#kaplanprojects #gallery #contemporaryart #marcosvidalfont #art #nitdel'art #palma #groupshow #wood
(en Kaplan Projects)
The Thought I Live In is a collective show of work by four artists, with drawings by Rafa Bernat (Palma, 1965), small oil paintings by Santiago Palenzuela (Tenerife, 1967), wooden sculptures by Marcos Vidal (Vitoria Gasteiz, 1967), and large paintings on canvas by Luís Alfonso Villalobos (Lagos de Moreno, Mexico, 1972). “Almost all the artists I know go round and round in circles, revolving around their own selves.” Omar Pascual Castillo. A self-portrait, a makeshift table with a bottle, a knocked-over cup, a view of comfortable interiors, and a dangerous outdoor panorama that threatens to put an end to the order of its unrule. The four artists whose work is presented here have, in some way, rejected the cliché of the modern art world with which all artists are theoretically expected to concur. Their work is physically steeped in intimate aspects of them. Using classic techniques, the four artists redefine classicism, revealing the image of an introverted, passionate artist who is a slave to his thoughts. They feel safe outside mundane everyday worlds and they seek comfort in their own individual natures. The sincerity of Rafa Bernat’s drawings, the coarseness of Marco Vidal’s sculptures, the small yet profound rooms by Santiago Palenzuela, and the tempestuous yet minute paintings by Luís Alfonso Villalobos all await us. The antihero is reflected in the mirror, disclosed through an inner landscape. Mercedes Estarellas El Pensamiento Que Habito, es una exposición colectiva, compuesta por obra de cuatro artistas: Rafa Bernat (Palma 1965) presenta sus dibujos, Santiago Palenzuela (Tenerife 1967) muestra sus pequeñas pinturas al óleo, Marcos Vidal (Vitoria Gasteiz, 1967) aporta sus esculturas de madera y Luís Alfonso Villalobos (1972, Lagos de Moreno, México) está representado con pinturas sobre lienzo de gran formato “Casi todos los artistas que conozco, dan vueltas sobre si mismos…” Omar Pascual Castillo. Un autorretrato, una tosca mesa con botella, una taza tirada, una vista del confortable interior, y una vista del peligroso exterior, que amenaza con romper el orden de su desgobierno. De alguna manera los cuatro artistas presentados en esta exposición han renunciado al cliché del modernismo en el que teóricamente todos los artistas tienen que posicionarse. La materialidad de sus obras queda impregnada de su intimidad. Con técnicas clásicas los cuatro redefinen el clasicismo y nos devuelven la imagen de un artista introvertido, apasionado, esclavo de sus pensamientos. Se sienten seguros fuera de la mundanidad, y buscan el confort rebuscando dentro de su propia naturaleza. La sinceridad del dibujo de Rafa Bernat, la tosquedad de la escultura de Marcos Vidal, las reducidas pero profundas estancias de Santiago Palenzuela, y la tormentosa al tiempo que minuciosa pintura de Luís Alfonso Villalobos. El antihéroe se refleja en el espejo, el paisaje interior lo revela. Mercedes Estarellas https://www.kaplanprojects.com/proyectos/el-pensamiento-que-habito/
98 notes
·
View notes
Quan vaig començar a preparar el concurs de l’agost del 2017, vaig pensar que seria una edició complicada. Vaig intentar que les proves gràfiques degudament retocades fossin de recerca impossible o si més no, molt difícil de buscar.
Vaig intentar que les proves d’àudio provinguessin de gravacions no comercialitzades per tal de que per als buscadors musicals fos difícil la recerca i en definitiva la intenció era que la recerca del museu fos complicada fins el darrer dia a la darrera hora.
Vaig publicar l’apunt inicial el dia 1 d’agost a les oo:o1, 9 hores i 12 minuts més tard, és a dir a les 09:13 del mateix 1 d’agost vaig rebre un e-mail “odiós” que em deia, entre altres coses que ara no venen al cas:
El cuadro lo he reconocido rápido, por los tonos de verde azulado tan característicos, aunque creo que los has oscurecido un poco para complicar el juego. Es “In the Conservatory” (En el invernadero), un Manet no muy conocido que me encanta y que ya he comentado en el blog de El cuadro del día. Está en la Alte Nationalgalerie de Berlín.
La opera es Romeo y Julieta de Gounoud y el cantante, aunque para reconocer voces soy muy mala y me la voy a jugar un poco, creo que es Franco Corelli.
Jo, com us podeu imaginar, ja hagués plegat, perquè no estava previst que fos tan “fàcil”, ni tan sols per a una persona entesa en pintura, com és el cas, per tant va quedar clar, que si era capaç de contestar amb encert la tanda de paranys que havia preparat en els altres quatre apunts, seria la guanyadora com ha estat, perquè si saps de quin quadre estem parlant i la ciutat, les dues línies d’investigació que jo us havia proposat eren molt més fàcils de deduir i fins i tot intuir.
Les sorpreses, en realitat molt positives, no acaben aquí, ja que atenent als resultats i en comparació amb els anys anteriors, aquest deu haver estat el concurs més fàcil de tots, doncs hi han hagut 13 concursants que han obtingut els 75 punts vs els 75 possibles, és a dir un multi empat, que com ja deia en l’apunt del dia 1, de produir-se (qui s’ho hagés imaginat que d’aquestes proporcions) el guanyador seria el que més aviat m’hagués dit el nom del museu.
Abans de fer públic el guanyador/a cal que faci la narració cronològica dels enllaços entre pistes i de totes les rebudes que són correctes, potser la més senzilla i clarificadora és aquesta:
El museu és l’Alte Nationalgalerie de Berlín, i ara l’explicació.
