#Senigalia

[tastatast]

Pandefrà

Aquest conegut forn de pa, subministrador d'en Mario Uliassi, també ofereix un espai i cafeteria, tot ben situat al cor de Senigallia.

#Pandefrà #Senigallia #Senigalia #cafeteria #Itàlia #italiana #forn de pa

[assowebtv]

BASKET: RISULTATI DEL WEEK END DI SUPERCOPPA

BASKET: RISULTATI DEL WEEK END DI SUPERCOPPA

Ecco di seguito i risultati delle gare di domenica 11 settembre, per i trentaduesimi di finale della Supercoppa LNP 2022 Old Wild West di Serie B, con gli accoppiamenti dei sedicesimi. Tabellone a eliminazione diretta, con turni in gara unica. In ogni turno giocano in casa le squadre con la migliore posizione del ranking, definito dal piazzamento in classifica della stagione…

View On WordPress

#3G ELETTRONICS LEGNANO #ANDREA COSTA IMOLA #BAKERY BASKET PIACENZA #basket #BLACKS FAENZA #DOMENICA 11 SETTEMBRE #ELACHEM VIGEVANO #GENERAL CONTRACTOR #JUNIOR CASALE MONFERRATO #LTC GROUP SANGIORGESE BASKET #PAFFONI FULGOR OMEGNA #PALLACANESTRO VIOLA REGGIO CALABRIA #POLLACANESTRO GOLDENGAS #SENIGALIA #TABELLONE #TIGERS ROMAGNA #TRENTADUESIMI DI FINALE #VIRTUS RAGUSA #VIRTUS SPES VIS IMOLA

[untitled42566]

Santa Barbara celebrata dai Vigili del fuoco anche nei distaccamenti di Arcevia, Fabriano, Osimo e Senigallia

ANCONA – Oggi le celebrazioni della patrona Santa Barbara si sono svolte anche nei distaccamenti dei Vigili del fuoco della provincia di Ancona.

A Fabriano è stato inaugurato un nuovo automezzo con benedizione da parte del Vescovo emerito di Fabriano e Matelica S.E.R. Giancarlo Vecerrica alla presenza dei Sindaci e autorità del territorio.

Ad Arcevia si è svolta una simulazione di intervento S.A.F. (Speleo Alpino Fluviale) sul campanile della chiesa di S. Barbara a Barbara e dimostrazione di attrezzature e mezzi di soccorso.

A Senigallia il personale Vf, insieme alle autorità e alle altre forze dell’ordine e associazioni combattentistiche e d’arma, hanno partecipato alla Santa Messa officiata dal Vescovo S.E. Franco Manenti.

Ad Osimo si è celebrata la festa di Santa Barbara alla presenza  del Comandante provinciale Dino Poggiali, il Sindaco Simone Pugnaloni, del Capo Distaccamento Pierluigi Pirchio e delle autorità civili e militari. La celebrazione eucaristica è stata celebrata da Don Fabrizio, parroco della parrocchia San Sabino, al quale è stata donato un altorilievo realizzato dal Capo Reparto Angelo Melaranci raffigurante la Santa Barbara.

  Santa Barbara celebrata dai Vigili del fuoco anche nei distaccamenti di Arcevia, Fabriano, Osimo e Senigallia Santa Barbara celebrata dai Vigili del fuoco anche nei distaccamenti di Arcevia, Fabriano, Osimo e Senigallia…

#Arcevia #celebrata #celebrazioni #Fabriano #Osimo #Santa Barbara #Senigalia #vigili del fuoco

[hummersknott-bc-2017-tours]

History of the Tour

A year or so ago Robert Curtis Haigh was asked where he would like to go on tour. “Italy” was the response; then we refined this to Rome as the Highlight. That’s a bit of a long way just for one city so the plan expanded to include Naples area. It has been relatively easy to set up as our older players visited in 2014 (they had twice the length and included Venice, San Marino, Senigalia and onto Athens and Corinth in Greece) Unusually, KLM has proved the most sensible choice of airline but the locality of the Durham Tees Valley airport saves another journey like we did in July 2014 to London. Monday The night was quiet and it seems a lot of sleep was taken so all made breakfast by the deadline and we were ready to meet the Coach for the drive to Bracciano – around 80 minutes from the hotel. First call was the Town Hall to meet the Mayoral party where we spent towards an hour greeting the local council representatives and badminton leader. There is a strong enthusiasm to develop the links between the two towns by the Italians and lots if ideas for further exchanges discussed which will brought back home and passed on to various people in the local council. It was very appropriate that the entire make up of this group is from Darlington schools. The first use of the uniform new team tops displayed that. Afterwards a short walk to a local Pizzeria and we were hosted to an excellent spread of pizza pieces and several other samples of Italian food. The group are very grateful for the gesture which avoided a simple packed lunch again. We were then led to the castle area and an excellent view of the whole area across Lake Bracciano. A short ride to the sports hall followed and we were ready for 3.5 hours badminton. Introductions included an exchange of mementoes between teams and then the two National Anthems were played before Richard led the team football-style along a line of Italian young players. Lots of games were played – large numbers and courts restricted to four meant it wasn’t sense to include singles. All able bodied had at least three. One nose bleed sidelining a player for the later stages. At 6.30 pm the group were then driven to Lake Bracciano and the restaurant where we were joined by 20 or so locals for a meal with all sorts of inclusions inevitably including varied Pizzas. The Coach was on a 12 hour hire and the driver said we must return to set off by 9 pm. We were all on board by 8.59. The food was certainly not ‘fast food’ in standard but the Italians were treated to a lesson in ‘food fast’. A leisurely meal certainly had its attractions but it wasn't an option. Time to return to rooms and wash out gather shirts. We are aware parents would like photos. Several exist but laptops and good wifi are needed to upload and that hasn't been possible as often as we would like. We hope to upload when chance permits. Also wifi in some hotel rooms has been weak. To attempt to keep players in rooms late at night I have indicted I don't want them wandering around for a signal even to text home. So, please bear with us if contact sometimes is weak. Is it really only yesterday we left home?

