaurant que, d’entrada, no ens cridava l’atenció i ens semblava un dels més sobrevalorats d’Itàlia. Però, després d’haver-lo conegut, haver-hi menjat i haver-lo viscut, el mirem d’una altra manera i podem confirmar que el vam disfrutar molt.
Obert l’any 1966 per Vittorio Cerea (1936-2005) al centre de Bergamo i traslladat a La Cantalupa el 2005, actualment porten el restaurant els 5 fills de Bruna i Vittorio: Enrico (Chicco) i Roberto (Bobo) des de la cuina, Francesco des del catering i Rossella i Barbara com a coordinadores i directores.
Da Vittorio és festa, alegria, celebració, romanticisme, positivisme, professionalitat, història, cortesia, benestar, saper fare, luxe, opulència, abundància, ostentació, bonança econòmica, goig, piacere, sogno, bambini, famiglia, infantesa, gourmand, hedonista, epicúric, plaer físic, és oblidar l’intel·lecte i la racionalitat i posar-se en mans de la rauxa i del “que sigui el que Déu vulgui” o, més ben dit, “que sigui el que la família Cerea vulgui”.
Da Vittorio són els seus pletòrics paccheri amb la seva exuberant salsa de tomàquet. És la qualitat del seu peix i les seves majestuoses mariscades. És el uovo all’uovo. Són els espaguetis de tonyina amb bagna cauda. És la visió i el receptari de l’avi Vittorio amb les seves cassoles de coure per elaborar davant del comensal la polenta, la brandada de bacallà, el zabaione calent. Són la seva munió de carretons amb la gran varietat de pans i tota mena de brioixeria, de pastissos, de bombons, de llaminadures, de panettone…
És el menjar, la localització en un entorn verd d’unes 10.000 ha (amb pista de tennis, dos petits llacs i fins i tot un heliport), és l’hospitalitat, el servei (d’escola clàssica però desencorsatat i amb cert aire sicilià, encapçalat per Nicola Di Lisa). És el tot, l’art de la restauració.
És un imperi que s’ha extès fins a Saigon i Shanghai, passant per Milano, Portofino i St. Moritz.
És la seva cantina, un celler que serveix 2.000 ampolles de Cà del Bosco a l’any. Per això, però també pel fet de trobar-nos a Franciacorta i per tal d’acompanyar l’àpat amb un vi clàssic com la seva cuina, vam triar un Cà del Bosco Zéro Dosage Vintage Collection 2008 RS, un escumós, principalment de Chardonnay i amb una mica de Pinot Nero, d’estil ben champenoise, joveníssim, molt fi i ideal per a l’entorn i l’ocasió. La selecció de vins, tant d’Itàlia com de la resta del món i i essencialment de cellers clàssics de regions històriques, permet triar un vi a l’alçada del menjar. Això sí, ens va sorprendre que el fons d’armari del celler no fos tant ampli com ens imaginàvem. El sommelier Fabrizio Sartorato, amb qui devia coincidir quan vaig estar al Georges Blanc l’any 2000, encapçala l’equip de cambrers de vins, demostra coneixements i apareix sempre que el necessites.
Com a primera visita, volíem menjar alguns dels plats històrics de la família que vam demanar especialment, per això ens van recomenar fer el menú Carta Bianca, el més llarg (16 plats de racions més que generoses), el més car i el que sembla que permet aquesta configuració personalitzada.
APERITIUS:
Musclo amb closca comestible de pa negre amb tinta de sépia.
Rave del seu hort, servit cru per a sucar en una crema de col.
Una vegada triat el menú, ens van preguntar si ens venia de gust fer un aperitiu de peix. Sense deixar clar si era un oferiment inclòs al menú o no, vam dir que sí.
Es va tractar de peix fregit en tempura: calamar, rossette (Aphia minuta, xanguet) i moeche (el cranc de closca tova, en aquest cas, de la llacuna de Venècia i amb unes “perles” de llimona). I anava acompanyat de 3 salses diferents (una de tonyina, una d’agredolça i una d’alfàbrega) servides en 3 culleres diferents per a cada comensal. L’agredolça amb un gust asiàtic no hi pintava res, la d’alfàbrega tenia poc gust i la de tonyina va resultar ser la preferida. Tots tres peixos estaven molt ben fregits, sense cap mena d’excés d’oli i deixant que la qualitat del peix brillés. El cranc va ser especialment bo; la part del cos va reventar a la boca desprenent el seu propi suc i algun suquet més que li devien afegir i les perles cítriques també explotaven, va ser deliciós. I, finalment, al compte, vam confirmar que era un extra de preu relativament considerable.
