#Vitalitat

[timriva-blog]

Diego Trelles Paz y su carta de “amor desesperado” al Perú

El autor ofrece un baño de peruanidad en ‘La lealtad de los caníbales’. “Debo de ser el único escritor de mi generación que no ha buscado a Vargas Llosa para ser su amigo”, dice. El escritor peruano Diego Trelles Paz Escrito por Hernán Migoya Diego Trelles Paz (Lima, 1977) es una pila andante y escribiente. En concomitancia con algunas nuevas voces destacadas de la literatura en castellano,…

View On WordPress

#Castellano #Cinéma #Diálogo #Escrita #Générosité #Impunidad #Lecture #Lenguaje #Literatura #Mario Vargas Llosa #Neologismos #Poésie #Política #Prix #Roberto Bolaño #Ventes #Vitalitat

[canalsart]

Francesc Cabanas Alibau, va pintar bàsicament paisatges de Sant Cugat, destacant molt el Monestir. També va pintar paisatges d’altres indrets, bodegons, flors i alguns retrats, com el de Jaume Borrat i Puig. Els seus quadres transmeten una gran vitalitat i lluminositat, amb un ús intens del color i un traç d’efectes expressius. El 1943 va guanyar el primer premi de Catalunya a l’Exposició Nacional de Belles Arts celebrada a Madrid. També va escriure una obra teatral La masia negra, i un recull de narracions La finestra del meu estudi.

#santcugat #catalunya #art #barcelona #galeriadarte #galeria #artista #biennal #culture

[tastatast]

Sepia by Niko

El restaurant Sepia by Niko està situat a la Piazza del Duca del centre històric de Senigallia (Le Marche), de fet, als baixos del palau ducal.

Amb un menjador interior molt atractiu i ben posat, vam menjar a la terrassa, enmig de la plaça, amb un bon parament i amb unes vistes privilegiades de la Rocca Roverasca, la fortalesa ducal del s. XV.

Niko Pizzimenti (1983) és un jove cuiner de pare sicilià i mare de Le Marche i de família de peixaters. Un cuiner que traspua vitalitat, ell mateix pren les comandes i transita entre la cuina i la terrassa. Després d’estudiar a l’escola d’hosteleria de Senigalia, treballar a França, el Japó i Austràlia (on hi va passar 10 anys) i assessorar la cuina del preciós hotel Terrazza Marconi situat a primera línia de mar a la mateixa Senigallia, el 2018 va obrir el seu propi local Sepia by Niko juntament amb la seva dona Giulia Gambelli que dirigeix la sala.

Sepy by Niko té el subtítol de “Maditerranean food”, fent el joc de paraules de menjar mediterrani i menjar boig, em sembla que al principi feia una cuina amb més tocs exòtics, tot i que crec que mai arribant a fer una cuina plenament de fusió.

Proposa una carta curta amb 5 entrants, 3 plats de pasta, 3 segons, tots i cada un d’ells amb peix i sense oferir cap carn. Tampoc hi ha cap menú i només ofereix 3 postres. Una carta que diu canviar una vegada al mes i en la que sembla que no et puguis equivocar, que realment tots els plats tinguin sortida, rotació i surtin rodons. 

A continuació, el que vam triar.

Tonno crudo, quasi caprese.

Llom de tonyina tallada en una mena de sashimi i acompanyada amb un pesto d’alfàbrega i una salsa de tomaca amb la densitat del pesto. Una tonyina molt bona i ben tallada. Això sí, ens hagués agradat menjar-ho un punt més fred.

Pescato del giorno, verdura di stagione.

El peix del dia era peix espasa. Uns lloms ben sucosos, semblaven fets a la planxa tomba i tomba i eren tan suaus i amorosos que semblaven mantega. Acompanyat de tomàquets, pebrots vermells i albergínia que semblaven sofregits molt suaument. Quina albergínia més bona, excepcional! A més, l’alfàbrega i les altres fulles li acabaven d’aportar encara més perfum, frescor i color. Excel·lent.

