#Donar espai

[juliaridulaina]

Com beneficiar-se dels escrits espirituals/How to benefit from spiritual writings/Cómo beneficiarse de los escritos espirituales

Com beneficiar-se dels escrits espirituals/How to benefit from spiritual writings/Cómo beneficiarse de los escritos espirituales

Com beneficiar-se dels escrits espirituals 1. Assegurar-se que son «altruistes». Si no demanen diners és lícit que pensin que rebran el retorn espiritual de fer quelcom de bo. Tot i que no hi ha cap mal en rebre compensació monetària per un esforç. 2. Procurar que les «alarmes» no saltin a la primera, és a dir, ser conscients que tenim inculcades idees alienes que ens han ensenyat a no confiar…

View On WordPress

#"alarms" #"altruistas" #"altruistic" #«alarmas» #«alarmes» #«altruistes» #Cómo beneficiarse de los escritos espirituales #Com beneficiar-se dels escrits espirituals #creences #Dar espacio #Donar espai #experience #Give space #How to benefit from spiritual writings #resistance and beliefs #resistències #resistencias y creencias

[santmarc]

Amb motiu de la resolució de la beca de la beca anual d'intercanvi d'Espai sant Marc espai de creació i residències artístiques de Sineu i Lichtenberg Studios espai de residències de Berlín, ens reunim amb el director de l'Institut d'Estudis Baleàrics Llorenç Perelló en Ca n'Oleo per a presentar a la guanyadora d'enguany l'artista visual Marijo Ribàs. L'Institut d'Estudis Baleàrics dona suport a Espai Sant Marc com a Centre de Creació. El mes de juny aquesta artista viatjarà a Berlín per a desenvolupar un projecte específic. Per la seva part Lichtenberg Studios envia el mes vinent de març a l'artista noruega establerta a Berlín Berit Myreboee, que treballarà en el taller de gràfica d'Espai Sant Marc. Aquest intercanvi té com a fi donar suport a la creació i desenvolupar experiències de col·laboració entre els dos espais. Espai Sant Marc des de l'any passat realitza aquest intercanvi amb Lichtenberg Studios, que ofereix un apartament perfectament equipat en l'històric barri perquè artistes visuals desenvolupin i donin a conèixer el seu treball. Aquesta residència depèn de la municipalitat de l'àrea de Lichtenberg, la més a l'est de la capital alemanya, que des de 2011 implementa un reconegut programa de residències que posa en relació l'art amb la realitat d'aquesta barriada, oferint allotjament, mitjans per a explorar la zona, una publicació periòdica i un open studio. Con motivo de la resolución de la beca de la beca anual de intercambio de Espai sant Marc espacio de creación y residencias artísticas de Sineu y Lichtenberg Studios espacio de residencias de Berlín, nos reunimos con el director del Institut d'Estudis Balearics Llorenç Perelló en Ca n'Oleo para presentar a la ganadora de este año la artista visual Marijo Ribas. El Institut d'Estudis Balearics da apoyo a Espai Sant Marc como Centro de Creación.

més informació/más información:

www.santmarcair.com

#santmarc #mallorca #sineu #spain #contemporaryart #art #arte #espaisantmarc #santmarcair #sant marc air #berlin #lichtenberg #lichtenbergstudios #air #artist in residence

[josepescriva]

Breu guia turística per la memòria de les dunes d'Oliva

Article d’opinió de Josep Escrivà i Savall, Portaveu de Compromís per Oliva. 18 de juliol de 2023.

Després d'haver conegut al detall l'expedient sobre la subvenció de les dunes d'Oliva, com a portaveu de Compromís per Oliva, veig necessari fer una guia d'opinió sobre turisme sostenible en les dunes d’Oliva.

Als turistes hem d'explicar que en aquestes coordenades, estem entre el turisme i la conservació del nostre patrimoni natural i històric, clar. “Benvinguts a Oliva, la ciutat que ha estat esquivant bales de plom en forma de construcció descontrolada i on el vent del canvi ha estat aliat amb la tradició i l'ecologia”, cal comentar al rebre’ls.

Per a entendre el nostre urbanisme cal donar un cop d'ull al Pla General que es va redactar en l'any 82. Ah! L'any 82!, ha plogut molt des d'ençà, però en aquell moment els olivers i oliveres vam començar a comprendre que els nostres muntanyars no eren només arena i vegetació, sinó també una memòria ancestral, part del patrimoni natural i va haver-hi un dels primers clams per la protecció. Un clam que ressona des d'aquell moment, amb ecos que volen arribar fins a les oïdes dels nostres polítics. Però, de vegades els que volen fomentar el turisme potser es perden amb el soroll, i per part dels polítics, no tots escolten i en esta zona tan apreciada hem vist anuncis ben esperpèntics com una zona hotelera o un passeig marítim allà on no està permès.

La protecció del medi ambient no és cap joc que prendre a la lleugera. Hi ha qui pensa que posar en valor significa obrir la porta a tots els vents, explotar tots els recursos naturals com si fórem termites devorant el territori. I és que, amics, s'ha de ser una poc esquizofrènic per creure que podem apropar-nos als espais naturals sense incrementar la pressió antropogènica.

Tornem a fer un viatge enrere, al 2020, quan un fort temporal va fer que Oliva fos declarada zona catastròfica. Els nostres muntanyars, tan criticats amb anterioritat, es van erigir en una barrera natural. Quin canvi de guió, veritat? De sobte, tothom volia protegir-los. Fins i tot aquells que temps enrere es queixaven de la vista obstruïda des dels seus balcons o dificultaven el seu pas. Ja veus, quan la casa de la platja corre perill, tot es veu diferent.

I ara, amb el debat sobre les passarel·les dunars que longitudinalment acabarien tapant les dunes. Com si volguéssim construir un pont per damunt d'un jardí botànic, com si eixa superfície d’ombra no afectara al creixement de la flora i fauna. Però en som uns quants que hem après a estimar la nostra terra, i sabem que no volem més construccions que posen en perill l'entorn natural que ens queda. Volem millorar els passos existents, sí; volem que la subvenció que ens han adjudicat de fons europeus aporte millores a la nostra competitivitat turística, també; però no a costa del paisatge i l’entorn natural. Volem que les inversions que venen a Oliva, siguen de profit i no causen detriment al que tenim.

En lloc de projectes delirants, després d’haver escoltat l’opinió dels sectors ecologistes, proposem alternatives com un centre d'interpretació de les dunes i el seu hàbitat, on s'expliquen els nivells de protecció i la dimensió del seu interés. I tot això sense oblidar una avaluació i regeneració de les zones afectades.

En el tema de la mobilitat, apostem per les bicicletes i els vianants, sí. Els camins rurals que hi ha per darrere de la línia marítim terrestre i els transports sostenibles haurien de ser les nostres vies principals, la millora dels accessos a la platja, elevant-les sempre que les condicions tècniques ho permeten, mentre que les passarel·les longitudinals creem que son prescindibles.

Sí, estem disposats a treballar conjuntament en la contribució a la redacció d'un projecte que siga beneficiós per a Oliva, però també viable i per a això, hem de respectar les zones d'especial conservació (ZEC) de la Generalitat Valenciana, així com les directrius europees. Esta manera de fer, significa deixar enrere els focs d'artifici mediàtics i abraçar un compromís real amb el nostre patrimoni i deixar les explosions als arcabussers i coeters de les nostres apreciades festes. Si no ho fem així, si no ens prenem de veres el medi ambient, potser no hi haurà res per visitar en el futur, excepte les ruïnes de les nostres bones intencions.

Per això he redactat esta breu guia turística per la memòria de les nostres dunes.

#oliva #municipalisme #ecologisme #país valencià #Dunes de la Safor

[translucent-serendipity]

Podria subratllar una a una tantes frases teves en les quals encaixo com unes sabates velles als peus que les porten.

Perque jo també m'entrebanco tant parlant en que de vegades he de reiniciar paraules, deixant l'anterior intent a mitges. O bé se m'oblida com dir quelcom i tiro milles i surt malament. Per no mencionar que sovint parlo amb silencis una mica massa llargs, que no arriben a resultar molestos però tot i així són perceptibles. Sóc una persona lenta. Lenta per reflexionar què dir, per sentir-me còmoda, per prendre decisions, i també per escriure amb el telèfon com ara mateix.

Perque quin meló, això d'ocupar espai. I ara tiraré pel significat més literal i lleig.

Aquests dies he estat més per casa i a base d'excuses barates m'he fotut atracons un rere l'altre. Panses, figues d'aquestes seques, fruita, gotets de beguda d'ordi amb xicoira. Merda, jo li atribueixo a que m'ha de baixar la regla (tan irregular com la resta de la meva persona) i em fa venir més gana, però la veritat és que amb el menjar calmo l'ansietat que em tapissa la pell. I és pitjor. Però no aconsegueixo refrenar-me com abans ho feia. Una navalla de doble fil i atreveix-te a plegar-la. Porto un any envejant-me a mi mateixa mirant les fotos de com em vaig quedar després de la pitjor gastroenteritis que recordo. Hi ha dies que em gaudeixo, d'això que et lleves i cagues i et sents totalment buida, o que matines, no esmorzes gaire i la gana d'abans de dinar se sent més lleugera que molesta.

Que ningú s'espanti; menjo prou sà i estic en l'imc que em toca, sempre ho he estat. Però mentalment la qüestió del pes és un lastre que arrossego des dels 15, aproximadament. I en breus faré 22.

Mai escric sobre això; em fa por donar un missatge negatiu a les poquetes persones que em puguin llegir, sobretot en temes tan delicats com aquest. Sempre ho camuflo, em fa vergonya tenir aquest complex perque és una gran contradicció amb els meus 'tan clars' ideals. Cony, la salut és l'únic important en aquests termes, a tothom ens hauria de relliscar com ens veiem i com ens veuen!! Públicament em cago en la selecció sexual i l'haver de passar els gens a la descendència! En els productes que ens hem inventat per ser cada cop menys naturals i en els estàndards d'imatge malaltissos amb que ens bombardegen, en tots ells em cago.

Per sort, després de tot això, també hi ha moments en que estimo el meu cos. Mentida, més correctament voldria dir: també hi ha moments en que poso en estima el meu cos i simplement existeixo a gust, sense culpabilitzar-me ni qüestionar-me. I d'això hauria de fer costum, que les sensacions ordinàries de la meva pell (del meu mirall) siguin vici, plaer, èxtasi, i també serenitat, pau o indiferència!

En fi, això havia de mantenir com a fil conductor una publicació (a les etiquetes ho aclareixo), però al final només estic exposant-me burdament. I és que ni tan sols condueixo però també visc amb la por d'estimbar-me, metafòricament però també literal. Quina angoixa quan se'ls hi cala en una pendent ascendent. Quina angoixa empassar pastilles. Quina angoixa que em mirin més de dos ulls alhora. Quin estremiment mirar i que em mirin i que tot estigui bé, quant anhel.

El més curiós, avui em sento prou conforme amb l'esdevenir del dia. Ha estat un matí de curro amb companyes maques amb les que -sí, ja us he fotut molt la xapa- m'he proposat obrir-me i mostrar-me tan vulnerable com sóc. Que són bona gent, que hi ha gent bona. A la tarda per fi he començat a pintar les parets, aviam si demà deixem acabada una de les habitacions. Començo a estar farta d'estar d'obres a casa, vull tornar a la normalitat dels nostres espais.

Els dies passen veloços. Juliol que avui s'acaba s'ha sentit com una d'aquelles atraccions de tasses a la fira. El mareig final es podria correspondre amb aquesta última setmana estranya. Espero un agost més assossegat, d'aigua de perfil horitzontal i roba suau amb olor a sol.

I també de moltes abraçades, que són la millor de les fronteres.

#partint d'haver llegit una publicació de @carretliterari #no faig reblog perque potser seria una mica massa #però (com sé que em vas llegint) deixo constància aquí a sota #normalment aquestes coses les deixo a les notes del telèfon o als drafts #però porto un temps que em ve de gust llençar cubells plens de paraules i esquitxar-ho tot amb elles #només espero no ser una molèstia per a la gent bona #i mentre penso això últim #ja se m'emporta la son #personal

[practiques-oriolvilar]

21 de Març 2024

Oriol Vilar, Barcelona Health Hub, 2n semestre

Sóc l'Oriol Vilar Grau, vaig començar les pràctiques curriculars el passat 18 de març a l'empresa Barcelona Health Hub. Es tracta d'una asociació privada sense ànim de lucre que té com a missió connectar tots els agents de l'ecosistema de la salud digital, sent una entitat de contacte i d'establir sinèrgies entre tots aquests agents.

Cal mencionar que jo em vaig incorporar el 8 de gener com a pràctiques extracurriculars, no va ser fins el 18 de gener que vaig començar a exercir les pràctiques curriculars, per tant, podem dir que ja vaig començar amb experiència en l'empresa.

Per formar part d'aquesta entitat has de pagar una membresia i actualment, compta amb 500 membres d'arreu del món que formen part del ecosistema, hi formen part start-ups, universitats, hospitals, inversors, farmacèutiques, asseguradores... Barcelona Health Hub ofereix beneficis principalment de xarxa de contacte, fomenta el netoworking i facilita el contacte de petites empreses amb grans empreses.

Així doncs, d'aquests 500 membres n'hi ha 60 que són residents al Hub, és a dir, que tenen un despatx o bé un espai de co-working al espai físic que representa a Barcelona Health Hub, aquest espai és al Recinte Modernista de Sant Pau on el propi equip de l'empresa té el seu despatx i jo hi vaig cada dia de 9h a 14h.

Vaig entrar com a becari de relacions públiques, ja que aquesta entitat realitza constants esdeveniments per fomentar el networking entre els membres de l'associació, n'és un bon exemple el stand que tenen en el Mobile World Congress o bé el congrés que organizten el 16 de maig "Health Revolution Congress" que esperen a més de 2.500 assistents.

Així doncs, les meves tasques es basen en donar suport al equip de relacion públiques i ajudar a organitzar que aquests esdeveniments siguin possibles, a més a més, de donar suport durant l'event i estar en contacte mitjançant correu electrònic amb tots aquell que participen a l'event i tenen dubtes.

Durant el mes de març vaig ajudar a organitzar l'Afterwork, que consisteix en fer una sessió relaxada de networking on convidem a tots els nostres membres a anar a pendre una cervesa mentre parlen entre ells i fan networking. Així doncs, ens patrocina la empresa Moritz i tenim cerveses il·limitades pels assistents. L'event es celebra un cop cada dos mesos i es fa durant la tarda de 18:00h a 21:00h, es posa música de fons i a les 19:00 exposen 3 startups el seu projecte mitjançant una presentació, on allà aprofiten per presentar la seva idea, producte, solució... davant possibles inversos o hospitals que vulguin comprar el seu producte.

Els afterworks els fem al nostre Hub, a una sala d'uns dels 4 pavellons que tenim al Recinte Modernista, més concretament, a la sala Barcelona que la decorem amb el nostre logo i amb capses plenes de gel on les persones poden agafar ells mateixos la cervesa.

Jo em vaig encarregar de fer arribar un forms a tots els possibles assistents, en total, 92 persones de diferents sectors que van participar a l'esdeveniment. També de gestionar les presentacions de les 3 startups, així com del timing que havien de tenir per no solapar-se entre elles, per últim, de la decoració i de la llista d'assistents. Adjunt hi ha una fotografia de com va quedar i durant l'esdeveniment.

[tastatast]

Ristoriante Del Cambio - Sala del Risorgimento

LA LOCALITZACIÓ

Situat a la Piazza Carignano del centre de Torino (Piamonte), Del Cambio és un restaurant històric en un palazzo del 1757, un restaurant pel que hi han passat personatges com el polític italià Cavour, Puccini, Balzac, Nietzsche, Verdi o Audrey Hepburn, entre moltes altres personalitats.

Reobert l’abril de 2014 per l’empresari Michele Denegri i el cuiner Matteo Baronetto, el menjador està dividit en dues sales. Per una banda, la del Risorgimento, la més cèlebre i representativa, restaurada respectant la integritat del lloc. I, per altra banda, la sala Pistoletto, que porta el nom de l’arquitecte i artista italià Michelangelo Pistoletto encarregat de la decoració d’aquesta sala que, com que no es va mantenir en bon estat, van decorar de manera més moderna, amb la sèrie “Evento”, 8 quadres-mirall amb persones “normals, de la vida” i taules i cadires del dissenyador italià Martino Gamper, unes taules rodones parades de manera exquisida, sense estovalles per deixar veure les precioses taules amb talls de diferents fustes, i unes cadires de vellut vermell, sent, a la vegada, un espai modern però mantenint una continuïtat estilística amb la sala del Risorgimento.

Encara que totes dues sales siguin bellíssimes i de gran impacte visual, per ser la primera vegada que hi anàvem, em feia especial il·lusió menjar a la sala del Risorgimento que, de fet, és on hi havia tots els clients. Tant és així que vaig fer la reserva concretament en aquesta sala amb una decoració vuitcentista molt ben reformada i posada al dia, mantenint en molt bon estat els miralls; els bancs, cadires i cortines de vellut vermell; el terra de fusta; els artesonats i els daurats del sostre, les columnes i les parets; uns frescos bucòlics; i unes fastuoses aranyes amb penjolls de vidre i espelmes. El parament en aquesta estança també és exquisit. En aquest cas, 11 taules amb estovalles blanques de fil i uns plats de porcellana de Sèvres dissenyats per Izhar Parkin, qui ha pintat a mà amb el nom del restaurant i motius daurats, seguint tècniques tradicionals del segle XVIII. En definitiva, un espai magnífic que convida a la celebració, ideal per a passar una vetllada inoblidable.

El celler també és de menció especial. Ben bé 2 o 3 pisos sota terra, un seguit de passadissos i petites sales de pedra fosca i humida, algun racó amb tauletes i llibres, alguns apartats tancats amb reixa de ferro, pany i clau i una sala amb sostre convex amb una taula de fusta per a més d’una dotzena de persones per la que segur que hi han passat grans ampolles i grans personalitats. Un celler de 300 m2 del s. XVII, més antic que el local i tot, en el que hi guarden unes 20.000 ampolles de 3.000 referències diferents.

