#creatiu
Text
LLUM/LIGHT/LUZ
LLUM (inspirat amb les paraules de Manda Patel)
En l’àmbit espiritual sempre es parla de “llum”; però què és la llum?, o què vol dir la llum?
La llum és una força que ens fa sentir una connexió especial amb el punt d’on prové aquesta energía subtil.Així com amb l’aura ja han trobat una forma d’evidènciar-la mitjançant una càmara especial de fotografia, la llum subtil encara no s’ha pogut…
View On WordPress
0 notes
Note
CONGRATS ON 250!!!!! Could i get a rose tea with milk art in a white tea cup with some cookies? Thank youuu
for inspiration
summary: while in the middle of work, yae miko drops by on your door step. as much as a pleasent surprise that is, your heart is beating widely as you accept her into your humble abode. perhaps today would be the day you’d finally grow closer to her?
masterlist | event
customers’ order: two rose teas (yae miko) with milk art, one in a white tea cup (*comforted) and the other in a pink tea cup (*loving looks exchanged). both would like a side of cookies (one bed trope). extra: customer requested fluff
*brewer’s choice, as it was not specified in either order
pairing: yae miko x reader
reader info: uses gender neutral pronouns (they/them), reader is a creative person of some sort (left vague on person), and reader is not traveler
word count: 2,242 words (11 min~)
genre: romance, fluff, confession
format: one shot
warnings: reader being somewhat of a simp and yae being slightly suggestive (if you squint)
a/n: hello, i hope you two don’t mind that i combined both of youre requests together 💖 i really hope you like this, as i had a fun time writing this :) enjoy💖
While droplets of rain trailed down your window, you sat at your desk. You were hunched over it as you dragged a pen across parchment. To the best of your ability, you transported the ideas that popped into your head onto the paper. However, when you pulled away to correct your posture, you only wrinkled your nose in disgust.
You picked up the piece of paper and crumbled it into a ball. Without care, you tossed it over your shoulder.
C’mon, just do it, you urged yourself, you can do this, remember that no idea is a—
Instead of continuing that thought, you just groaned and fell onto your desk in frustration. No amount of advice is going to help me, you thought, this is hopeless.
Slowly, you turned your gaze to the window next to your desk. Usually whenever your creative energy seemed to run dry, gazing at the scenery helped. However, instead of creatius genius overcoming you, a wave of confusion met you.
Because at your front door was Yae Miko, the woman you secretly pined for.
Still confused, you watched her. She knocked on your front door, gently. The parasol she clutched tightly had protected her from the rain on her way here. Although, it looked thoroughly soaked through and ready to fall apart at any given moment.
As you gazed at her, Yae looked around your front door. First her eyes glanced over at the front door decor, then to the framing of your windows. Soon, she spotted your shocked face peering at her from the right. You felt your cheeks warm as she offered you a sweet smile, although any smile from her was sweet, and kindly pointed to the door.
She mouthed the word “open” to you, which only prompted you to scramble into action.
As soon as Yae had seen you disappear, she heard the door creak open. She returned her attention forward, and gazed fondly at you.
“Ah, Yae,” you breathed out, “what a… pleasant surprise!”
“Oh, how kind of you,” she murmured in a sweet as honey tone. But then she cleared her throat. “Did you remember I was coming for tea today?”
“Yes?”
She narrowed her eyes.
“Okay, so I may have forgotten,” you relented. “Could you forgive me for my poor memory?”
“Only when we have some tea,” she smirked. “Then I’ll forgive you.”
“Deal.”
She raised her brow in surprise. “You're sure? I don’t want to bother you if you're busy.”
You could never bother me, Yae. Not when I love you so much that my world practically revolves around you—
You blinked, slowly, and then snapped back to reality. “Of course. I don’t mind at all.”
“So, I may stay for a while? At least until the rain clears?”
You can stay as long as you want. Stay forever. “Yes, now come in, please. You’ll get soaked if you stand on my front step any longer.”
Yae smiled gently, as though it pained her when the apples of her cheeks pushed upwards and closed her eyes. She bowed her head gently as she crept into your humble abode, and you were more than glad that she didn’t hurt herself.
Once you had closed the door, as well as pushed away those love sick thoughts, Yae regarded you with kind eyes. She smirked when your eyes met, a cute huff leaving her nose.
