#Blanca Andreu

[las-microfisuras]

Cinerario

I

Ahora me pregunto qué sería de aquel fuego

y de su noche, la ceniza.

II

El fuego es dios de nada, dijo el poeta, es nada

aunque a veces sople por las chimeneas

un aire alemán.

III

Ahora me pregunto qué fue de aquellos fuegos

y de su norte, la ceniza.

IV

El fuego es dios de nada -dijo el poeta- es nada

y jamás se controla por educación

o cualquier otrasino que obra

y porfía.

V

Ahora me pregunto que será de aquel fuego

y su sepulcro, la ceniza.

-  Blanca Andreu

#blanca andreu

[villings]

Yo te di huesos de palomas rojas de palomas que alientan dentro de los rasguños desdeñoso licor de herida pequeño peldaño de muerte

Blanca Andreu

#Blanca Andreu #poesía #fragmento #muerte #herida #palomas #huesos #licor

[vanessasisomonter]

BLANCA ANDREU

12 de Agosto 2023 -Blanca Andreu (La Coruña, 4 de agosto de 1959) es una poeta española de la generación de los ochenta o postnovísimos.

Blanca Andreu nació en La Coruña en 1959 y pasó su adolescencia en Orihuela. A los 20 años se traslada a Madrid. Se casa con Juan Benet con quien convive en Madrid hasta la muerte de este en 1993. En 1980, con De una niña de provincias que se vino a vivir en un Chagall, obtuvo el Premio Adonáis, hecho que llamó la atención por la juventud de Blanca. Recibe el Premio de cuentos Gabriel Miró en…

View On WordPress

#2023 #agosto #Agosto poético #Blanca Andreu #poemas #poesía #Verano 2023

[viecome]

Blanca Andreu, la poeta que triunfó a los 20 años y prefirió desaparecer: “Me halaga que me crean muerta”. Manuel Jabois

Blanca Andreu, la poeta que triunfó a los 20 años y prefirió desaparecer: “Me halaga que me crean muerta”. Manuel Jabois

Blanca Andreu, en Madrid en agosto de 1994. La autora, que se alejó de la fama después de ganar los premios más importantes en los ochenta, habla desde su retiro del proceso creativo, de su relación con Juan Benet y su vida fuera de los focos: “Yo no sabía que la gloria era dar la cara” Origen: Blanca Andreu, la poeta que triunfó a los 20 años y prefirió desaparecer: “Me halaga que me crean…

View On WordPress

#Blanca Andreu #Manuel Jabois

[decmultiverse]

Helen - Personajes 27

Maria Emiliana Maria Isabela Maria Librada Maria Ventura Marietta Marta Inmaculada Nesrin Nicolle Odila Pedrona Suceso Tamari Wijdane Xinxin Xue Yadhira Zorione Aimee Baraa Carmen Encarnacion Carmen Guadalupe Claudine Cristina Belen Expedita Francisca Belen Goizeder Hua Ieva Isabella Maria Iveta Lilibeth Magdalena Sofia Meryeme Paula Rocio Soodia Valeria Sofia Veselina Yixin Ana Monica Andreea Ioana Aouicha Blanca Pilar Cesarina Cristina Angeles Daniela Sofia Elionor Ena Hayar Laura Margarita Leovigilda Lucia Cristina Maria Romina Maria Saturnina Mireille Muna Nuria Montserrat Rosa Alicia Sofia Cristina Soledad Carmen Susana Elena Yaira Adriana Elena Alejandra Patricia Ana Araceli Ana Catarina Antonia Rosario Anyelina Benilda Antonio Manuel Jose Francisco David Juan Javier Jose Antonio Daniel Francisco Javier Jose Luis Carlos Jesus Alejandro Miguel Jose Manuel Rafael Miguel Angel Pablo Pedro Angel Sergio Jose Maria Fernando Jorge Luis Alberto Alvaro Juan Carlos Adrian Diego Juan Jose Raul Ivan Juan Antonio Ruben Enrique Oscar Ramon Andres Juan Manuel Vicente Santiago Joaquin Mario Victor Eduardo Roberto Jaime Francisco Jose Marcos Hugo Ignacio Jordi Alfonso Ricardo Salvador Guillermo Marc Gabriel Mohamed Emilio Gonzalo Martin Jose Miguel Julio Julian Tomas Nicolas Agustin Jose Ramon Samuel Ismael Cristian Lucas Joan Felix Aitor Hector Iker Alex Juan Francisco Jose Carlos Josep Sebastian Cesar Mariano Alfredo Domingo Mateo Jose Angel Rodrigo Victor Manuel Felipe Jose Ignacio Luis Miguel Jose Francisco Xavier Juan Luis Albert Pau Gregorio Aaron Antonio Jose Lorenzo Izan Borja Eric Esteban Arturo Mohammed Cristobal Joel Isaac Jose Javier Asier Antonio Jesus Juan Miguel Francisco Manuel Dario Eugenio Jesus Maria Bruno Jaume Leo Unai Abel Marco German Jonathan Ahmed Pedro Jose Mikel Jose Vicente Sergi Valentin Moises Christian Omar Juan Ramon Pol Iñigo Jon Gerard Manuel Jesus Juan Pedro Adolfo Arnau Adam Israel Oriol Ernesto Miquel Antonio Manuel Isidro Jonatan Eloy Bernardo Gerardo Oliver Benito Carmelo Federico Jose Alberto Jesus Manuel Francesc Luis Alberto Adria Youssef Alonso Saul Juan Jesus Pascual Roger Kevin Elias Matias Marti Erik Juan Pablo Iñaki Josep Maria Carles Ander Enzo Benjamin Bartolome Guillem Alexander Carlos Alberto Marco Antonio Pere Pedro Antonio Lluis Fermin Jose Enrique Antoni Marcelino Abraham Julen Angel Luis Juan Ignacio Aleix Said Francisco Jesus Xabier Aurelio Gorka Ferran Luis Fernando Gustavo Leonardo Roman Jeronimo Rachid Jan Yeray Manuel Angel Jose Juan Luis Manuel Jacinto Damian Carlos Javier Eusebio Ali Jose David Ian Pedro Luis Victoriano Enric Armando Isidoro Juan Bautista Jairo Eneko Blas Eduard Jose Joaquin Gines Julio Cesar Teodoro Biel Santos Dionisio Juan Maria Mustapha Edgar Candido Justo Nil Francisco Antonio Luca Florencio Dylan Gael Emilio Jose Jose Andres Simon Luis Antonio Emiliano Luis Angel Jesus Angel Maximo Jacobo Serafin Alexis Luis Maria Thiago Igor Ezequiel Faustino Yago Hassan Alexandre Fidel Ramiro Claudio Muhammad Manuel Antonio Francisco Miguel Juan Diego Amador Pedro Manuel Andreu Jorge Luis Ibai Mauro Jose Daniel Jose Fernando Rayan Rogelio Ion Iago Luciano Aritz Juan Dios Carlos Manuel Hamza