[tmnotizie]

SENIGALIA – La seconda edizione Meet in Cucina Marche ha regalato un grande successo di pubblico e di contenuti gastronomici e una bella soddisfazione agli organizzatori dell’Associazione Culturale Regionevolmente e dell’Unione Regionale Cuochi Marche aderente alla Federazione Nazionale Italiana Cuochi, che hanno potuto contare sul supporto della Regione Marche – Assessorato Agricoltura e della Camera di Commercio di Ancona, sul patrocinio di Comune di Sengallia, Confcommercio Marche Centrali, Slow Food Marche e la collaborazione di importanti aziende del settore: Electrolux e Spirito contadino (main sponsor), Skalo Horeca (partner regionale), Pentole Agnelli, Acqua Panna S. Pellegrino, Bragard, Accademia Luigi Bormioli, TTT Tableware (partner nazionali),

Sul palco del Teatro La Fenice si sono avvicendati 10 cuochi relatori che per l’occasione hanno approfondito la conoscenza di alcuni prodotti tipici Dop, Igp e Presìdi Slow Food realizzando complessivamente 30 ricette, la maggior parte delle quali ancora inedite.

Dopo gli interventi introduttivi dell’ideatore del format, Massimo Di Cintio, del presidente dell’Unione Regionale Cuochi Marche Luca Santini, è stata la volta del Sindaco di Senigallia Maurizio Mangialardi e del Direttore della Confcommercio Marche Centrali e vicepresidente della Ccamera di Commercio di Ancona Massimiliano Polacco.

Ha espresso soddisfazione anche il vice presidente della Regione Marche e assessore all’Agricoltura Anna Casini: “La seconda edizione di Meet in Cucina Marche ha visto crescere da un lato la partecipazione degli operatori, dall’altro l’impegno da parte dei cuochi relatori ad approfondire, anche in chiave contemporanea, l’utilizzo in cucina dei prodotti tipici marchigiani, dalla mela rosa al tartufo, dagli oli Igp Marche all’anice verde, dalla patata dei Sibillini al mosciolo, dalla cicerchia alla sapa, esaltandone il loro valore organolettico insieme agli aspetti nutrizionali”.

A rompere il ghiaccio sono stati due tra i più giovani, come Alessandro Rapisarda del ristorante Casa Rapisarda di Numana con il suo Mytilus Galloprovincialis, e il vincisrrassoo codificato da Antonio Nebbia che diventa un raviolo con gli stessi ingredienti, seguito a ruota da un energico Daniele Citeroni dell’Osteria Ophis di Offida con il suo pollo “ngip, ngiap” e la rivisitazione del funghetto offidano.

Come sempre Mauro Uliassi (ristorante Uliassi, Senigallia) ha incantato la platea con una relazione incentrata sul cuoco al servizio del gusto e sulla presentazione di cinque dei piatti del suo nuovo progetto Lab2018, tra i quali il lardo di polpo e la corona del rombo arrostita al finocchio. Serena D’Alesio del Relais Marchese del Grillo di Fabriano ha utilizzato la trota e il coniglio per raccontare il suo territorio, con un felice collegamento tra i fiumi e le attività che sono nate lungo i corsi d’acqua, come nel caso della carta fabrianese, le cui origini e manifattura sono state riproposte sul palco grazie a un maestro cartaio con la sua pressa.

Lo schietto e spumeggiante Nikita Sergeev del ristorante L’Arcade di Porto San Giorgio con la trota di Visso e le lenticchie di Castelluccio, e il solido Stefano Ciotti del ristorante Nostrano di Pesaro con il fegato, fegati, anice verde di castigliano e salame di fichi, hanno chiuso la prima sessione mattutina del congresso.

Il pomeriggio è stato aperto da Errico Recanati del ristorante Andreina di Loreto che anche quest’anno ha stupito il pubblico con braci, mitili e frattaglie. Emozionante ed emozionato Enrico Mazzaroni del Tiglio in Vita che ha ricordato il suo trasferimento “forzato” da Montemonaco a Porto Recanati dopo il terremoto e ha ripercorso la transumanza e reinterpretato con alcune ricette l’agnello e il formaggio, realizzato sul palco dall’anziana zia Gina con un vecchio caldaio. Nel suo continuo peregrinare tra mare e campagna Aurelio Damiani del Damiani & Rossi di Porto San Giorgio ha riportato il pubblico ai sapori autentici tra maccheroncini di Campofilone, cicale di mare e cipolla piatta di Pedaso.

La chiusura della seconda edizione di Meet in Cucina Marche è stata affidata alla sorprendente jam session di Moreno Cedroni, Madonnina del Pescatore a Senigallia.

“Sono convinto che nelle Marche ci sia un gran fermento enogastronomico, così come sono stato convinto sin dall’inizio che la seconda edizione di Meet in Cucina Marche sarebbe stata un successo – ha spiegato Massimo Di Cintio. Creare dialogo tra i cuochi e vivere insieme un momento di incontro come questo fa si che ci sia uno scambio di idee, di esperienze, di informazioni tanto nella conoscenza e nella valorizzazione dei prodotti quanto nell’utilizzo di tecniche di preparazione e di cottura. Così cresce la qualità dell’offerta gastronomica con beneficio per tutta la filiera che va dal mondo della produzione alla valorizzazione anche in chiave turistica dei singoli territori”.

Accanto all’area congresso, nel foyer del teatro è stata allestita un’area espositori nella quale sono state disposte le postazioni di enti e aziende che hanno potuto incontrare il pubblico e far conoscere i propri prodotti e servizi: Electrolux, Acqua Passa S. Pellegrino, Accademia Luigi Bormioli, TTT Tableware, Skalo Horeca, Velenosi Vini, Azienda Agricola F.lli Bucci, Il Pollenza, Tiriboco, DAM (Distributori Automatici Marche), Confcommercio Marche Centrali, Unione Regionale Cuochi Marche, Capità, Orlandi Passion Caffè. Non sono mancate le degustazioni dei prodotti caseari di Trionfi Honorati dell’azienda Piandelmedico.

All’evento hanno partecipato anche una selezione di allievi di tutti gli istituti alberghieri delle Marche; alla gestione di alcuni servizi di accoglienza, di sala e di cucina hanno collaborato allievi e docenti dell’Istituto professionale “Panzini” di Senigallia.