“You have a wonderful home,” she praised.
“Thank you,” you eyed her dampened hair, the stray raindrops trickling down her face, and the slight shiver she gave. “Let’s get you some tea and blankets. You must be quite chilly after your walk here.”
“I was,” she hummed as you led her to the kitchen. “But your home has such a… warm feeling to it that I can’t help but be warmed to the core.”
You look over your shoulder to see Yae smirk. But then she wrinkled up her nose and turned in the other direction. The cutest of noises graced your ears, albeit muffled by Yae’s elbow.
It was your turn to smirk at her. “You were saying?”
One eye roll and playfully mumbled “don’t even start with me” later, and you both stood in your kitchen. Yae watched in amazement as you worked. At one point, as you had set your kettle over the heat, Yae leaned against the doorway to watch. The subtle creak in the wood made you look up at her, and Yae felt oddly warm inside.
“Could you remind me,” you began, “on why I asked you to come out here?”
Yae laughed. “You genuinely forgot?”
“Well, yeah. Work has been keeping me busy.”
“Ironically, that’s why I’m here.”
You looked up from the kettle and smirked. “Really?”
“Yes,” Yae’s ears flickered, causing the heavy earrings she wore to swing. “You said something about… what was it… oh, right! ‘I need inspiration for my next piece.’”
You almost spluttered as you reached onto the counter for support. “I— I said that?”
She hummed her confirmation. Then she stuck a dramatic pose, bringing one hand to her temple and the other she left to rest on her hip.
“And here I am,” Yae looked at you and winked, and you swore your heart stopped, “ready to inspire, darling.”
For a moment, you were left speechless. But then your tea kettle let out a powerful and drawn out screech, alerting you that the water was ready.
Carefully, you filled two mugs with the boiled water. You put one rose tea packet in each and handed Yae her mug first.
With gentle hands, she slipped her fingers through the handle. Only her middle finger and ring finger rested in the hole, while her index and pinky rested on the top and bottom respectively. Carefully, she brought the mug to her lips. And, while making direct eye contact with you, took a few cautious sips of it.
“Do you feel inspired yet?”
You rolled your eyes as she cackled, the sound burying itself into the crevice of your heart.
“No, not yet,” you replied. “Feeling warm yet?”
“Tea does wonders to warm a person’s soul.”
“But does it do wonders to warm you? Because you’re still dripping all over my floors,” you said after eyeing her. “Let’s get you dried off. I should have some blankets in my room that you can use.”
Before Yae could protest, and before you could realize what you were doing, you grabbed her wrist. Slowly, you guided Yae to your bedroom. Only when you got into the room did you finally release your grip on Yae.
She eyed your bedroom carefully as you rummaged around in the room. “So, why do you need inspiration for this piece?”
“It’s—” you disappeared into the closet, so your voice became muffled, “okay, it’s kind of difficult to explain.”
Yae huffed. “Try me.”
“It’s just been so hard to visualize the scene I need to create,” from within the closet, you examine a seemingly nice blanket until you see a gaping hole in the middle of it. Why do I still have this? “And, uh, sometimes when I’m talking to people I just feel inspired.”
“Hmm,” Yae hummed as she took a small gulp of her tea, “and what is this so-called scene that’s so hard to create?”
“It's… it’s embarrassing.”
“Try me,” she murmured into her cup.
“It’s about a one bed trope scene. More specifically, I’m having some difficulties envisioning a… a loving gaze between two people.”
“You know, as repeated as it is in all the texts I go through,” Yae said off handedly, “it’s a really cute trope, in my own opinion. Not embarrassing, at all.”
“Yeah, well, I’ve been pretty stumped when I try to create this scene,” you replied with a huff. “I don’t know why, either.”
“So you called me to the rescue?”
“Yes.”
“And what is this scene, exactly?”
“Well… okay, so these two characters haven’t seen each other in so long. So it doesn’t bother them to share a bed, at first. Until they both clamber into bed, and due to its size, they must cuddle together to get through the night.”
“Sounds sweet,” Yae hummed, “but complicated to put on paper.”
“Yeah. And looking for inspiration from my backyard and front door hasn’t been working like usual, so…”
Yae eyed your bed, and then a bright idea came over her.