[amateurchefstuff]

Bacallà

Ingredients: ( 4 persones ) 4 talls de bacallà de 180 grams 250 ml. de brou de peix amb safrà, colat per malla fina i drap 250 grams de pèsol garrofer de Sant Andreu de Llavaneres 4 porros del Baix llobregat d’una mida mitjana, només la part blanca, la verda la utilitzarem per fer brou de peix o altres preparacions Oli d’oliva verge extra i sal Elaboració: En una paella molt calenta amb una…

View On WordPress

#BACALLA #BROU #CUINA #LLEGUM #OLI #OLI D&039;OLIVA #PEIX #PESOLS #PORRO #RECEPTA #SAFRA #SAL #SEGONS PLATS #VERDURA

[objecteiespai]

Sant Andreu Contemporani obre la Convocatòria d’Arts Visuals Miquel Casablancas 2024, un premi d’art jove d’abast nacional que contempla quatre modalitats: OBRA, PROJECTE,MEDIACIÓ i COMUNICACIÓ GRÀFICA.

Hi poden concursar les persones creadores, a títol individual, i col·lectius artístics, nacionals o estrangers, residents/es a l’estat espanyol, nascuts/des després de l’1 de gener de 1988. En el cas dels col·lectius, es requereix que almenys la meitat de les persones membres que l’integren compleixin aquests requeriments.

La participació a la convocatòria suposa l’acceptació íntegra de les bases.

La presentació de propostes es realitzarà exclusivament on-line. Les persones interessades a participar han de completar els formularis d’inscripció.

Per a l’èxit de la inscripció és imprescindible emplenar correctament els formularis i respectar el format i pes que s’indica per a imatges i documents adjunts. Les persones creadores que utilitzin mitjans audiovisuals en la seva obra poden adjuntar enllaços per al visionat (webs personals, blocs, Vimeo, Youtube…). En el cas de no emplenar íntegrament la informació dels formularis la sol·licitud serà denegada.

El termini màxim d’inscripció on-line és el 15 de març a les 23:59h.

El jurat d’aquesta edició està format Blanca del Río (comissària i crítica d’art), Margot Cuevas (comissària i historiadora de l’art) i la guanyadora o guanyador de SAC International Curatorial Residency Program 2024.

Formulari d’inscripció, aquí.

[vkssalasblancases]

VKS Salas Blancas Barcelona Ciudad

Somos un cluster. Le ponemos en contacto con los mejores expertos adaptados para sus necesidades en Salas Blancas en Barcelona Ciudad

Visita nuestra web:

https://www.vkssalasblancasbarcelonaciudad.es/

Ofrecemos servicios en: Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjüic, Sarrià-Sant Gervasi

[tastatast]

Andreu Genestra

Tot i que feia 3 anys de l’última visita, mengem a l’Andreu Genestra des de l’any 2014, ens agrada la seva cuina, seguir la seva evolució i sempre hem gaudit menjant els seus plats en el marc incomparable que era l’Hotel Son Jaumell de Capdepera (Mallorca).

Per no repetir informació que ja apareix a les altres cròniques, us deixem l’enllaç a tots els àpats que hem fet a l’Andreu Genestra, sempre és interessant repassar l’evolució i veure com hem canviat tant nosaltres com el món en general.

