#gimnàs | Explore Tumblr Posts and Blogs

error404vnotfound · 1 year

Note

It’s language day right? Tell me something (anything) in Catalan. It sounds like a really cool language!

vale a veure.

fun facts sobre el català (a no ser que hagis d'aprendre la llengua aleshores no son tan divertits) (bastanta xapa sorry):

paraules que canvien de significat depenent del gènere que els hi donis: el planeta (cos celestial) la planeta (destí), la llum (fenomen físic) el llum (objecte que desprèn la llum)

paraules que funcionen quasi com ho fa l'anglès (l'únic que a més tenen gènere propi)

-> la girafa es refereix a l'animal en si, no dona cap informació sobre quin gènere té l'animal, només al gènere de la paraula (femení). per a especificar s'ha d'utilitzar la girafa mascle o la girafa femella

s, ss, c, ç poden sonar depenent del que les acompanyi com el fonema [s]

s a principi de paraula sona sorda i a mig de paraula sona sonora. per a tenir el so s sord a mig de paraula afegeixes una altra s (ss)

-> exemple: sabata casa assemblea

r a principi de paraula sona sonora i a mig sona sorda. per a tenir el so sonor a mig de paraula afegeixes una r (rr)

-> exemple: rata cara carretera

el so [γ] es representa amb la lletra g a principi de paraula seguit de a i u, i amb gu seguit de e i (on la u no sona) (això és perquè g seguida de e i produeix el so [j]) (si vols tenir el so [γ] seguit de u i de e i has de modificar la u per a indicar que la pronuncies: gü (i tot i això el so que té és de [w] i no de [u])

-> exemples gat gos gust, guerra vs gerra vs güell, guim vs gimnàs

una cosa semblant passa amb el so [k]. seguit de a o u s'utilitza la lletra c, però per a e i s'utilitza qu (on la u no sona) (això és perquè c seguida de e i produeix el so [s]) (si vols tenir el so [k] seguit de u i e i has de modificar la u: qü (i la u sona com a [w] i no com a [u])

-> casa cost curs, que vs cerca vs qüestió, qui vs cim vs aqüífer

i després a tot això hi ha exepcions

per no parlar de la o i la e oberta o tancada. com a mínim els francesos li posen accent a tot

! la vocal neutra. super graciós com el lleidetà (dialecte del català) la ignora completament. molt icònic de part seva la veritat (basicament son e a final de mot que sonen com [ə]) (a l'àrea metropolitana de barcelona la vocal neutra ha desaparegut i ha estat susbtituida per [ɐ] degut a la influència del castellà) (els de barcelona reben molt quan se'ls hi nota que no fan la vocal neutra)

#spyld #montse espero que estiguis orgullosa #<- la meva profe de català a l'institut

5 notes · View notes

ausias-03 · 1 year

Note

Què tal la tarde (excepte ssoo xD)?

Bé, pareixia un dia de relleno de aguantar a Cholvi 4 hores pensar en com fer la práctica, i anar al gimnàs però me ha parlat una amiga que es diu Albe i me ha animat la vesprada :3

Apart he actualizat tmblr, he menjat creilles amb carbassó que me han eixit to bé i un chic majo me ha parlat per a turnarnos en la maquina que estava utilitzant i me ha donat conversació, fins que me ha preguntat que ejercicis feia jo li he dit que tots menys pes mort, i me ha dit que podía fer un altre ejercici per al lumbar(?) Molt de text sorry resum me ha ajudat perqué si

0 notes

bakuphotos · 7 years

Photo

La Tanit. Sessió al gimnàs. Gràcies a @altersportgim #gimnàs #gim #gym #fitness #esport #sport (en Berga)

#esport #sport #gimnàs #gim #gym #fitness

0 notes

no-passaran · 3 years

Text

Comparteixo l'assaig "Metralleta" de la Bel Olid (part del seu llibre Feminisme de butxaca). Quan el vaig llegir per primer cop als 17 anys em va xocar, però ara de tant en tant hi penso perquè reflecteix molt el què sento.

Últimament, recordar-lo m'ha ajudat a sentir que no estic sola i que el què sentim és legítim (tot i saber-ho quan hi penso racionalment, sempre tinc la sensació que no ho és). El comparteixo sota el read more per si ajuda a algú més.