“What if we tried doing it? Like right now?”
You popped your head out of the closet quickly, a flustered expression on your face. “D-do what, Yae?”
“The scene,” she shook her head and muttered, “honest to gods, get your mind out of the gutter.”
Choosing to ignore that snarky remark, you gazed over at your bed. Your cheeks grew warmer as you recalled the scene you were commissioned to make. To even imagine Yae and you enacting it made your chest bloom with warmth.
“Uh, yeah,” you creeped out of the closet. “T-that sounds genius, actually.”
“Thank you, darling, I do try.”
Together, you both settle under the covers of your bed. She set down her tea on your nightside table. Yae lays on your side of the bed, at least when you’re alone it’s your side, while turning to face you with a half lidded gaze. Meanwhile, you are struggling to get comfortable on your side of the bed and completely missing Yae’s looks.
She sighed as she watched. “Uncomfortable?”
“Very,” you gave up with a defeated slump. “I don’t sleep on this side for a reason.”
“Is there anything I could do to help?”
“You’re already being more than enough help, by being my—”
“I meant to make you comfortable, sweetie,” Yae murmured. “I do care about you. You know that, right?”
“O-of course I know that!”
Her lips transformed into somewhere between a smile and smirk. Yae then turned over in bed so she now laid on her back, and slowly patted her chest. A new heat overcame your face as you realized what she was implying.
“Just rest your head here,” she explained.
“I—” you clamped your mouth shut. When in the world would you get another opportunity like this? “Okay, for inspiration.”
She chuckled as you began to gently lay your head on her right breast. “Of course, honey. For inspiration.”
As you laid on her, your restlessness grew. You stiffened up and relaxed periodically, almost as though your muscle contractions were in sync with your breathing. And each time you moved your legs, they kept grazing over hers by accident.
“Darling,” Yae said in a tired tone, “I don’t think we can act out this scene if you’re so restless—”
“No, no, I promise I’ll be good,” you pleaded. “I’m just… I’m so nervous.”
“And why’s that?”
It was as though your mouth had been sealed shut.
“Darling?”
Why does she have to call me that? Does she know how flustered I get when she does? Is that why? Or maybe it’s because she likes—
Soft fingers came up to your chin and tilted it upwards. You now gazed upon Yae’s face, her piercing lavender spheres memorizing your face.
She’s a mind reader, you concluded.
“Do you like it when I call you darling?” she teased. “Is that why you make me repeat it over and over again?”
“N-no,”
"Then why are you so flustered, dear?"
You tried to move your face back into the crook of her neck, but Yae's hold on your chin was strong.
"B-because I… I like it?"
A devilish look spread across Yae’s face so quickly you thought she had been possessed. “Oh, you like it? What else do you like?”
You averted your gaze. “Do… Do I really have to say it?”
“C’mon dear,” she urged, “I promise I’ll reward you for your efforts.”
“I… I like you?” you spoke tentively, but then said in a firmer voice, “I really like you, Yae.”
“Good,” she leaned in so her lips ghosted over yours, “because I like you too.”
Despite her suggestive and alluring nature, the kiss was soft and delicate. She put little pressure into it, and instead molded her lips against your own. However, as she tilted her head to the right, the hand that held your chin trailed down until it found its spot on your hip. In between the hands journey, Yae and you broke apart only to fall back onto each other again.
After you both had enough, you laid back onto Yae’s chest. She trailed her fingers softly along your jaw and neck area, earning some screaming from you. But, too tired from her loving already, you didn’t protest much.
“So, do you feel inspired now?”
You chuckled lightly. “I think so.”
“Well, we can’t be so unsure,” she murmured. She leaned her up and pressed a soft kiss to your temple. “Hm, better now?”
“Yes,” you mumbled as your eyelids lowered. “Much better.”
“Alright my love, get some rest. You’ve done more than enough to earn it.”
thank you for reading 💖 all forms of interaction to my posts are appreciated 💖
#wheeler's works#from the lovely anons#wheeler's 250#genshin impact x reader#genshin x reader#genshin one shots#yae miko x reader#yae x reader#wheeler's events#romance#fluff#confession
55 notes
·
View notes
Text
Saber escoltar
Tarannà d'algú per qui sento admiració
Una de les persones que més admiro en la meva vida és el cantant de pop Harry Styles.