#Marche #TMNotizie

[buenasuerterecord]

Roberto Bottini - Senigalia (beguine fisa)(accordion music)

#ballroom dance #liscio #ballo liscio #ballo da sala #balera #musica da ballo #fisa #fisarmonica #accordion #accordeon #beguine

[knell63]

Lacrime di Lucifero

Lacrime di Lucifero. Lacrime refers to the delicious wine of Morro d’Alba, Lacrime (meaning tears) and Lucifero being the nickname given to the heatwave of the summer of 2017.  One of the things you need to ease the midday temperatures is a good wine and believe me, this is a great wine.

Morro d’Alba painting Morro d’Alba is 12 km from the coastal town of Senigalia in Le Marche, Italy and is…

View On WordPress

#Italy #Lacrime #lanscape #lucifer #painting #town #watercolour #yellow

[alletattoo]

BUON GIORNO 😊 domanda mattutina sapete in che regione è senigalia ? #eSeMiTatuassi #alletattooinktour #Repost @libreriamondadorisenigallia #alletattoo ti stiamo aspettando per la presentazione del libro #esemitatuassi con la nuova locandina appena stampata @librimondadori (presso Mondadori Senigallia)

#alletattoo #alletattooinktour #esemitatuassi #repost

[porraso10]

Senigalia (Ancona) Italia (presso Senigallia, Italy)

[tastatast]

Uliassi

LOCALITZACIÓ - HISTÒRIA - PERSONES

L’Uliassi està situat a Senigallia, a la província d’Ancona (Le Marche), a l’alçada de Florència i Zadar (Croàcia). Es tracta d’un poble de la costa Adriàtica, d’uns 40.000 habitants, amb molta vida turística, un casc antic molt actiu i platges de sorra fina amb files i files d’hamaques.

El restaurant, obert per en Mauro Uliassi (Senigallia, 1958) i la seva germana Catia Uliassi (Senigallia, 1967) l’any 1990, està situat ben bé a la platja, es podria dir que va néixer com un xiringuito al costat del canal on desemboca el riu Misa i al costat del mercat del peix del poble, amb unes galeres excepcionals. El local, amb la característica fusta blanca i les rajoles de la façana, sembla una localització atractiva tant de dia com de nit i durant totes les estacions de l’any, amb fred o calor i amb sol, pluja o vent.

Uliassi és un restaurant familiar. Des dels inicis, en Mauro ha estat a la cuina juntament amb en Mauro Paolini (marit de la Catia i amic d’en Mauro de tota la vida) i la Catia, a la sala. Actualment, els seus respectius fills, en Filippo Uliassi i en Gianmarco Paolini Uliassi, també es van introduint al negoci familiar. De fet, en Mauro i la Catia es van criar al Bar Uliassi (en un barri de Senigallia situat a les afores) que portaven els seus pares i que, actualment, dirigeix el seu germà Walter, un ex-pilot d’avió.

En Mauro és un cuiner que no s’ha format a l’alta restauració, tot i que, durant els primers anys del restaurant, anés a fer alguna estada amb cuiners com en Martín Berasategui, en Ferran Adrià, en Quique Dacosta i en Joan Roca. De la mateixa manera, la Catia (apassionada del disseny i la pintura i havent passat 2 anys a la Universitat) va anar a l’Enoteca Pinchiorri (Florència) i a Dal Pescatore. 

BREUS ANOTACIONS PRÈVIES SOBRE LA CAÇA A L'ULIASSI

El menú de caça d’en Mauro Uliassi em generava molta curiositat però, a la vegada, molts dubtes, sobretot perquè tenia entès que era reconegut com a cuiner de peix, però també perquè altres cuiners italians m’havien comentat que a Itàlia la caça estava completament prohibida i, també pel fet de servir un menú de caça a l’agost i arran de mar. 

Em preguntava si seria de granja o salvatge; si seria d’Itàlia, concretament de Le Marche (recordem que els Apenins estan a pocs km de Senigallia), o d’altres països; si seria fresca, faisandada o congelada; si hi hauria disponibilitat a l’agost; quina varietat de tòfona i de quin origen devien utilitzar a l’estiu, etc. Per tant, vaig contactar amb en Mauro per a resoldre tots els meus dubtes i assegurar la nostra elecció.

Molt amablement, en Mauro em va explicar que, des del 2016, hi ha una llei que prohibeix servir caça als restaurants de tot Europa (entenc que vol dir de la UE). Resulta que els únics animals que es poden utilitzar són: perdius, faisans, llebres, ànec collverd, cabirols, cèrvols, colomins, que diu que es troben tot l’any (llebres tot l’any?). Animals com la becada (beccacce), el becadell comú(beccaccini, Gallinago gallinago), el tord (tordi), la merla (merli), el xarxet comú o anedó (alzavola, anas crecca), la grouse, etc., que solien adquirir a Escòcia, ara estan completament prohibits. Diu que la caça de l’Uliassi també pot ser de granja o congelada i que, per tant, per a ells no és un problema servir caça a l’estiu, ja poden fer molt amb el que troben. Finalment, confirma que el tartufo nero que serveixen juliol i agost és tuber aestivium.

Llegint textos de La scienza in cucina e l'arte di mangiar bene (1891) de Pellegrino Artusi, una obra mestra de diferents cuines regionals d’Itàlia, veig que en aquestes latituds sembla que es cuinaven tones de tords, perdius, colomins, llebres… però que, en algun moment, es va perdre el costum. També llegeixo com en Mauro recorda quan anava a caçar amb el seu pare. Tanmateix, aviat van deixar de fer-ho, sobretot pel sentiment de llàstima cap els animals i perquè el món potser anava cap a una altra banda. Però al cap d’uns anys, va recuperar aquell record tan íntim de la tradició de Le Marche, que no només són galeres i raps, sinó també ànecs i colomins i, des del 2001, va tornar a servir el menú de caça.

ÀPAT

Pel que fa a l’oferta, hi ha la possibilitat de menjar a la carta (mínim 3 plats) o d’escollir un dels 4 menús (el Classico, l’Easy Classico de 6 plats, el Lab i el Caccia).

Vam fer el Menú Classico 2023 i li vam afegir alguns plats del Menú Caccia 2023 que també tenia especial interès en provar:

LOAKER DI FEGATO GRASSO E SHOT DI KIR ROYALE:

Loacker S.p.A. és una empresa de rebosteria italiana, amb seu a Tirol del Sud (Itàlia) i especialitzada en la producció d'hòsties, xocolata i productes derivats.