A l’edifici també s’hi troben altres locals com la Farmacia Del Cambio (la cafeteria-pastisseria-bistrot) i el Bar Cavour, on vam prendre uns còctels abans de sopar. Tot i així, encara que sigui una autèntica marca, és a dir, una casa capaç de donar al client experiències diferents i en tots els moments del dia, des de l’esmorzar fins a l’última copa de la nit, en cap moment sents que estàs en un restaurant d’un empresari que ha col·locat un cuiner al seu negoci. 

EL CUINER, MATTEO BARONETTO

Nascut el 1977 a Torino i fill de treballadors de la fàbrica Fiat, la vocació per la cuina no li venia de família, sinó de la seva pròpia determinació quan va abandonar els estudis de comptabilitat iniciats per a satisfer el seu pare pels de cuina.

Començant a treballar en una pizzeria per a pagar-se la moto i després d’estudiar a l’Alberghiero di Pinerolo (a uns 50 km de Torino), el seu bagatge com a cuiner professional passa per cuines com la tradicional piemontesa de La Betulla (a San Bernardino di Trana, Torino) del cuiner Franco Giacomino, la de Gualtiero Marchesi a l’Alberetta d’Erbusco (Lombardia) i passant 13 anys (del 2001 al 2013) al costat de Carlo Cracco a Le Clivie (Piobesi d’Alba, Piamonte) i sobretot al Cracco-Peck de Milano.

Un cuiner que, tot i ser d’abast cada vegada més internacional, sembla estar una mica fora del circuit més mediàtic, em pregunto si de manera deliberada. Tot i que tant sols sis mesos després de navegar en solitari a Del Cambio, aconseguís la primera estrella Michelin (que encara manté), no apareix als The World’s 50 Best i surt al número 116 de la OAD d’Europa del 2023.

Baronetto és un cuiner que escriu i qui ha publicat llibres molt interessants com Cuccina piemontese contemporanea (2021) amb prefaci de Fulvio Pierangelini; Iconiche similitudini (2022), un petit llibre molt ben editat, un recull de 32 plats dels menús “Similitudini” i il·lustrats per ell mateix, en el que explica el plaer d’observar i percebre ingredients, aromes i sabors que, tant a la natura com a la cuina, s’assemblen però dels que no estem habituats a menjar conjuntament; Pensieri e vapori (2023), un encara més petit llibret editat amb molta sensibilitat per Archivo Tipografico en el que, a través de 3 receptes sorprenents, exposa pensaments i alterna reflexions sobre cuina i el que representa treballar de cuiner.

Desconec quina era la seva actitud quan era més jove però, actualment, em sembla una persona tranquil·la, reflexiva, amb sensibilitat plàstica, amb un bagatge gastronòmic envejable al costat de dos grans cuiners italians com Marchesi i Cracco i amb moltes coses a dir. Un cuiner transversal, amb interès per altres arts més enllà de la cuina. Un cuiner orgullós de ser torinès, que respecta la cuina tradicional piemontesa i amb un gran potencial a nivell creatiu.

L’OFERTA CULINÀRIA

Per una banda, ofereix tant l’opció de menjar a la carta (amb plats d’entre 50 i 65€ i postres de 25-30€) com dos menús, tots dos de 175€ i amb un maridatge de 130€. El menú Ri-velare, a base de 5 plats i 1 postres, mostra la seva cuina més amable i coneguda, amb receptari tradicional torinès i piemontès. El menú S-velare, en canvi, a base de 6 plats i 1 postres, mostra la cuina més arriscada i personal d’en Matteo.

Desconec la diferència a nivell de significat entre Ri-velare i S-velare, entenc les dues paraules com el fet de donar a conèixer coses desconegudes, revelar secrets i misteris; també, com a fer evident i fer palesa la pròpia essència, demostrar les característiques personals de manera sorprenent, mostrant-se tal com s’és i manifestant la pròpia personalitat.

A més a més, per altra banda, des de l’obertura de Del Cambio l’any 2014, també ofereix Il tavolo dello chef, un espai a la cuina del restaurant, per a 4 comensals i amb la possibilitat de menjar un menú especial de 285€. Una habitació annexa a la cuina i en la que només hi entra algun cuiner i els cambrers. Un espai íntim que no només és especial perquè es puguin veure els cuiners treballant, no és un simple voyeurisme, sinó que és un espai exclusiu gestionat directament per en Matteo i en el que ell configura un menú d’entre 8 i 12 plats que dissenya mitjançant un diàleg amb el comensal. És el menú on més es pot veure l’essència de la cuina d’en Matteo i on es fa més palès tant el seu estil com el seu discurs.

A en Baronetto li agrada definir les dues experiències com anar al cinema o anar al teatre.

Tenint en compte les ganes que tenia de conèixer la seva cuina, que feia el viatge a Torino expressament per a conèixer-lo a ell i la quantitat i varietat d’ofertes culinàries de Del Cambio, vaig voler fer-hi dos àpats: un sopar a la sala del Risorgimento (a les 19:30h) i un dinar a Il tavolo dello chef (a les 12:30h). En aquesta primera crònica, explicaré el primer àpat, en el que en Matteo ens va fer un menú de 6 plats i 1 postres (més els aperitius, la gran varietat de pans i els petits fours) barrejant el menú S-velare i el Ri-velare i, fins i tot, servint-nos algun plat de la carta, una gran deferència que ens va fer, mostrant cortesia i complaent els meus desitjos, i que li agraeixo de tot cor. 

L’ÀPAT

Vam seure a la taula del costat de la d’en Cavour, una de les taules amb més visibilitat a tot el local, permetent-nos veure el Palazzao Carignano (un palau barroc, antic Govern i actual Museo Nazionale del Risorgimento Italiano), tota la sala del Risorgimento i, també, la sala Pistoletto. 

SNACKS DI BENVENUTO

Consomé.

En una copeta Pompadour petita, una reducció d’un brou clarificat de vedella i verdures servit ben calentó, deliciós.

Macedonia condita di verdura e frutta.

Tot i que potser associem més la paraula macedònia a les postres i únicament a les fruites, es tractava d’un petit bol amb 7 petits tastets que s’havien de menjar en el sentit de les agulles del rellotge: 

Physalis alkekengi o alquequengi: un fruit ataronjat, de la mida d’una tomaqueta cherri, una mena de mini-mandarina o mini-cumquat esfèric, agredolç.

Aranja (pomelo o toronja).

Mig mini-xampinyó: ben cítric.

Mig raïm blanc.

Un segon bolet petit i també de cultiu (cyclocybe cylindrace,en italià Pioppino o Chiodini, un pollancró o cama-sec de soca).

Mitja tàpera.

Una oliva Taggiasca pansida amb una melmelada de peperoncino (bitxo, xili) per sobre.

Diversos gustos i consistències. Acidesa, dolçor, salabror, tocs cítrics i agredolços. No em va entusiasmar.

A la vegada, serveixen els famosos cruixents d’arròs que deixen durant tot l’àpat.

Una generosa quantitat d’unes xips que semblaven fregides amb oli de gira-sol, un pèl massa salades i olioses però estèticament, per la varietat de colors i la seva fragilitat, translúcides, ben maques. Per a trencar o trossejar i menjar amb les mans. N’hi havia ben bé una dotzena de diferents: 

El blanc era de safrà? Tenia gust de crispeta, de blat de moro fregit.

El pla era de grosella? Molt bast, gust d’oli de gira-sol fregit. Molt salat.

Blanc amb punts verds: bastant insípid.

Vermell: bastant insípid.

Verd dur: d’oliva Taggiasca? Oliós.

Verd tou: d’enciam?

Tres “crispells” triangulars, d’una altra massa més densa i gruixuda: blanc de parmesà suau, vermell i triangle de romaní?

Negre prim: tinta de sépia o de calamar. 

Negre gruixut: tinta de sépia o de calamar. 

EL MENÚ

Lenticchie e caviale. 2015

Un joc basat en la similitud que hi ha entre les llenties negres i el caviar. Unes llenties de la varietat beluga (o caviar) de Sicília, cuites a foc baix (confitades) amb mantega clarificada, barrejades amb caviar beluga del nord d’Europa. A la base, una línia que era una reducció de canyella.

Se suposa que les confiten amb mantega per estovar-les però eren unes llenties petites, ben crocants, gens farinoses, cruetes, duretes, al dente, senceres, gens despellofades. El plat feia olor de canyella. Hi havia mossegades que tenien més gust de canyella (i dolçor) que d’altres. Hagués preferit més salabror de caviar, només hi havia quatre grans de caviar. Això sí, el gust de mantega no es notava. Servit tebi, molt amable. Un joc de textures singular i sense la pretensió de sorprendre epatant.

ELS PANS

Grissini torinese.

Fets amb farina 00, és a dir, de sèmola (farina en la que el gra està mòlt més gruixut), i amb llevat, oli, sal i aigua. Eren del tipus stirato (no els més tradicionals rubatà, que són enrotllats i tenen forma de nus). Especialment bons, més fràgils i lleugers que altres grissini. Cruixents i saladets.

Pane in burro con sal Maldon e finocchieto.

Un pa de pasta de full, fet amb mantega i ou i amb sal Maldon i llavors de fonoll per sobre. No estava calent.

Pagnotta.

Una fogassa o pa de pagès, un pa rodó de massa mare, amb llevat natural, fet amb 3 tipus de farina (blat, arròs deshidratat i ordi germinat durant la fermentació) i amb lli i pipes de carbassa per fora. Tenint la Farmacia Del Cambio, entenc que deu ser fet per ells. Per dins estava calent. Un pa bastant dens, gairebé tant pesat com un pa alemany. Gustativament, es notava l’ordi. 

Insalata Piemontese di Matteo Baronetto.

Presentada com “amanida piemontesa”, ens diuen que té més de quaranta ingredients amb diferents tipus de cocció i textures diverses. No hi ha un ordre a seguir, ni un inici ni un final, sinó que la idea és de generar una confusió endreçada.

Ofereixen un recordatori plegable com un sobre, d’un paper verjurat preciós, en el que hi ha una pintura abstracta feta per en Matteo mateix i amb l’ajuda d’un dissenyador gràfic. Es tracta d’un dibuix o una pintura de l’amanida, fugint de les típiques fotografies dels plats que apareixen als llibres de cuina. Una mena d’esquema pictòric de l’amanida a base de diferents figures geomètriques simples, línies pures i colors diferents. Em fa pensar en alguns quadres del constructivisme rus de Malévich o del neoplasticisme d’en Mondrian o en Ben Nicholson. Segons en Matteo, els colors i les geometries representen bé la sensibilitat del que vol transmetre. També incorpora una petita explicació, gairebé com si fos una poesia visual, mencionant alguns dels ingredients. I, finalment, també hi diu el següent: “L’excepció que confirma la regla, un himne a la recerca i a l’experimentació. No conservar a la nevera, pots emmarcar-lo i penjar-lo a la paret com un quadre”. M’agraden aquests tipus de suports o complements informatius i amb tocs artístics que, cada vegada menys, ofereixen els restaurants. Tot i així, vaig preferir estar per l’amanida i mirar-me aquesta làmina a posterior.

A continuació, intento reproduir cronològicament el que vaig anar menjant.

Radicchio amb ginebró.

Carbassa amb canyella: consistència raríssima.

Api-rave o nap dolcet amb llet o algun làctic líquid.

Carxofa (bullida?): deliciosa.

Enciam amb maionesa i furikake (alga nori, sèsam…). Potència i salabror però finesa, sense tenir aquell gust de glutamat bast.

Tirabec (amb bergamota?).

Rodanxa de pebrot vermell: picant de vinagre.

Fonoll (el bulb).

Romanesco altra vegada.

Parmesà: oh, no és parmesà, és algo tou, mig liofilitzat, amb un gust que em recorda les neules i els melindros. Deu ser el biscuit savoiardi, per cert, ingredient principal del torinès tiramisú.

Espinac amb avellana.

Datterino deshidratat: molt de gust de concentrat de tomaca.

Radicchio (o col lombarda?) amb ginebra: un pèl massa alcohòlic aquest tall.

Pebrot verd allargat o cogombre sense gust de cogombre: molt amarg.

Bolet (cep blanc?): té un punt de gust de cianur.

Fulla de coliflor verda amb aigua d’olives o més aviat colatura d’anxova.

Ara la ginebra de la col lila és molt més amarga i desagradable.

Ara el datterino sembla dolç i salat.

Escarola per relaxar el paladar.

Ceba petita/escalunya: vinagre molt suau.

Bròcoli amb colatura.

Pastanaga amb parmesà per sobre.

Les tres floretes dolcetes: semblen un pastisset! Són de massapà!

Cirera amarga maraschino: és dolça.

Un trosset de parmesà.

Pebrot vermell però tallat diferent.

Castanya fumada partida per la meitat.

Pebrot groc.

Julivert.

Tirabec.

3 avellanes crues boníssimes, cada una amb rovell d’ou curat a la base.

Rave.

Nap amb?: un d’aquests naps francesos o un salsafí o una xirivia. No m’agrada gaire el punt amarg i fins i tot metàl·lic. 

Col llombarda més tova, gens crocant, menys gustosa, boníssima.

Nap allargat amb gust del perfum del Mandarin Oriental.

Kale bastant neutra.

Un salsafí.

Remolatxa gens terrosa, amb algun bitter.

Salsafí amb gust d’alga nori perquè està a prop de l’enciam.

Un nap.

Més escarola amb julivert.

Com que molts dels ingredients estaven duplicats o, fins i tot, triplicats, a partir d’aquí, els vaig barrejar.

Uau! Aquí hi ha més textures, crocants i consistències que al Disfrutar! Ja s’entén que és un dir. Ara queden unes barreges inverosímils que, tot i ser aleatòries, totes queden bé, és màgia. Acidesa, dolçor, salabror, amargor, làctics, especiats, envinagrats, cítrics, sapiditat, tocs metàl·lics, un punt fumat a la castanya, cremosos, crocants, cruixents, picants suaus, astringències amables, frescor vegetal i pesadesa dolça per la maraschino o la floreta de massapà… Tocs de terra (espinacs, remolatxa,) i tocs de mar (nori i salsa tonnata). Castanya fumada amb pastanaga. Maraschino amb espinacs. Tirabec amb massapà. Xampinyó tou, sucós i esponjós amb avellana crua i dura. Datterino amb nori. Wasabi amb salsa tonnata.

La qualitat de les verdures era molt bona. Totes mantenien el seu gust i, a la vegada, el del condiment. Eren de l’hort de Moncalvo (a la província d’Asti) i de pagesos del voltant de Torino. 

M’agrada el fet que es mengi aleatòriament, de manera anàrquica (de fet, visualment pot recordar l’”Anarkia” d’en Jordi Roca) i m'agrada que ni tant sols indiquin ni un inici ni un final. Fa anys que estic cansada que em diguin com m’he de menjar els plats (sobretot perquè la majoria de vegades, la recomanació no té cap lògica). En algun moment, alguns ingredients els vaig menjar amb les mans. També em va agradar el fet que tingués molts dels productes per duplicat o triplicat, permetent tastar-los primer per separat i després combinats entre ells.

Un plat (o una composició) que em sembla que resumeix molt bé la cuina d’en Matteo, hi ha tradició i innovació i hi ha bellesa visual i gustativa. Creativitat ben entesa, estètica, tècnica, gust, paisatge, refinament, harmonia, volum, estructura i explosió de gustos i textures. Un plat efímer per l’escassetat d’alguns dels ingredients i per la seva curta disponibilitat, per temporada. Un gran plat que em sembla atemporal (difícil que passi de moda) i transversal. Un plat d’una riquesa gastronòmica que demostra el recorregut i la maduresa gustativa i culinària d’en Matteo. Demostra el seu domini tècnic amb les diferents coccions, els diferents olis i vinagres i la varietat de condiments i amaniments. Per una banda, d’una complexitat extrema pel que fa a l’elaboració; i, per l’altra, tant fàcil de menjar i disfrutar. 

Un plat que vaig tardar 45 minuts a menjar, detall que trobo importantíssim! Penso en lo ràpid que es mengen els plats de l’alta cuina actual i en l’estona que es dedicava abans a menjar-los; és clar que la mida de les racions també ha canviat. Penso en plats històrics com la pularda de Bresse en vessie d’en Paul Bocuse, el turbot a la brasa de l’Elkano … us imagineu menjar-los en una d’aquestes versions finger food o bite-size?

També m’agradaria destacar positivament que és un plat que només ofereix a la carta, no està a cap menú, m’agrada perquè això vol dir que només es pot menjar en ració “gran” o ració “a la carta” i m’agrada perquè, d’aquesta manera, està dient que és un restaurant per tornar-hi, per menjar, per anar-hi sovint, per gaudir-hi menjant i no només de manera intel·lectual.

Un plat que t’absorbeix en el descobriment de sabors, de textures, de consistències, de combinacions. Vaig quedar immersa en aquest mar o, més ben dit, oceà, o encara més ben dit, jardí de les delícies. Un plat del que se’n pot estar parlant i divagant durant hores, que es presta a filosofar sobre cuina. Un d’aquests plats-obra o plats-icona. Un plat per viure, per ser menjat i gaudit. Un referent. Estèticament preciós, amb una gran varietat de colors ben vistosos. Els vegetals no estaven ni freds ni calents, sinó atemperats, a molt bona temperatura. Un plat lleuger però amb la mateixa intensitat de gust que podria tenir una tradicional finanziera piemontese.