En Harry és una persona molt carismàtica i tranquil·la. Encara que molts diuen que la seva personalitat és extravertida, és molt vergonyós.
A part de la seva fama, continua sent una persona molt amable i respectuosa amb tothom. És molt afectuós i molt rialler, sempre somriu. Sempre busca el millor per la gent i tracta d'ajudar a qui pot.
Per altra banda, és molt intel·ligent i creatiu, ja que sempre tracta de fer coses interessants i extraordinàries per les seves fans.
És una persona de la que sempre estaré agraïda per haver començat a donar-li suport.
3 notes
·
View notes
Text
Documentació del procés
La natura transdisciplinar del projecte El Final del Camino m’obliga a treballar de manera que els seus diversos components i disciplines es sincronitzin fins a obrar la màgia de l’obra final. Cal fer cada cosa al moment que toca: compondre primer la música i les lletres per després dibuixar-les amb imatges i escenes.
Fotograma del vídeo-collage Hay que tener huevos (Barcelona, maig de 2024)
En el context d’aquesta assignatura, al lliurament final marcat amb la data límit del 23 de juny de 2024, veurem fet realitat un vídeo, però també podrem assistir a la performance en què compartiré amb amics, col·legues i familiars la feina feta, escoltar la música -i/o creació sonora– a les plataformes d’streaming com Spotify o Sound Cloud o interactuar amb una demostració de l’espai escènic dissenyat de manera tridimensional amb el software de Unity.
Vaig enregistrar una primera capa sonora i visual mentre netejava la cuina de l’estudi dins la metodologia de documentar la meva quotidianitat (en acabar, vaig demanar menjar a domicili al meu restaurant japonès de referència). Aquest posar les coses al seu lloc em serveix per expressar el camí creatiu, en què primer els elements compositius estan mancats de coherència per a, de manera paulatina, ser desats a un lloc en què prenen sentit els uns respecte els altres.
Fotograma del material gràfic filmant tot endreçant la cuina de l’estudi. Barcelona, maig de 2024
A la segona capa hi combino una passejada per la plaça de Sóller i voltants efectuada just després d’haver-hi escrit els primers versos de la cançó, que aprofito per recitar i cantussejar per primera vegada.
Imatge de l’estany de la plaça de Sóller. Enregistrament de pantalla i so del mòbil (maig de 2024)
A la tercera, jugo improvisadament amb l’arpa romànica com a instrument de percussió i harmònic i amb la veu i el xiular com a instrument melòdic.
Cantant de manera improvisada. Enregistrament amb mòbil (maig de 2024)
El resultat és un esboç en forma de vídeo que mostra diverses possibilitats creatives i m’inspira a l’hora de construir allò que està encara per fer: Hay que tener huevos, que pot visualitzar-se a YouTube.
youtube
Vídeo collage Hay que Tener Huevos (Barcelona, 2024)
#camino#uoc#graudarts#project#proyecto#projecte#diari del projecte i#projecte i#inventari interior#el final del camino#challenge#reto#repte#método#práctica#producción cultural#camí#path#hay que tener huevos#video#collage#video collage#improvisation#Youtube
0 notes
Text
Bar Moderno
En l’ocasió en qüestió, vam elaborar un vinil personalitzat per adornar els aparadors del bar Moderno. Aquest esforç creatiu va implicar dissenyar una imatge que capti l’essència de l’ambient de Moderno, assegurant que millori l’estètica contemporània de l’establiment. Les imatges seleccionades es van crear meticulosament per mantenir la transparència i la llum natural alhora que proporcionen als…
View On WordPress
0 notes
Text
Avui portes obetes a Canals Galeria d'art de 18 a 20 hores. El 15 d'abril "Dia Mundial de l'Art" és celebra cada 15 d'abril, per donar a conèixer la importància de l'art i el pensament creatiu per a la humanitat. Aquesta data va ser oficialitzada per la UNESCO en 2019. Es va escollir el 15 d'abril en homenatge al naixement de Leonardo Da Vinci, un dels artistes més influents de la història.
1 note
·
View note
Text
instagram
dd
Fa uns dies a @swabartfair
Dins el programa de #ephemeral a cura de @margoottttc i @caterinaalmirall,
Vaig estar venent llesques de pa envasades a 1€. Resulta que era la obra més barata de la fira.