Aquest any, per això, hi ha hagut un canvi substancial i és que, des del 21 d’abril de 2023, es van traslladar a l’Hotel Zoëtry (Hyatt Inclusive Collection), situat en una possessió espectacular del segle XIV ubicada a la històrica finca sa Torre a Llucmajor. Un entorn incomparable que compta amb un hort de més de 2.500 m2 i amb vinyes. A més, el restaurant té la cuina oberta i permet veure i sentir, de més o menys lluny, com cuinen i com emplaten.

Ofereixen 3 menús: el Mediterranean, el Mediterranean Extrem i el Verd (l’opció vegetariana). A més, l’opció de triar 2 o 3 plats d’una selecció de plats dels tres menús.

L’ÀPAT

4 SNACKS.

És curiós com hem canviat el significat d’aquesta paraula que originàriament feia referència a “aliments envasats en petites porcions destinats a ser consumits fora dels àpats principals”. A més, tenint una paraula com “aperitiu” o una expressió tant nostrada com “fer l’aperitiu” per a definir aquestes petites elaboracions inicials que s’ofereixen per a obrir l’estómac i fer venir gana i ganes de començar l’àpat.

Xurro d’olives i vermut.

Una massa fregida, semblant a la d’un xurro, amb una oliva i unes gotes d’un gel de vermut. Quina bona olor de vermut i quin cruixent més bo! Ben llaminer, quin bon començament!

Segons el seu relat, com que hem començat per un xurro que és típic d’Espanya, ara continuarem amb una tècnica francesa (un bombó), un bunyol típic de Turquia i un pastís de formatge que anuncien com a cheesecake de Grècia. Una vegada més, trobo innecessari dir-ho en anglès podent-li dir perfectament pastís de formatge. Trobo que parlar l’idioma local i anunciar els plats en dita llengua és un discurs que va lligat a l’autenticitat, la regionalitat i l’ús de productes autòctons que tenen. Posats a parlar de l’idioma, també em va sorprendre que la pàgina web no estés en català. 

Bombó de pa moreno mallorquí.

Es tracta d'un bombó de xocolata blanca en el que, a dins, diuen que hi ha el pa moreno torrat i un toc mallorquí que és la sobrassada. El gust era ben bé de xocolata blanca, no es notava pas la sobrassada. Un aperitiu massa dolç, semblava un petit four. No m’agrada gens començar els àpats amb dolçor. Si ja trobo innecessari haver d’acabar amb postres… Però, segons el seu relat, com que la seva cuina no fa distincions entre el món dolç i el salat, comencen l’àpat amb els petits fours. O en podríem dir llepolies?

Bunyol de cacauet.

Un bunyol farcit d’una crema de cacauets calenta i amb tres trossets d’un trosset d’anxova per sobre. No em va transportar a Turquia però, per sort, aquest aperitiu no va ser dolç.

Pastís de formatge.

Un pastís de formatge de Maó i botifarró. No vaig entendre la relació amb Grècia però el cas és que va ser el més salat i el més bo. El farciment era ben fred i la galeta molt gustosa i cruixent. Una mossegada deliciosa.

Moment pa i oli.

Serveixen els pans i ens deixen triar els que preferim.

Un pa tradicional blanc i un de llavors fets amb Amadip.esment (Associació Mallorquina per a Persones amb Disminució Psíquica), una ONG fundada el 1962 i amb la que l’Andreu hi col·labora.

Un pa de sègol i cardamom i una coca d’oli d’oliva que fan ells al restaurant.

Serveixen una mantega d’ametlles, diuen que és totalment vegana, feta amb llet de coco i olis vegetals.

Una mantega que semblava emulsionada, força tova.

Serveixen un plat amb una mousse d’ajoblanco feta amb acuafaba (l’aigua de cocció dels llegums, que s’utilitza com a substitut de la clara d’ou per la seva viscositat i el seu poder gelificant en fred, és a dir, un emulsionant) i acompanyada de dues salsetes (una de bitxo i una de blat de moro), amb una pols de bitxo, una de fines herbes i també amb rovell d’ou.

Ens pregunten si voldrem que ens posin una mica d’oli i sal i pebre o si preferim menjar-ho sense. Però insisteixen que és adequat afegir-li l’oli.

Ens ofereixen 4 olis, tots de Mallorca, i n’hem de triar un.

El primer és un oli que fan ells d’Arbequina, Piqual i Empeltre, que diuen que també tenen per separat: un Arbequina d’Aubocassa de Manacor, un Piqual de Son Catiu d’Inca i un Empeltre de Can Axartell de Pollença. Diuen que l’Arbequina té un sabor suau, la Piqual mig i que l’Empeltre és una varietat mallorquina amb un sabor fort. Desconeixia que fos autòctona de l’illa, a la Terra Alta també n’hi ha. Tampoc vaig acabar d’entendre si el primer oli era una barreja dels altres tres o realment el fan ells i, si és així, a on el fan. Recordo que quan estaven a Son Jaumell ens havien ofert un oli d’aquestes tres varietats que deien que tenien cultivades a la finca de l’hotel. 