Un aperitiu més gros del que m’havia imaginat, en vaig poder fer 3 mossegades. El farciment de dins (el foie amb praliné d’avellana) està molt fred (sense arribar a ser un gelat) i és molt bo però la galeta/oblea no m’agrada, sembla una hòstia, la galeta dels gelats, i preferiria un altre tipus de massa. Un aperitiu que va introduir el cuiner Michele Rocchi l’any 2006 quan va tornar d’El Celler de Can Roca, d’on va treure la idea de servir un bombó com a amuse-bouche i pensant en la combinació foie-praliné d’avellana que ja havia vist d’en Frédéric Bau de Valrhona. Un aperitiu que ha esdevingut l’aperitiu emblemàtic de la casa i que tampoc deixa de ser un aperitiu bullinià pel fet de fer una clucada d’ull a un producte de la indústria alimentària com podria ser una Oreo, un Filipino o un corte helado.

Acompanyat d’un petit tastet de Kir Royale (Prosecco amb cassís, el licor de grosella negra) que no necessitaria.

MANTEGA D’ARENGADA FUMADA:

Escumosa, recordava l’olor del caviarper la salabror i el fumat. Molt bona.

OLI DE ROMANÍ:

Boníssim, tenia una densitat increïble, semblava un puré. És una llàstima que no el serveixin en un plat blanc per poder-lo veure millor, segur que és preciós. Per fi un restaurant d’alta cuina que no ho hiper-filtra tot!

PLAT DE PA, tots fets amb massa mare:

Grissini de blat de moro (fets per ells mateixos al restaurant, els deixen a una cambra de fermentació que tenen a la cuina). 

3 triangles amb llavors de lli daurat i lli marró: cruixent i calentó, el més bo i adequat per a un inici d’àpat. Amb un triangle per persona en tindria prou.

2 llesques de pa que anomenen “pizza al formaggio”: semblava un pa de mantega, com un brioix francès o pa de llet, era saladet, amb un tros de formatge Pecorino de Le Marche. Un pa molt bo, sobretot el tros que arreplegues de Pecorino, però trobo que és més per a menjar sol que no per a servir en un menú d’aquestes característiques perquè és massa intens i “embrut” el paladar. 

1 llesca de pa blanc amb trossets d’una alga. Un pa que, tot i ser una recepta seva, els fa el forn Pandefrà (diria que els altres pans també són de Pandefrà). L’alga no es nota gens.

1 llesca de pa fet amb un gra antic. Correcte, ben fet però tampoc excepcional.

Sorprèn que d’un n’hi hagi 3 triangles, d’un altre 2 llesques i dels altres únicament 1 llesca de cada. Després vam poder veure que és que en van reposant durant tot l’àpat. No ho serviria així, en serviria 1 de cada a cadascú o els serviria d’un en un i a petició del comensal. També, com sempre que serveixen tants tipus de pans als restaurants, em semblen més per atipar que per a poder gaudir. Pel meu gust, no és el moment d’afartar-me de pa. I, també com sempre, deixen poc temps per a provar-los.

RICCI GHIACCIATI, MANDARINO, ZAFFERANELLA:

Una massa negra airejada i cruixent que podria ser de tinta de calamar, amb una textura un punt aritificial i, a més, tampoc estava ben feta del tot, no era que estés remullida però a la part central era més tova, potser era algo buscat.

A sobre, una “massa” de garoines de la Puglia servides gelades que, sense arribar a ser un granissat de garoines, va resultar ser una temperatura ideal de servei perquè es van desfer/atemperar de seguida tot generant un semifreddo i permetent que desprenguessin la seva deliciosa intensitat de mar. Boníssimes.

Els punts grocs eren de zaferanella, un safrà silvestre del Monte Conero de Le Marche.

Finalment, hi havia un punt groc/ataronjat a la base que era de mandarina i li aportava un puntet massa de gust de cítric, res terrible però es notava el toc. Aquest puntet amb textura cremosa i gust de mandarina, que si fes a casa només podria fer amb un Minipimer, està fet amb un evaporador/destil·lador rotatiu (un rotovap o rotavapor), una màquina que extreu l’aigua d’un líquid a uns 30ºC (i entenc que al buit) aconseguint-ne un extracte/concentrat.

GAMBERO ROSSO, BUCCIA DI ARANCIO, ZENZERO, CERVELLA DI GAMBERO E CANNELLA:

Una gamba vermella servida crua i freda però a molt bona temperatura, amb aquest punt de fredor que li permetia desprendre la seva melositat.

L’olor era més de cítrics que de gamba però eren uns cítrics ben diferents als nostres, més suaus, més fragants i menys agressius, semblaven ben bé els perfums de les taronges i llimones de Sicília i Garda. En canvi, en boca sí que es notava la gamba i la barreja de la seva dolçor amb la dolçor d’aquesta pell de taronja de Sicília tant excepcional; també apareixia el toc de canyella i menys, el gingebre. Una combinació que a prioi em semblaria totalment errònia però duta a terme de manera exquisida. Un plat que em sembla molt representatiu de la manera genial que té en Mauro Uliassi de combinar els sabors.

La part del cap era el “cervell”, la melsa lilosa/morada/rosada del cap servida amb l’esclòvia més externa del cap, sense la part de les “antenes”. 

Tot plegat, servit amb un toc de quinoa suflada que li aportava un punt cruixent molt delicat.

El calibre de la gamba (la cua menjada en 2 mossegades, tot i que la serveixen sencera) hagués pogut ser un punt més gros.

SOGLIOLA AL VAPORE, LATTUGA E BERGAMOTTO CANDITO:

Tot i que no ho expliquen quan serveixen el plat, aquest està dedicat a Piergiorgio Parini, un cuiner del 1977 que va treballar al Povero Diavolo* del 2006 al 2016, del propietari Fausto Fratti, a Torriana (Rimini, Emilia-Romagna) i que va deixar per a començar el seu projecte). Va tenir 1* del 2011 al 2016. 

Un llenguado cuit al vapor, amb bona textura però servit sense pell i de gust molt suau, massa neutre. Un tros d’un filet de llenguado ben gruixut, podria ser perfectament d’un llenguado de 1,5-2 kg. 

La salsa verda era d’algues. També hi ha escopinyes amb pebre i llimona.

Potser, en aquest cas, el gust és un punt massa cítric (de bergamota) però el joc de textures era molt bo.