MENÚ:
Uovo all’uovo.
A la copa de còctel: poma caramel·litzada, ous remanats, un rovell d’ou de guatlla, freses de salmó noruec, escuma de patata i un toc de crème fraîche.
A la cullereta: caviar beluga iranià. No sabien de quina edat eren els esturions ni ens van mencionar el productor.
Un plat impecable amb 4 tipus d’ous: de gallina, de guatlla, de salmó i d’esturió.
Tot seguit, al mateix moment, serveixen diferents bastonets de pa: uns grissini llargs i prims típics de Torino, el seu airbag suflat, un amb farina de blat de moro i un de pasta de full amb sal Maldon.
Tataki di ombrina (umbrina cirrosa, corball de sorra) de Sicília. Un plat correcte, sense més, que passa sense pena ni glòria.
Spaghetti di tonno con bagna cauda, crumble ai pistacchi e scorza di lime.
Uns espaguetis de tonyina del Mediterrani tallada perfectament amb ganivet; amb la famosa salsa piamontesa bagna cauda a base d’anxova i all i un fil d’oli. Tot i que la tonyina hagués pogut ser més intensa, la seva textura era excel·lent. En un primer moment, el plat feia olor de la pell de llimona ratllada per sobre però tot barrejat va quedar molt ben integrat. Deliciós, sobretot la salsa, que segurament també devia portar vi blanc i algun fumet de peix.
Coda di scampo de Sicília cuita al vapor amb crema de faglioli cannellini i els mateixos llegums sencers.
Una cua d’escamarlà d’una qualitat excepcional (per mida, sabor, intensitat i perfecta cocció) amb una crema de llegums molt amable, boníssim.
Servei de pa:
Croissant: un molt bon croissant de mantega però potser poc apropiat pel moment.
Focaccina con pomodorino: no era res de l’altre món.
Sfoglia con sale inglese: un milfulls molt bo.
Polenta bergamasca e baccalà mantecato, salsa aglio blanco e meringa salata.
Una brandada (feta amb bacallà salat, ceba, oli, llorer i tomí, anxova, vi blanc, fumet de peix, nata líquida, ou, farina, llet, olives i polenta) a sobre d’un llit de polenta calenta. Una vegada més, molt bo.
Risotto mantecato al cavolo, gambero marinato, crema di acciuga, bisque di gambero e crumble di brocoletto.
Un risotto deliciós, fet amb arròs Carnaroli Riserva San Massimo de la província de Pavia (Lombardia), i mantecato amb col; cues de gamba marinades, crema d’anxova, una bisque de gamba i una mica de bròcoli per sobre a mode de granulat. Deliciós, aromàtic, gustós, amb dues salses que s’hi barregen de manera òptima. Unes gambes boníssimes, insistim en la qualitat del peix del Da Vittorio. Un dels millors plats de l’àpat.
Il Paccheri alla Vittorio, pomodoro e basilico:
Primer de tot, fan el servei d’un altre tipus de pa (un pa rodó de massa mare fet amb farina de farro bruno i Petra 1) per a acompanyar els paccheri.
Al cap d’un moment li posen al comensal il bavaglino, el preciós pitet gegant d’una tela blanca i tova de molt bona qualitat, amb la frase “oggi sono goloso”.
Al cap d’uns minuts, porten la cassola de coure tapada on s’han cuinat els paccheri i la destapen davant del comensal perquè la pugui olorar i veure d’aprop . Prosegueixen a acabar el plat.
Pregunten si hi vols una mica de salsa picant amb peperoncino (bitxo) i, en una taula auxiliar (sempre davant del comensal) mentres el maître va remanant i mantecando, un altre cambrer hi va afegint el Parmigiano Regiano Vacche Rosse (razza delle Bovine Rosse Reggiane) de Gennari que ja porten ratllat en un bol i que es fon amb la salsa de tomàquet.
San Marzano (un tomàquet amb DOP de Nàpols).
Core di bue (tomàquet cor de bou, imprescindible a l’estiu per la seva dolçor).