Una amanida que en Matteo va adaptant estacionalment als productes de temporada, amb la dificultat i complexitat que això comporta. Jo hi vaig trobar ben bé una cinquantena d’ingredients vegetals (i rovell d’ou curat amb sal, parmesà i salsa tonnata): fulles, herbes, fruits, fruits secs, llavors, brots, tiges, bulbs, espècies, tubercles, arrels, rizomes, algues, bolets… Diferents coccions: crues, macerades, escaldades, confitades, bullides, al vapor, infusionades, envinagrades, enfornades… amb les seus respectius punts de maduració, talls, grossors, torsions, rigideses… Diferents vinagres (sobretot d’arròs i de vi blanc, diria que no n’hi havia de poma) que, a més, moltes vegades enriqueix aromatitzant-los de manera natural amb altres ingredients. I, també: diferents olis (també, molts vegades, aromatitzats), amaretto, vi negre, aigua d’olives, colatura d’anxova, salmorra, etc.

Destaco especialment la varietat de fulles, enciams, endívies, cols i naps perquè són vegetals que no tinc al meu entorn (i molt menys amb el seu punt de frescor) i que allà semblen més habituals. Només cal visitar el Mercato di Porta Palazzo i el Mercato Centrale di Torino i contemplar la riquesa de verdures de fulla verda que tenen: una parada amb 3 tipus de cards (bianco, verde i gabbo), cima di rapa (una mena de grelos o espigalls), un munt de varietats de radicchio (rosso di Treviso, di Verona, di Chioggia, di Castelfranco, tardivo, variegato, puntarelle o cicoria Catalogna…), etc.

També és de menció especial la dificultat i el nivell de detall i meticulositat de l’emplatat. De fet, el dia següent, des d’il tavolo dello chef vam poder veure que tenen una foto del plat penjada a la cuina, l’únic plat que tenen fotografiat i penjat, i com els cuiners encarregats d’aquesta tasca la consulten vàries vegades. Em pregunto si, com en el cas de la Gargouillou d'en Bras, només alguns cuiners tenen l’honor de poder emplatar aquesta elaboració.

En Matteo ens explica que la idea va sorgir quan alguns clients que anaven a Del Cambio demanaven una amanida i ell va dir: doncs vaig a pensar una amanida que sigui excepcional; no la millor, recalca, però sí que recordis i que sigui ben bona. Un plat del 2016 i que, en la primera versió, tan sols tenia 7 elements. Tot i així, de seguida va veure que podia convertir aquell plat en un “pensiero profondo” i va anar-li afegint cada vegada més ingredients i més dificultat. Diu que és un treball d’introspecció, un mirall del que porta a dins, un reflex de com se sent, una porta oberta al seu estat d’ànim. Ja l’entenc, de fet és el que busco, plats amb ànima, amb l’ànima del cuiner, busco cuiners en els que la seva cuina sigui l’expressió de la seva persona, que posin en el plat qui són i com son. Però quan ens posem tant reflexius, vist des de fora em pot arribar a semblar un relat excessiu o una explicació innecessària, més per vendre que una altra cosa. No sé per què, quan ho sento dir als cuiners, no m’acaba d’agradar. Potser el que no m’agrada és posar-ho en paraules, però sí trobar-ho en els plats.

El cas és que és un plat inoblidable, de les millors amanides que he menjat mai, en el sentit més estricte de la recepta, tenint en compte el concepte tant ampli del que entenem per amanida. Un plat vegetal que situo a l’alçada de la històrica Gargouillou d’en Michel Bras i de la famosa Insalata 21, 31, 41, 51… de l’Enrico Crippa. El millor plat de l’àpat? M’atreviria a dir, fins i tot, un dels millors plats d’en Matteo. De ben segur, un dels seus plats insígnia. També és curiós que una de les millors amanides de la meva vida l’hagi menjat a l’hivern i, a més, sigui d’un cuiner que no fa bandera precisament d’oferir una cuina exclusivament vegetal ni vegana ni naturalista.

Mozzarella e olio di oliva.

La idea és servir una mozzarella amb oli d’oliva. Han recreat una mozzarella utilitzant, per la part de dins, una amanida (entenc, enciam) cuita al buit amb crema de llet; i, per la part externa, han fet servir una oblea, una hòstia banyada amb crema de llet. Per sobre, a taula, hi serveixen unes gotes d’oli Frantoio de Franci (de la província de Grosseto, a la Toscana), el Villa Magra Grand Cru.

Un plat increïblement deliciós. Tallar la “mozzarella” ja és un plaer: sentir el cruixent (un cruixir excepcional) i veure com rebenta la part blanca externa i es desprèn la llet és... A nivell visual em sembla preciós, simple, despullat i auster. Una manera d’emplatar sense acompanyaments ni floritures que trobo ben arriscada perquè, si el poc que presentes, no dóna la talla, encara es nota més. Predominava l’olor d’oli. A nivell de textures, tornava a aparèixer el cruixent (també auditiu) i ara també la cremositat de la mozzarella i el punt de crema de llet líquida que desprèn. Verdor vegetal i el punt lleuger de greix de la mozzarella més un trosset d’anxova a dins que li aportava salabror. També hi havia menta, quina frescor! Un toc fresc que venia molt de gust després de l’amanida piemontesa. Un plat servit més fred que l’amanida. Insisteixo en la part acústica del plat, en el soroll cruixent, la part del sentit de l’oïda d’un plat, un aspecte que obviem moltes vegades. Vaig llepar el plat i l’oli era un punt picantet.

Encara em sembla increïble que la part externa no fos una mozzarella, negaria rotundament que allò era una oblea, que sempre són secants i es queden enganxades al paladar. Una manera ben diferent (i tant millorada!) de treballar aquesta massa.

Un altre plat inoblidable i un dels millors de l’àpat.

Carne cruda.

La interpretació d’en Matteo de la carne cruda alla piemontese, una versió molt més delicada que la de la recepta tradicional, que s’acostumava a fer amb carn de cavall crua. 

Una mena de versió oriental: 3 nigiris o rotlles d’escuma de clara d’ou cuita al vapor i embolcallats per albese di fassona, és a dir, un carpaccio de filet de vedella de la raça piamontesa fassona i tallat a mà amb ganivet, all'albese, en dialecte albèisa, a la manera d'Alba.

La clara d’ou cuita al vapor quedava com una mena d’escuma densa i ferma, no ben bé com una merenga. El tall de carn era molt fi, sense arribar a ser transparent, i amb un gust molt subtil. Un tall magre, amb una textura molt tendra, gens fibrosa, no necessitava pràcticament ni mastegar-se. Bravo pel domini tècnic del tall! D’acompanyament, uns espinacs “arrebossats” amb una beurre noisette i parmesà que tenien gust de croissantet.

Es tractava de banyar els rotlles a la salsa citronette que servien en un platet a part i, a continuació, “arrebossar-ho” amb el parmesà ratllat que teníem en un tercer platet. La salsa citronette (a base d’oli d’oliva i suc de llimona) era molt àcida i cítrica. Un plat ben diferent, una manera molt Baronetto de renovar (més que desconstruir) una tradicional carne cruda all'albese.

Raviolis d’arròs, 5 musclos i espinacs. I una mica de safrà.

Servit calent, feia olor de safrà i de mar amb cítrics. Els espinacs tenien gust de salicòrnia, potser tenien l’aigua de cocció dels musclos barrejada amb l’emulsió de safrà.

5 raviolis d’una massa d’arròs centrifugada com si fos una crema d’arròs i farcits de líquid de safrà. 5 mossegades meravelloses d’uns raviolis amb una massa finíssima i delicada que rebentava generant una explosió d’una càlida emulsió de safrà deliciosa.

5 musclos que van passar sense pena ni glòria, ni gaire grossos ni gaire gustosos, i que no vaig trobar integrats en el plat. Tampoc em va venir de gust barrejar en una mateixa mossegada un ravioli amb un musclo. Semblaven cuits al vapor. Potser els hagués tirat per sobre unes gotes d’algun oli o emulsió de safrà com a fil conductor del plat i perquè estiguessin calents com els raviolis.

La part cítrica dels espinacs allargava el gust, potenciant, sobretot, el safrà.

Un plat que no vaig acabar d’entendre, potser la idea sorgia d’un plat de musclos al safrà? 

Piccione e parmesano. Scarola e carciofa.

Un pit de colomí rostit i, posteriorment, enfornat amb una cobertura de parmesà d’1 mm que li aportava un aspecte de roca, que feia poca olor de parmesà i que no era precisament cruixent, sinó que estava molt integrat a la pell de la carn i li aportava un punt de salabror. Un pit de colomí molt bo, molt ben cuit, gairebé cru, tou, morbido i ben vermell per dins. Una combinació ben diferent. La cobertura de parmesà embolcallant el colomí em va fer pensar en la pell que es fonia sobre el colomí del Reale.

D’acompanyament, una amanida d’escarola condimentada amb un suc de carxofa. Semblava que mengessis carxofa i no pas escarola. Dues amargors i dues astringències, totes dues suaus i amables, molt agradables, gens metàl·liques.

El ganivet també era de la Scarperia Saladini com els que ens van servir al Reale, també pel colomí.

Ens van oferir formatges però no ens venien de gust, com de costum en aquest moment de l'àpat.

POSTRES.

Cretto.

Unes úniques postres que prenen el nom de l’obra Cretto del pintor Alberto Burri, una obra d’art ambiental d’uns 80.000 m2 de ciment en els que hi va haver les runes del terratrèmol de Belice (Sicília) el 1968.

Al plat, el Cretto en sí és una esfera amb: per una banda, una part sòlida que era un cremino dens i escumós, una mena de mousse d’avellana; i, per altra banda, una part aquosa, que era un vinagre de mel que tenia bombolles com el cava Kripta d’El Celler de Can Roca. A la base, una galeta de mantega i mel. Visualment, em va fer pensar en un paté de foie. L’olor de vinagre era suau.

Servit en un bol a part, un sorbet d’ametlla amb pol·len. 

El gust de mel de la galeta de la base del Cretto quedava molt bé amb el pol·len del sorbet.

PICCOLA PASTICCERIA.

Dattero con nocciola: la boleta petita, amb una avellana sencera a dins.

Bignè alla crema: la bola grossa, un bunyol amb massa de lionesa, farcida de crema i glassada amb sucre de llustre per sobre. La massa no em va agradar gaire, era un pèl dura.

Bugie o Chiacchiere, també coneguts com a Frappe o Crostoli, una massa fregida amb llard i amb sucre fi per sobre. Més fina, prima i fràgil que les més tradicionals que he menjat a les pastisseries però igualment seguint la recepta clàssica. Boníssim! Semblant a les orelletes. A la base del bol, una bona quantitat de sucre filat, un núvol de fira blanc.

Frutta secca de remolatxa, pinya, taronja, carbassa amb xarop i poma. Una mena de cristallines com les famoses d’en Michel Trama. La de poma va ser la menys crocant, semblava feta amb una altra tècnica, liofilitzada i tot.

3 Cremini: 3 faves de xocolata i fruits secs: 

Cremino de xocolata blanca i festuc: tenia gust de cafè, dels grans de cafè que hi havia al fons del plat (Pordamsa) i era tovet.

Cremino de xocolata, canyella i ametlla: era saladet, em va agradar.

Cremino de xocolata negra del 55% amb gerds i avellana: em va agradar més el segon.

VAM BEURE

Una ampolla de la Malvasia 2015 de Damijan Podversic (Venezia Giulia IGT) servit en una copa que no coneixia, d’Archè, bufades a mà per VDglass (Parma) i dissenyades pel divulgador enològic Francesco Saverio Russo. 

Un blanc de maceració pel·licular amb una alta intensitat aromàtica i on les inicials notes de reducció (i de pegamento) que tenia en nas van donar pas a un vi complex i atraient. Un vi versàtil que va ser un bon acompanyant durant tot l’àpat. Un productor que potser no té la fama de Gravner o Radikon però que, collita rere collita, es mostra com un valor fiable.

Fins aquí, el primer àpat fet a Del Cambio. A continuació, el dinar a Il tavolo dello chef i les conclusions de la cuina i els dos àpats fets en aquest històric palazzo.

______________________________________________________________

Traducción automática del artículo en castellano

Automatic translation of the article into English

#Del Cambio #Matteo Baronetto #Torino #restaurant #italiana #Itàlia #Obligatori #Piamont

[agernext]

Política de cookies

El nostre lloc web utilitza una tecnologia anomenada 'cookie', amb la finalitat de poder obtenir informació sobre l'ús del lloc web, millorar l'experiència de l'usuari i garantir el seu correcte funcionament.

Definició de Cookie

Una 'cookie' és un petit fragment de text que els llocs web envien al navegador i que s'emmagatzemen en el terminal de l'usuari, (ordinador o dispositiu mòbil). Aquests arxius tenen la finalitat d'emmagatzemar dades que podran ser actualitzades i recuperades per l'entitat responsable de la seva instal·lació. Així, cada vegada que l'usuari torna a visitar el mateix lloc web, l'explorador recupera l'arxiu i l'envia al servidor del lloc web. Les cookies tenen diverses funcions entre les que s'inclouen, la de recollir informació sobre les preferències de l'usuari i recordar-la, i en general, facilitar l'ús del lloc web a l'usuari fent que el lloc sigui més útil al personalitzar el seu contingut.

Les cookies es poden classificar en base a diferents paràmetres:

1. Titularitat: cookies pròpies i cookies de tercers: depenent de quina sigui l'entitat que gestioni el domini des d'on s'envien les cookies i es tractin les dades que s'obtinguin.

2. Durada: cookies de sessió i cookies persistents: d'acord amb el termini de temps que romanen emmagatzemades al terminal de l'usuari.

3. Finalitat: cookies tècniques, cookies de personalització, cookies d'anàlisi, cookies publicitàries, cookies de publicitat comportamental: d'acord amb la finalitat per a la qual es tractin les dades obtingudes.

3.1. Cookies tècniques: són aquelles que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella existeixen. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades , identificar la sessió o accedir a les parts web d'accés restringit.

3.2. Cookies de personalització: són aquelles que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides en el seu terminal o que el propi usuari defineixi . Per exemple, l'idioma , el tipus de navegador a través del qual accedeix al servei o el disseny de continguts seleccionat.

3.3. Cookies d'anàlisi: són aquelles que o bé tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar l'anàlisi estadístic de la utilització que fan els usuaris del servei ofert. Per això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web per tal de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

3.4. Cookies publicitàries: són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la qual presta el servei sol·licitat sobre la base de criteris com el contingut editat o la freqüència en a qual es mostren els anuncis.

3.5. Cookies de publicitat comportamental: són aquelles que permeten la gestió, de la manera més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat. Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció del mateix.

Cookies utilitzades al nostre lloc web

El nostre lloc web utilitza tant cookies pròpies, que són les enviades al seu dispositiu i gestionades exclusivament per nosaltres per al millor funcionament del lloc web, com cookies de tercers, amb la funció de servir-nos com a eina d'anàlisis de la interacció dels usuaris amb la nostra web, gràcies a elles obtenim una informació que pot ajudar-nos a millorar la navegació i donar un millor servei als usuaris.

El nostre lloc web fa servir tant cookies temporals de sessió com cookies persistents. Les cookies de sessió emmagatzemen dades únicament mentre l'usuari accedeix a la web i les cookies persistents emmagatzemen les dades en el terminal perquè siguin accedides i utilitzades en més d'una sessió.

Concretament les cookies que utilitzades al nostre lloc web són:

Cookies pròpies

Les cookies pròpies que fem servir en el nostre lloc web són de caràcter tècnic, fonamentals per al funcionament de la web.

Cookies de tercers:

Cookie Titular Finalitat Durada __utmz, __ utmc, __utma, __utmb,__utmt, __ga, __gat Google Inc. (Google Analytics) Analítiques: Analitzen l'ús del web. Sessió i persistent

Per obtenir més informació sobre les cookies i/o per a la seva desactivació pot clicar sobre els enllaços que hi ha al nom dels diferents titulars.

Finalment, també s'utilitzen galetes de complement (plug-in) per intercanviar continguts socials.

Consentiment

Al navegar i continuar al nostre lloc web l'usuari estarà consentint l'ús de les cookies abans enunciades, pels terminis assenyalats i en les condicions contingudes en la present Política de Cookies.

Així mateix, l'informem que si vostè consulta continguts de la nostra web allotjats en webs de tercers, aquests tenen la seva pròpia política de cookies.

Retirada del consentiment

L'usuari podrà retirar en qualsevol moment el seu consentiment relacionat amb aquesta Política de Cookies, per això haurà d'eliminar les cookies emmagatzemades en el seu equip utilitzant els ajustaments i configuracions del seu navegador d'Internet.

Modificació de la configuració de les cookies

L'usuari pot restringir, bloquejar o esborrar les cookies de qualsevol lloc web, utilitzant el seu navegador. A cada navegador l'operativa és diferent, pel que pot consultar als següents enllaços la forma de fer-ho

a) Internet Explorer:

https://support.microsoft.com/es-es/help/17442/windows-internet-explorer-delete-manage-cookies#ie=ie-11

b) Edge:

https://support.microsoft.com/es-es/help/4468242/microsoft-edge-browsing-data-and-privacy-microsoft-privacy

c) FireFox:

https://support.mozilla.org/es/kb/clear-cookies-and-site-data-firefox

d) Chrome/Brave:

https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl=ca

e) Safari (mac):

https://support.apple.com/es-es/guide/safari/manage-cookies-and-website-data-sfri11471/mac

f) Safari (iPhone/iPad):

https://support.apple.com/es-es/HT201265

g) Opera:

https://help.opera.com/en/latest/web-preferences/#cookies

Per obtenir més informació sobre l'eliminació, deshabilitació o bloqueig de les cookies també pot visitar: http://www.aboutcookies.org/Default.aspx?page=2

Actualització de la política de cookies

Aquest lloc web pot modificar aquesta Política sobre Cookies, per això li recomanem revisar aquesta política cada vegada que accedeixi al nostre lloc web per tal d'estar adequadament informat sobre l'ús que fem de les cookies.

#cookies_catala

[nauquercus]

Política de Cookies

El nostre lloc web nauquercus.com utilitza una tecnologia anomenada 'cookie', amb la finalitat de poder obtenir informació sobre l'ús del lloc web, millorar l'experiència de l'usuari i garantir el seu correcte funcionament.