L’enciam era deliciós, amb el cruixent dels trossets d’avellana, el gust de cítrics i tot ben tebi i sucós.

RIMINI FEST. Spiedino di calamaretti alla griglia sulla brace e shot ghiacciati di citronette:

Tot i que tampoc ho expliquin d’entrada, pregunto el per què del nom del plat i resulta que són els records que en Mauro Uliassi té de Rimini, de quan era un jove cuiner i vivia la festa d’aquesta ciutat de costa.

Un semifreddo deliciós. Per una banda, el calamar fet a la brasa de carbó, tallat a trossets, amb potes i tot, servit ben calent i, per sobre, amb un pa ratllat i fregit que li aportava una textura cuixent i oliosa, com una mena de Panko; i, per altra banda, les boletes blanques gelades de salsa citronette (una salsa a base d’oli d’oliva i suc de llimona) que es desfeien per sobre. Un calamar boníssim, quina textura tant fina!

En un bol a part, un “gazpacho” de mango amb cogombre, pinya i alfàbrega. Una mena de chutney molt agradable i referscant amb un puntet picant molt suau que debia venir d’un toc de shrirasha o algun tipus de bitxo.

RICCIOLA E SCAMPI ALLA PUTTANESCA. Ricciola cruda, pomodoro, basilico, alici, capperi, rucola:

Una serviola crua i, a la base, un carpaccio finíssim d’escamarlans. 

Alla puttanesca, una salsa típica del sud d’Itàlia que acostuma a companyar la pasta i que és a base de tomàquet, tàperes, anxoves i olives.

Un plat fresquíssim. Fa olor d’alfàbrega, peix i tomàquet, olor de frescor. A dins, tenia 3 petits crostons de pa fregit. Un pèl petit (per agafar pràcticament tot d’una mossegada) però deliciós. L’únic plat que ens va semblar excessivament petit.

OSSOBUCO ALLA MARINARA:

Servit amb campana que destapen a l’uníson a taula.

Moll de l’òs (de vedella) cuit en aigua de cloïsses i servit amb tripa de bacallà, alfàbrega i llavors de mostassa. Utilitza tripa salada (de salaor, no utilitza tripa de bacallà fresc) i de bacallà d’Islàndia.

Servit tebi. La salsa era boníssima, amb gust d’api, fulles de julivert i l’aigua de cocció de les cloïsses. Textures agradables: la melositat del moll de l’òs (de textura tova i fina i poc enganxós), la melositat de la tripa (de textura més cartilaginosa però més enganxosa que el moll de l’òs pel seu col·lagen) i el suquet/salsa de cloïsses (de textura més sucosa i menys enganxosa).

Quina bona idea coure el moll de l’òs a l’aigua de les cloïsses!

Un plat que desitjava provar especialment, que m’havia imaginat deliciós i que va estar a l’alçada de les aspectatives tant a nivell aromàtic com a nivell de les diferents melositats.

PASTA E POMODORO ALLA HILDE, in infuso di foglie di fico:

També, servit amb campana.

Quina olor de figa! Quina pasta més bona! Al dente, deliciosa. Sabor i aroma. Sucós. El parfum de figa de la salsa de tomàquet és increïble. Resulta que utilitza les fulles de figa perquè, aromàticament, s’assemblen a les branques i fulles de les tomaqueres. Doncs bé, ell infusiona les fulles de figuera amb mantega durant 1 hora a 60ºC i, després, passa la pasta per una paella amb aquesta mantega.

La salsa de tomaca és a base de Pomodori del Piennolo del Vesuvio DOP fets al forn 2h a 100ºC i després tamisats per un sedàs per obtenir aquesta textura densa, sedosa i lleugerament aromatitzada amb all i alfàbrega.

Tot i que no ho expliquin, ja havia llegit que és un plat dedicat a Hilde Soliani, una creadora de perfums i gastrònoma. 

Tota la pasta que utilitzen és de Pietro Massi.

Ens canvien el tipus de plat de pa per un plat blau i blanc Feeling’s de Sylvie Coquet.

SPAGHETTI AFFUMICATI, VONGOLE E POMODORINI DATTERINI ARROSTITI:

També, servit amb campana. Un plat que ens van afegir ells per cortesia.

Quan menges els espaguetis es nota el fumat d’haver-los cuit en un brou d’anguila fumada, eren boníssims. Hi ha tres tomaquetes deshidratades (per ells, en una cambra d’assecat, uns prestatges a dins un armari que funciona amb aire calent i un ventilador) i algunes cloïsses de la mida d’una escopinya.

Molt bo però atipa massa i és un plat que no haguéssim demanat, tampoc va resultar ser excel·lent.

MARE O SELVA:

Et fan triar si fer el plat de mar o el de bosc. En fem un de cada, així els veiem tots dos. 

MARE: SPIGOLA ALLA GRIGLIA, SALSA DI VINO BIANCO, MORCHELLE E PESCHE:

Un tros de llom de llobarro fet a la brasa (la mateixa on hi fan el calamar), servit sense la pell i amb una crosta de pa ratllat (com la dels calamars però més gruixut). Un pa blanc de farina de Le Marque que compren fresc, assequen i ratllen especialment per a aquests dos plats.

Servit amb dos daus de préssec de textura surosa, els havien fet a la brasa i van quedar secs i durs, em va estranyar (més aviat negativament) la textura. A sobre d’aquests daus de préssec, dues múrgoles prou correctes. La salsa de vi blanc, mantega i cítrics era deliciosa! Poc gust de peix però molt sucós, es desfeia a llesques.

 

SELVA: COLOMBACCIO ARROSTITO ALLA MARCHIGIANA E UN CROSTONE COL PATÉ DELLE INTERIORA:

Entenc que vam menjar colomí perquè en Mauro em va comentar que “colombacci sono piccioni selvatici detti anche palombe”.

El pit d’un colomí d’Itàlia servit desossat (cosa que s’agraeix) però enfilat en una broqueta (cosa que no entenc perquè no el menjo d’allà directament i el primer que vaig fer va ser treure-li el palet de fusta i servir-lo al plat). A sota, un crostó d’un pa un pèl dolcet farcit amb un paté dels interiors del colomí saltejats amb mantega, cognac i foie gras. Com sempre, la torradeta amb els interiors, que sembla l’actor secundari, és el més bo i el més gustós. També hi havia uns dauets d’aranja.  