Força enrevessat. Sembla que mentre fan el servei de pa, mantega i oli aprofitin per servir un últim aperitiu però no és ben bé així. Resulta que t’ofereixen l’oli per a afegir-lo a la mousse perquè la idea és que quedi un allioli; i el pa és per untar el fals allioli, perquè serveixen la mousse sense coberts. La mantega és per anar-la combinant amb tot plegat. 

A més, una vegada t’has menjat el plat, recomanen enretirar també el pa, l’oli i la mantega perquè diuen que serà un menú contundent. Una vegada més, no vam pas tenir temps de provar els quatre pans, només en vaig provar dos i perquè vaig demanar que encara no me’ls retiressin. Potser no es tracta de provar tots els pans, simplement d’agafar-ne un pel plat i prou. 

Total, va ser boníssim, semblava ben bé un allioli. Deliciós i una molt bona idea. Una mena de deconstrucció (diferents textures i diferent forma) d'una salsa tant nostrada com l'allioli. Potser la serviria amb coberts per oferir la possibilitat al comensal de provar-ho sense pa. I també li donaria més importància, tant a l'hora de servir el plat com al recordatori, separant-lo del "moment pa i oli" o simplificant/abreujant les explicacions dels olis.

8 PLATS.

Pebrots asados, guisat de vedella i anguila.

Serveixen un plat on, a la base hi ha un cremós de pebrots vermells, entenc que escalivats; a sobre, un cap i pota boníssim; a sobre, un vel de xampinyons; i, pel voltant, cinc trossets de porro i cinc dauets d’anguila fumada. A taula, serveixen un brou calent de l’aigua del pebrot escalivat. Molt bo, el cap i pota quedava molt bé amb la textura de gelatina fina del vel. El conjunt tenia un punt picant pel porro.

En aquest moment de l’àpat ens van convidar a fer-nos un recorregut pel restaurant; ens van ensenyar, bàsicament, la resta de la sala, és a dir, un espai que queda més reservat, i l’espai Krug. No ens van ensenyar la cuina, ho vaig trobar a faltar.

Truita a la francesa de parpatana de tonyina.

Un plat inesperat que ens va oferir l’Andreu molt amablement. Una truita farcida amb un aguiat de tonyina que va aprendre a fer amb en Neichel (l’aguiat, no la truita) i que ha adaptat fent-lo a la mallorquina (no ens van especificar com és). Desconec el grau d’improvisació d’aquest plat però va ser boníssim. Una truita servida calenta, picanteta i amb una massa brillant/oliosa que semblava una cuirassa (tova però relativament gruixuda i ben separada del farciment); i és que, per cada ou sencer, portava un rovell de més i, a més, també portava vinagre d’Avgvstvs Forvm i una mica de farina/midó d’arròs.

Al mateix moment, ens va servir l’Albergínia confitada amb croissant de mantega.

Un plat que fa en referència al seu hort, on també hi treballa el seu pare.

D’esquerra a dreta: un gelat de trempó; un tàrtar d’ametlla amb mitja albergínia confitada amb una mica de vinagre a sobre; i, per acompanyar, un croissant fet amb saïm de porc enlloc de mantega (tot i que el recordatori digui de mantega).

L’Andreu ens diu que ens ho hem de menjar intercaladament, agafant ara una mica de trempó, ara una mica de truita de parpatana… però jo veig tres plats en un, o quatre! Veig tres seccions totalment separades, de fet, l’emplatat ja és així, tres elaboracions ben diferenciades. Són plats que mai acabo de gaudir plenament, els provo per separat, no els barrejo, vaig d’una banda a l’altra i m’atabalen sense acabar de menjar res de manera concreta i atenta. Tampoc crec que hagi d’agafar les tres parts i barrejar-les (de fet, l’Andreu ja ho diu, recomana anar agafant d’aquí i d’allà). Fa anys que hi dono voltes i, a hores d’ara, encara no sé què fer quan em trobo amb aquest tipus de plats, els “plats 3 en 1”. 

El gelat de trempó era molt bo, gustós i refrescant. El croissant també, boníssim, cruixent, calentó, llaminer, greixós… però em va semblar més per atipar que no pas necessari. En canvi, m’encantaria si ens hagués servit el mateix croissant però farcit amb el deliciós gelat de trempó! El que deia de servir 3 elements separats en un mateix plat, prefereixo que ja vingui elaborat de cuina, sempre és més fàcil de menjar. A més, quedaria un semifred d’aquells que tant feliç em fan.

Ànec musclo.

Tres trossets de lletons d’ànec confitats, tres musclos a la taronja i, al centre, una salsa d’ametlles lleugerament picant. També, cinc pipes de carbassa. Per acompanyar amb la salsa, diuen, una coca de patata. La salsa tenia més gust de coco que d’ametlles i sí, era picanteta. Em va agradar poder menjar lletons d’ànec, és una part que no s'acostuma a servir; això sí, tenien una textura un pèl massa caramel·litzada. El pa de patata no el necessitava i tampoc em va semblar res de l’altre món.