Que no es malinterpreti, no és que li desitgi mal a ningú, però a totes ens hagués anat millor si haguéssim "explotat" més davant de certs comentaris i comportaments, i ara sé que aquell "has d'aprendre a ignorar-ho" que tants cops em vaig repetir durant l'adolescència es podria haver-se resolt millor si, per començar, hagués entès que era correcte enfadar-me. I que per molt que sembli que una noia enfadada és el dimoni, o pitjor, que està "boja", prefereixo estar enfadada, boja i que em deixin en pau que no pas callada i que em faci fàstic i vergonya anar a l'institut i al gimnàs pel què passarà.

(I parlar de dones i noies òbviament inclou les dones i noies trans, no hauria de caldre dir-ho. Terfs, ni se us acudeixi tocar aquest post, que sou part del problema.)

La meva fantasia és una metralleta.

Quan vaig pel carrer i un desconegut em crida alguna cosa: metralleta.

Quan el polític de torn fa el comentari masclista de torn: metralleta.

Quan el bisbe explica als diaris que com volem que no ens violin, si demanem l’avortament lliure i gratuït: metralleta.

Quan a l’escola es valora fins a l’infinit que el pare de les criatures vagi a la reunió, però es donen per descomptat les mares que hi van: metralleta.

Quan em fan fora de la feina perquè estic embarassada: metralleta.

Quan em diuen que no m’exalti, que no n’hi ha per a tant: metralleta.

Podria semblar una fantasia violenta, però no ho és; és una fantasia d’autodefensa. Una agressió suscita una resposta. Ara direu que perquè es consideri autodefensa la resposta ha de ser proporcionada. És proporcionat treure una metralleta perquè algú fa un comentari masclista? Segurament no. Però què és un oceà d’opressió, si no un cúmul de gotes d’injustícia?

La meva fantasia és agradable perquè no hi ha voluntat de portar-la a la pràctica: puc viure-la dins el meu cap sense sang a les mans, sense vísceres a les sabates, sense haver-me de plantejar si la persona que tinc davant mereix la meva ira acumulada. No tinc metralleta ni en vull tenir, només vull el dret d’imaginar-la.

Aquest dret és un dret que se m’ha negat sempre. Des que ho recordo, tot han estat crides a cedir, a callar, a treure-hi importància.

Quan els nens de l’escola ens aixecaven les faldilles: són coses de nens, no en facis cas.

Quan tenia quinze anys i explicava que m’havien cridat porcades pel carrer: tu fes com que no els sents.

Quan un grup de nois em va acorralar un vespre, en tornar cap a casa: no passis més per aquest carrer.

Ningú va dir-me mai «defensa’t». Ningú va dir-me mai «clava-li un bolet». Tothom va demanar-me, sempre, que em responsabilitzés d’evitar les agressions dels altres. Que marxés d’allà on hi havia el conflicte o, encara pitjor, que tolerés l’agressió i l’assumís com a natural. Ningú no va oferir-se a buscar una metralleta i protegir-me. De fet, els que se suposava que m’havien de protegir em sancionaven si no era prou amable, prou submisa, prou simpàtica.

La narrativa de la bona nena que no molesta, que sempre és ben educada, que en cap cas pot recórrer a la violència, ens mata. Ens fa tolerar i acceptar com a normals agressions que, comeses contra homes, són inacceptables. I al contrari, ens fa reprimir respostes que, ofertes per homes, són considerades totalment normals.

Un equip francès va gravar un home (jove i atractiu) baixant per una escala mecànica que picava l’ullet, enviava un petó i de vegades tocava un moment la mà de desconeguts que la pujaven. La gran majoria dels homes abordats reaccionaven de manera violenta, insultant-lo i fins i tot mirant de pegar-li, fins que descobrien que era una càmera oculta. Llavors l’actor afirmava que no tenia cap interès sexual en l’abordat i portaven a terme alguna mena de ritual de reafirmació de la seva masculinitat, com encaixar-se la mà i picar-se a l’esquena.

Molt pocs «afalagats» giraven cua i se n’anaven sense insultar-lo. Els homes no estan acostumats a ser interpel·lats sexualment per desconeguts en l’espai públic. No estan acostumats a ser tractats com a objectes, no estan acostumats que no es tingui en compte el seu desig i se’ls imposi el d’algú altre. Confrontats a un desig que no comparteixen, es posen violents.