Diuen que a la marquesana és amb llard i herbes aromàtiques com el fonoll silvestre. 

L’únic plat de caça del menú dels clàssics. No vam trobar el perdigó. Un plat molt bo però no excepcional.

TARTARE DI LEPRE, GRANITA DI RICCI DI MARE, OLIO DI GINEPRO:

El primer dels 3 plats que vaig voler afegir.

Uau, molta més olor de garoina que la garoina gelada d’aperitiu! Unes garoines molt intenses (mar, algues) i ben fresques servides a sobre d’una llebre d’Itàlia, crua i marinada amb un oli de ginebró que no vaig ni notar, una llebre tendríssima que no va fer cap tendrum. Un mar i muntanya servit semifreddo que es desfeia molt de pressa. Dos ingredients “fèrrics”. Al costat, unes fulles amb vinagre. Tot plegat, boníssim.

ROYALE DI GERMANO CON GRANITA DI LAMPONE:

El segon dels 3 plats que vaig voler afegir.

Doncs bé, tal com em semblava des de casa, no era una royale sinó à la royale. Una variació de la llebre à la royale canviant la llebre per ànec collverd, és a dir, un canard à la royale. Una recepta que no pot ser més francesa i feta de la manera més clàssica, amb el foie al centre i amb sang a la fosca salsa que napa la carn. També portava un trosset de xocolata a sobre, l’or també per sobre (inconfusible clucada d’ulls a Gualtiero Marchesi, remarcant la majestuositat d’una recepta reial) i un coulis di lamponi (més que una granita), és a dir, un coulis de gerds amb petits dauets sencers que no hi pintava res (mai necessito aquestes fruites vermelles per a menjar caça, trobo que el punt de frescor i desengreixant que aporta va en detriment del gust, no m’agrada la combinació caça-fruita) i que, per sort, estava servit a un costat del plat. L’únic plat un pèl esquifit del menú però, atès que eren plats d’a més a més, ja va ser raonable.

PETTO DI FAGIANELLA, OSTRICA, OLIO DI PERILLA E SEMI TOSTATI:

El tercer dels 3 plats que vaig voler afegir.

Tres talls finets d’un pit de faisà que semblava ben bé una carn vermella (sobretot a nivell visual, pel seu intens color vermell) amb una ostra tallada en tres, gens integrada amb el faisà i que ens hagués agradat menjar més freda. Una carn tendra i bona però no va ser un plat excepcional.

PRE-POSTRES:

SORBETTO DI CABOSSA, MANDORLE TOSTATE, MANGO, MERINGA, FAVE DI CACAO:

Un sorbret de cabossa, el muccilaggio, és a dir, la part blanca de dins del fruit del cacau, que conté el mucílag.

Les llàgrimes blanques eren unes petites merengues.

Els daus de xocolata semblaven els dauets de bajoca de cacau que utilitzen al Lot per a fer una infusió de xocolata.

POSTRES:

SENIGALLIA-BREST. Crema chantilly alla vaniglia, ciliegie ghiacciati e olive nere caramellate:

Un giro in bicicleta sulla Senigalia a Brest. Una revisió del clàssic pastís París-Brest (una mena de tortell fet amb pasta choux, semblant a la massa de les profiteroles, partit per la meitat i farcit de xocolata o crema i praliné d’avellana).

En aquest cas, eren 2 peces de la mida d’un macaron o una profiterola. La massa estava fregida i tenia gust de xuixo, era cruixent, molt bona. M’hagués agradat notar més les olives negres, que estaven deshidratades, caramel·litzades i amanides amb oli i fonoll silvestre. Molt bo però en serviria un i prou i com a petit four, ja que la mida i el format ho semblen.

PICCOLA PASTICCERIA:

Gerd gelat, farcit del licor Maraschino i amb una fulla d’alfàbrega a sobre.

Cub de xocolata blanca amb un gelat de coriandre a dins.

Dacquoise al coco, amb xocolata blanca i gingebre.

Gelatina d’albercoc i cardamom.

Crumble de xocolata amb Peta-Zetas.

Cilindre de meló en osmozi, amb menta.

VAM BEURE

Fontanasanta Nosiola 2020 de Foradori, un blanc de maceració pel·licular elaborat per l’Elisabetta Foradori, una de les productores de vi de les Dolomites més reconeixibles i apreciades. Un vi amb aquest caràcter nítid que sempre té el seu Nosiola i que segueix sorprenent-nos i encantant-nos en una maceració pel·licular. Ideal per a acompanyar tot un menú de variacions gustatives tant marcat com el de l’Uliassi.

Per a acompanyar tant l’ànec à la royale com el pit de faisà amb ostra, ens van servir una copa de Col d’Orcia 2018, un Brunello di Montalcino ben madur, equilibrat i ben fet però no és el nostre tipus de vi. Una Sangiovese en bóta d’Eslavònia (a l’est de Croàcia).

CONCLUSIONS

Recordo perfectament la primera persona que em va parlar de la cuina d’en Mauro Uliassi. Va ser l’estimat Vedat Milor l’any 2010. 13 anys després, finalment, hi menjo. 

En Mauro Uliassi és un cuiner polifacètic amb tres línies ben diferenciables que són el peix (recordem que sempre és peix fresc, que el que el madura és en Moreno Cedroni), la caça i aquesta mirada tant ben entesa de la cuina bulliniana, demostrant conèixer-ne tant les tècniques com la filosofia i l’essència de les idees d’en Ferran Adrià i, a més, sabent-les aplicar a la seva cuina (a la cuina de la seva regió i a la seva cuina personal) amb seny i saviesa, de manera molt ben executada i sota una cuina figurativa i no abstracta.

Vaig quedar impressionada pel seu domini combinant sabors. Sobretot, el domini que té de cítrics com les taronges, la mandarina, la bergamota, les aranges o el suc de llimona per a la salsa citronette però també del gingebre, el ginebró o la canyella. O també el toc aromàtic que aporta de manera indirecta als productes, tal com fa amb la mantega d’arengada fumada, bullint la pasta en un brou d’anguila fumada o fent la cocció del moll de l’òs amb l’aigua de cocció de les cloïsses. O les associacions i harmonies gustatives que fa, com la ferrositat de la llebre i la garoina. 