Datterino (tomàquet de pera), tot i que de vegades el canvia i utilitza el Ciliegino di Pachino (Pachino IGP, de Sicília).
Piccadilly.
Un plat aparentment senzill com una pasta al pomodoro però que ha esdevingut de culte i que ha passat a formar part de la història gastronòmica d’Itàlia. Un plat històric que Vittorio Cerea va fer al seu restaurant des del primer dia, des de l’any 1966.
Una presentació i un servei de luxe, cerimoniós i festiu, formal i desenfadat a la vegada.
Serveixen un plat amb 3-4 paccheri per persona, uns paccheri gegants, pràcticament crus, de la pasta més crua que m’han servit mai. I serveixen el plat reial on s’han presentat i barrejat a la dona o la persona més gran o més jove de la taula.
Molta més salsa que pasta, és importantíssim per als Cerea. Una salsa àcida, avellutada (es nota que està passada pel colador xinès i, fins i tot, per una malla), una salsa excepcional.
Bourguignonne.
Guanciette di vitello a la bourguignonne, és a dir, galtes de vedella estofades; acompanyades d’una salsa de ceba i mostassa i, per sobre, una ceba amb mantega i una mica de carbó vegetal per sobre.
POSTRES
Un festival de dolços irresistibles! Una joieria de bombons. Un perfum embriagador de simplicitat, tradició i fantasia. I això que som més de salat que de dolç.
Com a plat de postres, un cremós de banana i xocolata: esponjós, cruixent, fred i calent, gustós, dolç i amarg. Molt ben elaborat i molt bo.
Una nòria que et deixen a sobre la taula amb un zucchero filato con dolcetti, un núvol de sucre i un petit four a cada cistella de la roda que fan girar. Salami al ciocolatto, sandvitx, una oliva amb cuirassa de xocolata, un pastís de formatge, un de festuc, una polpeta…
Una cambrera amb una capsa forrada de cuir lligada al coll com si fos una venedora de tabac però amb una quinzena de Carati, la punta de diamants de cioccolato d’en Davide Comaschi, el famós xocolater, deixeble de Maestri com Vincenzo Santoro (Pasticceria Martesana) o Ignio Massari. En triem 4, tots tenen una cremositat i una frescor delicioses.
Carati Vaniglia: de xocolata Piura el Perú.
Carati Cremino Mandorla: amb un un praliné d’ametlla i xocolata blanca i negra.
Carati Tiramisu: amb xocolata blanca, mascarpone i cafè.
Carati Cremino Pistacchio: amb un un praliné de festuc i perles de vainilla.
Un carrello dei dolci amb un munt de pots de vidre amb tota mena de piccola pasticceria, llaminadures i bombons.
Dragées al liquore di bergamotto:
Un bombó de xocolata blanca i negra amb el deliciós licor de bergamota de Calàbria a dins.
Pepite Cri Cri:
Avellanes del Piamonte cobertes d’un extracte doble de xocolata blanca i negra amarga i recobert amb petits cristalls de sucre de colors.
Pepite Speculoos:
Una trufa de xocolata amb el gust de les clàssiques galetes holandeses, revisades per Da Vittorio, amb trossos de xocolata i canyella.
Pepite al Cremino croccante e Cocco:
La part crocant dels famosos Cremino de Torino amb la frescor exòtica del coco. Tot plegat, embolcallat amb una esfera tova de xocolata.
Cristalli di zucchero alla cannella:
Cristalls/pastilles de sucre de colors amb canyella d’Sri Lanka i de Madagascar. Dur com un confit i esperàvem més gust de canyella.
Un altre carrello amb un caroussel amb música de fira mentres et serveixen els famosos cannoncini alla crema pasticcera de vainilla i grana d’avellana, farcits al moment de servir per a conservar la seva frescor i el seu cruixent. A la vegada, et deixen a sobre la taula un tastet de la seva Colomba di Pasqua de vainilla, taronja i ametlla.
En definitiva, una cuina amable, afable, complaent, càlida, de records…
Un àpat ple d’emoció.