Llagosta amb gírgoles de castanyer.

Un plat que havia de ser amb carabinero i fetge d'ànec però que, després de menjar els aperitius (o petits fours, ara no sé com n’hauria de dir), l’Andreu ens va comentar que no n’havia trobat i que el substituiria per una llagosta. Vam acceptar el canvi sense que se’ns comentés que, a sobre, tindria un suplement de 30€ per persona, un percentatge bastant alt del preu total del menú. Trobo que això s’hauria d’avisar. Entenc que la llagosta sigui més cara que el carabinero però, fent un menú tancat, si a més és el restaurant qui fa el canvi, crec que són ells que haurien de trobar una solució que estès dins els seus marges i no fer pagar al client aquesta mena d’imprevistos i, a més, sense avisar-lo.

Una llagosta bullida, ben olorosa, carnosa i gustosa; amb una gírgola de castanyer un pèl insípida o, si més no, no brillava; i un brou fet amb el cap i llevat (emulsionat, sense lecitina ni sucre ni res). Una bona manera de servir la llagosta.

Conill a la mostassa.

Una rodanxa de galantina de conill d’uns 5 cm de diàmetre amb papada de porc negre i festucs i, a sota, un arròs de peix. Al centre de la taula, un tros d’anxova punxat en una petita forquilla. A taula, ens serveixen una culleradeta d’una salsa verda de pèsols i mostassa per sobre la galantina. Una galantina refinada acompanyada d'un correcte arròs de peix que tampoc li aportava gaire.

Mentre es refreda el plat (si és que havia estat calent) mirem com ens serveixen un acompanyament líquid per a la galantina: un suc de remolatxa, poma i ferment de fulla de figuera (entenc que deu ser fulla de figuera fermentada, com les fulles de tabac?) des d’un bidó de coure i en una copa Krug. Ens diuen que el gust terrós de la remolatxa i la galantina ens ha de recordar el que tenim al voltant. Suposo que es deuen referir al que el conill té al seu voltant, no nosaltres.

Calamar, porc negre i rovell d’oca.

Un plat inspirat en els espaguetis a la carbonara. Un calamar de Mallorca, tres minúsculs dauets de cecina curada, tres de formatge curat, uns puntets d’una maionesa d’alga, uns d’una salsa feta amb la pròpia tinta del calamar i una quenelle d’alga còdium. A taula ens serveixen una culleradeta de salsa carbonata (amb T, entenc que vol dir que li han afegit gas exogen) i rovell d’ou d’oca curat (amb bitxo en pols i altres espècies) ratllat per sobre.

Un calamar cuit un moment a 190°C, pràcticament cru, deliciós, pura frescor i textura! Els daus de formatge li donaven salabror i el rovell d’ou d’oca, textura. La quenelle d’alga còdium era molt bona, ben gustosa!

En un plat a part, una forquilla amb una mandonguilleta de calamar encebollado i per on hem de començar a menjar, els hi farem cas.

Peix de llotja a les herbes mallorquines.

Un serranito, un serrà suposo. Ens diuen que és un peix de la mateixa família que el salmó, tot i que és un peix de roca i viu en aigües més profundes. Tot plegat m’estranya molt, en tot cas diria que era de la família dels serrànids, que n’hi ha un munt de gèneres i espècies. Sí que podria ser de roca però diria que no viu en aigües gaire profundes i és més aviat costaner. Un exemplar d’uns 15 cm de llarg, servit sencer, amb cua i amb les espines i tot, però sense cap. Acompanyat amb dues mini-quenelles d’api-rave, mostassa de Dijon, 2 escopinyes i, a taula, servit amb una salsa verda força transparent de la seva versió del Bloody Mary amb herbes mallorquines, julivert i tomàtiga verda. S’ha de reconèixer que té certa valentia servir un peix tant poc valorat com el serrà i, a més, ben poc fet, pràcticament cru però molt sucós. Un peix molt fi però amb forces espines. Molt ben cuinat!

Guatlla a la melassa de figa.

Servida amb un ganivet fet per un cuiner del Port de Pollença que es diu Miquel Magraner i amb un mànec de fusta d’olivera, herència que l’Andreu va prendre de Son Jaumell quan van fer la poda de les oliveres.

Una guatlla de caça preciosa, cuita confitada (sense fer-se al buit) i que l’Andreu ens anuncia com l’acompanyament del plat, l’element principal són les figues de l’increïble eminència Montserrat Pons de Son Mut Nou. Una manera, diu, de dignificar tot el que suposa la figa a la cultura mallorquina.

Per una banda, tenim un ravioli de nap farcit de figues confitades al forn i una mostassa de figues. Per altra banda, el plat principal són les figues rostides al forn durant 10 hores a 90ºC (en sec i en tirades de 10 kg) molt lentament per tal d’extreure’n el nèctar, que colen per decantació amb un sedàs. Aquest nèctar de figues acompanya la caça menor, la guatlla farcida amb fines herbes.