A ephemeral també van participar @[email protected] i @to_kosie
Per la instalació vaig contar amb els serveis grafics de @serigrafialosgatos
i @enguany emb va dissenyar un sellaco per marcar el pa, utilitzant la tipo feta amb la lletra de la seva avia.
dd
dd
dd
dd
dd
dd
0 notes
Text
Update d’aquest mes i mig que porto de pràctiques!
L’última vegada vaig explicar una mica com funciona l’empresa i quines eres les meves responsabilitats. Ara ja m’he llançat completament amb les tasques de Community Manager, és a dir, amb les xarxes socials.
Durant aquest mes el que he estat fent és de programar totes les publicacions; penso el contingut a publicar, intentant que sigui el més adequat i creatiu de la mateixa manera. Portem un total de 10 publicacions, entre les quals, són la presentació dels productes que distribuïm, però també consells, recomanacions, contingut educatiu i més ‘entretingut’ a les xarxes. Normalment, fem les publicacions en format ‘’carrusel’’, però també fem vídeos que es diuen els ‘’reels’’.
El que faig és agafar el catàleg de productes de l’empresa per ajudar-me a buscar el contingut dels productes quan són publicacions més de publicitat, i pels consells, curiositats d’alimentació o d’animals, trobo la informació per Internet o de les pàgines webs de les maques que distribuïm. Estic aprenent molt sobre nutrició animal!
També programo les publicacions a través de Meta, que és la matriu propietària d’ Instagram, Facebook i Whatsapp. Allà programo les publicacions segons el dia i l’hora en què estan pensades per publicar-se. Després, vaig crear un Excel amb l’objectiu de recopilar totes les dades que es poden extreure de les publicacions, és a dir els KPI’s. Els KPI’s hem serveixen per veure realment si el que faig és eficaç o no, i en cas que no ho sigui, serveixen per començar a considerar altres alternatives o canviar el contingut. Són unes mètriques que fixo sobre les xarxes socials per mesurar l’impacte de les publicacions, com els likes, comentaris, compartits, taxa d’engagement, visites al perfil, l’abast, etc. Amb aquest KPI’s vaig acabar aprenent a muntar gràfics dinàmics a l’Excel per veure visualment el resultat en conjunt. Per tant, ara ja tinc més clar com muntar una taula o gràfic dinàmic a Excel, i tot i que és difícil d’explicar en poques paraules, es fa seleccionant les dades extretes i ajustant els paràmetres com els eixos i les anomenades ‘sèries’ per aconseguir el resultat desitjat. També he après a calcular la variació de percentatge entre dos números, cosa que em va molt bé per veure la diferència de creixement o decreixement de diferents kpi’s. Per exemple, entre el mes de febrer i el mes de març hi ha un 33,3% més de seguidors al LinkedIn.
Després, em van demanar de fer un seguiment de les xarxes socials, és dir després de l’anàlisi, interpretar aquestes dades, extreure conclusions cada mes i aportar recomanacions o millores si cal.
També, ara just acabem de començar amb el TikTok, perquè ens hem adonat que és fàcil de vitalitzar el contingut ràpidament i de tenir més presència a les xarxes socials.
L'usuari d'Instagram de l'empresa és @petfoodconcept, per si voleu veure el meu treball ;)
Eva Dubosc.
Empresa de distribució d'alimentació animal.
2n Semestre.
11 d'abril del 2024.
0 notes
Text
Pixel 6a | ISO 59 4.4mm 1/7800s f/1.7
La kravana és el meu refugi creatiu, un lloc que constantment genera un univers visual. Aquest espai de Tumblr será el lloc ideal per mostrar tot alló fotogràficament parlant m'importa.
La kravana es mi refugio creativo, un sitio que constantemente genera un universo visual. Este espacio de Tumblr será el lugar ideal para mostrar todo lo fotográficamente hablando me importa.