0 notes
Text
Assedegats//Thirsties//Sedientos
Quan hi ha necessitat de la confortació que els altres ens puguin donar.., s’han d’activar les alarmes; això vol dir que hi ha buidor dins nostre. Està bé estimar però, no tant tenir dependència. Hem de sentir-nos plens per sentir l’estimació plena sense mancances, sinó allò no serà estimació, seria conveniència.Omplir-se d’Aquell que sempre està disposat a donar, és la fórmula màgica perquè mai…
View On WordPress
#Assedegats#Ésser de Llum Eterna#Become full with Him#Being of Eternal Light#feel fullness#Go to the Source (God)#hay un vacío#hi ha buidor#l’aigua que t’omple de generositat#Llenarse de Aquel#Omplir-se d’Aquell#Sedientos#sentir-nos plens#sentirnos plenos#Ser de Luz Eterna#the water that fills you with generosity#there is emptiness#Thirsties#Vés a la Font (Déu)
0 notes
Note
Any chance you guys could do some traditional catholic prayers translated to Catalan like Ave Maria or Bendita Sea Tu Pureza?
Ave Maria:
Déu vos salve, Maria, plena de gràcia;
el Senyor és amb Vós;
beneïda sou Vós entre totes les dones
i beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres, pecadors,
ara i en l'hora de la nostra mort.
Amén.
A la puresa de Maria:
Sia vostra gran puresa, alabada eternament;
puix que Déu omnipotent es complau en tal bellesa.
A Vós, celestial princesa,
sagrada Verge Maria,
us ofereixo en aquest dia
l’ànima, la vida i el cor:
mireu-me amb els ulls plens d’amor.
No em deixeu, no, Mare mia.
Amén.
Pare nostre (Paternoster):
Pare nostre, que esteu en el cel:
Sigui santificat el vostre nom.
Vingui a nosaltres el vostre Regne.
Faci's la vostra voluntat,
així en la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia,
doneu-nos, Senyor, el dia d'avui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén.
Santa Creu (Holy Cross):
Pel Senyal de la santa Creu,
dels nostres enemics,
deslliureu-nos, Senyor, Déu nostre.
En nom del Pare, del Fill
i de l'Esperit Sant.
Amén.
8 notes
·
View notes
Text
Necessitem pau al món: un moment de pregària per a la fi del conflicte entre Rússia i Ucraïna
Necessitem pau al món: un moment de pregària per a la fi del conflicte entre Rússia i Ucraïna
“La guerra no porta ningú enlloc. La guerra només porta dolor i sofriment, no hi ha guanyador en una batalla, d’una manera o d’una altra tothom perd”.
Món en pau: Rússia i Ucraïna per a tota la vida! “Feliços els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu”
Escric aquest informe en un moment…
View On WordPress
0 notes
Text
youtube
Christmas Carols You're Not Sick Of, 18/25
Fum, Fum, Fum
Fum, Fum, Fum is an onomatopoeia - for what, nobody is quite sure. It's another excellent late Medieval/Renaissance carol, although I suspect the lyrics came quite a bit later. The English version is much more popular, but not nearly as good.
15th Century Catalan
A vint-i-cinc de desembre
fum, fum, fum
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
Fill de la Verge Maria,
n'és nat en una establia.
Fum, fum, fum.
Allí dalt de la muntanya
fum, fum, fum
Si n'hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets;
amb la pell i la samarra,
menjant ous i botifarra.
Fum, fum, fum.
Qui dirà més gran mentida?
Fum, fum, fum
Ja en respon el majoral
el gran tabal, el gran tabal;
jo en faré deu mil camades
amb un salt totes plegades.
Fum, fum, fum.
A vint-i-cinc de desembre
fum, fum, fum
n'és el dia de Nadal,
molt principal, molt principal,
quan n'eixirem de matines,
farem bones escudines.
Fum, fum, fum.
Déu vos do unes santes festes
fum, fum, fum
amb temps de fred i calor,
i molt millor, i molt millor
fent-ne de Jesús memòria
perquè ens vulgui dalt la glòria.
Fum, fum, fum.
Modern English
On the twenty-fifth of December
Fum, fum, fum
A little baby was born
Blond and pale
Son of Virgin Mary
Was born in a cowshed
Fum, fum fum
There, at the top of the mountain
Fum, fum, fum
There are two little shepherds
Well bundled up, well bundled up
In a skin and a cloak
They’re eating eggs and sausage
Fum fum fum
Overnight, the sun goes out
Fum fum fum
They see the glowing angel
Who tells them:
Now was born, in a cowshed
The Infant God, son of Mary
Fum, fum, fum
On the twenty-fifth of December
Fum fum fum
Is Christmas day
Very important
When morning mass is over
We’ll eat very nice food
Fum fum fum
May God give us some holy celebrations
Fum fum fum
Be it cold, be it hot
It’ll be best, it’ll be best
Let’s make Jesus a great celebration
#carol#christmas carol#christmas#catalan#iberian music#early music#music history#renaissance music#sca#Youtube
1 note
·
View note
Text
Sufisme (segons en Houssein)
Amb Abdel Kadir Jilali (Bagdad), segle X, apareix el sufisme.