El plat és el xarop de figues que sembla ben bé una demi-glace o una melassa de figa, però simplement és figa, sense cap més ingredient, ni brandi ni Oporto, res. Realment podria ser l’element principal del plat però és que la guatlla estava tant ben cuita i era tant gustosa i de tant bona textura, que calia destacar-la especialment. Plantejar-se quin és l'element principal d'un plat i quin l'acompanyament o la guarnició, una reflexió ben bulliniana que ens fem a la cuina des dels inicis dels noranta.

Ofereixen formatges però no en vam fer.

POSTRES.

Tocinillo de xirivia.

Un tocinillo del cielo fet de xirivia i en forma de cercle; a sota, una magdalena plana; i, a sobre, tres floretes suroses que semblaven de xirivia crua i aromàtica. Al costat, un deliciós gelat de llima i mantega torrada; i, a sota d’aquest gelat, una crema d’avellanes cremosíssima amb un crumble esmicolat per sobre. Unes postres boníssimes, amb cinc elaboracions diferents, totes conegudes i molt ben executades. Un plat molt entretingut d’anar menjant i gaudint.

Dàtils al rom flambée i poma asada.

Una crema de vainilla acompanyada d’un pa de pessic de dàtils flamejat amb rom. Per sobre, poma caramel·litzada a baixa temperatura. I, per acabar, un semifred de xocolata blanca amb tuber aestivium ratllada per sobre. Unes postres boníssimes, sobretot el pa de pessic flamejat i la poma, una llarga cinta laminada i enrotllada. 

PETITS FOURS.

Oliva farcida d’escabetx de poma.

La famosa esferificació amb la cuirassa dura i líquida per dins.

Tomàquet cherri envinagrat amb cirera.

Un tomàquet cherri tal qual, pelat, això sí. Un gust una mica estrany per a finalitzar l’àpat. 

Croqueta de crema cremada.

Molt bona! Tova. El petit four més bo.

Truita de patata i xocolata blanca.

La xocolata blanca es notava poc i tampoc recordava una truita. La idea és bona però potser caldria executar-la diferent per aconseguir una millor combinació. Acabem amb xocolata blanca, com el bombó de l’aperitiu.

Ofereixen herbes aromàtiques del seu hort per a infusionar: alfàbrega, menta, citronel·la, romaní, tomí, marialluïsa, etc.

Vam prendre una infusió de citronel·la i farigola on es notava sobretot la farigola. És d'agrair que ofereixin herbes fresques, la frescor és un luxe!

Pel que fa a la sala, actualment dirigida per en Sebastián Longo com a maître i sommelier, a qui ja coneixíem del Zaranda quan estava a l’Hotel Castell Son Claret de Calvià, trobem que és força correcta però que no està al mateix nivell d’excel·lència que havia aconseguit amb en Joan Arboix (amb un gran coneixement de vins de Mallorca) i en David Serrano (que, a més de dirigir la sala amb una gran professionalitat, oferia una brillant selecció de formatges afinats extraordinàriament bé). També pot ser que, com que “només” fa 4 mesos que s’han traslladat, encara necessitin allò que es diu del rodatge.

VAM BEURE

Una ampolla d’UBE Miraflores 2019 de Bodegas Cota 45 de Sanlúcar de Barrameda. Un blanc tranquil de Palomino Fino de diferents parcel·les de Miraflores Alta i Miraflores Baja, de vinyes amb diferents tipus d’albarizas (lentejuelas, lustrillos i tosca cerrada). Un vi fermentat en bóta però que, a la vegada, té la típica expressió nítida de mineralitat i fruita, marca de la casa. Som uns incondicionals de la feina d’en Willy Pérez i en Ramiro Ibáñez.

Una ampolla de Tianna Negre 3, Escursac 2020, de la línia The Sommelier Collection. Un vi negre ecològic i sense filtrar d’un celler amb un perfil un pèl industrial que pertany a Distribucions Túnel. L’Escursac més comercial i menys diferenciat de la resta d’Escursacs que es fan a Mallorca i que tant ens agraden. Un negre que ha sigut tamitzat per una criança de 8 mesos en barrica de roure francès de 500 litres i que li ha fet perdre el seu caràcter eteri, fresc i fragant que sol mostrar aquesta varietat autòctona. Un vi de tant sols 670 ampolles i elaborat pel sommelier Patrick Paulen (d’Alsàcia i ex-sommelier del mític Tristán de Puerto Portals) que, curiosament, és el pare del cambrer que ens va atendre.

CONCLUSIONS

La cuina segueix la línia de l’Andreu: productes locals i de molt bona qualitat; una marcada base de cuina clàssica francesa; tocs d’altres països del Mediterrani com Itàlia, Grècia, Turquia o el Marroc, sense oblidar un receptari mallorquí que, segons l’any es fa més o menys palès; plats amb moltes elaboracions diverses en les que, moltes vegades es generen tres o quatre plats en un; gustos refinats i contundents a la vegada però sempre dins un marc equilibrat i amable. Una cuina que sempre demostra personalitat pròpia, un punt de genialitat creativa, complexitat, bona execució tècnica i força coherència. A més, amb una posada en escena per a comunicar el seu relat i fer un servei davant del comensal, moltes vegades per ell mateix, cosa que agraïm molt.

