#I sorgeix la claredat | Explore Tumblr Posts and Blogs

teoriapoliticauab · 2 years

Text

LA IMPORTÀNCIA DE LA CULTURA SEGONS LA IDEOLOGIA: LIBERALISME I SOCIALISME

L’objectiu d’aquest article és fer un anàlisi de la importància que rep la cultura des de dues ideologies diferents. En primer lloc, però, cal intentar definir el concepte cultura. Aquesta tasca no és gens fàcil ja que no es tracta d’un concepte amb una definició absoluta, aquesta depèn de l’enfocament que se li doni.

Sota l’òptica positivista, la cultura s’entén com el motor que mou l’estudi de l’home. Aquesta definició, tal i com explica Alejandro Oropeza, s’erigeix gràcies a quatre pilars estructurals: la formulació de lleis entre l’home i la societat, la idea de que hi ha lleis naturals invariables i lleis que expliquen els canvis de la societat i les diferències culturals, la formulació d’un concepte de totalitat social, i la idea de que la història s’explica per la successió de totalitats socials.

Altrament, per Edward Said, la cultura és una xarxa intel·lectual, etnogràfica, moral, estètica i pedagògica que serveix tant per persuadir als colonitzadors de la seva funció com per intentar assegurar el consentiment i el servei dels colonitzats (Oropeza G, 2011). La primera part d’aquesta definició és purament explicativa i, obviant l’estil de redacció, és coincident amb moltes altres definicions que es puguin sentir del concepte. Sense anar més lluny, la que donaré més endavant atenent l’òptica socialista. Pel que fa a la segona part de la definició, fa referència a una de les finalitats que podria tenir la cultura, en aquest cas, la dominació. Específicament la colonial. D’aquesta última part podem extreure que la cultura és un mitjà per a l’ésser humà. Un mitjà que pot ser tant de dominació, de control, d’estudi, com de socialització, entre d’altres, que l’ha servit per evolucionar.

Així doncs, la cultura és resultat a la vegada que condició de la relació dinàmica entre individu i societat (Fisher, 2014). Analitzem ara com cada ideologia aprofita o rebutja les característiques de la cultura per canalitzar i materialitzar els seus objectius polítics.

Començaré parlant de la posició que planteja el liberalisme en vers la cultura. El liberalisme és una ideologia que rebutja l’ús de la cultura com a eina política. Els postulats liberals es basen en la defensa de les llibertats individuals i la igualtat entre humans. En aquesta línia, el liberalisme obvia les pautes culturals, siguin quines siguin, com a mitjà de cohesió social. El plantejament liberal és el següent: la raó ha de ser el fonament de l’acció humana i ha de tenir com a objectiu final el bé comú. Aquest plantejament és l’engranatge de la vida social. Es tracte d’anteposar la prioritat moral i política del ciutadà, a la comunitat social i cultural on l’individu es socialitza i sense la qual es percep lògicament incomprensible.

L’objectiu del liberalisme, en relació a la cultura, és buidar de significat la col·lectivitat de la comunitat cultural a través de la individualització dels seus membres. En aquest sentit, el discurs en defensa de la salut cultural i de les minories que fa el liberalisme es basa en garantir la igualtat de drets i llibertats (de culte, sexual...) de l’individu en el marc d’un estat liberal.

El liberalisme nega l’existència d’una dimensió pública i política de la cultura i les identitats culturals i, per tant, creuen que han de mantenir-se en l’àmbit privat. De tota manera, la cultura és quelcom col·lectiu que ens donem tots entre tots, quelcom del que som partícips i que anem transformant amb el temps fet que crec que destaca la claredat i necessitat de que es consideri una matèria tant pública com política.

La negació del liberalisme davant la cultura planteja una altre qüestió: si es vol combatre la cultura, cal fer-ho des de la contracultura i aquesta no deixa de ser un tipus de la primera, en conseqüència, el disseny, creació, evolució i transformació de la cultura es planteja com un procés inherent a la racionalitat humana que tant defensa el liberalisme.

El multiculturalisme sorgeix com a crítica al liberalisme en defensa de la comunitat i els vincles culturals com origen i referència antropològica i psicològica de la identitat individual (Oropeza G, 2011). De la mateixa manera, el multiculturalisme beu del comunitarisme que defensa la igualtat entre cultures, la fonamentalitat d’aquesta per a la formació dels individus com a ciutadans i el sentit de pertinença al grup, en contraposició a l’atomització individualista liberal.

Passo ara al socialisme. El socialisme defensa clarament la necessitat i importància de la cultura. Segons Trotsky, cultura és tot allò que ha sigut creat, construït, après, conquerit per l’home en el curs de la història, a diferència del que ha rebut per Naturalesa, incloent la pròpia història natural de l’home com a espècie animal (Eagleton, sin fecha). Des de l’òptica socialista, la cultura és un mitjà, producte de la lluita de l’home per la supervivència, utilitzat per a la millora de les seves condicions de vida i per l’augment del seu poder. Així doncs el que des del liberalisme es podrien considerar individualitats que han tingut repercussió en el bé comú de les societats, des del socialisme es perceben com a processos culturals col·lectius.

El socialisme defensa que la cultura s’ha utilitzat com a mitjà d’opressió de classe i per això defensa l’estudi de la cultura d’èpoques passades per a poder revertir la situació d’opressió de la classe obrera. Es parla de la “tècnica”, entesa com els mecanismes de creació d’una cultura, i la necessitat d’estudiar-la per a plantejar correctament la lluita de classes.