0 notes
Text
🌟Creatius al poder/🌟Creatives to power/🌟Creativos al poder
🌟Creatius al poder/🌟Creatives to power/🌟Creativos al poder
mauricio_so lLa Terra em dóna els FilsL’Univers els porta a les meves Mans,Jo Teixeixo la històriaMàgica de la meva vida
mauricio_sol The Earth gives me the ThreadsThe Universe brings them to my Hands,I knit the storymagic of my life
mauricio_sol_ La Tierra me da los HilosEl Universo los trae a mis Manos,Yo Tejo la historiaMágica de mi vida
🌟La capacitat innata nostra de dissenyar la vida que…
View On WordPress
#Creatius al poder#Creatives to power#Creativos al poder#designing the world#Diseñando el mundo#Disenyant el món#I knit my history#Teixeixo la meva història#Tejo mi historia
0 notes
Text
José Antonio Orts, artista re-creatiu
Stellarium (2005), de José Antonio Orts. Instal·lació lumínica sensible a l’estela de vent de l’espectador, a la Galeria Tomás March.
Escrit per Vicente Jarque
L’art i la ciència són, sens dubte, coses molt diferents, però no per això menys emparentades. Cal recordar que la paraula art prové de la llatina ars, i aquesta de la grega téchnē, ‘tècnica’. O que els primers artistes a reivindicar-se…
View On WordPress
0 notes
Text
Conferència de Ferran Adrià al Fòrum Carlemanyí de Girona 2024. El geni. Aquí més gestor que creatiu per l’acord amb Caixabank.
0 notes
Text
Mireia Sallarès
Entrevistes al Grid_Spinoza (3 de 3)
Les obres de la Mireia Sallarès poden definir-se com a documentals que narren la realitat amb l’ajut d’equips d’enregistrament molt austers, poc invasius. La seva metodologia de producció cultural es desplega en dues etapes. La primera d’elles és de caràcter poc endreçat, lineal i sense límits, documentant la realitat sense filtres. La segona, en canvi, condicionada pel format tecnològic videogràfic contrasta amb la primera per l’alt grau d’estructuració dels materials recollits a partir d’allò viscut.
Fotograma de l’entrevista del Grid_Spinoza a Mireia Sallarès (Barcelona, 2010)
Sallarès afirma formar part d’una comunitat de creadors que treballa fent servir uns determinats suports tecnològics com a tema comú (cosa que contrasta amb la natura individualista del treball de l’abans vist Laurent Mignonneau). Tot seguit, fa créixer aquesta llavor tecnològica, de marcat caràcter procedimental, sense oblidar la investigació bibliogràfica i webgràfica, deixant fluir la documentació del que succeeix, en les seves paraules, “pels racons”. Els seus llocs d’experimentació habituals transiten en la quotidianitat de les vivències personals, com per exemple en converses de bar.
Cartell promocional de «Las Muertes Chiquitas» (Sallarès, 2013)
La manera de procedir de Sallarès integra positivament l’error, entenent que és necessari i positiu per a l’aprenentatge que hi ha al darrera de tota producció cultural. Reivindica l’element convuls de tota creació contenint bellesa. Possiblement sigui per això que la Mireia defensa l’assumpció de riscos creatius, que sovint la porten a mantenir una tesi inicial de projecte fins al final, per més que en alguns moments aquesta pugui semblar poc adequada o fructífera.
youtube
Tràiler de la pel·lícula Las Muertes Chiquitas
Es declara una apassionada del llenguatge cultural transdisciplinar, que la impulsa a lloar “l’esperit festiu” que hi ha a darrera tota reunió entre diverses aproximacions disciplinars que treballen en pro d’un objectiu expressiu comú. Això sí, no oblida advertir que la intensitat que genera tot allò amb caràcter “trans” pot ocasionar ferits en el seu camí vers la realització.
#camino#uoc#graudarts#project#proyecto#projecte#diari del projecte i#projecte i#inventari interior#el final del camino#challenge#reto#repte#método#práctica#producción cultural#camí#path#grid_spinoza#entrevista#mireia sallarès#Youtube
0 notes
Text
B-Travel Barcelona 2023
La feria B-Travel 2022, el Salón del Turismo, se celebró del viernes día 10 al domingo 12 de abril de 2023 en el recinto de Fira de Barcelona de Montjuic. Motivo por el cual la Redacción de Creatius SE7 estuvo presente en dicha feria con el propósito de poder ofrecer esta cobertura informativa de este importante evento dedicado a la información y promoción del Turismo tanto a nivel nacional como…
View On WordPress
0 notes
Text
Manifest #toyphotocat
Què és #toyphotocat?
