#maige's clips | Explore Tumblr Posts and Blogs

unboscsinteticdinsdunapedra · 3 years

Text

#6. 31 de maig de 2021. "Something was creeping and creeping and waiting to be seen and felt and heard"

"Què sabem... del món i l'univers que ens envolta? Els nostres mitjans per rebre impressions són absurdament pocs, i les nostres nocions dels objectes circumdants són infinitament estretes. Veiem les coses només com estem construïts per veure-les, i no podem fer-nos una idea de la seva naturalesa absoluta. Amb cinc sentits febles pretenem comprendre un cosmos infinitament complex. No obstant això, altres éssers amb un rang de sentits diferent, més ampli o més fort, no només poden veure de manera molt diferent les coses que veiem, sinó que també poden veure i estudiar mons sencers de matèria, energia i vida que està a l'abast de la nostra mà però que mai no podrem detectar amb els sentits que tenim". (H. P. Lovecraft).

La primera fase del projecte està pràcticament completada. Tots els organismes tenen els seus atributs i els seus comportaments implementats, les interaccions estan definides, i ara falta fer proves, detectar i corregir errors possibles, i anar ajustant paràmetres per aconseguir un ecosistema balancejat. Espero poder tenir un prototip perfectament funcional en els pròxims dies.

Una vegada completat aquest prototip donaré per finalitzada la primera fase del projecte, a la qual em refereixo com a "esquelet". En la segona fase desenvoluparé la "pell", i treballaré l'aspecte visual dels diferents organismes i de l'entorn. Tot i que això ho faré un cop finalitzada aquesta residència, sí que he començat a anar consultant referències que m'ajudin a imaginar-los.

Primer em vaig fixar en fotografies preses amb el microscopi. Aquí en veiem algunes:

Selecció de fotografies microscòpiques de procedències diverses.

En algunes d'aquestes imatges s'utilitzen colorants i tints que ajuden a aclarir-ne la visualització, per exemple ressaltant les estructures internes i els processos metabòlics dels organismes i de les cèl·lules, o senzillament fent visibles bacteris incolors que d'una altra manera serien indistingibles. Normalment s'utilitzen colors vistosos, en ocasions fluorescents, la qual cosa dona una estètica característica a les imatges resultants. Sovint s'utilitzen llums polaritzades i filtres, i també cal ressaltar que en posar mostres en el microscopi s'utilitza una llum molt potent en relació amb la grandària dels microbis, la qual cosa també n'altera l'aparença perquè en travessa els teixits. És a dir, podríem qüestionar en quina mesura les tecnologies d'observació alteren la imatge d'allò que és observat. En el meu cas no he vist aquesta alteració com una cosa negativa, al contrari, al cap i a la fi estic imaginant éssers que no coneixem, éssers que estic inventant, i exerciré un alt grau de llibertat artística a l'hora de donar-los forma, per la qual cosa puc aprofitar al meu favor el no tenir un model del món real en el qual basar-me, i aquestes imatges vistoses i acolorides han estat una font d'inspiració en imaginar organismes visualment interessants.

No obstant això, a mesura que he continuat col·leccionant imatges m'he anat adonant que moltes vegades no cal recórrer a tints ni a artificis per aconseguir imatges meravelloses, que hi ha multitud d'éssers vius existents en la Terra que no tenen res a envejar a cap alienígena imaginat per la ciència-ficció.

Després de navegar per una multitud d'imatges estàtiques vaig buscar vídeos per observar com es comporta el món microscòpic en moviment. Va ser així com vaig descobrir Journey to the Microcosmos, un canal de YouTube que vaig esmentar en una entrada anterior. Les imatges que he pogut veure en aquest canal m'han captivat i han estat un recurs molt valuós a l'hora de començar a imaginar l'aparença que podrien tenir els éssers que estic dissenyant. Vegem algunes d'aquestes imatges:

youtube

Fragments seleccionats de Journey to the Microcosmos (2019-actualitat). L'últim clip fa referència al que comentàvem amb anterioritat sobre com les eines d'observació alteren la imatge d'allò que mirem.

Observar els cossos en moviment d'aquests organismes diminuts m'ha fet reflexionar sobre la importància que tindran les animacions en el meu projecte per aconseguir el resultat visualment atractiu i hipnòtic que m'interessa. Per això, he continuat fixant-me en el moviment, no ja només de microorganismes, sinó també d'altres éssers vius, per exemple de criatures marines:

youtube

Selecció de clips de vídeo de procedències diverses.

Sense paraules. No hi ha res que pugui afegir a la bellesa d'aquestes imatges.

A continuació he posat l'atenció en corals marins, ja que combinen qualitats dels tres tipus d'imatges que hem vist fins ara: els vistosos colors d'algunes de les imatges preses amb el microscopi, com el tardígrad amb tints fluorescents; el moviment tentacular fluid d'alguns microorganismes, com les hidres; i l'entorn aqüífer d'aquestes últimes criatures marines —a més d'altres aspectes interessants que han anat apareixent repetidament en el transcurs del projecte, com per exemple la simbiosi o la interdependència, però en aquesta entrada em centraré en l'aspecte visual.