De tota manera, Trotsky emfatitza que les forces productives d’una societat determinen la organització classista de la mateixa i és la classe dominant que imposa el caràcter de la cultura dominant, que no única. Essent així el canvi de model productiu la prioritat i el canvi cultural una conseqüència inevitable de l’anterior.

En conclusió, la cultura és un concepte dinàmic que reflecteix tot allò que l’ésser humà ha après, en sintonia amb el que biològicament ha heretat. Hi ha ideologies que utilitzaran la cultura com a eina mentre que d’altres la consideraran indiferent per al desenvolupament de les societats. Una cosa és clara, la cultura existeix, és de i per tothom i té valor. Per tant, cal defensar-la.

Guillem Marzo Pallàs.

Bibliografia

Eagleton, T. (sin fecha) «Cultura y socialismo», pp. 100-107.

Fisher, J. (2014) «Liberalismo, comunitarismo, cultura y multiculturalismo», Factótum: Revista de filosofía, (12), p. 3.

Oropeza G, A. (2011) «La cultura como objeto de acción política», Episteme, 31(2), pp. 95-122.

2 notes · View notes

otropuntoyaparte · 2 years

Text

LA IMPORTÀNCIA DE LA CULTURA SEGONS LA IDEOLOGIA: LIBERALISME I SOCIALISME.

Altrament, per Edward Said, la cultura és una xarxa intel·lectual, etnogràfica, moral, estètica i pedagògica que serveix tant per persuadir als colonitzadors de la seva funció com per intentar assegurar el consentiment i el servei dels colonitzats (Oropeza G, 2011). La primera part d’aquesta definició és purament explicativa i, obviant l’estil de redacció és coincident amb moltes altres definicions que es puguin sentir del concepte. Sense anar més lluny la que donaré més endavant atenent l’òptica socialista. Pel que fa a la segona part de la definició, fa referència a una de les finalitats que podria tenir la cultura, en aquest cas, la dominació. Específicament, la colonial. D’aquesta última part podem extreure que la cultura és un mitjà per a l’ésser humà. Un mitjà que pot ser tant de dominació, de control, d’estudi, com de socialització que l’ha servit per evolucionar.

Així doncs, la cultura és resultat i a la vegada que condició de la relació dinàmica entre individu i societat (Fisher, 2014). Analitzem ara com cada ideologia aprofita o rebutja les característiques de la cultura per canalitzar i materialitzar els seus objectius.

Començaré parlant de la posició que planteja el liberalisme en vers la cultura. El liberalisme és una ideologia que rebutja l’ús de la cultura com a eina política. Els postulats liberals es basen en la defensa de les llibertats individuals i la igualtat entre humans. En aquesta línia, el liberalisme obvia les pautes culturals, siguin quines siguin, com a mitjà de cohesió social. El plantejament liberal és el següent: la raó ha de ser el fonament de l’acció humana i ha de tenir com a objectiu final el bé comú. Aquest plantejament és l’engranatge de la vida social des de l’enfocament liberal. Es tracte d’anteposar la prioritat moral i política del ciutadà, a la comunitat social i cultural on l’individu es socialitza i sense la qual es percep lògicament incomprensible.

El multiculturalisme sorgeix com a crítica al liberalisme en defensa de la comunitat i els vincles culturals com origen i referència antropològica i psicològica de la identitat individual (Oropeza G, 2011). De la mateixa manera, el multiculturalisme beu del comunitarisme que defensa la igualtat entre cultures, la fonamentalitat d’aquesta per a la formació dels individus com a ciutadans i el sentit de pertinença al grup en contraposició a l’atomització individualista liberal.

Passo ara al socialisme. El socialisme defensa clarament la necessitat i importància de la cultura. Segons Trotsky, cultura és tot allò que ha sigut creat, construït, après, conquerit per l’home en el curs de la història, a diferència del que ha rebut per Naturalesa, incloent la pròpia història natural de l’home com a espècie animal (Eagleton, sin fecha). Des de l’òptica socialista la cultura és un mitjà, producte de la lluita de l’home per la supervivència, utilitzat per a la millora de les seves condicions de vida i per l’augment del seu poder. Així doncs el que des del liberalisme es podrien considerar individualitats que han tingut repercussió en el bé comú de les societats, des del socialisme es perceben com a processos culturals col·lectius.

De tota manera, Trotsky enfatitza que les forces productives d’una societat determinen la organització classista de la mateixa i és la classe dominant que imposa el caràcter de la cultura dominant, que no única.

En conclusió, la cultura és un concepte dinàmic que reflecteix tot allò que l’ésser humà ha après, en sintonia amb el que biològicament a heretat. Hi ha ideologies que utilitzaran la cultura com a eina mentre que d’altres la consideraran indiferent per al desenvolupament de les societats. Una cosa és clara, la cultura existeix, és de i per tothom i té valor. Per tant, cal defensar-la.

REFERÈNCIES

Eagleton, T. (sin fecha) «Cultura y socialismo», pp. 100-107.

Fisher, J. (2014) «Liberalismo, comunitarismo, cultura y multiculturalismo», Factótum: Revista de filosofía, (12), p. 3.

Oropeza G, A. (2011) «La cultura como objeto de acción política», Episteme, 31(2), pp. 95-122.

1 note · View note