Bombette di pesce spada alla norma.

Unes mandonguilles d’emperador amb una salsa de tomàquet de Rosso Gargano (de Foggia, Puglia) i amb les mateixes albergínies delicioses del plat anterior. En demanaria tota una ració! Les mandonguilles eren ben bones, fermes i esponjoses i amb gust de peix espasa, semblaven ben bé fetes a mà, a casa, traspuaven artesania. Un altre plat gustós, sucós i deliciós.

Cannolo siciliano con pistacchio e canditi artigianali.

Un cannolo farcit de ricotta de l’Azienda Agricola Bachisio Porcu de Senigallia mateix i amb trossos de festuc i taronja confitada. Una massa cruixent i gens oliosa i un farciment ben fresc (fred) i làctic. Fins i tot les postres es notaven acabades de fer. Un cannolo deliciós.

Vam beure una cervesa Hefeweissbier Hell de Heinz vom Stein de Schlossbrauerei Stein. Una cervesa de Baviera, ecològica, de fermentació alta i embotellada sense filtrar. Servida en copa de vi, fins i tot aquest detall va ser del nostre gust. Si a això li sumes un servei molt ben uniformat, amable, atent i servicial, t’acaben d’arrodonir la vetllada.

El Sepia no té res especial, és ben bé el que cuinem a casa i el que podríem menjar pràcticament a diari. No ofereixen cap aperitiu ni piccola pasticceria, només unes llesques d’un bon pa i un bon oli però, amb la idea que anàvem, tampoc ho vam trobar a faltar. 

Tot va ser molt bo, amb una pulcritud destacable. Tot era olorós, gustós i sucós, tot brillava i desprenia frescor i netedad. Tant les verdures com el el peix eren de molt bona qualitat i molt frescos i els punts de cocció eren totalment encertats. Sincerament, ens en vam emportar records gustatius que recordarem positivament durant molt de temps. El que hauria de ser normal però que sembla una proesa.

#Sepia by Niko #Niko Pizzimenti #Senigallia #Itàlia #La Marche #restaurant #marinera #italiana

[badiajordi]

La periodista i el presumpte violador

“El que confereix al periodisme autenticitat i vitalitat és la tensió que hi ha entre l’egocentrisme cec de l’entrevistat i l’escepticisme del periodista.Els periodistes que s’empassen sencera la versió de l’entrevistatno són periodistes, sinó publicistes.”Janet Malcolm, El periodista i l’assassí La periodista Mayka Navarro ha publicat una entrevista a La Vanguardia amb el futbolista brasiler…

View On WordPress

#A sang freda #Dani Alves #El periodista i l&039;assassí #Emmanuel Carrère #Janet Malcolm #L&039;adversari #Mayka Navarro #Truman Capote

[joaquimblog]

PALAU100: ARIODANTE (FAGIOLI-PETIT-GILFORD-MANCINI-PHAN-ROSEN;IL POMO D'ORO-PETROU)

PALAU100: ARIODANTE (FAGIOLI-PETIT-GILFORD-MANCINI-PHAN-ROSEN;IL POMO D’ORO-PETROU)

Ja sabíem que seria un lluïment personal del contratenor Franco Fagioli, no soc “barrocaire” de pedra picada, però la resta de noms del cast no em cridava gens l’atenció i només Il Pomo d’Oro i el director George Petrou estaven a priori a l’alçada de l’estratosfèric cantant argenti. El director grec m’ha agradat molt, atent a les veus, equilibrant i donat una vitalitat estimulant molt d’agrair,…

View On WordPress

#Alex Rosen #Ariodante #Franco Fagioli #G.F.Handel #George Petrou #Il Pomo d&039;Oro #Luciana Mancini #Mélissa Petit #Nicholas Pahn #Palau 100 #Sarah Gilford

