Tardes literĂ ries
Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres 19 de gener....
La llibretera dins la llum, de Frank Andriat
TertĂşlia
Ens trobem de nou amb un llibre que tan aviat desperta passions com rebuig, però que totes les clubaires han llegit cridades per aquest estil de prosa poètica que l’autor, Frank Andriat, va destil·lant pĂ gina rere pĂ gina. En aquesta ocasiĂł la confrontaciĂł d’opinions ha girat entorn, precisament, de la dualitat entre el que podrĂem anomenar el fons i la forma.
Dit d’una altra manera: un grup de lectores s’han deixat seduir per la història que se’ns mostra a La llibretera dins la llum, alhora que han fruït amb la sensibilitat narrativa; i un altre grup de lectores han aplaudit l’esmentada sensibilitat narrativa però no consideren que l’argument, la trama, tingui interès.
Aquest ha estat l’aspecte mĂ©s discutit de la trobada de Tardes literĂ ries. En aquest sentit s’ha comentat, per una banda, que som davant una novel·la amable i que aporta una lectura relaxada; i per l’altra banda que malgrat la fluĂŻdesa i la comoditat de lectura, malgrat la boniquesa de la seva història, l’aportaciĂł d’aquesta lectura Ă©s nĂmia i insubstancial.
En un altre ordre de coses ha hagut coincidència a l’hora de ressaltar diversos detalls de la novel·la, com podria ser l’ús que fa l’autor, per a les belles descripcions d’espais, dels jocs de llum i ombres (posant èmfasi i incidint en la llum). De fet hi ha passatges que podrien ser definits com quadres escrits, detallades pintures creades amb les paraules. I en el cantó oposat la coincidència de criteris de les clubaires ha girat entorn de l’excés de fortuïtats a l’hora d’explicar la història, fins al punt que a algunes d’elles no els ha semblat creïble. Tot i que aquest ha estat un tema força discutit i la valoració final s’ha mantingut empatada.
MĂ©s enllĂ de la trama i l’argument, el que ens hem plantejat ha estat el tema: què pretĂ©n dir-nos l’autor amb aquesta novel·la? Tot i que algunes veus han considerat que nomĂ©s intenta narrar una bonica història, d’altres han considerat que el tema era la recerca de les arrels i la idea de famĂlia; o tambĂ© la recerca de la veritat; o potser la creença en les segones oportunitats; o una lloança a la lectura i als llibreters... SĂłn diversos els temes que han anat sorgint al llarg de la trobada i de tots ells hem anat desgranant els subtemes possibles, convertint aquest tĂtol en un clar exemple de lectura tertuliable.  Â
Però si hi ha un aspecte en què tot el grup de Tardes literà ries ha estat d’acord, aquest és la bellesa i delicadesa d’aquesta edició de la novel·la La llibretera dins la llum. Un estil de publicació que avui en dia i en general no s’estila gaire i que, en aquesta ocasió, posa de manifest i ens recorda que el llibre com a tal, com a objecte, pot ser un excel·lent material.
L'autor
Escriptor belga (1958), ja de ben jove, de fet encara adolescent, mostra el seu interès pel món literari tot creant amb altres amics seus, estudiants com ell, la revista literà ria Cyclope (1973). Tres anys més tard publica el seu primer poemari, Ocells de sang, i inicia els estudis de filologia a la Universitat lliure de Brusel·les; estudis que finalitza el 1980 presentant la tesi sobre l’obra de Jean Muno. Durant els anys següents es dedica a la traducció, sobretot de novel·les d’autors espanyols i argentins, i ja el 1986 publica la seva primera novel·la: Journal de Jamila.
A partir d’aquà combina la seva professió com a mestre amb l’escriptura de novel·les i assaigs. Cal destacar que el 1992 escriu, amb els alumnes, un llibre sobre Jean-Jacques Goldman, i el 2001 publica Vocation Prof, on relata la seva experiència com a professor de francès a l’escola de secundà ria Athénée comunal Fernand Blum.
Tot i que també escriu per a adults, Frank Andriat duu molt arrelat el seu ofici d’ensenyant i visita sovint les escoles per parlar dels seus llibres amb els estudiants. I una altra faceta que hom ha destacat d’aquest autor és el suport públic manifestat vers l’organització sense à nim de lucre Afganistan Lliure, a la qual va cedir els drets de la novel·la Rosa afganesa.
Fins al moment nomĂ©s disposem de la traducciĂł de la novel·la que comentarem en el nostre Club de lectura, La llibretera dins la llum, però tĂ© publicats prop d’una quarantena de llibres. Alguns tĂtols serien: Au bout du monde, La remplaçante, Depuis ta mort, Je voudrais que tu..., Le Vieil enfant.
L'obra
La protagonista d’aquesta novel·la, Marilina, gran amant de la lectura des de sempre, Ă©s tambĂ© una jove enamorada de l’ofici al qual s’ha vist abocada per les circumstĂ ncies de la vida: llibretera. En iniciar, nosaltres, la lectura de La llibretera dins la llum, la trobem completament submergida en un volum, En un tren, que ha agafat de bon matĂ una mica a l’atzar i una mica cridada per aquest tĂtol ampli, genèric, i alhora suggeridor; la trobem atrapada fins al moll de l’os entre aquelles pĂ gines que l’allunyen de la realitat i li permeten viure altres vides. I tambĂ© Ă©s aixĂ com la troba el client que entra a la llibreria, passeja entre taules i prestatges, observa amb atenciĂł Marilina per la fruĂŻciĂł que transmet durant la lectura, i acaba preguntant-li i interessant-se pel llibre que estĂ llegint. Fins al punt que acabarĂ comprant un exemplar per poder-ne gaudir tambĂ© ell.
Però l’atracció de Marilina pel volum que s’ha posat a llegir de bon matà va més enllà del simple plaer literari, ja que té la sensació d’estar llegint la seva pròpia història. I aquest emmirallament la trasbalsa amb desmesura perquè la duu a un record dramà tic que durant anys ha fet mans i mà nigues per superar. Un record que s’inicia en un viatge en tren i una conversa amb un passatger desconegut.
Amb delicadesa, amb una narrativa sensible i amable, anirem descabdellant aquest passat dolorĂłs alhora que comprovarem, en el camĂ d’aquesta descoberta, la mĂ gia de la lectura, de la literatura. Dels llibres. No en va la crĂtica ha considerat aquesta novel·la un clar homenatge als llibreters, i Frank Andriat, en la dedicatòria que trobem en l’ediciĂł del llibre, escriu: “Als llibreters, a les paraules vives que comparteixen.”Â
SĂlvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
from ribes.org http://bit.ly/2DyxH8p
0 notes