En resum, la sensació final aquesta vegada va ser d’haver menjat molt (quantitat, cosa que darrerament havíem criticat per les racions excessivament petites que estava oferint) i menjat molt bé (qualitat i gustos plaents). Això sí, aquesta vegada vam trobar massa pans als plats: el xurro i el bunyol dels aperitius, tots els pans del principi i l’allioli que s’havia d’untar, el croissant amb l’albergínia i el gelat de trempó, la coca de patata de l’ànec musclo, l’arròs de peix del conill a la mostassa…; i això que vam dinar enlloc de sopar. Que difícil que deu ser oferir un model que agradi i satisfaci a tothom! I és que, com sempre diem, tants caps, tants barrets!

#Andreu Genestra #Llucmajor #Mallorca #mallorquina #restaurant

[jordiruizcentelles]

Okoroshi u Okorosie mascarada Igbo Cap. XXI #igbo #igboculture #nigeria #Biafra #africa #antropologiasocial #antropologia

[timriva-blog]

Els noms dels ocells: un tresor de la llengua popular

Andreu Carretero ha publicat ‘Els noms dels ocells en el llenguatge popular català’ · El llibre inclou totes les espècies dels Països Catalans i, de cada una, se’n registren sinònims, refranys, frases fetes, mimologismes… La cuereta blanca és l’ocell amb més noms recollits al llibre. Foto: Wikimedia Commons / Artur Mikołajewski / CC BY-SA 3.0 Escrit per Jordi Badia i Pujol i Laura Gállego…

View On WordPress

#Ensino #Informació #Lenguaje #Onomástica #Recherche #Refranes y expresiones #Singularité #Topónimos

[ancruzans-blog]

[villings]

Cinco poemas para abdicar, para que sean un destello terrestre en mi tránsito   mientras el vaivén de mi cuerpo me dote de viejo sueño y tenga un altar adornado[.]

Cinco poemas para abdicar | Blanca Andreu

#Blanca Andreu #Cinco poemas para abdicar #poesía #fragmento #literatura #lit #altar #sueño #viejo #tránsito #destello #terrestre #vaivén #cuerpo

[citascelebres]

Blanca Andreu. Selección de poemas

Blanca Andreu nació un día como hoy en La Coruña en 1959, pero su infancia y adolescencia transcurrieron en Orihuela.... http://dlvr.it/StBB4G

#Escritores #Poesía

[actualidadliteratura]

Blanca Andreu. Selección de poemas

Blanca Andreu nació un día como hoy en La Coruña en 1959, pero su infancia y adolescencia transcurrieron en Orihuela.... http://dlvr.it/StBB47

#Escritores #Poesía

[honeyleesblog]

Providing In-Depth Horoscope and Personality Analysis for May 9 Birthdays

These individuals are loaded with thoughts and undertakings, and they have what it takes to carry out them. They are very lovely in character. They like solace and extravagance, yet are hesitant to be new and unprecedented. They express open talking abilities that they can grow brilliantly, and they can proceed to become political pioneers. They are held and sure of their power. In any case, they have created and superfluous convictions of their own significance, some of the time totally outlandish. That presumption tracks down no premise in anything, and can make the climate unfriendly towards them. They like to investigate, yet they additionally need to act with constancy and outcome. They have an incredible compassion toward human expression, particularly the applied kind or singing. They battle perseveringly for riches and are exceptionally fulfilled. In business, they generally leave a protected outlet. The imperfections related with this birthday incorporate, most importantly, exorbitant crabbiness. At the point when bothered they become extremely hesitant to think twice about. They are not extremely wonderful to others as a day to day existence friend. What undermines them: That their work in life may not be compensated, either in light of their pointless obstinacy or, in actuality, as a result of their hesitation. Providing In-Depth Horoscope and Personality Analysis for May 9 Birthdays 