A més, han de protegir la seva masculinitat. Si un altre home se’ls insinua i no hi reaccionen negativament, es podria interpretar que són homosexuals. Un dels pilars de la masculinitat és l’heterosexualitat obligatòria i assumida per defecte. Encara més, és la recerca activa de «preses» que reforcin la imatge de mascle dominant. Convertir-se en «presa» d’un altre home és intolerable. Dir a algú que va pel carrer què et sembla el seu físic no és una recerca de connexió, és una mostra de domini.

Potser s’ensenya els que hauran de ser homes a saltar massa ràpidament, però és clar que el llindar de tolerància a l’agressió que se’ns imposa a les que haurem de ser dones és tan alt que calen campanyes que expliquin que no només ens maltracten quan ens peguen. Per a moltes les agressions físiques són les úniques «veritables». Ens han ensenyat a fer veure que no passa res i ho hem convertit en una estratègia de supervivència. Naturalitzem les faltes de respecte i les agressions i continuem fent el que estàvem fent, tan alegrement com podem. Ens fem una pell molt dura.

La fantasia de la metralleta és, doncs, una fantasia aspiracional: a mi, que m’han educat com a dona, no em toca somiar metralletes. Em toca somiar abraçades que curen, el poder transformador de l’amor, conèixer l’home torturat i tancar-li les ferides amb la meva bondat. Si pel camí hi pateixo una mica, encara millor, encara més redemptor.

La metralleta, en canvi, em permet fer desaparèixer un interlocutor que dono per perdut (no hi ha pedagogia amable que pugui canviar la manera de discriminar d’alguns individus) i assegurar-me que com a mínim aquest en concret no tornarà a molestar. Però és subversiva perquè vol dir respondre amb les seves armes, que em són vetades no només en la pràctica, sinó també en l’imaginari. Ser una dona que somia una metralleta ja és subversiu en si. Així de fatal estem.

Potser us han vingut al cap pel·lícules en què una noia (mai una dona) convencionalment atractiva, amb poca roba i moltes justificacions, agafa efectivament la metralleta. Que no us enganyin: la fantasia en aquest cas és per als mascles, que sempre la podran dominar si són mascles de debò. La meva fantasia no és convertir-me en Lara Croft, és fer callar un masclista per sempre.

En la meva fantasia la metralleta no pesa, m’apareix màgicament a les mans quan em cal i no em deté mai la policia. No hi pateix ningú i el cadàver s’evapora feliçment de la vorera, de la consulta del metge, del despatx, de la tele, d’on sigui que abans hi hagués un masclista. En la meva fantasia el masclista no és una persona, igual que jo no sóc una persona als seus ulls.

Però si la metralleta no pot passar mai de fantasia, com he de reaccionar a les agressions de cada dia? Com m’han ensenyat? La majoria de vegades, sí. Sobretot amb desconeguts, és més pràctic fer veure que no els sents. Però de vegades hi ha una gota que fa vessar el got, o hi ha un amic d’un amic que és molt gracioset, o simplement em sento més estupenda que de costum. I llavors agafo la meva metralleta particular, que és parlar quan «no em toca», i fins i tot faig servir paraulotes.

Aquí acaba la meva fantasia i comença la seva incomoditat: una dona que no calla i no accepta segons quins comentaris és incòmoda. Una dona que diu «no m’interrompis, que no he acabat» cau, si no com un tret al cap, sí com una gerra d’aigua freda damunt els mascles condescendents que creuen que dignar-se a mig escoltar-te encara que no siguis un dels seus col·legues els fa superoberts i superigualitaristes. «I a tu qui t’ha preguntat què et sembla el meu cos? Vols que opini sobre la teva calba?» quan et diuen «tia bona» no sol resoldre res i pot portar encara a insults, però com a mínim trenca el patró establert. Fa trontollar la idea «puc dir el que vulgui a una dona sense conseqüències», per mínimes que siguin les conseqüències.

Quan parlem en comptes de callar estem subvertint l’ordre establert. Això comporta sancions, com ja havíem après de petites. Però, un cop que som adultes, podem valorar si aquestes sancions són prou poderoses per mantenir-nos callades. La majoria de vegades resulta que, si alces la veu, no hi ha cap sanció greu. En el millor dels casos desconcertes un masclista; en el pitjor, t’insulten. I ja hi estem acostumades, que ens insultin.