Definició de Cookie

Una 'cookie' és un petit fragment de text que els llocs web envien al navegador i que s'emmagatzemen en el terminal de l'usuari, (ordinador o dispositiu mòbil). Aquests arxius tenen la finalitat d'emmagatzemar dades que podran ser actualitzades i recuperades per l'entitat responsable de la seva instal·lació. Així, cada vegada que l'usuari torna a visitar el mateix lloc web, l'explorador recupera l'arxiu i l'envia al servidor del lloc web. Les cookies tenen diverses funcions entre les que s'inclouen, la de recollir informació sobre les preferències de l'usuari i recordar-la, i en general, facilitar l'ús del lloc web a l'usuari fent que el lloc sigui més útil al personalitzar el seu contingut.

Les cookies es poden classificar en base a diferents paràmetres:

1. Titularitat: cookies pròpies i cookies de tercers: depenent de quina sigui l'entitat que gestioni el domini des d'on s'envien les cookies i es tractin les dades que s'obtinguin.

2. Durada: cookies de sessió i cookies persistents: d'acord amb el termini de temps que romanen emmagatzemades al terminal de l'usuari.

3. Finalitat: cookies tècniques, cookies de personalització, cookies d'anàlisi, cookies publicitàries, cookies de publicitat comportamental: d'acord amb la finalitat per a la qual es tractin les dades obtingudes.

3.1. Cookies tècniques: són aquelles que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella existeixen. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades , identificar la sessió o accedir a les parts web d'accés restringit.

3.2. Cookies de personalització: són aquelles que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides en el seu terminal o que el propi usuari defineixi . Per exemple, l'idioma , el tipus de navegador a través del qual accedeix al servei o el disseny de continguts seleccionat.

3.3. Cookies d'anàlisi: són aquelles que o bé tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar l'anàlisi estadístic de la utilització que fan els usuaris del servei ofert. Per això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web per tal de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

3.4. Cookies publicitàries: són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la qual presta el servei sol·licitat sobre la base de criteris com el contingut editat o la freqüència en a qual es mostren els anuncis.

3.5. Cookies de publicitat comportamental: són aquelles que permeten la gestió, de la manera més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat. Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció del mateix.

Cookies utilitzades al nostre lloc web

El nostre lloc web utilitza tant cookies pròpies, que són les enviades al seu dispositiu i gestionades exclusivament per nosaltres per al millor funcionament del lloc web, com cookies de tercers, amb la funció de servir-nos com a eina d'anàlisis de la interacció dels usuaris amb la nostra web, gràcies a elles obtenim una informació que pot ajudar-nos a millorar la navegació i donar un millor servei als usuaris.

El nostre lloc web fa servir tant cookies temporals de sessió com cookies persistents. Les cookies de sessió emmagatzemen dades únicament mentre l'usuari accedeix a la web i les cookies persistents emmagatzemen les dades en el terminal perquè siguin accedides i utilitzades en més d'una sessió.

Concretament les cookies que utilitzades al nostre lloc web són:

Cookies pròpies

Les cookies pròpies que fem servir en el nostre lloc web són de caràcter tècnic, fonamentals per al funcionament de la web.

Cookies de tercers:

Cookie Titular Finalitat Durada __utmz, __ utmc, __utma, __utmb,__utmt, __ga, __gat Google Inc. (Google Analytics) Analítiques: Analitzen l'ús del web. Sessió i persistent

Per obtenir més informació sobre les cookies i/o per a la seva desactivació pot clicar sobre els enllaços que hi ha al nom dels diferents titulars.

Finalment, també s'utilitzen galetes de complement (plug-in) per intercanviar continguts socials.

Consentiment

Al navegar i continuar al nostre lloc web l'usuari estarà consentint l'ús de les cookies abans enunciades, pels terminis assenyalats i en les condicions contingudes en la present Política de Cookies.

Així mateix, l'informem que si vostè consulta continguts de la nostra web allotjats en webs de tercers, aquests tenen la seva pròpia política de cookies.

Retirada del consentiment

L'usuari podrà retirar en qualsevol moment el seu consentiment relacionat amb aquesta Política de Cookies, per això haurà d'eliminar les cookies emmagatzemades en el seu equip utilitzant els ajustaments i configuracions del seu navegador d'Internet.

Modificació de la configuració de les cookies

L'usuari pot restringir, bloquejar o esborrar les cookies de qualsevol lloc web, utilitzant el seu navegador. A cada navegador l'operativa és diferent, pel que pot consultar als següents enllaços la forma de fer-ho

a) Internet Explorer:

https://support.microsoft.com/es-es/help/17442/windows-internet-explorer-delete-manage-cookies#ie=ie-11

b) Edge:

https://support.microsoft.com/es-es/help/4468242/microsoft-edge-browsing-data-and-privacy-microsoft-privacy

c) FireFox:

https://support.mozilla.org/es/kb/clear-cookies-and-site-data-firefox

d) Chrome/Brave:

https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl=ca

e) Safari (mac):

https://support.apple.com/es-es/guide/safari/manage-cookies-and-website-data-sfri11471/mac

f) Safari (iPhone/iPad):

https://support.apple.com/es-es/HT201265

g) Opera:

https://help.opera.com/en/latest/web-preferences/#cookies

Per obtenir més informació sobre l'eliminació, deshabilitació o bloqueig de les cookies també pot visitar: http://www.aboutcookies.org/Default.aspx?page=2

Actualització de la política de cookies

Aquest lloc web pot modificar aquesta Política sobre Cookies, per això li recomanem revisar aquesta política cada vegada que accedeixi al nostre lloc web per tal d'estar adequadament informat sobre l'ús que fem de les cookies.

Última actualització: 30/10/2020.

#cookies_catala

[elfalciot]

Les Mini-Vacances (Vol.2)

Després d'una dutxa ben refrescant per calmar una mica els ànims, i un bon esmorzar al buffet de l'hotel, vem baixar fins la platgeta més propera. Malgrat el lloc era preciós, l'excés de gent, tovalloles a tocar, canalla cridant i jugant, va fer que al cap de no massa estona decidíssim marxar.

No massa lluny d'on estàvem, ja s'acabaven les edificacions costaneres, i el camí de ronda s'enfilava entre roques i bosc, amb les cales petites i de més difícil accés que ens quedaven a sota.

-Ens arribem a la nudista? ( Va dir ella amb un somriure)

+Som-hi.

El camí principal s'endinsava un tram dins el bosc, i en un dels espais més planers, amb uns quants caminets secundaris que s'endinsaven cap dins l'espessa vegetació li vaig comentar:

+Si aquests arbres poguessin parlar. El munt de trobades furtives que hi deuen haver hagut per aquí dins..,

Ella es posà a riure sense parar de caminar i seguí pel camí principal. En sortir dels arbres, ja ens apareixia la nostra cala, a sota les roques. Poca gent, una aigua cristal·lina i un silenci que per si sol ja et feia gaudir.

L'espai nudista ocupava dos cales amb sorra, una de mes gran i l'altre més menuda, on ens vem instal·lar. Mentres acabava d'estirar la tovallola, i encara d'empeus li vaig dir:

+Darreres teu. A l'altra roca. N'hi ha un que no et treu l'ull de sobre.

-Ah si?? No l'he vist, no m'hi he fixat quan hem arribat.

+Ha ha ha. Típic en tu. Però ell si que s'ha fixat en tu..

-Doncs a veure com reacciona...

I sense deixar de donar-li l'esquena es va treure el vestidet de platja quedant amb el bikini encara posat. Jo mentres m'anava traient també la roba, veia que ell continuava mirant.

+No perd detall . (Li vaig dir amb to maliciós).

Ella és tragué la part superior del bikini, i feu lliscar la calceta cames avall, aprofitant per mostrar-li el seu cul, i segurament també l'entrecuix quan es va ajupir per acabar de recollir la roba.

Amb els dos ja completament nuus i estirats damunt la tovallola, la nostra conversa començà a girar entorn d'aquell desconegut i si se'ns obriria alguna oportunitat de joc i provocació. Mentres m'escampava crema per l'esquena se'm va acostar a l'orella per xiuxiuejar:

-Ja saps com m'excita el sol i l'aigua de mar sobre la pell nua. I el meu sexe no para de recordar-me que aquest matí l'has deixat a mitges. (Les seves mans ja és refregaven amb la crema per les meves natges mentres em continuava parlant). - Així que ara la teva Puteta anirà a temptejar el terreny a veure que hi ha de bo i profitós per aquí.

Em premé amb fermesa la galta del cul i el meu sexe s'endurí ràpidament. Ella s'aixecà i em digué en veu alta per assegurar-se que l'altre noi la sentís:

-Vaig a banyar-me. Vens?

+ No. Em quedo un ratet aquí llegint( Vaig contestar mentres buscava el llibre que duia a la bossa.)

Camí de l'aigua, ella passà per davant del noi. Ell se la mirà de dalt a baix i li somrigué. Ella li tornà el somriure mentres s'acariciava els pits lleugerament fent veure que s'espolsava una mica de sorra. S'adentrà uns metres dins l'aigua tota sola. El noi dubtava de què fer. I en veure que jo sols feia cas al llibre, li seguí l'estela cap dins l'aigua. Ella estava quieta d'empeus amb l'aigua que li arribava poc més amunt de la cintura quan ell se li acostà. Vaig veure que es saludaven i es van passar un ratet parlant fins que es van començar a endinsar més. Ja sols veia els seus caps dins l'aigua. Fins un punt que es van anar allunyant, i les roques em tapaven la seva visió. Van estar una bona estona fins que ella va sortir primer.

Jo continuava de bocaterrosa. Ella, amb el cos ben moll es va estirar de panxa enlaire al meu costat; després d'un llarg i calent petó, va fer lliscar la seva mà per engrapar el meu sexe i em va dir:

- Estarà una bona estona més dins l'aigua. Porta una bona empalmada. Com tu ara mateix ( I va somriure amb malícia per afegir): - Ens hem besat i grapejat. Ell volia més. Però allà no he volgut. Li he dit que intentaria desfer-me del meu marit avorrit per poder anar a algún altre lloc.

Ens vem posar a riure els dos.

-Riu, riu. Que aquest me'l penso fer ara mateix. No deixaré escapar aquesta oportunitat.

+Mmmm... Bona polla?

-Siiii. L'he tingut a les.meves mans. I ara mateix tinc ganes de menjar-ne -la i d'engolir-la fins al fons...

+Em poses calent!

-Ja ho veig. I jo estic ben calenta!

+ Molt bé Puteta. Endavant doncs. Pots escollir entre dos opcions. Tu decideixes:: La primera, aneu a la nostra habitació de l'Hotel i sense presses... Segona opció, et perds pel bosquet, i alguna que altra cosa més ràpida i intensa segur que cau...

-Mmmmmm... Ets un Calent! I més calenta que em poses.... M'ho rumio de camí. D'aquí una mica sabràs quina opcio he triat. I vigila la trempera, que estem en un lloc públic...

+Doncs quan vulguis. Que el teu amic ja ha sortit de l'aigua.

Jo vaig continuar estirat bocaterrosa per amagar la meva trempera, i amb la lectura com a excusa mentres ella es posava el vestit, sense el bikini ni res a sota. Agafà la seva bossa per emprendre el camí. En passar pel seu costat, li feu un petit gest amb el cap perquè la seguís. Ell va comprovar que jo no m'immutava per res més que no fos la meva lectura , i la seguí.

Un cop estigueren fora, i després d'esperar a que s'alleugeríís la meva erecció, vaig anar a fer un merescut bany refrescant.

En sortir de l'aigua, tenia un missatge seu al mòbil.: "Estic al bosquet".

Em vaig tornar a estirar bocaterrosa, tancant els ulls i gaudint d'aquell moment. Hi havia calma i silenci en l'ambient, però el cor m'anava a cent. Una barreja d'emocions dins meu. Excitació, morbo, curiositat per saber què feia, certa enveja per no ser-hi allà. I imaginar el que estaria passant sabent que ella ho gaudia plenament..

La vibració del telèfon en entrar un nou missatge seu em va fer obrir els ulls. "Mmmm... Feina feta. Mamada i empotrada ràpida entre els arbres. No he deixat escapar ni una gota de la seva llet.. Vols saber més detalls? Doncs vine cap a l'hotel. Vaig tirant. Estic xopa i vull més. No tardis. Et desitjo"

Buff! Quina cremor!

"Espera'm ben nua i estirada damunt del llit. Amb el Plugg clavat al cul. Ara vinc. Jo també et desitjo"

Vaig recollir les coses i vaig emprendre el camí. Poc abans d'arribar al bosquet on havien anat ells, em vaig creuar amb una persona. Si era ell, el noi. Els dos ens vem creuar la mirada darrere les nostres ulleres de sol. Però cap dels dos ens vem immutar i cadascú va seguir el seu camí.

En arribar a l'habitació, allà estava ella, ben nua i amb el seu cul en pompa esperant. No vaig tardar ni cinc segons en treurem la roba i acostar-me a ella per clavar-li dues bones bufetades al cul.

Continuarà...

[juliaridulaina]

Satisfacció pura/Pure satisfaction/Satisfacción pura

●Fills, hauríeu de tenir l’orgull pur de que sou ànimes. Els òrgans del cos funcionen amb el suport de l’ànima. Quan una ànima deixa el seu cos, després el cos fa mala olor; aleshores s’emporten el cos i se’l crema. Gayatri Naraine 💜 Recordant que sóc una ànima i recordant qui és el meu Pare, atraurem el poder de la puresa.💜Avui dia amb tot el que passa i amb la intensitat que tot passa, costa…

View On WordPress

#caballos maltratados #cavalls maltractats #darle espacio al corazón #donar espai al cor #Gayatri Naraine #give the heart space #horses abuseds #orgull pur de ser ànimes #orgullo puro de ser almas #pure pride of to be a soul #Pure satisfaction #Satisfacció pura #Satisfacción pura

[andreagenovart]

Me odio. Quan em volia matar, li deia a l’ [espai]’: me odio. En castellà. Odiar-me és del que més he sentit, probablement, en la meva curta vida; i, de ben segur, més intensament. No ho dic jo - clar que ho dic jo, només dic coses de mi! m’assenyalaves tu, llavors - sinó les cerques a Google - a partir de cuántos Rivotrils es sobredosis - , la bateria del mòbil descarregada tres cops al dia - on has après a teclejar tant de pressa? - o els blaus a les cuixes - ¿yo te escucho pero puedes sentarte? -, un gran recurs per no convertir-te en un assassí de 14 perquè ai la ira incontrolada i el cendrer i on és el cadàver de la Marta del Castillo, on és el cadàver. Li deia en castellà, abans que m’acusessin de ser responsable del genocidi cultural i que no tenia prou formació. Li deia en castellà i mai no era a les vuit del matí, quan encara no m’havia donat temps a fer nyam nyam i després haver d’escoltar merda, he aguantat poc sense menjar. Me odio, li deia cridant, i ell se’n reia, i jo m’odiava més perquè no em creus, per què no em creus y no hace gracia, me odio, me quiero matar, però qui no s'havia de creure era jo, perquè parlava, feia cosignes, pancartes i no era al llit, no estava escrivint d’una forma no adolescent que me odio, me quiero matar; fins i tot, minuts abans, havia sopat perquè l’estómac es queixava massa i no el podia ignorar. Me odio, me odio. ¿Pero por qué te has dado un golpe en la cabeza? Perquè quan vaig néixer me’n devia donar un, i després un altre, i un altre. I ja se sap com ens determinen, els estadis fundacionals. Me’n van donar diversos i no m’ho invento, no ho dic jo - clar que ho dic jo, només dic coses de mi! m’assenyalaves tu, una altra vegada, i una altra altra - sinó el llibre de família i derivats, i l'excusa va de perles perquè així paella i migdiada, els diumenges: res de passar-se revista. I si ansietat, doncs mala sort: sensibilitat excessiva. ¿Pero por qué te has dado un golpe en la cabeza? No sé, de la rabia que me doy. Porque me odio, me quiero matar. En castellà. En l’idioma dels traïdors, dels que no coneixen la integritat. Dels que et neguen que 1+1 és igual a 2, dels que se’ls desfà la llaminadura amagada dins del palmell quan li fan el joc pervers al nen de tria una mà, tria una mà. La il·lusió que és la primera elecció de moltes que vindran. ¡Me odio! ¡Me odio! ¡No me soporto! ¡Me quiero matar! I ell jajajá, jajajá. Hazte un favor y vete a dormir, de verdad. No sé si els qui se suïciden fan un gest de valentia o de negar la imatge de mentiders. De negar als altres la possibilitat de dubtar d'allò que els destrueix. Però el llenguatge mai no és neutral, és més aviat negacionista perquè sempre és un embut, i jo t’ho deia en castellà i tu te’n reies perquè la genito és una pallassa (pallassaaaaa, quina nena més pallassaaaaa, als VHS) i per això ens l’estimem tant.

[eljoguetexquisit]

Algunes preguntes sobre el Parc Bosc

Algunas preguntas sobre el Parc Bosc

Quin moment recordes amb més carinyo al Parc Bosc? / Què hi feies? / Què trobaves a faltar? / Amb qui t'agradaria compartir-ho? ¿Que momento recuerdas con más cariño en el Parc Bosc? | ¿Que hacías? | ¿Que echabas en falta? | ¿Con quien te gustaría compartirlo?

Plantar arbres a les sortides escolars amb els meus amics, trobava a faltar fonts i gronxadors. M'agradaria compartir el parc amb els meus amics i família.

Mirar la seva ubicació per Google Maps mentre parlava amb la Raquel, preferiria estar allà i compartir-ho amb un munt de persones.

Mai hi he estat, m'agradaria compartir-ho amb la meva germana.

Jugar a futbol amb l'avi i passar temps amb ell al Parc. M'agradaria compartir-ho i ser més persones jugant junts.

Passar a jugar amb els gronxadors després de la piscina i anar a veure el mico. El trobo a faltar. M'agradaria compartir-ho amb els amics.