[projectesbyclaudia]

#creativitat2020 #frescor #estiu #vitalitat

[pacbyinma]

PRÀCTICA 6: TARONJA He decidit il·lustrar a la meva manera la taronja. Com s'observa l'he feta de dintre, com si hagués de captar la bona essència de la taronja. D'aquesta manera m'hi ha permès reflexionar durant el moment de creació sobre ella, per mi la taronja significa el següent: Despertar El suc de bon matí La incertesa si estarà bona o àcida Energia Vitalitat Olors Vitamines Un nou dia al davant. En definitiva una taronja és significat d'oportunitat, aprendre, d'esprémer un bon dia al màxim i poder aprendre coses noves.

#creativitat2020 #taronja

[glupgluupgluuup]

Pràctica 6. Observació d’una taronja.

El bol de la fruita de casa és ple de taronges, plàtans, mandarines i pomes i és ple de vida, esperant que àpat rere àpat anem agafant diferents peces de fruites per absorbir la gran quantitat de sabor i vitalitat que porten dins.

Època de cítrics, la qual em recorda alegrement a un llibre molt especial per a mi que em va ensenyar ma mare quan era més petita: “La joven de las naranjas” de Jostein Gaarden, escriptor també del Món de Sofía. És una història senzilla, però amb molta màgia. És un llibre sobre la cerca i la importància de l’amor, però també parla sobre el dilema que sovint ens persegueix; quina és la mirada que hem d’adoptar per mirar el món?

La Mar ha vingut a esmorzar a casa i m’ha ajudat a plasmar en fotografies el que per a mi representa aquest llibre tant especial i la sensació de menjar-se una taronja. He volgut plasmar la senzillesa, delicadesa, dolçor, proximitat i estima.

-Emma Álvarez

#creativitat2020

[annapaunepractiquescreativitat]

Pràctica observació d’una taronja

.

(moviment, vitalitat, lleugeresa, energia...)

#creativitat2020

[gwendolynlerman]

Langblr Secret Santa 2020

Bon dia, @guillemelgat! Sóc la teva amiga invisible :D Thank you to @langblrsecretsanta for organizing it!

Com sé que t'agrada molt la música catalana, volia compartir amb tu una llista amb nadales.

També vull escriure sobre una tradició de Nadal en Catalunya, encara que potser ja la coneixes. El tió de Nadal és un costum celebrat la nit o el dia de Nadal. Simbolitza la natura adormida (perquè és hivern), i cal despertar-lo picant ben fort per obtenir els regals (símbol de la fertilització). Dies abans s'ha de preparar tapant-lo amb un sac o drap perquè no es constipi. Se li dóna menjar cada dia: galetes, fruita, etc. Moments abans de fer-lo cagar se li crema el morro i se'l rega amb vi (símbol de joventut i vitalitat). Després es pica ben fort tot cantant:

tió

Tió, Tió

caga torró,

no caguis

arengades

que són salades,

caga torrons

que són molt bons

I aquí et presento un moodboard relacionat amb el malaiàlam, espero que t’agradi 😊

Espero que t’hagi agradat aquest post i que tinguis un bon Nadal!

#langblrsecretsanta2020 #langblr #catalan #malayalam

[timriva-blog]

Simon R. Doubleday, profesor de Historia en Nova York: «Galiza e Portugal eran centrais no século XI e Castela, periférica»

Hispanista e editor fundador da revista ‘Journal of Medieval Iberian Studies’, Simon R. Doubleday é un prestixioso profesor na Hofstra University (Nova York) que ten enfocado parte das súas investigacións na importancia do reino galego alén e aquén da península Ibérica. Agora prologa o libro ‘Os Reis e as Raíñas da Galiza: 1000 anos dun reino de seu’, que edita Sermos Galiza S.A. O hispanista e…

View On WordPress

#Castellano #Economía #Eventos #Formation #Fronteiras #Galego #Identité #Meios #Recherche #Vitalitat

[clarafreixasblog2]

Poder percebre la primavera a través dels ulls de l’àvia encara la fa més bonica

Aquest quadre en concret és un dels meus preferits. La combinació de “taques de colors” em proporcionen una gran vitalitat.