Una resposta habitual quan parlem en comptes de callar és la crida a l’ordre, sovint amb l’ordre «tranquil·litza’t». Qui sol estar nerviós no és la que parla, sinó l’interpel·lat, que no està acostumat que li parin els peus o li assenyalin els privilegis. La crida a la tranquil·litat és un intent de reprimir expressions normalment legítimes, és un voler-nos calladetes, que estem més guapes (però acabem més mortes).

La meva fantasia, una metralleta, és el meu tresor. És el meu dir «aquesta ment és meva», és el meu dir «no em veureu sotmesa». Encara més important: és el meu ser lliure d’imaginar-me la violència i triar, tanmateix, actuar d’una altra manera.

#bel olid #feminisme #feminisme de butxaca #💬

10 notes · View notes

evaperezc · 4 years

Text

Hola SAF, encantada! (03/02)

Avui, 3 de febrer, ha estat el meu primer dia a les pràctiques! De moment només he conegut a les dues responsables del departament de comunicació i promoció del SAF (Servei d’Activitat Física, a la UAB), que són la Mercè i la Sònia. Com que just avui començava i encara han d’arribar altres alumnes de pràctiques, he aprofitat per mirar bé la pàgina web (estructura, informació, el que ofereix, promocions...), les xarxes socials i la visió, missió i valors del gimnàs, juntament amb algunes estadístiques i xifres que m’han proporcionat.

1 note · View note

actualitatvalenciana-blog · 6 years

Text

Almussafes ampliarà el gimnàs del Pavelló Poliesportiu Municipal https://actualitatvalenciana.com/almussafes-ampliara-el-gimnas-del-pavello-poliesportiu-municipal/

#Ajuntament d'Almussafes #Almussafes #ampliació #gimnàs #Pavelló Poliesportiu Municipal

0 notes

5la · 6 years

Photo

???? Matí de gimnàs / Mañana de gimnasio / Gym session ???????? Som-hi @FCBfutbolsala ! ???? ??video at: http://video.5la.net/watch/369494

#gimnasio #session #mañana #gimnàs

0 notes

juliaridulaina · 2 years

Text

La trampa de l'ego/The ego trap/La trampa del ego

La trampa de l’ego/The ego trap/La trampa del ego

Qualsevol indicació d’algú cap a la meva manera de fer me la prendré com un atac personal. Només hi veuré mala-intenció tot i que només sigui una broma. De seguida pensaré que ho està dient així perquè no m’enfadi, però m’ho prendré malament. Pot ser que sigui una broma innocent; o no. Ja que l’altre també està afectat per l’ego.He vist i he patit tanta arrogància… M’adono que és un gran llast;…

View On WordPress

0 notes

sora2937 · 5 years

Text

Day 2: Dendritic album

En un dia qualsevol, els eritrócits estan enfeinats transportant gasos i nutrients a la resta de les cèl·lules, els neutrófils persegueixen els bacteris amb els uniformes mig tacats de sang i les plaquetes reparen les esquerdes i construeixen nous camins. A l'interior de les cases, els macrófags i monócits prenen el te, els limfócits T Killer entrenen sense parar dins del gimnàs i els limfocits T CD4 menjen galetes mentre vigilen les pantalles. Enmig d'aquesta estranya tranquil·litat, una cèl·lula dendrítica es veu en la necessitat de mirar un dels seus tants àlbums, assaltada per un sentiment de nostàlgia.

Amb un somriure divertit mira la primera fotografia que mostra la macrófag amb el cabell curt i despentinat, vestida amb una samarreta negra de coll ample que mostraven part de les espatlles, uns pantalons negres esquinçats per varis llocs i unes sandalies de tacó. La mirada, enfadada i desafiant, acompanya una ganyota i un gest ofensiu amb la mà. Qui diria que avui dia, aquesta mateixa cèl·lula seria tota una senyoreta elegant de formes educades però al mateix temps voraç i letal, independentment de l'objecte que tingui a les mans.