Un cafè al Parc Bosc, relaxar-me i ampliar el camp de visió sense ordinador i compartir-ho amb mi mateixa. Trobava a faltar animals.

Jugar allà amb els meus amics, ens pujàvem a unes escultures en forma de porc senglar que ja no hi són. M'agradaria tornar-ho a compartir amb aquells amics.

Passejar per allà de gran. Mirar arbres, plantes, flores...m'agradaria estar al damunt de l'herba, més flors, altres llocs per seure. M'agradaria compartir-ho amb amigues i família, reunions de treball, picnic, berenars.

Uns gronxadors molt vells que estaven al mig. Jugaba a fet i amagar entre els matolls. Ara m'agradaria compartir-ho amb els meus fills.

Passar les estones lliures de la selectivitat. Recordo fer bromes amb els meus amics. Trobo a faltar més vegetació, més cura del jardí i més varietat. M'agradaria compartir-ho amb els amics d'aleshores.

Baixava per un tobogan de ciment molt gran, tenia 5 o 6 anys. m?agradaria compartir-ho amb la meva mare i els meus germans.

Jugar amb els meus fills en diferents espais a diferents coses. Trobava a faltar altres persones amb les que jugar.

Els meus records amb el Parc Bosc estan relacionats amb el treball i la veritat és que no el conec massa com a espai.

Quan tenia uns 12 anys, sobre l'any 2004, anava a casa de la tia del meu pare que viu allà i jugava amb els cosins del meu pare. A vegades veniem a fer pícnics. Trobava a faltar més jocs com el tobogan, m'agradaria compartir-ho amb els meus amics i germans.

Donar de menjar als peixos i les excursions amb el casal. Passejava amb el meu avi i pujava als gronxadors, trobava a faltar més verd i més parc...m'agradaria compartir-ho amb les noves generacions.

Plantar árboles en las salidas escolares con mis amigos, echaba en falta más fuentes y columpios. Me gustaría compartir el parque con mis amigos y familia.

Mirar su ubicación por Google Maps mientras hablaba con Raquel, prefería estar allí y compartirlo con un montón de personas.

Nunca he estado, me gustaría compartirlo con mi hermana

Jugar al futbol con el abuelo y pasar tiempo allí con él. Me gustaría compartirlo y ser más personas jugando juntos.

Pasar a jugar con los columpios después de la piscina e ir a ver el mono. Le echo de menos. Me gustaría compartirlo con los amigos.

Un café en el Parc Bosc, relajarme y ampliar el campo de visión sin ordenador y compartirlo conmigo misma. Echaba en falta animales

Jugar allí con mis amigos, nos subíamos en unas esculturas en forma de Jabalí que ya no están. Me gustaría volver a compartirlo con aquellos amigos.

Pasear por allí ya de mayor. Mirar árboles, plantas, flores.... me gustaría estar encima de la hierba, más flores, otros lugares para sentarse. Me gustaría compartirlo con amigas y familia, reuniones de trabajo, picnics, meriendas.

Unos columpios muy viejos que estaban en el centro. Jugaba al escondite entre los matorrales. Ahora me gustaría compartirlo con mis hijos.

Pasar los ratos libres de la selectividad. Recuerdo hacer bromas con mis amigos. Echo en falta más vegetación, más cuidado en el jardín y más variedad. Me gustaría compartirlo con los amigos de entonces.

Bajaba por un tobogán de cemento muy grande, tenía 5 o 6 años. Me gustaría compartirlo con mi madre y mis hermanos.

Jugar allí con mis hijos en diferentes espacios a diferentes cosas. Echaba en falta otras personas con las que jugar.

Mis recuerdos con Parc Bosc están relacionados con trabajo, y la verdad no lo conozco mucho como espacio.

Cuando tenía unos 12 años sobre el año 2004, iba a casa de la tía de mi padre que vive allí y jugaba con los primos de mi padre. A veces veníamos a hacer picnics. Echaba en falta más juegos como el tobogán, me gustaría compartirlo con mis amigos y hermanos.

Dar de comer a los peces y las excursiones con el casal. Paseaba con mi abuelo y me montaba en los columpios echaba en falta más verde y más parque... me gustaría compartirla con las nuevas generaciones

[aa-tomic]

#B_Free V_Intervencions artístiques comunitàries a la Soledat.

#B_Free, en 2022 és la V edició, està creat i organitzat per AAtomic Lab. A través d'activitats/accions de base artística i cultural,. #BeFree, va dirigit a fomentar la interacció creativa per promoure la participació social en les comunitats, per repensar-la, per generar un banc d'idees, promoure la vida artística i sociocultural en el teixit social del barri i de l'espai públic, i promoure un model de comunitat creativa a partir de les arts. Impulsar la integració de col·lectius vulnerables i afavorir la diversitat o interculturalitat. Desenvolupar una tasca d'investigació, recerca, prototipat i posada en pràctica, d'accions col·lectives entorn el desenvolupament comunitari i la construcció de noves arquitectures socials, humanitzant el context i democratitzant els espais.

La temàtica central d'enguany és desenvolupar un laboratori creatiu d'acció directa, per a l'acompanyament de resistències afectives de les veïnes del bloc de les #64CASES, al barri de la Soledat, abordant els reptes barrials teixint xarxes de resiliència social.

Les intervencions artístiques comunitàries d'aquest projecte es concreten en una fase prèvia d'immersió al barri de la Soledat, amb diverses activitats de base artística i cultural. I una part central amb una instal·lació artística, i una projecció artística performativa, a l'espai comunitari de les #64CASES, que Aatomic ha co-creat amb el veïnat, entitats, artistes i agents culturals professionals. Els representants de diferents administracions sempre són convidats a participar, i especialment a fer una escolta activa durant totes les activitats amb l'ambició que posin en marxa nous plans i actuacions en coherència amb les propostes de la comunitat i dels professionals assistents.

L'objectiu d'aquestes intervencions és ressaltar i donar valor a la cultura de barri democratitzant els entorns de la "cultura". El que no s'identifica com a cultura hegemònica és una cultura subalterna. Reivindiquem el valor de la cultura perifèrica i barrial.

Activitat subvencionada per:

#soledat #palma #culturacomunitaria #cocreacio #culturabarrial #acompanyamentderesistencies #resistenciasafectivas #mediacioncultural #servicedesign #𝙞𝙣𝙩𝙚𝙧𝙘𝙤𝙢𝙪𝙣𝙞𝙩𝙖𝙩

[castellsipalaus]

Dresdner Zwinger

El Zwinger de Dresden, la capital històrica de Saxònia, és un conjunt palatí barroc construït al lloc on antigament s'ubicava una fortalesa per August el Fort, rei de Polònia, gran duc de Lituània i príncep elector de Saxònia (Friedrich August I der Starke, en alemany, August II Mocny, en polonès).

Construït entre 1711 i 1728, el Zwinger compta amb diversos elements característics, com la porta de la corona (Kronentor, en alemany), presidida per una representació de la corona reial polonesa, la font de les nimfes (Nynphenbad), l'armeria, el anomenat Saló de les Matemàtiques i la Física i els espais que acullen diverses col·leccions.

A la seva faceta museística, el Zwinger engloba un museu de Zoologia, una col·lecció de porcellanes i l'anomenada Pinacoteca dels antics mestres, que acull més de 700 obres pictòriques des del Renaixement al Barroc i va ser instituïda pel mateix Frederic August i el seu fill August III, que li va donar més dimensions en comprar un centenar d'obres al duc Francesco III de Mòdena.

August III va ser el responsable de la compra de la Madonna Sixtina de Rafael, una obra que va ser popularitzada pels angelets que hi surten, situats a la part inferior del quadre, per haver estat reproduïts infinites vegades com a elements decoratius.

Aquesta obra també va saltar a la palestra el 2022 quan una campanya de l'organització d'activistes mediambientals Darrera Generació (Letzte Generation, en alemany) va portar dos dels seus membres a enganxar-se al marc del quadre com a acte de protesta. El valor de la restauració dels danys causats en ell van ser avaluats per les Col·leccions Estatals d'Art de Dresden (SKD) en una quantitat d'entre 3.000 i 5.000 euros.

Tot i això, les edificacions del Zwinger destinades a acollir la Pinacoteca van ser concloses al segle XIX per l'arquitecte Gottfried Semper, creador del no gaire llunyà edifici de l'òpera que recorda el seu propi nom, Semperoper, encara que la seva denominació oficial sigui el d'Òpera Estatal Saxona de Dresden.

#palau #museu #dresden #saxònia #alemanya

[tastatast]

Pagaia

Pagaia, que en català també vol dir “rem curt i en forma de pala emprat per a impulsar embarcacions com els caiacs o les piragües”, és un restaurant situat a davant del mercat del peix de Senigallia, a la província d’Ancona (Le Marche), a pocs metres de l’Uliassi i amb vistes al port. De fet, el Pagaia és ben bé un restaurant especialitzat en peix i marisc.

L’any 1988, les germanes Daniela i Roberta Renzi (respectivament, una a la cuina i l’altra a la sala) van obrir el Pagaia després d’acabar els estudis a l’escola d’hosteleria Panzini de Senigallia mateix i després d’alguna experiència professional en hotels i restaurants. Posteriorment, el 1994, el seu germà Emanuele també es va incorporar a la sala. Uns germans que, pel que sembla, viatgen, es fixen en altres cuiners i coneixen cuines d’altres països però que no incorporen al seu restaurant ni les idees ni els ingredients que van descobrint per no canviar la línia culinària ni el gust autòcton que volen donar a casa seva, una cosa que trobo que sempre costa molt d’aconseguir, separar els gustos personals del que s’ofereix al negoci propi sabent mantenir l’essència de casa teva sense deixar-se influenciar per les novetats que es van coneixent al llarg de la vida.

Ofereixen una carta extensa i no proposen cap menú. Però tenint en compte la dimensió del local, que es presta a rebre grups grans, segur que deuen fer alguna proposta tancada sota demanda.

Treballen amb peix i marisc, sobretot de Senigallia i de Le Marche, però també de tota la resta de l’extensa costa italiana. Sempre amb peix fresc, sense madurar i tant peces senceres com receptes que només requereixen parts concretes. L’ofereixen tant cru com amb tècniques de cocció ben conegudes: escaldat, fregit, amb diferents tipus del que es considera “a la brasa”, a la sal, al forn o a la papillot i, fins i tot, alguna sopa de peix i algun suquet, de peix, evidentment. Pel que fa al marisc, el mateix, principalment cru, saltejat o al vapor. També ofereixen pasta (feta per ells), sempre amb peix i marisc; i bastantes postres. Tant sols 2 o 3 carns de manera testimonial. Fins i tot hi ha una bona oferta de verdures en diferents receptes i coccions.

La copa de vi era bastant justeta, amb un vidre força gruixut; però, com que vam beure cervesa, no sabem si te’n porten una altra en cas de demanar un bon vi. Això sí, tenen una carta de vins extensa amb una forta presència d’escumosos i blancs però oferint una desena de negres i un rosat per no fer un lleig als amants incondicionals d’aquesta tipologia de vi. Una carta majoritàriament de vins italians i amb tant sols quatre referències de vins estrangers. Una carta totalment adequada a l’estil de cuina que ofereixen i que, a la vegada, no deixa de banda les peticions de la seva clientela, tal com fan oferint un parell de carns que tenen en carta. Fins i tot destinen un espai als vins naturals.

Vam beure una cervesa Hefeweissbier Hell de Heinz vom Stein de Schlossbrauerei Stein, la que ja havíem pres al Sepia by Niko. 

El menjador és gros i concorregut, amb uns cambrers d’escola clàssica, d’hosteleria de batalla, dels que semblen estar acostumats a servir en banquets; i tots van ser molt amables, divertits, propers i servicials.

Havíem dinat a l’Andreina i tenia poca gana però molta curiositat per provar les galeres de Senigallia. A més, era l’última nit a Le Marche i, per tant, podíem fer un últim excés. La idea era sopar poca cosa, bon producte el menys manipulat possible. Havia vist que al Pagaia servien un bon calibre de galeres i també em semblava que podia ser un bon lloc per a menjar peix i marisc de l’Adriàtic i de tota la llarga costa italiana. Així que, quan vaig reservar, ja vaig encarregar les galeres, no fos cas que ens quedéssim sense.

L’ÀPAT

Ostres.

Un plat amb 3 ostres de la mateixa espècie Crassostrea Gigas (l’ostra japonesa, l’ostró, l’espècie més cultivada a França des dels 1970s quan va desaparèixer l’ostra plana) però de 3 origens diferents (2 franceses i 1 italiana). Un plat ideal per a comparar 3 orígens d’aquest irresistible mol·lusc.

Una Fine de Claire de la Maison Les Clarie de Bonsonge (Fabien Fontneau) de Marennes-Oléron (entre La Rochelle, al nord, i la desembocadura de La Gironda, al sud). Una ostra d’uns 4 anys, criada en parcs/claires amb una densitat d’unes 15 ostres/m2. Una ostra clàssica, iodada, amb gust marí i un retrogust d’enciam i cogombre. D’un calibre petit i poc carnosa, m’agraden les ostres un pèl més grosses. Va ser la més salada de totes.

Una Marie Morgane de Keraliou de Brest (la Bretagne, França). Una ostra d’uns 3 anys, criada en taules en una badia protegida. Una ostra una mica menys salada i més dolça que l’anterior, la Fine de Claire. La salabror inicial va deixar pas a un post-gust dolç i mantecós.

Una Perla del Delta de la Maison Tarbouriech Italia (Florent Tarbouriech i Alessio Greguoldo) de la Sacca degli Scardovari (a la llacuna de Venècia). Una ostra d’uns 2 anys, criada en cordes (30 ostres/corda) i amb un sistema elèctric que funciona amb plaques fotovoltaiques i eòliques per aprofitar l’energia solar i elevar-les o submergir-les simulant les marees per tal de controlar el creixement del producte. De fet, com les Ostras del Sol del Delta de l’Ebre que la mateixa Maison Tarbouriech de l’estany de Thau (a Sète) fa juntament amb l’ostricultor català César Gómez. En el cas de l’ostra del Pagaia, el mateix Florent Tarbouriech treballa conjuntament amb l’ostricultor italià Alessio Greguoldo a prop de Venècia. L’ostra més jove i la més carnosa, aquí es veu com les estressen perquè creixin més ràpidament. Una ostra iodada i cruixent. El iode donava pas a una dolçor cada cop més prevalent amb una llarga i complexa persistència vegetal. La més dolça de totes.

Serveixen pa amb Oli del Frantoio Lugliaroli de Roncitelli di Senigallia, un bon oli local, sense filtrar i de la varietat Raggia.

Cannocchie olio e limone.

Quines senyores galeres! Servides crues, pelades i senceres però per menjar-les amb 2 mossegades. Grosses, carnoses i gustoses però diria que les d’en Jacopo Ticchi encara ho eren més, més en tot! 

Antipasto di pesce completo: 7 assaggi freddi e 2 assaggi caldi.

Un entrant que ofereixen amb una degustació d’alguns dels seus antipasti freds i calents, un tastet amb la majoria de les elaboracions que volia provar.

FREDDI

7 Tastets freds.

Insalata di mare: sepia e gamberi.

Trossets de gamba i sépia saltejats, servits freds i amanits amb oli, llimona, el seu propi suc i julivert. Molt poca gamba, bona, gustosa, més que la sépia, que podria ser calamar i fins i tot pop. Un amaniment molt suau i adequat.

Baccalà mantecato.

Una brandada de bacallà servida amb una galeta/torradeta amb alguna herba. Una brandada gens salada (devia portar força proporció de llet i no tenia all), una mica massa triturada pel meu gust i li faltava potència gustativa. M’agraden les brandades ben rústiques.

Sgombro.

Un tros de filet d’un verat molt bo amb una salsa verda semblant a una tàrtara (avinagrada i molt bona) i una torradeta negra. A la base, espinacs amb oli. Molts ingredients però molt ben amalgamats.

Mazzancole al Campari.

Un llagostí amb color de gamba. Petitet, bullit i servit fred al Campari (en realitat semblava una salsa agradolça xinesa que hi quedava bastant mal combinada). Predominava el gust de taronja amarga, d’aranja.

Orata.

Orada desfilada sobre una base de puré de patates bullides i, a sobre, una maionesa amb suc de llimona o algun cítric similar. Una mena de pastís de peix i patata prou correcte.

Alici alla panzanella.

Uns seitons marinats, amb una panzanella (molla de pa empapada amb salsa de tomàquet) molt sucosa i molt bona.

Rana pescatrice.

Un trosset de rap (si ells ho diuen, ens ho creurem, però podria haver sigut lluç, imagineu-vos quin rap!) a sobre d’una salsa de pebrot que semblava la salsa que acompanya els pebrots del Piquillo farcits de brandada. Per sobre, ceba vermella envinagrada.

CALDI

2 Tastets calents.

Cozze i vongole.

Uns musclos correctes i unes cloïsses molt petites, de la mida d’unes petxines tellerines, tots dos al vapor. El suquet era molt bo.

Lumacchine di mare alla marchigiana con porchetta.

Uns cargolets de mar (bígaros) cuinats alla marchigiana. Ens diuen que els fan com si fossin una porchetta, és a dir, amb salsa de tomàquet, fonoll i un punt picants però sense porc. Uns cargols ben petits, per entretenir-se llepant i escurant, i una salsa ben bona.

Ofereixen limoncello però molt amablement el vam declinar, no som de limoncello ni de chupito final. Tant feliç que fa a molts clients… És ben bé que “tants caps tants barrets”.

En un altre moment, també haguéssim menjat alguna pasta amb peix i marisc o algun peix fet sencer al forn o a la brasa. Potser és el lloc per a provar si fan bé el Brodetto. Tampoc vam fer postres. Sempre queden coses per tastar i llocs per tornar, per tant, aquí vam decidir finalitzar la marató gastronòmica de Senigallia.

Un restaurant de cuina marinera que destaca per alguns plats concrets, més que com a restaurant en general, i un restaurant molt adequat per a certs moments dels viatges gastronòmics.