Primer les imatges:
Són fragments del quadre “Dans la serre” (A l’hivernacle) d’Edouard Manet
Edouard Manet va pintar aquest quadre
Va pintar aquest quadre al 1879 a l’estudi que li havia llogat el pintor suec Otto Rosen a la Rue Amsterdam nº 70 de Paris
O sigui en aquesta escala.*
* De fet escala escala exactament no és, perquè aquest edifici és posterior, però el carrer i el número sí.
Al quadre apareix el matrimoni Guillemet, madame Guillemet també va posar per altres quadres de Manet com “La parisienne”.
El quadre “Dans la serre” de Manet s’exposa a l’Alte Nationalgalerie de Berlín que va ser dissenyada per l’arquitecte Friedrich August Stüler, mes que no la va arribar a construir perquè va morir abans.
#gallery-0-18 { margin: auto; } #gallery-0-18 .gallery-item { float: left; margin-top: 10px; text-align: center; width: 33%; } #gallery-0-18 img { border: 2px solid #cfcfcf; } #gallery-0-18 .gallery-caption { margin-left: 0; } /* see gallery_shortcode() in wp-includes/media.php */
E dopo la música:
Al primer fragment sonor el tenor Franco Corelli canta “Ah, jour de deuil” de Romeo et Juliette de Gounod i està gravat al Met de Nova York el 19 de setembre de 1967.
https://ximo.files.wordpress.com/2017/07/01-prova-1-concurs-agost-2017.mp3
Aquest dia debutà al Metropolitan el director Paul Emile Deiber, qui és el rapsode que recita l’Automme de Lamartine al segon fragment sonor.
https://ximo.files.wordpress.com/2017/08/pista-2-concurs-agost-2017.mp3
ara la poesia complerta
Paul Emile Deiber va estar casat amb la cantant Christa Ludwig qui va néixer a Berlín i interpreta a Fricka de la Valkiria de Wagner al tercer fragment sonor.
https://ximo.files.wordpress.com/2017/08/pista-3-concurs-agost-2017.mp3
Aquest fragment correspon a la darrera representació que va cantar Christa Ludwig al MET l’any 1993, representació sota la direcció de James Levine.
L’última música és el cor “Give me your tired, your poor” del musical “Miss Liberty” compost per Irving Berlin.
https://ximo.files.wordpress.com/2017/08/prova-5.mp3
i aquest és el número sencer
El lloc de naixement de la cantant del tercer fragment I el cognom del compositor del quart ens porten ala ciutat de Berlín on està el museu buscat o sigui l’Alte Nationalgalerie
Doncs així no es veu tan difícil, tot lliga i tot té lògica, res sembla agafat amb pinces. Per tant que 13 dels 32 concursants que m’han arribat a escriure contestant totes o una de les pistes setmanals ha encertat el resultat. Un èxit sense precedents.
LA GUANYADORA
L’amiga Marga va ser qui em va enviar l’email a les 09:13 del mateix 1 d’agost i després ha anat responent setmana rere setmana amb encert cadascuna de les respostes, només si ella hagués fallat una resposta l’Antoni Sans hagués estat el guanyador, perquè ell va ser el segon en dir-me el nom del museu, i després en Toni Garcés completaria el podi, tot seguiy: Eva, Carmen Barres, Manel Benazet, Atticus, Pepa Marin, Xavier C, Jordi Pera, Maria Teresa Masip, Jesus Giralt i Remei. Moltes gràcies perquè vosaltres també sou uns cracks.
Tot i que en aquesta ocasió només era important ser el primer en dir el Museu, vull fer constar que els primers en respondre cada setmana van ser:
Primera setmana: Leonor
Segona setmana: Atticus
Tercera setmana: Carmen Barres
Quarta setmana: Eva
Cinquena setmana: Antoni Sans
I vull agrair i encoratjar a tots els que s’han quedat a les portes o a una mica més de distància dels 75 punts possibles, per ordre són: Xavi Elias, Vicens Serra, Fernando de león, Elio, Mercè Pardo, Santi, Maria Teresa Dordal, Tom Tom, Jordifosal, Pere, Rafael Aragonès, Simone Plaza, Leonor, Fede, Salvador, Jordi Colomer, Marc Busquet, Angel Díaz, Patricia, Carles i José Ignacio.
En total 34 participants i 13 empats, vol dir que el 38,24% dels participants han guanyat el concurs, i un ha quedat el primer en contestar de manera sorprenent, al cap de nou hores de la primera publicació.
L’enhorabona Marga, rebràs un e-mail amb les instruccions per rebre el premi.
A tots els que heu participat, que m’heu escrit, que setmana rere setmana anàveu a la recerca del Museu, amb encert o no, a tots els que us heu embolicat de mala manera, a tots els que heu trobat més lligams dels previstos, els que us heu arronsat abans d’hora, els que malgrat tot heu seguit fins al final, a tots, infinites gràcies. I si tots us heu divertit com m’heu dit, em feu feliç, perquè l’objectiu primer del concurs d’estiu és la diversió i si a m´ñes a més descobriu coses que no sabíeu, millor que millor.
Jo m’he sentit molt acompanyat i us ho agraeixo.
L’agost vinent, un altre.
EL CONCURS DE L’AGOST DEL 2017: ALTE NATIONALGALERIE BERLIN Quan vaig començar a preparar el concurs de l'agost del 2017, vaig pensar que seria una edició complicada.
0 notes