En girar la pàgina, la cèl·lula dendrítica reprimeix una rialleta en recordar l'escena que mostra la imatge. En ella, surten quatre mielócits mirant amb temor un S. ureus mort pel seu mestre, l'U-2001, que se'ls mira amb les mans a la cintura. U-4989 té llàgrimes als ulls amb U-2626 amagat darrere seu mentre que U-2048 toca amb el seu ganivet de plàstic un dels tentacles del bacteri i U-1146 s'ho mira insegur de com prosseguir agafat dels pantalons blancs de l'adult. La cèl·lula dendrítica recorda que alguns d'ells van vomitar la primera mossegada i pensa, divertida, que ara no s'ho pensen dues vegades a l'hora de fer fagocitosis ni d'atacar qualsevol bacteria que el seu receptor detecti. Enrere han quedat els indefensos escuders per convertir-se en els lleials guardians blancs.

El retrat enganxat en la part inferior de la mateixa pàgina fa que la cèl·lula de l'uniforme de verd esbossi un somriure dolç, recordant l'emotiva cerimònia de pèrdua del nucli dels eritroblasts. Una AE-3803, vestida amb la camisa vermella i el peto blanc, mostra un rostre banyat en gruixudes llàgrimes mentre aguanta en la seva mà dreta el seu petit nucli i amb l'esquerra s'aferra amb força a la roba de la seva companya, AA-5100, igualment plorosa però orgullosa alhora.

De sobte, uns gemecs provinents de fora la cabana el distreu dels seus records i, en identificar l'origen com una cèl·lula T naive plorant, la cèl·lula dendrítica guarda l'àlbum i surt a fora preparada per fer la seva feina d'activadora de limfócits T.

#cawappreciationweek #my writing #cell at work #hataraku saibō #dendritic cell #català #catalan

5 notes · View notes

eljoan · 5 years

Photo

No va arribar a l’any que vaig anar al #gimnassantpau pero cal seguir lluitant, #salvemelsantpau Que a mes tinguin aquest samarreta es un altre nivell. (en Gimnàs Social Sant Pau) https://www.instagram.com/p/BxpUbtNIpLQ/?igshid=6cwshlbrr4we

#gimnassantpau #salvemelsantpau

1 note · View note

actican-blog · 5 years

Text

Beneficis de fer activitats a l'aire lliure

Perquè estiguis totalment convençut de fer exercicis a l'aire lliure també és una excel·lent opció, a continuació et vam compartir 05:00 beneficis primordials.

Avantatges dels exercicis a l'aire lliure

1. Canviar d'Ambient

Encara que estiguis anant al gimnàs, és recomanable que de tant en tant trenquis amb aquesta rutina per conservar la motivació.

Per tant, podries dedicar una o dues setmanes a la pràctica d'exercicis a l'aire lliure.

A més, els espais oberts proporcionen diferents opcions d'activitats, disminueix l'avorriment i es converteix en un estímul per continuar un estil de vida saludable.

2. Menor sensació de fatiga

En moltes ocasions, després de concloure activitats cerdanya, les sensacions de fatigues són freqüents, això es deu a diversos factors, entre els quals es troben la manca d'aliments energètics o problemes personals.

En realitzar exercicis a l'aire lliure aquest problema es reduirà, ja que les zones verdes proveiran al teu sistema nerviós de diversos estímuls agradables que serveixen de distracció i redueixen la consciència sobre les sensacions fisiològiques o emocions negatives.

3. Diversió per a famílies i amics

Una excel·lent opció per iniciar aquesta nova rutina és amb els teus amics o familiars. Això ajudar a establir una relacions més estreta i comunicar-te de manera més fluïda. Així mateix, s'ha comprovat que el nivell d'endorfines, anomenades hormones de la felicitat, que es genera fent exercicis a l'aire lliure és més gran que en un espai tancat, i si a més es fa en grup amb familiars o amics, el plaer augmenta encara més .

4. Redueix l'estrès

Una recepta indispensable per estar saludable és respirar aire fresc, això combinat amb exercicis fa meravelles per reduir estrès.

Cal destacar que els marcadors endocrins relacionats amb l'estrès com l'adrenalina, noradrenalina i cortisol, cauen després d'estar en contacte amb la natura.

5. Pèrdua de pes

Si aquesta és la teva meta, una manera efectiva per veure resultats en un temps determinat és alternar al gimnàs amb exercicis a l'aire lliure.

Mentre combines la teva rutina, menor oportunitat hauràs que el teu cos es estany en un determinat pes.

1 note · View note