#Pagaia #Senigallia #La Marche #Itàlia #restaurant #italiana #marinera

[neorurals]

Estatuts

Estatutos

CAPÍTOL I

La denominació, els fins i el domicili

  Article 1

L’Associació Neorurals regula les seves activitats d’acord amb el que estableix la Llei 4/2008,

de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques; la

Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, i els seus estatuts.

  Article 2

Els fins de l’associació són:

1. Impulsar polítiques col·lectives de desenvolupament sostenible a favor de la millora del

benestar i la permanència de la població del medi rural, garantint la qualitat de l'entorn i

l'activitat i l'ocupació existent.

2. Fomentar, facilitar, promocionar i impulsar tota mena d'activitats generadores de

desenvolupament econòmic i social a les zones rurals, prestant serveis de valor afegit.

3. Estudiar, dissenyar, gestionar i finançar tots els projectes que es considerin viables per a les

noves necessitats rurals ja sigui de caràcter públic o privat, tant de la Unió Europea com de

l'Estat, Comunitat Autònoma, Província, Mancomunitat, Ajuntaments, ens autònoms, empreses

públiques i/ o de qualsevol altra entitat pública o privada.

4. Promoure xarxes de cooperació i treball en equip al voltant de bones pràctiques i que

agglutinin ciutadans i ciutadanes dels territoris rurals, perquè disposin d'un espai on participar i

compartir punts de trobada d'interès comú.

5. Fomentar nous llaços de cooperació entre tots els protagonistes de la cultura i l'economia

rural.

6. Donar suport a la cooperació Sud-Sud i Nord-Sud, fomentant l'accés, la producció de

coneixement, la cooperació internacional en ciència, tecnologia i innovació, mobilitzar els

coneixements i la transferència de coneixement.

7. Donar suport i amplificar el talent creatiu local i internacional, partint de l'economia social i

solidària i d'una comunitat de proximitat.

8. Donar suport a les iniciatives, tant públiques com privades, orientades a la sostenibilitat

mediambiental i encaminades a millorar l'eficiència en l'ocupació dels recursos naturals

disponibles al medi rural, amb una incidència especial en l'àmbit energètic i/o que siguin

d'interès general.

9. Desenvolupar accions formatives, el foment, la promoció i el suport d'iniciatives

multidisciplinària i intersectorial.

  10. Produir i difondre materials bibliogràfics, estudis i experiències.

11. Defensar de la sobirania alimentària dels pobles i la promoció de l'agroecologia i la defensa

de les llavors locals.

12. Crear accions, mecanismes, iniciatives col·lectives, entre el model smartcitizens, la

biodiversitat i la sobirania alimentària, generant llaços de solidaritat entre la població rural i

urbana, els pagesos i treballadors, els productors i consumidors.

  13. Donar suport a qualsevol altra finalitat que contribueixi de manera directa o transversal al

desenvolupament en l'àmbit d'actuació de l'associació. Qualssevol altres activitats o gestions

que directament o indirectament redundin en benefici del desenvolupament socioeconòmic,

cultural, en l'ampli sentit de la paraula, de l'àmbit d'actuació de l'Associació.

14. Inventariar, restaurar i aprofitar construccions i paisatges rurals d'interès històric, artístic,

cultural, turístic, ecològic i paisatgístic.

15. Valoritzar el patrimoni material i immaterial rural mitjançant la renovació i el

desenvolupament dels pobles i del patrimoni arquitectònic existent.

16. Crear xarxes de col·laboració, participació comunitària i treball interdisciplinari orientades a

la joventut ia la infància en tots aquells eixos que competeixin al paper d'aquests col·lectius i el

medi rural.

17. Donar suport a la població gran en conjunt, ja que una de les característiques

demogràfiques més acusable de les zones rurals és l'envelliment de la població.

18. Afavorir la solidaritat i el diàleg intergeneracional com a manera de potenciar la integració

social i la valoració de la societat.

19. Transvasar sabers i producció de coneixement intergeneracional, compartir els seus

sabers per a un enriquiment comú entre els seus membres i col·laboradors.

20. Conciliar els nous immigrants rurals amb els habitants d'aquestes zones, promovent la

diversitat cultural, la tolerància i accions d'intercanvi de coneixement.

21. Fomentar el voluntariat al medi rural.

22. Fomentar l'acció voluntària i el compromís solidari per millorar la vida col·lectiva rural.

23. Generar una acció voluntària, organitzada, sistemàtica i sinèrgica amb tots els actors del

medi rural.

24. Incentivar la gratuïtat, atreure i canalitzar talent, generar coneixement i habilitats per al bé

comú i promoure una cultura de Responsabilitat Social a les persones.

  Per aconseguir les seves finalitats, l’associació du a terme les activitats i accions següents: En

queda exclòs tot ànim de lucre.

  1. Reconèixer la igualtat de gènere i l'apoderament de les dones i les nenes. L'entitat incorpora

la perspectiva de gènere i la promoció de les dones com a agents de transformacions socials.

2. Realitzar totes les accions destinades a treballar en xarxa amb altres col·lectius afins, crear

aliances, treballant en un marc comú perquè diferents sectors i organitzacions connectin i

treballin junts amb interessos compartits.

3. Desenvolupar i donar suport al talent i amplificar la creativitat i la innovació, local i

internacional, com a factors fonamentals per ajudar la comunitat global a comprendre els

desafiaments, oportunitats i interaccions entre els ODS.

4. Reconèixer la importància d'aprofitar plenament la CTI i les Tecnologies d'Informació i

Comunicació (TIC) per al desenvolupament sostenible, així com la necessitat d'enfortir les

capacitats, les habilitats i els coneixements humans, la tecnologia com a via per a una

economia més equitativa i sostenible.

5. Incidir al territori, trobant solucions per promoure una ciutadania activa com a element

fonamental de la societat del coneixement.

6. Actuar com a entitat de caràcter consultiu i reivindicatiu, davant de les administracions

públiques. Promovent activitats d'incidència i diàleg polític, entès com a exercici de participació

democràtica de la societat civil en la construcció de polítiques públiques que els afecten.

7. Aportar transparència a les dades, accés del públic a la informació, democratitzar la

informació per tal de construir una economia basada en el desenvolupament del coneixement,

generar inclusió i desenvolupament que contribueixi a l'apoderament i la implicació de la

ciutadania ia la construcció de la societat.

8. Establir els mecanismes de recollida de dades per al tractament posterior i fomentar

l'intercanvi de coneixements, la transferència de coneixements entre diferents sectors, trobant

formes de cooperació entre diferents agents que operen sobre el territori (societat civil,

Administració pública, entitats científiques i acadèmiques, agents econòmics, etc.)

  Article 3

1. El domicili de l’associació s’estableix a Barcelona, i radica al carrer del Comte Borrell

núm 121 5er 1a, 08015. .

2. Les funcions d’aquesta associació s’exerceixen majoritàriament a Catalunya.

  CAPÍTOL II

Els membres de l’associació, els seus drets i les seves obligacions

  Article 4

Poden formar part de l’associació totes les persones físiques i jurídiques que, de manera lliure

i voluntària, tinguin interès en les seves finalitats.

Pel que fa a les persones físiques:

1. Cal que tinguin capacitat d’obrar.

2. Si són menors, d’edats compreses entre els 14 i els 18 anys i no estan emancipats,

necessiten el consentiment dels pares o tutors per ser socis de ple dret, amb dret de vot a les

assemblees generals, i no poden ser elegits membres de la Junta Directiva.

3. Els menors de 14 anys poden adquirir la condició d’associats i exercir els drets derivats

d’aquesta condició per mitjà dels seus representants legals.

Pel que fa a les persones jurídiques:

1. La sol·licitud d’ingrés ha de ser acordada per l’òrgan competent.

2. Les normes per les quals es regula la persona jurídica en qüestió no han d’excloure la

possibilitat de formar part d’una associació.

3. Per integrar-se a l’associació cal presentar una sol·licitud per escrit a la Junta Directiva, la

qual prendrà una decisió sobre la petició en la primera reunió que tingui lloc i la comunicarà a

l’assemblea general més immediata.

  Article 5

Són drets dels membres de l’associació:

1. Assistir amb veu i vot a les reunions de l’Assemblea General.

2. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius.

3. Exercir la representació que se’ls confereix en cada cas.

4. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l’associació,

d’acord amb les normes legals i estatutàries.

5. Exposar a l’Assemblea i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir a

fer més plena la vida de l’associació i més eficaç la realització dels objectius socials

bàsics.

6. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l’administració i la gestió de la Junta Directiva o

dels mandataris de l’associació.

7. Ser escoltats abans que s’adoptin mesures disciplinàries.

8. Rebre informació sobre les activitats de l’associació.

9. Fer ús dels serveis comuns que l’associació estableixi o tingui a la seva disposició.

10. Formar part dels grups de treball.

11. Posseir un exemplar dels estatuts.

12. Consultar els llibres de l’associació.

  Article 6

Són deures dels membres de l’associació:

1. Comprometre’s amb les finalitats de l’associació i participar activament per assolir-les.

2. Contribuir al sosteniment de l’associació amb el pagament de quotes, derrames i altres

aportacions econòmiques fixades pels estatuts i aprovades d’acord amb aquests.

3. Complir la resta d’obligacions que resultin de les disposicions estatutàries.

4. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de l’associació.

5. Sotmetre a mediació les controvèrsies que sorgeixin per raó del funcionament de

l’associació.

  Article 7

Són causes per ser donat de baixa de l’associació:

1. Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar per escrit la seva decisió

a la Junta Directiva.

2. No satisfer les quotes fixades.

3. No complir les obligacions estatutàries.

  CAPÍTOL III

L’Assemblea General

  Article 8

1. L’Assemblea General és l’òrgan sobirà de l’associació; els seus membres en formen

part per dret propi i irrenunciable.

2. Els membres de l’associació, reunits en Assemblea General legalment constituïda,

decideixen per majoria els assumptes que són competència de l’Assemblea.

3. Tots els membres queden subjectes als acords de l’Assemblea General, incloent-hi els

absents, els qui en discrepen i els presents que s’han abstingut de votar

Article 9

L’Assemblea General té les facultats següents:

1. Aprovar, si escau, la gestió de l’òrgan de govern, el pressupost i els comptes anuals.

2. Elegir i separar els membres de l’òrgan de govern i controlar-ne l’activitat.

3. Modificar els estatuts.

4. Acordar la forma i l’import de les contribucions al finançament de l’associació o al

pagament de les seves despeses, incloent-hi les aportacions al patrimoni de l’associació.

5. Acordar la transformació, la fusió, escissió o la dissolució de l’associació.

6. Acordar l’ingrés i la baixa en federacions o confederacions.

7. Sol·licitar la declaració d’utilitat pública.

8. Aprovar el reglament de règim intern i les seves modificacions.

9. Conèixer les sol·licituds presentades per ser soci, i també les altes i les baixes per una

raó diferent de la separació definitiva.

10. Ratificar, si escau, la baixa disciplinària i les altres sancions imposades per la Junta

Directiva per faltes molt greus.

11. Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre

òrgan de l’associació.

  Article 10

1. L’Assemblea General es reuneix en sessió ordinària com a mínim un cop l’any, dins dels sis

mesos següents a la data de tancament de l’exercici econòmic.

2. L’òrgan de govern pot convocar l’assemblea general amb caràcter extraordinari sempre que

ho consideri convenient, i ho ha de fer quan ho sol·liciti un 5 % dels associats; en aquest cas,

l’Assemblea ha de tenir lloc dins el termini de trenta dies a comptar de la sol·licitud.

Article 11

1. L’Assemblea és convocada per l’òrgan de govern mitjançant una convocatòria que ha de

contenir, com a mínim, l’ordre del dia, el lloc, la data i l’hora de la reunió.

2. La convocatòria s’ha de comunicar dos dies abans de la data de la reunió, individualment i

mitjançant un escrit adreçat al domicili postal, a l’adreça de correu electrònic o a altres mitjans

telemàtics de comunicació que constin identificats en la relació actualitzada d’associats que ha

de tenir l’associació.

2. Les reunions es poden dur a terme per mitjà de videoconferència o d’altres mitjans de

comunicació, sempre que quedi garantida la identificació dels assistents, la continuïtat de la

comunicació, la possibilitat d’intervenir en la deliberació i l’emissió del vot. En aquest cas,

s’entén que la reunió se celebra on és la persona que la presideix.

3. Les reunions de l’Assemblea General, les presideix el president de l’associació. Si no hi és,

l’han de substituir, successivament, el vicepresident o el vocal de més edat de la Junta. Hi ha

d’actuar com a secretari qui ocupa el mateix càrrec a la Junta Directiva.

4. El secretari redacta l’acta de cada reunió, que ha de signar juntament amb el president, en

la qual hi ha de figurar un extracte de les deliberacions, el text dels acords adoptats, el resultat

numèric de les votacions i la llista de les persones assistents.

Al començament de cada reunió de l’Assemblea General es llegeix l’acta de la sessió anterior

a fi que s’aprovi o s’esmeni. Cinc dies abans, de tota manera, l’acta i qualsevol altra

documentació ha d’estar a disposició dels socis al local social.

Article 12

1. L’Assemblea General es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de socis presents

o representats.

2. El 5 % dels socis poden sol·licitar a l’òrgan de govern la inclusió en l’ordre del dia d’un o

més assumptes per tractar. En el cas que ja s’hagi convocat l’Assemblea, poden fer-ho dins el

primer terç del període comprès entre la recepció de la convocatòria i la data en què aquest

òrgan s’ha de reunir. L’Assemblea únicament pot adoptar acords respecte als punts inclosos

en l’ordre del dia, llevat que s’hagi constituït amb caràcter universal o que els acords es

refereixin a la convocatòria d’una nova assemblea general.

  Article 13

1. En les reunions de l’Assemblea General, correspon un vot a cada membre de l’associació a

excepció dels vots emesos dels menors d'edat. En cas d'empat, es cercaran fórmules de

consens.

2. Els acords es prenen per majoria simple de vots dels socis presents o representats.

3. Es poden adoptar acords sense reunió de manera excepcional —a instància del tresorer de

l’associació, de dos terços dels membres de la junta directiva o d’un 5 % dels associats—

mitjançant l’emissió del vot per correspondència postal, comunicació telemàtica o qualsevol

altre mitjà, sempre que quedin garantits els drets d’informació i de vot, que quedi constància de

la recepció del vot i que se’n garanteixi l’autenticitat. S’entén que l’acord s’adopta al lloc del

domicili de la persona jurídica i en la data de recepció del darrer dels vots vàlidament emesos.

4. Per adoptar acords sobre la modificació dels estatuts, la dissolució de l’associació, la

constitució d’una federació amb associacions similars o la integració en una de ja existent, i la

disposició o alienació de béns, es requereix una majoria qualificada dels socis presents o

representats (els vots afirmatius superen la meitat dels emesos). En qualsevol cas, l’elecció de

la Junta Directiva, si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria simple

o relativa dels socis presents o representats (més vots a favor que en contra).

5. Les candidatures que es presenten formalment tenen dret a una còpia de la llista dels socis i

els seus domicilis i adreces de correu electrònic, sempre que se n’hagi obtingut l’autorització

expressa.

  CAPÍTOL IV

La Junta Directiva

  Article 14

1. La Junta Directiva regeix, administra i representa l’associació. Componen aquest òrgan el

president, el vicepresident, el secretari, el tresorer i els vocals, càrrecs que han de ser exercits

per persones diferents a menys que sigui matemàticament impossible per nombre de socis, en

tal cas es permetrà que una persona pugui desempenyar diverses funcions en la junta

directiva.

2. L’elecció dels membres de la Junta Directiva, que han de ser socis i majors d’edat, es fa per

votació de l’Assemblea General. Les persones elegides entren en funcions després d’haver

acceptat el càrrec.

3. El nomenament i el cessament dels càrrecs s’han de comunicar al Registre d’associacions

mitjançant un certificat, emès pel secretari sortint amb el vistiplau del president sortint, que ha

d’incloure també l’acceptació del nou president i del nou secretari.

4. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec gratuïtament.

  Article 15

1. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període de cinc anys,

sense perjudici que puguin ser re-elegits.

2. El cessament dels càrrecs abans d’extingir-se el termini reglamentari del seu mandat pot

esdevenir-se per:

a. Mort o declaració d’absència, en el cas de les persones físiques, o extinció, en el cas de les

jurídiques.

b. Incapacitat o inhabilitació.

c. Renúncia notificada a l’òrgan de govern.

d. Separació acordada per l’assemblea general.

e. Qualsevol altra causa que estableixi la llei o els estatuts.

3. Les vacants que es produeixin en la Junta Directiva s’han de cobrir en la primera reunió de

l’Assemblea General que tingui lloc. Mentrestant, un membre de l’associació pot ocupar

provisionalment el càrrec vacant.

  Article 16

1. La Junta Directiva té les facultats següents:

a. Representar, dirigir i administrar l’associació de la manera més àmplia que reconegui la llei;

així mateix, complir les decisions preses per l’Assemblea General, d’acord amb les normes,

instruccions i directrius que aquesta Assemblea estableixi.

b. Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant dels organismes

públics i per exercir tota mena d’accions legals i interposar els recursos pertinents.

c. Proposar a l’Assemblea General la defensa dels interessos de l’associació.

d. Proposar a l’Assemblea General la defensa de l’establiment de les quotes que els membres

de l’associació han de satisfer.

e. Convocar les assemblees generals i controlar que es compleixin els acords que s’hi adoptin.

f. Presentar el balanç i l’estat de comptes de cada exercici a l’Assemblea General perquè els

aprovi, i confeccionar els pressupostos de l’exercici següent.

g. Contractar els empleats que l’associació pugui tenir.

h. Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se perquè els serveis funcionin amb normalitat.

i. Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de

l’associació, i autoritzar els actes que aquests grups projectin dur a terme.

j. Nomenar els vocals de la Junta Directiva que s’hagin d’encarregar de cada grup de treball, a

proposta dels mateixos grups.

k. Dur a terme les gestions necessàries davant d’organismes públics, entitats i altres persones,

per aconseguir:

– subvencions o altres ajuts

– l’ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació i també

un centre de recuperació ciutadana

l. Obrir comptes corrents i llibretes d’estalvis a qualsevol establiment de crèdit o d’estalvi i

disposar dels fons que hi hagi en aquest dipòsit. La disposició dels fons es determina a l’article

28.

m. Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagin previst els estatuts i donar-ne compte

en la primera reunió de l’Assemblea General.

n. Qualsevol altra facultat que no estigui atribuïda d’una manera específica a algun altre òrgan

de govern de l’associació o que li hagi estat delegada expressament.