Podem observar aquestes qualitats formals a les quals em refereixo en els vídeos de Coral Morphologic, per exemple a Tangerine Reef, una pel·lícula feta en col·laboració amb el popular grup de música Animal Collective:

youtube

Tangerine Reef (2018, Animal Collective i Coral Morphologic).

Fins ara hem vist imatges registrades de la realitat física. Però jo no utilitzaré cap càmera per enregistrar imatges, sinó que les produiré digitalment. Els organismes d'aquest microecosistema seran CGI (imatges generades per ordinador, per les seves sigles en anglès). No seran "fotografies", en el sentit d'imatges capturades, sinó "dibuixos", en el sentit d'imatges generades. En la mateixa línia, les il·lustracions científiques també han estat un punt de referència en el transcurs del projecte.

Els científics que van començar a observar microbis ho van fer sense gran part de les tecnologies que utilitzen els que els observen en l'actualitat. No tenien càmeres fotogràfiques, per exemple, i com que les descripcions textuals no eren suficients per documentar les meravelles del món que estaven començant a descobrir, recorrien a il·lustracions per registrar-les. Una de les col·leccions més importants d'il·lustracions científiques de microbis i microfòssils es conserva al Museu d'Història Natural de Berlín. Les va dibuixar el naturalista Christian Gottfried Ehrenberg al s. xix, a partir de l'observació, amb un microscopi rudimentari, de desenes de milers de mostres provinents de tot el món en la seva fascinació per la microbiologia i la micropaleontologia abans que aquests termes ni tan sols existissin. Ehrenberg va fer importants descobriments i contribucions al coneixement científic del món natural, i l'extensa col·lecció de documents del seu llegat encara continua sent desxifrada avui dia. Espero poder visitar la col·lecció aquest estiu aprofitant un viatge que faré a Berlín per altres motius, però mentrestant, gràcies a la voluntat del museu de fer la col·lecció accessible per al públic, puc passar-me hores i hores consultant els milers d'imatges escanejades, documents i fotografies que han publicat en la seva pàgina web. Aquí es poden veure algunes de les il·lustracions que formen part de la col·lecció:

Petita selecció d'il·lustracions de l'Ehrenberg Collection, Museu d'Història Natural de Berlín. Extretes de http://download.naturkundemuseum-berlin.de/Ehrenberg/.

El col·lectiu Estampa ha utilitzat 16.000 il·lustracions científiques d'espècies animals i vegetals, fongs i microorganismes unicel·lulars vinculats amb l'imaginari marcià en el seu treball Espècies marcianes, part de l'exposició Mart: El mirall vermell al CCCB. Han utilitzat aquestes imatges per alimentar una intel·ligència artificial que les ha combinades i ha produït un sens fi d'espècies híbrides noves. Podem veure algunes de les espècies resultants en l'exposició, per exemple en aquesta triple projecció en la qual van mutant entre elles i es transformen les unes en les altres.

vimeo

Fragment d'Espècies marcianes (2021, Estampa).

Una artista que també utilitza la intel·ligència artificial i els imaginaris alienígenes en la seva obra és Jenna Sutela. Fa poc temps que vaig descobrir el seu treball i també està sent una referència significativa per al meu projecte. Per exemple, nimiia cétiï, una peça audiovisual en la qual utilitza machine learning per generar un idioma nou a partir del moviment del Bacillus subtilis nattō, un bacteri extremòfil que teòricament podria sobreviure a Mart, i una llengua marciana suposadament canalitzada per Hélène Smith, una coneguda mèdium del s.xix.

youtube

nimiia cétiï (2018, Jenna Sutela).

En l'aspecte formal i visual, hi ha dues referències més directament vinculades amb l'aparença que m'agradaria donar als organismes, que són, d'una banda el treball de Vincent Houzé, per exemple el videoclip Seed de Max Cooper i Kathrin deBoer, que té similituds amb algunes de les imatges anteriors de Coral Morphologic; i, de l'altra, el treball de Vince Mckelvie, en particular alguns dels seus gifs animats en els quals diversos objectes 3D es mouen i deformen amb fluïdesa i produeixen formes estranyes, hipnòtiques i suggeridores.

youtube

Seed (2017, Max Cooper feat. Kathrin deBoer, vídeo de Vincent Houzé).

youtube

Diversos gifs animats de Vince Mckelvie. Els treballs originals són gifs independents en loop infinit, en aquest vídeo n'he compilat una selecció amb el seu permís.

Aquestes són algunes referències que m'estan ajudant a imaginar l'aparença que tindrà l'ecosistema, encara que, com comentava, aquesta part de "pell" o carcassa visual la desenvoluparé més endavant, durant l'estiu. Ara tancaré el meu període de residència en col·laboració amb el CCCB i amb l'IEEC, conclouré la primera fase del projecte, l'"esquelet", la funcionalitat dels comportaments i interaccions dels organismes, i produiré un prototip que espero poder compartir en un esdeveniment que organitzarà el CCCB a mitjan juny.

"Les persones que neguen l'existència de dracs sovint són devorades per dracs. Des de dins." (Ursula K. Le Guin).

0 notes