Per exemple, a priori, penso que combinar una gamba vermella amb pell de taronja és un sacrilegi típic de cuiners que no respecten el producte. Però quin senyor plat el de la gamba! El sabor d’aquestes taronges sicilianes és inoblidable. Normalment, la pell de taronja aporta un gust artificial, exogen, que en el pitjor dels casos pot arribar a recordar detergents de lavabos emmascarant els sabors. Però les taronges de l’Uliassi són parfum, no són excessivament àcides, són equilibrades, delicioses. També, en un principi, em sembla molt agoserada la idea d’afegir safrà i mandarina a una garoina (la de l’aperitiu) però, en canvi, aconsegueix fer-ho de manera brillant. També a nivell aromàtic i gustatiu, és molt destacable la fulla de figuera de la seva salsa de tomàquet pel plat de pasta e pomodoro alla Hilde, inoblidable i deliciós.

De la seva cuina destaco els plats de peix (especialment la gamba) i els mar i muntanya, molt presents també a la cuina catalana (especialment el deliciós moll de l’òs amb tripa de bacallà) però no em van semblar excepcionals els plats 100% de caça com el colomí o el germano à la royale.

De la seva cuina també destaco (per la seva abundància i pel seu domini) les temperatures de servei genialment pensades com són tota la colla de semifreddo que ens va brindar, el servei a diferents temperatures dels diferents ingredients d’un plat: un gelat (que sempre es desfà ràpidament, mai sent gel picat com si fos per a un mojito), un altre atemperat i, finalment, de vegades, fins i tot un tercer element calent, com un brou. Un altre aspecte també molt bullinià. 

També és remarcable la qualitat dels productes. Les garoines eren excel·lents, molt diferents de les de la Costa Brava o Galícia. No em puc ni imaginar com deuen ser les del Japó! La qualitat de la gamba, dels calamars i, sobretot, la qualitat i frescor dels ingredients secundaris que acompanyen els plats: cítrics, espècies, herbes, fulles, fruites, etc.

A més, la mida de les racions de tots els plats és molt bona. Serveix la quantitat suficient per a poder-ne fer algunes cullerades donant la possibilitat de menjar i disfrutar del gust del plat.

També em van agradar molt els tempos entre plat i plat, deixant temps per a disfrutar del post-gust, preparar el paladar pel següent plat, anar digerint i podent gaudir de les vistes però sense deixar passar massa estona tornant-se feixuc. No hi ha gens d’storytelling i vam estar molt a gust; això sí, sabien respondre tot el que preguntàvem i, sinó, ho consultaven i acabaven responent.

Finalment, el servei també és molt bo, impecable. Aparentment, sembla un equip molt sòlid, tant el de cuina com el de sala, fet que diu molt de la casa i demostra lleialtat i fidelitat, diàleg i bones maneres, tant per part dels treballadors com per part dels Uliassi. Sense anar més lluny, Ivano Coppari, el sommelier, treballa a la casa des de l’obertura, fa 33 anys, i la major part del personal fa 10 o 20 anys que són a la casa, on s’hi van incorporant gent jove com en Gabriel, un cambrer ben jove que era de Senigalia mateix i que també ens va atendre perfectament.

Tot i que tenien les finestres obertes i en algun moment va fer una mica de calor, la taula i l’espai són molt confortables. 

Sorprenen alguns elements decoratius (entre carrinclons i un punt excessius o fins i tot vulgars) com els plats Fornarina que hi ha servits al principi de l’àpat i retiren de seguida, la medusa de sobre la taula, el canelobre-florero, els ganivets d’or, els retrovisors de trànsit (que més que una obra d’art podrien ser algun record de l’època festiva de Rimini d’en Mauro) o la tauleta vermella FAKE de la terrassa, entre d’altres.

Vaig demanar de veure la cuina i el cuiner Luca Musella (també de Senigalia), que fa 6 anys que treballa a l’Uliassi, ens la va ensenyar i explicar fil per randa, responent amb entusiasme i total predisposició totes les preguntes i dedicant-nos el seu temps. Pel que fa a l’espai, està distribuïda per partides: primers (entrants/antipasti), segons, crus, entrada de mercaderies i la pastisseria. D’entrada, em fixo que té gas: 10 fogons als primers i una cuina Fourneaux Molteni preciosa, antiga, vermella i daurada, de la línia 1923, als segons. També té 2 planxes als primers i 1 als segons, 1 brasa de carbó i 1 salamandra als primers.

En resum, tot i que en Mauro Uliassi i en Mauro Paolini no estessin presents, vam fer un molt bon àpat. L’acolliment de la Catia Uliassi i el seu equip de sala i de cuina van ser suficient per a no sentir-nos decepcionats i quedar-me amb ganes de tornar per a poder provar el menú Lab i plats com el seu ”Brodetto all’anconeta”, el “Rombo alla plancha, calamaretti, salsa bruciata di cipollotti e peperoni”, la “Grouse, semi tostati, ostrica e succo di grouse”, l’agnello fuori di testa, la “Beccaccia per 6 beccacce” o la seva “cassata” de postres, que són mostres de la seva cuina, una cuina identitària amb caràcter propi i regional.

#Uliassi #Mauro Uliassi #Senigallia #Senigalia #Itàlia #La Marche #restaurant #italiana #obligatori

[untitled42566]

Successo di visite al presepe di pane allestito a Senigallia nella sede della San Vincenzo de Paoli

di ALBERTO BRUSCHI SENIGALIA – Ultimi giorni per visitare l’originale presepe fatto di pane, presso la sede della Conferenza San Vincenzo de Paoli       – Consiglio di Senigallia –  in  Via Cavalotti 11 (nello stesso Palazzo dei Vigili – adiacente al Centro Ricreativo per Anziani), dove trisettimanalmente viene distribuito a cura di alcuni volontari, il prezioso alimento alle famiglie bisognose insieme ad altri viveri. L’inedita rappresentazione natalizia, forse unica in Italia, ha riscosso una rilevante attenzione dai numerosi visitatori, oltre l’interesse della TGR Regionale, in un servizio televisivo andato in onda nell’edizione pomeridiana di oggi, con l’intervista alla presidente del sodalizio  volontaristico signora Lea Venuti di Barbara. Il presepe sarà visitabile  ancora nei pomeriggi sino al 6 gennaio, dalle ore 16 alle ore 18. In ossequio al principio dell’anti-spreco, il pane rimosso, verrà dato in pasto ai cani del canile comunale.