  Article 17

1. La Junta Directiva, convocada prèviament pel president, pel tresorer o per la persona que el

substitueixi, s’ha de reunir en sessió ordinària amb la periodicitat que els seus membres

decideixin, que en cap cas no pot ser inferior a una vegada cada trimestre.

2. S’ha de reunir en sessió extraordinària quan el president la convoqui amb aquest caràcter o

bé si ho sol·licita un terç dels membres que la componen.

3. Les reunions es poden dur a terme per mitjà de videoconferència o d’altres mitjans de

comunicació, sempre que quedi garantida la identificació dels assistents, la continuïtat de la

comunicació, la possibilitat d’intervenir en la deliberació i l’emissió del vot. En aquest cas,

s’entén que la reunió se celebra on és la persona que la presideix

  Article 18

1. La Junta Directiva queda constituïda vàlidament si ha estat convocada amb antelació i hi ha

un quòrum de la meitat més un dels seus membres.

2. Els membres de la Junta Directiva no estan obligats a assistir a totes les reunions que es

convoquin, si per causes justificades, poden excusar-se’n. L’assistència del president o del

tresorer o de les persones que els substitueixin hi és necessària sempre.

3. La Junta Directiva pren els acords per majoria simple de vots dels assistents.

4. Es poden adoptar acords sense reunió de manera excepcional —a instància del tresorer de

l’associació o de dos terços dels membres de la junta directiva— mitjançant l’emissió del vot

per correspondència postal, comunicació telemàtica o qualsevol altre mitjà, sempre que quedin

garantits els drets d’informació i de vot, que quedi constància de la recepció del vot i que se’n

garanteixi l’autenticitat. S’entén que l’acord s’adopta al lloc del domicili de la persona jurídica i

en la data de recepció del darrer dels vots vàlidament emesos.

  Article 19

1. La Junta Directiva pot delegar alguna de les seves facultats en una o diverses comissions o

grups de treball si compta, per fer-ho, amb el vot favorable dels dos terços del seus membres.

2. També pot nomenar, amb el mateix quòrum, un o uns quants mandataris per exercir la

funció que els confiï amb les facultats que cregui oportú conferir-los en cada cas.

3. No són delegables la formulació dels comptes ni els actes que hagin de ser autoritzats o

aprovats per l’Assemblea General.

  Article 20

Els acords de la Junta Directiva s’han de fer constar en el llibre d’actes i els han de signar el

tresorer o el president. En iniciar-se cada reunió de la Junta Directiva, s’ha de llegir l’acta de la

sessió anterior perquè s’aprovi o es rectifiqui, si és procedent.

  CAPÍTOL V

La presidència i la vicepresidència

  Article 21

1. Són pròpies del president les funcions següents:

a. Dirigir i representar legalment l’associació, per delegació de l’Assemblea General i de la

Junta Directiva.

b. Presidir i dirigir els debats, tant de l’Assemblea General com de la Junta Directiva.

c. Establir la convocatòria de les reunions de l’Assemblea General i de la Junta Directiva.

e. Visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari o tresorer de l’associació.

f. Les atribucions restants pròpies del càrrec i les delegades per l’Assemblea General o la

Junta Directiva.

2. El president és substituït, en cas d’absència o malaltia, pel vicepresident —si n’hi ha— o el

tresorer, o el vocal de més edat de la Junta, per aquest ordre.

  CAPÍTOL VI

La tresoreria i la secretaria

  Article 22

El tresorer té com a funció la custòdia i el control dels recursos de l’associació, com també

l’elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes. Porta un llibre de caixa.

Signa els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria. Paga les factures aprovades per la

Junta Directiva, les quals han de ser visades prèviament pel president, i ingressa el que sobra

en dipòsits oberts en establiments de crèdit o d’estalvi.

  Article 23

El secretari ha de custodiar la documentació de l’associació, aixecar, redactar i signar les actes

de les reunions de l’Assemblea General i la Junta Directiva, redactar i autoritzar els certificats

que calgui lliurar, i també portar el llibre de registre de socis.

  CAPÍTOL VII

Les comissions o grups de treball

  Article 24

La creació i constitució de qualsevol comissió o grup de treball, les han de plantejar els

membres de l’associació que vulguin formar-los, que n’han d’assabentar la Junta Directiva i

explicar les activitats que es proposen dur a terme.

La Junta Directiva s’ha d’ocupar d’analitzar les diferents comissions o grups de treball, els

encarregats dels quals li han de presentar un cop al mes un informe detallat de les seves

actuacions.

  CAPÍTOL VIII

El règim econòmic

  Article 25

Els recursos econòmics de l’associació es nodreixen de:

a. Les quotes que fixa l’Assemblea General per als seus membres.

b. Les subvencions oficials o particulars.

c. Les donacions, les herències o els llegats.

d. Les rendes del patrimoni mateix o bé d’altres ingressos que puguin obtenir-se.

  Article 26

Tots els membres de l’associació tenen l’obligació de sostenir-la econòmicament, mitjançant

quotes o derrames, de la manera i en la proporció que determini l’Assemblea General a

proposta de la Junta Directiva.

L’Assemblea General pot establir quotes d’ingrés, quotes periòdiques mensuals —que s’han

d’abonar per mesos, trimestres o semestres, segons el que disposi la Junta Directiva— i

quotes extraordinàries.

  Article 27

L’exercici econòmic coincideix amb l’any natural i queda tancat el 31 de desembre.

  Article 28

En els comptes corrents o llibretes d’estalvis obertes en establiments de crèdit o d’estalvi, hi

han de figurar les signatures del president, el tresorer i el secretari.

Per poder disposar dels fons n’hi ha prou amb dues signatures, una de les quals ha de ser la

del tresorer o bé la del president

  CAPÍTOL IX

El règim disciplinari

  Article 29

L’òrgan de govern pot sancionar les infraccions comeses pels socis.

Aquestes infraccions es poden qualificar de lleus, greus i molt greus, i les sancions

corresponents poden anar des d’una amonestació fins a l’expulsió de l’associació, segons el

que estableixi el reglament intern.

El procediment sancionador s’inicia d’ofici o bé com a conseqüència d’una denúncia o

comunicació. En el termini de 10 dies, la Junta Directiva nomena un instructor, que tramita

l’expedient sancionador i proposa la resolució en el termini de 15 dies, amb audiència prèvia

del presumpte infractor. La resolució final, que ha de ser motivada i aprovada per dues

terceres parts dels membres de la Junta Directiva, l’adopta aquest òrgan de govern també dins

d’un període de 15 dies.

En els casos de sancions per faltes molt greus acordades per la Junta Directiva, les persones

interessades poden sol·licitar la ratificació de la sanció davant la primera Assemblea General

que tingui lloc.

  CAPÍTOL X

La dissolució

  Article 30

L’associació es pot dissoldre si ho acorda l’Assemblea General, convocada amb caràcter

extraordinari expressament per a aquest fi.

  Article 31

1. Un cop acordada la dissolució, l’Assemblea General ha de prendre les mesures oportunes

tant pel que fa a la destinació dels béns i drets de l’associació, com a la finalitat, l’extinció i la

liquidació de qualsevol operació pendent.

2. L’Assemblea està facultada per elegir una comissió liquidadora sempre que ho cregui

necessari.

3. Els membres de l’associació estan exempts de responsabilitat personal. La seva

responsabilitat queda limitada a complir les obligacions que ells mateixos hagin contret

voluntàriament.

4. El romanent net que resulti de la liquidació s’ha de lliurar directament a l’entitat pública o

privada sense afany de lucre que, en l’àmbit territorial d’actuació de l’associació, hagi destacat

més en la seva activitat a favor d’obres benèfiques.

5. Les funcions de liquidació i d’execució dels acords a què fan referència els apartats

anteriors d’aquest mateix article són competència de la Junta Directiva si l’Assemblea General

no confereix aquesta missió a una comissió liquidadora especialment designada a aquest

efecte.

  Barcelona, a 24 de Novembre de 2021.

CAPÍTULO I

La denominación, fines y domicilio

  Artículo 1

La Associació Neorurals regula sus actividades de acuerdo con lo que establece la Ley

4/2008, de 24 de abril, del libro tercero del Código civil de Cataluña, relativo a las personas

jurídicas; la Ley orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del derecho de asociación, y sus

estatutos.

Artículo 2

Los fines de la asociación son:

1. Impulsar políticas colectivas de desarrollo sostenible a favor de la mejora del bienestar y la

permanencia de la población del medio rural, garantizando la calidad del entorno y la actividad

y el empleo existente.

2. Fomentar, facilitar, promocionar e impulsar todo tipo de actividades generadoras de

desarrollo económico y social en las zonas rurales, prestando servicios de valor añadido.

. Estudiar, diseñar, gestionar y financiar cuantos proyectos se consideren viables para las

nuevas necesidades rurales ya sea de carácter público o privado, tanto de la Unión Europea

como del Estado, Comunidad Autónoma, Provincia, Mancomunidad, Ayuntamientos, entes

autónomos, empresas públicas y/o de cualquier otra entidad pública o privada.

4. Promover redes de cooperación y trabajo en equipo en torno a buenas prácticas y que

agglutinen a ciudadanos y ciudadanas de los territorios rurales, para que dispongan de un

espacio donde participar y compartir puntos de encuentro de interés común.

5. Fomentar nuevos lazos de cooperación entre todos los protagonistas de la cultura y la

economía rural.

6. Apoyar la cooperación Sur-Sur y Norte-Sur, fomentando el acceso, la producción de

conocimiento, la cooperación internacional en ciencia, tecnología e innovación, movilizar los

conocimientos y la transferencia de conocimiento.

7. Apoyar y amplificar el talento creativo local e internacional, partiendo de la economía social

y solidaria y de una comunidad de proximidad.

8. Apoyar las iniciativas, tanto públicas como privadas, orientadas a la sostenibilidad

medioambiental y encaminadas a mejorar la eficiencia en el empleo de los recursos naturales

disponibles en el medio rural, con especial incidencia en el ámbito energético y/o que sean de

interés general.

9. Desarrollar acciones formativas, el fomento, la promoción y el soporte de iniciativas

multidisciplinar e intersectorial.

  10. Producir y difundir materiales bibliográficos, estudios y experiencias.

11. Defender de la soberanía alimentaria de los pueblos y la promoción de la agroecología y la

defensa de las semillas locales.

12. Crear acciones, mecanismos, iniciativas colectivas, entre el modelo smartcitizens, la

biodiversidad y la soberanía alimentaria, generando lazos de solidaridad entre la población

rural y urbana, los campesinos y trabajadores, los productores y consumidores.

  13. Apoyar cualquier otra finalidad que contribuya de forma directa o transversal al desarrollo

en el ámbito de actuación de la asociación. Cualesquiera otras actividades o gestiones que

directa o indirectamente redunden en beneficio del desarrollo socioeconómico, cultural, en el

amplio sentido de la palabra, del ámbito de actuación de la Asociación.

14. Inventariar, restaurar y aprovechar construcciones y paisajes rurales de interés histórico,

artístico, cultural, turístico, ecológico y paisajístico.

15. Valorizar el patrimonio material e inmaterial rural mediante la renovación y desarrollo de los

pueblos y del patrimonio arquitectónico existente.

16. Crear redes de colaboración, participación comunitaria y trabajo interdisciplinario

orientadas a la juventud ya la infancia en todos aquellos ejes que compitan en el papel de

estos colectivos y el medio rural.

17. Apoyar a la población mayor en su conjunto, ya que una de las características

demográficas más acusable de las zonas rurales es el envejecimiento de la población.

18. Favorecer la solidaridad y el diálogo intergeneracional como forma de potenciar la

integración social y la valoración de la sociedad.

19. Trasvasar saberes y producción de conocimiento intergeneracional, compartir sus saberes

para un enriquecimiento común entre sus miembros y colaboradores.

20. Conciliar a los nuevos inmigrantes rurales con los habitantes de estas zonas, promoviendo

la diversidad cultural, la tolerancia y acciones de intercambio de conocimiento.

21. Fomentar el voluntariado en el medio rural.

22. Fomentar la acción voluntaria y el compromiso solidario por mejorar la vida colectiva rural.

23. Generar una acción voluntaria, organizada, sistemática y sinérgica con todos los actores

del medio rural.

24. Incentivar la gratuidad, atraer y canalizar talento, generar conocimiento y habilidades para

el bien común y promover una cultura de Responsabilidad Social en las personas.

  Para conseguir sus finalidades, la asociación lleva a cabo las siguientes actividades y

acciones: Queda excluido todo ánimo de lucro.

1. Reconocer la igualdad de género y el empoderamiento de las mujeres y las niñas. La

entidad incorpora la perspectiva de género y la promoción de mujeres como agentes de

transformaciones sociales.

2. Realizar todas las acciones destinadas a trabajar en red con otros colectivos afines, crear

alianzas, trabajando en un marco común para que distintos sectores y organizaciones

conecten y trabajen juntos con intereses compartidos.

3. Desarrollar y apoyar el talento y amplificar la creatividad y la innovación, local e

internacional, como factores fundamentales para ayudar a la comunidad global a comprender

los desafíos, oportunidades e interacciones entre los ODS.

4. Reconocer la importancia de aprovechar plenamente la CTI y las Tecnologías de

Información y Comunicación (TIC) para el desarrollo sostenible, así como la necesidad de

fortalecer las capacidades, las habilidades y los conocimientos humanos, la tecnología como

vía para a una economía más equitativa y sostenible.

5. Incidir en el territorio, encontrando soluciones para promover una ciudadanía activa como

elemento fundamental de la sociedad del conocimiento.

6. Actuar como entidad de carácter consultivo y reivindicativo, frente a las administraciones

públicas. Promoviendo actividades de incidencia y diálogo político, entendido como ejercicio

de participación democrática de la sociedad civil en la construcción de políticas públicas que

les afecten.

7. Aportar transparencia a los datos, acceso del público a la información, democratizar la

información para construir una economía basada en el desarrollo del conocimiento, generar

inclusión y desarrollo que contribuya al empoderamiento y la implicación de la ciudadanía ya la

construcción de la sociedad.

8. Establecer los mecanismos de recogida de datos para el tratamiento posterior y fomentar el

intercambio de conocimientos, la transferencia de conocimientos entre distintos sectores,

encontrando formas de cooperación entre distintos agentes que operan sobre el territorio

(sociedad civil, Administración pública, entidades científicas y académicas, agentes

económicos, etc.)

  Artículo 3

1. El domicilio de la asociación se establece en Barcelona, y radica en la calle Comte Borrell

núm 121 5er 1a, 08015.

2. Las funciones de esta asociación se ejercen mayoritariamente en Cataluña.

  CAPÍTULO II

Los miembros de la asociación, sus derechos y sus obligaciones

  Artículo 4

Pueden formar parte de la asociación todas las personas físicas y jurídicas que, de forma libre

y voluntaria, tengan interés en sus finalidades.

Por lo que respecta a las personas físicas:

1. Es necesario que tengan capacidad de obrar.

2. Si son menores, de edades comprendidas entre los 14 y los 18 años y no están

emancipados, necesitan el consentimiento de los padres o tutores para ser socios de pleno

derecho, con derecho a voto en las asambleas generales, y no pueden ser elegidos miembros

de la Junta Directiva.

3. Los menores de 14 años pueden adquirir la condición de asociados y ejercitar los derechos

derivados de esta condición por medio de sus representantes legales.

Por lo que respecta a las personas jurídicas:

1. La solicitud de ingreso debe ser acordada por el órgano competente.

2. Las normas por las que se regula la persona jurídica en cuestión no deben excluir la

posibilidad de formar parte de una asociación.

3. Para integrarse en la asociación es necesario presentar una solicitud por escrito a la Junta

Directiva, que tomará una decisión sobre la petición en la primera reunión que tenga lugar y la

comunicará a la asamblea general más inmediata.

  Artículo 5

Son derechos de los miembros de la asociación:

1. Asistir con voz y voto a las reuniones de la Asamblea General.

2. Elegir o ser elegidos para los puestos de representación o para desempeñar cargos

directivos.

3. Ejercer la representación que se les confiere en cada caso.

4. Intervenir en el gobierno y las gestiones, en los servicios y actividades de la asociación,

de acuerdo con las normas legales y estatutarias.

5. Exponer a la Asamblea ya la Junta Directiva cuanto consideren que pueda contribuir a

hacer más plena la vida de la asociación y más eficaz la realización de los objetivos

sociales básicos.

6. Solicitar y obtener explicaciones sobre la administración y gestión de la Junta Directiva o

de los mandatarios de la asociación.

7. Ser escuchados antes de que se adopten medidas disciplinarias.

8. Recibir información sobre las actividades de la asociación.

9. Hacer uso de los servicios comunes que la asociación establezca o tenga a su

disposición.

10. Formar parte de los grupos de trabajo.

11. Poseer un ejemplar de los estatutos.

12. Consultar los libros de la asociación.

  Artículo 6

Son deberes de los miembros de la asociación:

1. Comprometerse con las finalidades de la asociación y participar activamente para

conseguirlas.

2. Contribuir al sostenimiento de la asociación con el pago de cuotas, derramas y otras

aportaciones económicas fijadas por los estatutos y aprobadas de acuerdo con éstos.

3. Cumplir el resto de obligaciones que resulten de las disposiciones estatutarias.

4. Acatar y cumplir los acuerdos válidamente adoptados por los órganos de gobierno de la

asociación.