Déu envia el missatger Mohamed.13 califes. Amb la mort de l'últim, els musulmans perden la Kaaba, la pedra sagrada. La pedra del paradís retorna al paradís amb la mort del darrer califa. Es queden sense pregària. En aquest moment aparèix Abdel Kadir i amb ell neix el sufisme.
Zawiya - Casa on es retroben els que estimen Déu, reciten versícles, bakiate salihate. No poden viure i resar sense l'intermediari entre ells i Déu. No volen inventar res, esperen l'aparició del Mahdi (14è califa). Amb la seva aparició, la Kaaba retornarà a la terra.
El calendari musulmà comença l'any 622 del calendari gregorià amb l'Hègira (Mohamed fugint de la Meca cap a Medina.) 300 anys després de la mort del profeta, desapareix la Kaaba. Actualment són a l'any 1444. El sufisme va sorgir per omplir aquests segles de buit.
Segons el sufisme, la pràctica dels musulmans és injusta, no té sentit fer les cinc pregàries, ja que fins que no retorni la Kaaba no té sentit pregar. La Kaaba és la mà de Déu. Tothom vol tocar-la. Tots els que professen algun dels Llibres Sagrats esperen l'aparició de Mahdi. Amb la seva arribada, hi haurà una sola religió, una reunificació. El veritable Islam, no l'Islam que impera actualment.
Les dones queden excloses de fer la pregària. Cada home ha de fer una única pregària a la seva vida. A partir dels 50 anys. Es farà en presència del Mahdi.
S'ha descobert la Kaaba l'any 2005-2006. El descobridor és el Mahdi. Déu ha depositat la Kaaba a la casa del Mahdi. L'ha escollit. És d'Alnif. Abans, Jerusalem; després La Meca; ara, Alnif. Encara no l'han fet pública. Es demanen si és bon moment. Ara el Mahdi ha fet cinquanta anys. Ja pot fer la pregària. L'últim divendres del Ramadán. La va fer l'any passat. Esperen si pel proper any vindrà gent a Pelegrinar.
Com que la Kaaba ha aparegut a Alnif, Déu ha transferit la Tomba del Profeta i Les Muntanyes Sagrades a Alnif. Han trobat les tombes.
Amic del paradís. Cada profeta té un amic del paradís. Amb la arribada de la Kaaba a Alnif, cada profeta apareixerà a la tomba del seu amic. Jesús ha apregut a la tomba d'un dels fills d'Abdel Kadir, fundador del sufisme.
Cerimònia iniciació. Acostuma a fer-se a casa de la família que els conviden o bé a les Zawiya, abans de la sortida del sol o quan aquest es pon. Després de l'apat, fan una rotllana i canten allah haye, en repetició, mentres el cap, fokara ("els pobres"), perquè tots som pobres en relació a Déu, recita poemes d'Abou Choaybe (Telimsame, Algèria). Aquest poeta fou amic d'Abdel Kadir. Un dels seus poemes: Inni ida ma dakarto rabbi yahtazzo kalbi lilikaho. Cada poble té un Fokara.
Abdeslame Ben Mchiche (Wazzane.) El tercer gran pilar del sufisme, juntament amb Abdel Kadir i Abou Choaybe.
Les divergències en el sufisme venen donades, en part, per la divergència en l'elecció dels Poetes.
Dia 23 del Ramadàn, si cau en divendres, és més sagrat i beneït per fer la Pregària.
Si la informació es difon, la gent peregrinarà a Alnif durant el mes de gener. Segons textos antics, tal vegada vindràn 313 persones, de les quals 50 seràn dones.
El pare d'en Mohand va ser el fokara d'Alnif.
0 notes
Last Seen Blogs
erikaveglio
My Story
mewwew-blog
Artistically Sad
g-ku
Tuh
words4thesoul
Words 4 the Soul
studya3
StudyA3