#creativitat2020

[canalsart]

En el nostre singular espai d'art, situat en una casa de poble de 1940, podeu visitar aquest cap de setmana les pintures de Francesc Cabanas Alibau. Pintures que transmeten una gran vitalitat i lluminositat, amb un ús intens del color i un traç d'efectes expressius. Es el primer artista professional del segle XX a Sant Cugat.

El 1943 va guanyar el primer premi de Catalunya a l'Exposició Nacional de Belles Arts celebrada a Madrid. També va escriure una obra teatral La masia negra, i un recull de narracions La finestra del meu estudi.

#santcugat #catalunya #art #barcelona #galeriadarte #galeria #artista #biennal #culture

[tastatast]

El Racó d’En Binu

Parlar d’en Francesc Fortí l’any 2022 és parlar d’un cuiner que entronca tota la tradició culinària d’una manera de treballar que ha desaparegut. Fill putatiu d’Auguste Escoffier i d’Ignasi Domènech, en Francesc és un cuiner convençut del seu receptari i de la seva manera de cuinar, elaborant ell tot sol i de principi a fi els plats que ofereix. Tot i que sigui pràcticament a porta tancada, ens considerem molt afortunats de poder seguir menjant i gaudint a El Racó d’en Binu. 

Per a aquesta ocasió, li vam encarregar tres plats: la llagosta “à la cardinal”, el turbot en pasta de full i el tortell de cabell d’àngel. 

Per a començar, fa la recepta “à la cardinal” amb una llagosta i no amb un llamàntol, perquè diu que les pinces fan nosa. Després, considera que és importantíssima la proximitat i frescor de la llagosta (en aquest cas, d’aigües catalanes). I, finalment, elabora el plat amb exemplars d’entre 1 kg i 1,2 kg, cosa que apreciem molt, tenint en compte que, qui també ha començat a fer aquesta recepta, l’està oferint amb exemplars de ben bé la meitat del pes. I no és pas el mateix. A més, la cocció de la llagosta va ser sublim. I, això no és tot, la salsa que acompanya la llagosta, realment l’acompanya i no se la menja, no l’emmascara. L’amorosa salsa consta d’una excepcional i extraordinària mantega de crancs (feta per ell amb els ous de la llagosta) amb un “picadillo” de xampinyons i la culmina amb tuber melanosporum laminada que, tot i trobar-nos fora de temporada, va ser prou correcta, essent congelada i sense conservar en brandy. Per fi, hem pogut menjar aquesta recepta en el format més acadèmic i més ben fet. Bravo, Fortí!

El següent plat, el turbot en pasta de full, arribava després de deixar el llistó ben alt amb la llagosta. Hagués pogut ser un moment crític de l’àpat i començar a decaure però en cap cas va ser així, sinó que va continuar l’eufòria d’excel·lència. Es tractava d’un turbot de 5 kg embolcallat de pasta de full. Res més, aquests dos elements. Però ep, quin turbot i quina pasta de full i quin conjunt més ben elaborat. Un peix d’altíssima qualitat i artesania combinada amb molta habilitat tècnica. La Francina mostra la peça sencera als comensals i, de seguida, la reparteix en porcions afegint-hi la seva famosa i esplèndida salsa holandesa que hi lliga de meravella.

Per postres, un tortell de pasta de full, cabell d’àngel, pinyons i sucre llustre. Un cabell d’àngel excepcional, dels que estan fets lentament i ben “sofregits”, permetent una reducció, una concentració i una caramelositat que fan explotar el sabor d’aquesta elaboració dolça feta amb una verdura tan versàtil com la carbassa. 