Som una comunitat oberta de fotografia creativa amb joguines.
Al concepte "joguines" hi entra qualsevol joguina infantil, de col·leccionisme, modelisme, estàtua decorativa…(toy)
La fotografia ha de posar èmfasi en la part creativa. Les joguines són les protagonistes i el context, però s'hi ha d'aplicar una certa creativitat. Aquesta creativitat pot venir de tècniques fotogràfiques, idees, narratives, edició digital... Exclouríem la fotografia de joguines de caràcter col·leccionista o d'exhibició. (photo)
La comunitat està formada per qualsevol persona que es dediqui a fer fotos com les anteriorment esmentades hi visqui i/o se senti pertanyent als territoris de cultura andorrana, balear, catalana, valenciana, etc. (cat)
L'objectiu principal és ser un punt de trobada on la gent que aplica als tres punts anteriors es pot trobar i fer activitats conjuntament.
Instagram
A l'Instagram de la comunitat s'hi aniran publicant fotos escollides d'entre les quals hagin etiquetat @toyphotocat a la seva foto, ni mencionar, ni hashtag, ja que és la única manera d'assegurar-se que arriba. El criteri de selecció intenta ser democràtic de la manera que tothom hi aparegui de tant en tant, però primant la qualitat, per tant, la gent que fa més i millors fotos sortirà amb més freqüència. Els nous membres de la comunitat tindran un post de benvinguda.
El hashtag #toyphotocat queda com a gest simbólic, ja que la seva funcionalitat ja no és útil.
Fer comunitat
Bones pràctiques per fer comunitat.
Etiquetar (tag) @toyphotocat a les teves toyfotos.
Posar el hashtag #toyphotocat a les teves publicacions de toyfoto.
Seguir a tot participant de la comunitat.
Fer like i comentar les fotos del dia a @toyphotocat.
Fer like i comentar les fotos etiquetades amb @toyphotocat.
Compartir a stories la foto del dia #toyphotocat.
Participar de forma interessant al xat de la comunitat.
Promocionar les exposicions o altres activitats de toyphotocat al teu instagram.
Omplir la fitxa de "gent de la comunitat".
Participar en exposicions.
Buscar o contactar amb llocs per fer exposicions.
Compartir processos creatius.
Demanar opinions o ajuda.
Voler aprendre a millorar les fotos.
Asistir a les exposicions i/o trobades de la comunitat.
Compartir troballes de joguines o esdeveniments.
Proposar idees per a la comunitat.
Totes aquestes bones pràctiques ajuden a créixer i repercuteix en el creixement de tots.
Aquest manifest pretén explicar i donar transparència a la intenció d'aquesta comunitat i les seves activitats. Qualsevol punt pot canviar si així els seus membres ho decideixen.
0 notes
Text
COLLSEROLA I ELS SEUS ARTISTES
La propera 15na. Biennal Manifesta, biennal nòmada europea, enguany té Sant Cugat i la serralada de Collserola, com a indrets on s’hi faran diferents propostes d’aquesta biennal.
Sant Cugat, situada als peus de Collserola que és un dels parcs metropolitans més extensos del món, ha estat un indret històricament destacat a partir del segle XII, amb l’imponent conjunt monàstic al bell mig de la ciutat, on l’escultor Arnau Cadell hi va realitzar l’important claustre Romànic. L´art ha sigut creatiu al peus de la serralada, nosaltres presentem alguns del artistes que han tingut o tenen el seu taller amb una mostra de juliol i agost 2024. CARMEN ANZANO, SERGI BARNILS, FRANCESC CABANAS ALIBAU, CANALS GUA, MARTÍN CARRA, CASADEMONT Le Vieux, JOAQUIM CHANCHO, PEP CODÓ, NEUS COLET, CARLES DELCLAUX, GRAU GARRIGA, SALVADOR JOANPERE i JOSEP ROYO
1 note
·
View note
Last Seen Blogs
thembloodybones
"Bad word or bad deed Unpunished invites grief."
s-t-a-c-y-y-y
s t a c y y y
sarusa-indo
sky_girl_indonesia
sultraperdetik
Tanpa judul
easyroomsfinder
Untitled