    Successo di visite al presepe di pane allestito a Senigallia nella sede della San Vincenzo de Paoli Successo di visite al presepe di pane allestito a Senigallia nella sede della San Vincenzo de Paoli…

#presepe di pane #San Vincenzo de Paoli #Senigallia

[tastatast]

Sepia by Niko

El restaurant Sepia by Niko està situat a la Piazza del Duca del centre històric de Senigallia (Le Marche), de fet, als baixos del palau ducal.

Amb un menjador interior molt atractiu i ben posat, vam menjar a la terrassa, enmig de la plaça, amb un bon parament i amb unes vistes privilegiades de la Rocca Roverasca, la fortalesa ducal del s. XV.

Niko Pizzimenti (1983) és un jove cuiner de pare sicilià i mare de Le Marche i de família de peixaters. Un cuiner que traspua vitalitat, ell mateix pren les comandes i transita entre la cuina i la terrassa. Després d’estudiar a l’escola d’hosteleria de Senigalia, treballar a França, el Japó i Austràlia (on hi va passar 10 anys) i assessorar la cuina del preciós hotel Terrazza Marconi situat a primera línia de mar a la mateixa Senigallia, el 2018 va obrir el seu propi local Sepia by Niko juntament amb la seva dona Giulia Gambelli que dirigeix la sala.

Sepy by Niko té el subtítol de “Maditerranean food”, fent el joc de paraules de menjar mediterrani i menjar boig, em sembla que al principi feia una cuina amb més tocs exòtics, tot i que crec que mai arribant a fer una cuina plenament de fusió.

Proposa una carta curta amb 5 entrants, 3 plats de pasta, 3 segons, tots i cada un d’ells amb peix i sense oferir cap carn. Tampoc hi ha cap menú i només ofereix 3 postres. Una carta que diu canviar una vegada al mes i en la que sembla que no et puguis equivocar, que realment tots els plats tinguin sortida, rotació i surtin rodons. 

A continuació, el que vam triar.

Tonno crudo, quasi caprese.

Llom de tonyina tallada en una mena de sashimi i acompanyada amb un pesto d’alfàbrega i una salsa de tomaca amb la densitat del pesto. Una tonyina molt bona i ben tallada. Això sí, ens hagués agradat menjar-ho un punt més fred.

Pescato del giorno, verdura di stagione.

El peix del dia era peix espasa. Uns lloms ben sucosos, semblaven fets a la planxa tomba i tomba i eren tan suaus i amorosos que semblaven mantega. Acompanyat de tomàquets, pebrots vermells i albergínia que semblaven sofregits molt suaument. Quina albergínia més bona, excepcional! A més, l’alfàbrega i les altres fulles li acabaven d’aportar encara més perfum, frescor i color. Excel·lent.

Bombette di pesce spada alla norma.

Unes mandonguilles d’emperador amb una salsa de tomàquet de Rosso Gargano (de Foggia, Puglia) i amb les mateixes albergínies delicioses del plat anterior. En demanaria tota una ració! Les mandonguilles eren ben bones, fermes i esponjoses i amb gust de peix espasa, semblaven ben bé fetes a mà, a casa, traspuaven artesania. Un altre plat gustós, sucós i deliciós.

Cannolo siciliano con pistacchio e canditi artigianali.

Un cannolo farcit de ricotta de l’Azienda Agricola Bachisio Porcu de Senigallia mateix i amb trossos de festuc i taronja confitada. Una massa cruixent i gens oliosa i un farciment ben fresc (fred) i làctic. Fins i tot les postres es notaven acabades de fer. Un cannolo deliciós.

Vam beure una cervesa Hefeweissbier Hell de Heinz vom Stein de Schlossbrauerei Stein. Una cervesa de Baviera, ecològica, de fermentació alta i embotellada sense filtrar. Servida en copa de vi, fins i tot aquest detall va ser del nostre gust. Si a això li sumes un servei molt ben uniformat, amable, atent i servicial, t’acaben d’arrodonir la vetllada.

El Sepia no té res especial, és ben bé el que cuinem a casa i el que podríem menjar pràcticament a diari. No ofereixen cap aperitiu ni piccola pasticceria, només unes llesques d’un bon pa i un bon oli però, amb la idea que anàvem, tampoc ho vam trobar a faltar. 

Tot va ser molt bo, amb una pulcritud destacable. Tot era olorós, gustós i sucós, tot brillava i desprenia frescor i netedad. Tant les verdures com el el peix eren de molt bona qualitat i molt frescos i els punts de cocció eren totalment encertats. Sincerament, ens en vam emportar records gustatius que recordarem positivament durant molt de temps. El que hauria de ser normal però que sembla una proesa.

#Sepia by Niko #Niko Pizzimenti #Senigallia #Itàlia #La Marche #restaurant #marinera #italiana

[untitled42566]

Fuori centro, venerdì 22 marzo al Gabbiano la prima proiezione dedicata agli studenti dell’istituto comprensivo Marchetti di Senigalia

Fuori centro, venerdì 22 marzo al Gabbiano la prima proiezione dedicata agli studenti dell’istituto comprensivo Marchetti di Senigalia

Fuori centro, venerdì 22 marzo al Gabbiano la prima proiezione dedicata agli studenti dell’istituto comprensivo Marchetti di Senigalia

SENIGALLIA – Forte del crescente successo che sta raccogliendo nelle sale di tutta la regione, “Fuori centro”, film scritto e diretto da Sandro Fabiani, è pronto a sbarcare nelle scuole di Senigallia per una serie di proiezioni dedicate agli studenti. Il primo…

View On WordPress

[untitled42566]

Tiro con l’arco, iniziato a Senigallia un nuovo corso per neofiti

Tiro con l’arco, iniziato a Senigallia un nuovo corso per neofiti

Tiro con l’arco, iniziato a Senigallia un nuovo corso per neofiti

SENIGALLIA -È’ iniziato il corso di tiro con l’arco per neofiti adulti organizzato dalla Compagnia arcieri ASSTA SENIGALLIA. Da lunedì 2 ottobre, alla Palestra Belardi di Marzocca di Senigalia, ogni lunedi sera fino a Natale, dalle 21.30 alle 23.00, Istruttori Federali di tiro con l’arco, insegneranno la tecnica di base di questo…

View On WordPress