A partir d’aquí, vam complementar aquests tres plats amb tres apertius: el full de sobrassada, la torrada holandesa i les olives farcides arrebossades.

I, com no pot ser d’una altra manera, l’històric soufflé glacé que, aquest dia, ens va oferir en la versió de taronja.

A 75 anys, possiblement, en Francesc no té la frescor ni la precisió dels bons temps (anys 70 i 80), però continua tenint una mà i una vitalitat envejables.

Post Scriptum: els vins que apareixen a la fotografia van ser aportacions personals dels comensals. La carta de vins d’El Racó d’en Binu ens sembla curta i amb poca varietat d’estils d’elaboració. Hi predominen referències joves de cellers clàssics i de volum, sobretot de La Rioja i Ribera del Duero.

#El Racó d'En Binu #Francesc Fortí #Francina Suriñach #Argentona #Província de Barcelona #restaurant #catalana

[juliaridulaina]

[miradapedagogica]

Escultura: trobar la bellesa a trobar a faltar

Fa uns dies, va morir l’avi de la meva parella. Aquest ha estat un cop molt dur per ell i acompanyar-lo, m’ha fet remoure moltes emocions. El 9 de març de l’any passat, tot just abans d’iniciar-se el confinament, el meu avi va morir. Era la meva persona especial, el vincle més fort que tinc i va ser molt difícil per mi dir adéu al seu cos. Uns dies abans, vaig estar a l’hospital amb ell i li vaig fer una fotografia amb una càmera analògica. Estava molt tranquil, amb molta vitalitat i un somriure d’orella a orella. Em va dir que el més bonic de la seva vida era davant seu i en aquell moment, li vaig fer una fotografia. Va ser un dia preciós i el volia recordar per sempre (i el recordo sempre). Aquella va ser la primera càmera d’un sol ús que vaig tenir. Estava molt impacient per esgotar totes les fotografies i poder portar-la a revelar. I el dia 12 a la nit, quan pensàvem que això del virus eren unes vacances de dues setmanes, vaig fer la última fotografia als meus amics. Així, el dia 13 vaig portar la càmera a la botiga de revelat i aquell mateix cap de setmana, ens van tancar a casa dos mesos i mig. Durant tot aquell temps, vaig passar per un gran dol, sentia que res podia avançar i hi pensava molt en la fotografia de l’avi. Així, tan bon punt va ser possible, vaig anar a buscar les fotografies. Aquell moment va ser increïblement maco i la foto és el meu bé material més apreciat. Des d’aquella primera càmera, n’he fet servir 6 més. Les porto sempre a sobre, abans el mòbil, les claus, o fins i tot el ventolin. Sempre dic que només són per capturar moments molt especials, i així és.

El dia que va morir, vaig anar a deixar-li un ram de gira-sols, la nostra flor. Ell sempre tenia la terrassa plena de floretes i es dedicava a cuidar-les amb tot el cor. Sempre havíem dit que les flors de color groc eren les més especials i els gira-sols són extremadament especials perquè a més de les seves màgiques característiques sempre són de color groc. Quan vaig anar a estiuejar al poble amb tres amics i el meu germà, vaig poder anar a dir-li adéu amb ell, a la nostra manera. De camí, vam passar per un camp de gira-sols. Vam parar el cotxe i van omplir el maleter perquè li pogués portar. Quan vam arribar al cementiri va quedar tot inundat de groc.

Des d’aquell dia, cada cop que veig un gira-sol el sento més a prop que mai, sento que és en allò que s’ha reencarnat. Així, amb aquesta escultura he volgut representar.

La càmera encara té fotografies, com quan vaig fer-li la foto al meu avi. El gira-sol representa la presència del meu avi a la meva vida i la importància en el dol d’aquell retrat. Ell rellotge l’he parat a l’hora en què vaig apretar l’objectiu, simbolitzant la importància d’aquestes fotografies per mi, fan que el temps pari i un instant perduri per sempre.