5. Someter a mediación las controversias que surjan por razón del funcionamiento de la

asociación.

  Artículo 7

Son causas para ser dado de baja de la asociación:

1. Que lo decida la persona interesada, que debe comunicar por escrito su decisión a la

Junta Directiva.

2. No satisfacer las cuotas fijadas.

3. No cumplir las obligaciones estatutarias.

  CAPÍTULO III

La Asamblea General

  Artículo 8

1. La Asamblea General es el órgano soberano de la asociación; sus miembros forman

parte por derecho propio e irrenunciable.

2. Los miembros de la asociación, reunidos en Asamblea General legalmente constituida,

deciden por mayoría los asuntos que son competencia de la Asamblea.

3. Todos los miembros quedan sujetos a los acuerdos de la Asamblea General, incluidos

los ausentes, quienes discrepan y los presentes que se han abstenido de votar.

  Artículo 9

La Asamblea General tiene las siguientes facultades:

1. Aprobar, en su caso, la gestión del órgano de gobierno, el presupuesto y las cuentas

anuales.

2. Elegir y separar a los miembros del órgano de gobierno y controlar su actividad.

3. Modificar los estatutos.

4. Acordar la forma y el importe de las contribuciones a la financiación de la asociación o al

pago de sus gastos, incluyendo las aportaciones al patrimonio de la asociación.

5. Acordar la transformación, fusión, escisión o disolución de la asociación.

6. Acordar el ingreso y la baja en federaciones o confederaciones.

7. Solicitar la declaración de utilidad pública.

8. Aprobar el reglamento de régimen interno y sus modificaciones.

9. Conocer las solicitudes presentadas para ser socio, así como las altas y bajas por razón

distinta de la separación definitiva.

10. Ratificar, en su caso, la baja disciplinaria y demás sanciones impuestas por la Junta

Directiva por faltas muy graves.

11. Resolver sobre las cuestiones que no estén expresamente atribuidas a ningún otro

órgano de la asociación

  Artículo 10

1. La Asamblea General se reúne en sesión ordinaria como mínimo una vez al año, dentro de

los seis meses siguientes a la fecha de cierre del ejercicio económico.

2. El órgano de gobierno puede convocar la asamblea general con carácter extraordinario

siempre que lo considere conveniente, y debe hacerlo cuando lo solicite un 5 % de los

asociados; en este caso, la Asamblea debe tener lugar dentro del plazo de treinta días a

contar desde la solicitud.

Artículo 11

1. La Asamblea es convocada por el órgano de gobierno mediante una convocatoria que debe

contener, como mínimo, el orden del día, lugar, fecha y hora de la reunión.

2. La convocatoria debe comunicarse dos días antes de la fecha de la reunión, individualmente

y mediante escrito dirigido al domicilio postal, a la dirección de correo electrónico oa otros

medios telemáticos de comunicación que consten identificados en la relación actualizada de

asociados que debe tener la asociación.

2. Las reuniones podrán realizarse mediante videoconferencia u otros medios de

comunicación, siempre que quede garantizada la identificación de los asistentes, la

continuidad de la comunicación, la posibilidad de intervenir en la deliberación y la emisión del

voto . En este caso, se entiende que la reunión se celebra donde está la persona que la

preside.

3. Las reuniones de la Asamblea General, las preside el presidente de la asociación. Si no

está, lo sustituirán, sucesivamente, el vicepresidente o el vocal de más edad de la Junta. Debe

actuar como secretario quien ocupa el mismo cargo en la Junta Directiva.

4. El secretario redacta el acta de cada reunión, que firmará junto con el presidente, en la que

figurará un extracto de las deliberaciones, el texto de los acuerdos adoptados, el resultado

numérico de las votaciones y la lista de las personas asistentes.

Al comienzo de cada reunión de la Asamblea General se lee el acta de la sesión anterior a fin

de que se apruebe o se enmiende. Cinco días antes, de todas formas, el acta y cualquier otra

documentación debe estar a disposición de los socios en el local social.

Artículo 12

1. La Asamblea General se constituye válidamente sea cual sea el número de socios

presentes o representados.

2. El 5% de los socios pueden solicitar al órgano de gobierno la inclusión en el orden del día

de uno o más asuntos a tratar. En caso de que ya se haya convocado la Asamblea, pueden

hacerlo dentro del primer tercio del período comprendido entre la recepción de la convocatoria

y la fecha en que este órgano debe reunirse. La Asamblea únicamente podrá adoptar

acuerdos respecto a los puntos incluidos en el orden del día, salvo que se haya constituido con

carácter universal o que los acuerdos se refieran a la convocatoria de nueva asamblea

general.

  Artículo 13

1. En las reuniones de la Asamblea General, corresponde un voto a cada miembro de la

asociación con excepción de los votos emitidos de los menores de edad. En caso de empate,

se buscarán fórmulas de consenso.

2. Los acuerdos se tomarán por mayoría simple de votos de los socios presentes o

representados.

3. Pueden adoptarse acuerdos sin reunión de forma excepcional —a instancia del tesorero de

la asociación, de dos tercios de los miembros de la junta directiva o de un 5 % de los

asociados— mediante la emisión del voto por correspondencia postal, comunicación

telemática o cualquier otro medio, siempre que queden garantizados los derechos de

información y de voto, que quede constancia de la recepción del voto y que se garantice su

autenticidad. Se entiende que el acuerdo se adopta en el lugar del domicilio de la persona

jurídica y en la fecha de recepción del último de los votos válidamente emitidos.

4. Para adoptar acuerdos sobre la modificación de los estatutos, la disolución de la asociación,

la constitución de una federación con asociaciones similares o la integración en una ya

existente, y la disposición o enajenación de bienes, se requiere una mayoría cualificada de los

socios presentes o representados (los votos afirmativos superan la mitad de los emitidos). En

cualquier caso, la elección de la Junta Directiva, si se presentan varias candidaturas, se

realizará por acuerdo de la mayoría simple o relativa de los socios presentes o representados

(más votos a favor que en contra).

5. Las candidaturas que se presentan formalmente tendrán derecho a una copia de la lista de

los socios y sus domicilios y direcciones de correo electrónico, siempre que se haya obtenido

la autorización expresa.

  CAPÍTULO IV

La Junta Directiva

  Artículo 14

1. La Junta Directiva rige, administra y representa a la asociación. Componen este órgano el

presidente, el vicepresidente, el secretario, el tesorero y los vocales, cargos que deben ser

ejercidos por personas diferentes a menos que sea matemáticamente imposible por número

de socios, en cuyo caso se permitirá que una persona pueda desempeñar diversas funciones

en la junta directiva.

2. La elección de los miembros de la Junta Directiva, que deben ser socios y mayores de

edad, se realizará por votación de la Asamblea General. Las personas elegidas entrarán en

funciones después de haber aceptado el cargo.

3. El nombramiento y el cese de los cargos deben comunicarse al Registro de asociaciones

mediante un certificado, emitido por el secretario saliente con el visto bueno del presidente

saliente, que debe incluir también la aceptación del nuevo presidente y del nuevo secretario .

4. Los miembros de la Junta Directiva ejercen el cargo gratuitamente.

  Artículo 15

1. Los miembros de la Junta Directiva ejercen el cargo durante un período de cinco años, sin

perjuicio de que puedan ser reelegidos.

2. El cese de los cargos antes de extinguirse el plazo reglamentario de su mandato puede

ocurrir por:

a. Muerte o declaración de ausencia, en el caso de las personas físicas o extinción, en el caso

de las jurídicas.

b. Incapacidad o inhabilitación.

c. Renuncia notificada al órgano de gobierno.

d. Separación acordada por la asamblea general.

e. Cualquier otra causa que establezca la ley o los estatutos.

3. Las vacantes que se produzcan en la Junta Directiva deben cubrirse en la primera reunión

de la Asamblea General que tenga lugar. Mientras, un miembro de la asociación puede ocupar

provisionalmente el cargo vacante.

  Artículo 16

1. La Junta Directiva tiene las siguientes facultades:

a. Representar, dirigir y administrar la asociación de la forma más amplia que reconozca la ley;

asimismo, cumplir las decisiones tomadas por la Asamblea General, de acuerdo con las

normas, instrucciones y directrices que esta Asamblea establezca.

b. Tomar los acuerdos que sea necesario en relación con la comparecencia ante los

organismos públicos y para ejercer todo tipo de acciones legales e interponer los recursos

pertinentes.

c. Proponer a la Asamblea General la defensa de los intereses de la asociación.

d. Proponer a la Asamblea General la defensa del establecimiento de las cuotas que los

miembros de la asociación deben satisfacer.

e. Convocar las asambleas generales y controlar que se cumplan los acuerdos que se

adopten.

f. Presentar el balance y el estado de cuentas de cada ejercicio a la Asamblea General para su

aprobación, y confeccionar los presupuestos del ejercicio siguiente.

g. Contratar a los empleados que la asociación pueda tener.

h. Inspeccionar la contabilidad y preocuparse por que los servicios funcionen con normalidad.

i. Establecer grupos de trabajo para conseguir de la forma más eficiente y eficaz los fines de la

asociación, y autorizar los actos que estos grupos proyecten llevar a cabo.

j. Nombrar a los vocales de la Junta Directiva que deban encargarse de cada grupo de trabajo,

a propuesta de los mismos grupos.

k. Llevar a cabo las gestiones necesarias ante organismos públicos, entidades y otras

personas, para conseguir:

subvenciones u otras ayudas

el uso de locales o edificios que puedan llegar a ser un lugar de convivencia y comunicación y

también un centro de recuperación ciudadana

l. Abrir cuentas corrientes y libretas de ahorro en cualquier establecimiento de crédito o de

ahorro y disponer de los fondos que haya en este depósito. La disposición de los fondos se

determina en el artículo 28.

m. Resolver provisionalmente cualquier caso que no hayan previsto los estatutos y dar cuenta

de ello en la primera reunión de la Asamblea General.

n. Cualquier otra facultad que no esté atribuida de forma específica a algún otro órgano de

gobierno de la asociación o que le haya sido delegada expresamente..

  Artículo 17

1. La Junta Directiva, convocada previamente por el presidente, por el tesorero o por la

persona que le sustituya, debe reunirse en sesión ordinaria con la periodicidad que sus

miembros decidan, que en ningún caso puede ser inferior a una vez cada trimestre.

2. Se reunirá en sesión extraordinaria cuando el presidente la convoque con este carácter o

bien si lo solicita un tercio de los miembros que la componen.

3. Las reuniones podrán realizarse mediante videoconferencia u otros medios de

comunicación, siempre que quede garantizada la identificación de los asistentes, la

continuidad de la comunicación, la posibilidad de intervenir en la deliberación y la emisión del

voto . En este caso, se entiende que la reunión se celebra dónde está la persona que la

preside.

  Artículo 18

1. La Junta Directiva queda válidamente constituida si ha sido convocada con antelación y

existe un quórum de la mitad más uno de sus miembros.

2. Los miembros de la Junta Directiva no están obligados a asistir a todas las reuniones que se

convoquen, si por causas justificadas, pueden excusarse. La asistencia del presidente o del

tesorero o de las personas que los sustituyan es necesaria siempre.

3. La Junta Directiva toma los acuerdos por mayoría simple de votos de los asistentes.

4. Pueden adoptarse acuerdos sin reunión de forma excepcional —a instancia del tesorero de

la asociación o de dos tercios de los miembros de la junta directiva— mediante la emisión del

voto por correspondencia postal, comunicación telemática o cualquier otro medio, siempre que

queden garantizados los derechos de información y de voto, que quede constancia de la

recepción del voto y que se garantice su autenticidad. Se entiende que el acuerdo se adopta

en el lugar del domicilio de la persona jurídica y en la fecha de recepción del último de los

votos válidamente emitidos.

  Artículo 19

1. La Junta Directiva podrá delegar alguna de sus facultades en una o varias comisiones o

grupos de trabajo si cuenta, para ello, con el voto favorable de los dos tercios de sus

miembros.

2. También podrá nombrar, con el mismo quórum, uno o varios mandatarios para ejercer la

función que les confíe con las facultades que crea oportuno conferirles en cada caso.

3. No serán delegables la formulación de las cuentas ni los actos que deban ser autorizados o

aprobados por la Asamblea General.

  Artículo 20

Los acuerdos de la Junta Directiva deben hacerse constar en el libro de actas y deben

firmarlos el tesorero o el presidente. Al iniciarse cada reunión de la Junta Directiva, debe

leerse el acta de la sesión anterior para que se apruebe o se rectifique, si procede.

  CAPÍTULO V

La presidencia i la vicepresidencia

  Artículo 21

1. Son propias del presidente las siguientes funciones:

a. Dirigir y representar legalmente a la asociación, por delegación de la Asamblea General y

de la Junta Directiva.

b. Presidir y dirigir los debates tanto de la Asamblea General como de la Junta Directiva.

c. Establecer la convocatoria de las reuniones de la Asamblea General y de la Junta Directiva.

e. Visar las actas y certificados confeccionados por el secretario o tesorero de la asociación.

f. Las restantes atribuciones propias del cargo y las delegadas por la Asamblea General o la

Junta Directiva.

2. El presidente es sustituido, en caso de ausencia o enfermedad, por el vicepresidente —si

existe— o el tesorero, o el vocal de más edad de la Junta, por este orden.

  CAPÍTULO VI

La tesorería i la secretaría

  Artículo 22

El tesorero tiene como función la custodia y el control de los recursos de la asociación, así

como la elaboración del presupuesto, balance y liquidación de cuentas. Lleva un libro de caja.

Firma los recibos de cuotas y otros documentos de tesorería. Paga las facturas aprobadas por

la Junta Directiva, las cuales deben ser visadas previamente por el presidente, e ingresa lo

que sobra en depósitos abiertos en establecimientos de crédito o de ahorro.

  Artículo 23

El secretario debe custodiar la documentación de la asociación, levantar, redactar y firmar las

actas de las reuniones de la Asamblea General y la Junta Directiva, redactar y autorizar los

certificados que haya que entregar, así como llevar el libro de registro de socios.

  CAPÍTULO VII

Las comisiones o grupos de trabajo

  Artículo 24

La creación y constitución de cualquier comisión o grupo de trabajo, deben plantearlas los

miembros de la asociación que quieran formarlos, que deben enterar la Junta Directiva y

explicar las actividades que se proponen llevar a cabo.

La Junta Directiva debe ocuparse de analizar las diferentes comisiones o grupos de trabajo,

cuyos encargados deben presentarle una vez al mes un informe detallado de sus actuaciones.

  CAPÍTULO VIII

El régimen económico

  Artículo 25

Los recursos económicos de la asociación se nutren de:

a. Las cuotas fijadas por la Asamblea General para sus miembros.

b. Las subvenciones oficiales o particulares.

c. Las donaciones, herencias o legados.

d. Las rentas del propio patrimonio o de otros ingresos que puedan obtenerse.

  Artículo 26

Todos los miembros de la asociación tienen la obligación de sostenerla económicamente,

mediante cuotas o derramas, de la forma y en la proporción que determine la Asamblea

General a propuesta de la Junta Directiva.

La Asamblea General puede establecer cuotas de ingreso, cuotas periódicas mensuales -que

  deben abonarse por meses, trimestres o semestres, según lo que disponga la Junta Directiva-

y cuotas extraordinarias.

  Artículo 27

El ejercicio económico coincide con el año natural y se cierra el 31 de diciembre.

  Artículo 28

En las cuentas corrientes o libretas de ahorro abiertas en establecimientos de crédito o de

ahorro, deben figurar las firmas del presidente, el tesorero y el secretario.

Para poder disponer de los fondos es suficiente con dos firmas, una de las cuales debe ser la

del tesorero o bien la del presidente.

  CAPÍTULO IX

El régimen disciplinario

  Artículo 29

El órgano de gobierno puede sancionar las infracciones cometidas por los socios.

Estas infracciones pueden calificarse de leves, graves y muy graves, y las sanciones

correspondientes pueden ir desde una amonestación hasta la expulsión de la asociación,

según lo que establezca el reglamento interno.

El procedimiento sancionador se inicia de oficio o como consecuencia de una denuncia o

comunicación. En el plazo de 10 días, la Junta Directiva nombra a un instructor, que tramita el

expediente sancionador y propone la resolución en el plazo de 15 días, previa audiencia del

presunto infractor. La resolución final, que debe ser motivada y aprobada por dos terceras

partes de los miembros de la Junta Directiva, la adopta este órgano de gobierno también

dentro de un período de 15 días.

En los casos de sanciones por faltas muy graves acordadas por la Junta Directiva, las

personas interesadas pueden solicitar la ratificación de la sanción ante la primera Asamblea

General que se celebre.

  CAPÍTULO X

La disolución

  Artículo 30

La asociación podrá disolverse si lo acuerda la Asamblea General, convocada con carácter

extraordinario expresamente para este fin.

  Artículo 31

1. Una vez acordada la disolución, la Asamblea General tomará las medidas oportunas tanto

en lo referente al destino de los bienes y derechos de la asociación, como a la finalidad,

extinción y liquidación de cualquier operación pendiente.

2. La Asamblea está facultada para elegir una comisión liquidadora siempre que lo crea

necesario.

3. Los miembros de la asociación están exentos de responsabilidad personal. Su

responsabilidad queda limitada a cumplir las obligaciones que ellos mismos hayan contraído

voluntariamente.

4. El remanente neto que resulte de la liquidación se entregará directamente a la entidad

pública o privada sin ánimo de lucro que, en el ámbito territorial de actuación de la asociación,

haya destacado más en su actividad en favor de obras benéficas.

5. Las funciones de liquidación y ejecución de los acuerdos a que se refieren los apartados

anteriores de este mismo Artículo son competencia de la Junta Directiva si la Asamblea

General no confiere esta misión a una comisión liquidadora especialmente designada al

efecto.

  Barcelona, a 24 de Noviembre de 2021.

#bylaws_catala #bylaws_castellano