 Assuming that your birthday is on May 9, your zodiac sign is Taurus May 9 - character and character character: laborer, liberal, ethical, enthusiastic, loquacious, curious; calling: pilot, veterinarian, engineer; colors: green, cream, blue; stone: spinel; creature: ostrich; plant: Zinnia; fortunate numbers: 5,10,42,49,53,59 very fortunate number: 25 Occasions and observances - May 9 Goku Day in Japan. Triumph Day over Nazism. Long periods of Recognition and Compromise (in celebration of WWII). Europe Day. May 9 VIP birthday events. Who was conceived that very day as you? 1904: Grete Harsh, disenadora y fotდ³grafa alemana (f. 1999). 1905: Lilდ­ დ?lvarez, tenista espanola (f. 1998). 1907: Baldur von Schirach, oficial alemდ¡n nazi (f. 1974). 1912: Pedro Armendდ¡riz, entertainer mexicano (f. 1963). 1918: Mike Wallace, periodista estadounidense (f. 2012). 1920: Richard Adams, escritor britდ¡nico (f. 2016). 1921: Sophie Scholl, dirigente y activista antinazi del movimiento Rosa Blanca (f. 1943). 1923: Carlos Bousono, poeta y filდ³logo espanol (f. 2015). 1924: Fernando Vidal, magistrado espanol, presidente del Council Predominant de Justicia de Asturias (f. 2012). 1924: Bulat Okudzhava, poeta, novelista y cantautor ruso (f. 1997). 1927: Manfred Eigen, fდ­sico y quდ­mico alemდ¡n, premio nobel de quდ­mica en 1967. 1928: Colin Chapman, ingeniero britდ¡nico, fabricante de automდ³viles (f. 1982). 1928: Pancho Gonzales, tenista estadounidense (f. 1995). 1928: Barbara Ann Scott, patinadora canadiense (f. 2012). 1934: Alan Bennett, escritor britდ¡nico. 1936: Albert Finney, entertainer britდ¡nico. 1936: Glenda Jackson, actriz britდ¡nica. 1937: Rafael Moneo, arquitecto espanol. 1939: Dolores Abril, cantaora espanola. 1939: Ricardo Aguirre, mდºsico venezolano (f. 1969). 1940: James L. Streams, productor, guionista y cineasta estadounidense. 1942: John Ashcroft, polდ­tico estadounidense. 1942: Mirko Sandiე‡, waterpolista y entrenador serbio (f. 2006). 1944: Richie Furay, mდºsico estadounidense, de la banda Bison Springfield. 1945: Jupp Heynckes, entrenador de fდºtbol alemდ¡n. 1946: Candice Bergen, actriz estadounidense. 1947: Vდ­ctor Ullate, bailarდ­n espanol. 1949: Marდ­a Eugenia Dდ¡vila, actriz y dramaturga colombiana (f. 2015). 1949: Ibrahim Barდ© Mainassara, militar y polდ­tico nigeriano (f. 1999). 1949: Billy Joel, mდºsico estadounidense. 1949: Andreu Martდ­n, escritor espanol. 1949: Adriდ¡n Paenza, matemდ¡tico argentino. 1950: Cristina Tejedor, actriz argentina. 1952: Adriana Varela, cantante argentina de tangos. 1955: Kevin Peter Lobby, entertainer estadounidense (f. 1991). 1955: Anne-Sofie von Otter, mezzosoprano sueca. 1955: Meles Zenawi, polდ­tico y preliminary ministro etდ­ope (f. 2012). 1956: Ludovica Squirru, astrდ³loga argentina. 1959: Christian Bach, actriz mexicana de origen argentino. 1959: Dis Berlდ­n, pintor, escultor y fotდ³grafo espanol. 1959: Miguel დ?ngel Gambier, futbolista argentino (f. 2016). 1960: Richard Horne, escritor britდ¡nico de libros infantiles. 1961: John Corbett, entertainer estadounidense. 1962: David Gahan, cantante britდ¡nico, de la banda Depeche Mode. 1962: Beatriz Gimeno, activista espanola de los derechos de LGBT. 1963: Emilio Maillდ©, chief de cine argentino. 1964: Genar Andrinua, futbolista espanol. 1964: Nacho Mastretta, mდºsico y printer espanol. 1964: Kevin Saunderson, DJ de mდºsica electrდ³nica. 1964: Miguel Tapia, mდºsico chileno. 1968: Marie-Josდ© Perec, atleta francesa. 1968: Ruth Kelly, polდ­tica britდ¡nica perteneciente al partido laborista. 1969: Golden, cantante holandesa. 1970: Ghostface Killah, rapero estadounidense, de la banda Wu-Tang Family. 1971: Paul McGuigan, bajista britდ¡nico, de la banda Desert garden. 1972: Daniela Silivaვ?, gimnasta rumana. 1973: Francisca Merino, actriz chilena. 1975: Juan Antonio Bayona, cineasta espanol. 1976: Tamia, cantante canadiense. 1976: Mდ³nica Godoy, actriz chilena. 1977: დ?nigo Landaluze, ciclista espanol. 1978: Bebe, cantante espanola. 1978: Joscha Sauer dibujante de cდ³mics alemდ¡n. 1978: Daniel Franzese, entertainer estadounidense. 1978: Leandro Cufrდ©, futbolista argentino. 1978: Marwan al-Shehhi, terrorista emiratდ­ que participდ³ en el 11S (f. 2001). 1979: Pierre Bouvier, cantante canadiense, de la banda Straightforward Arrangement. 1979: Rosario Dawson, actriz estadounidense. 1979: Matt Morris, cantante y typesetter estadounidense. 1980: Award Hackett, nadador australiano. 1980: Nicolae Dicე?, futbolista rumano. 1980: Estდ­baliz Martდ­nez, gimnasta espanola. 1981: Josდ© Luis Garcდ©s, futbolista panameno. 1981: Johnny Herrera, futbolista chileno. 1983: Gilles Mდ¼ller, tenista luxemburguდ©s. 1985: Audrina Patridge, actriz y modelo estadounidense. 1990: Jace Peterson, beisbolista estadounidense. 1991: Oswaldo Arcia, beisbolista venezolano. 1993: Ryosuke Yamada, entertainer y cantante japonდ©s.