#FORMATGE DE MAÓ

[amateurchefstuff]

RISOTTO DE CEPS, LLAGOSTINS I PERNIL IBÈRIC

RISOTTO DE CEPS, LLAGOSTINS I PERNIL IBÈRIC

Ingredients: 1 tassa per persona d’arròs carnaroli, si el trobeu, sinó rodó del de tota la vida. 2 grans d’all picat. 1 gotet de vi blanc. 3 escalunyes mitjanes. 100 g d’encenalls de pernil. 1 llagostí per persona. Un grapat de ceps (poden ser congelats o secs, que prèviament haureu posat en remull). De fumet vermell (de crustacis) necessitareu, més o menys, 4 vegades el número de tasses d’arròs…

View On WordPress

#ALL #ARROS #BOLETS #BROU #CEPS #CUINA #ESCALUNYA #FORMATGE #FORMATGE DE MAÓ #FORMATGE RATLLAT #LACTIC #LLAGOSTINS #MANTEGA #MARISC #OLI #OLI D&039;OLIVA #PERNIL #PORC #PRIMERS PLATS #RECEPTA #VERDURA #VI #VI BLANC

[tastatast]

Andreu Genestra

Tot i que feia 3 anys de l’última visita, mengem a l’Andreu Genestra des de l’any 2014, ens agrada la seva cuina, seguir la seva evolució i sempre hem gaudit menjant els seus plats en el marc incomparable que era l’Hotel Son Jaumell de Capdepera (Mallorca).

Per no repetir informació que ja apareix a les altres cròniques, us deixem l’enllaç a tots els àpats que hem fet a l’Andreu Genestra, sempre és interessant repassar l’evolució i veure com hem canviat tant nosaltres com el món en general.

Aquest any, per això, hi ha hagut un canvi substancial i és que, des del 21 d’abril de 2023, es van traslladar a l’Hotel Zoëtry (Hyatt Inclusive Collection), situat en una possessió espectacular del segle XIV ubicada a la històrica finca sa Torre a Llucmajor. Un entorn incomparable que compta amb un hort de més de 2.500 m2 i amb vinyes. A més, el restaurant té la cuina oberta i permet veure i sentir, de més o menys lluny, com cuinen i com emplaten.

Ofereixen 3 menús: el Mediterranean, el Mediterranean Extrem i el Verd (l’opció vegetariana). A més, l’opció de triar 2 o 3 plats d’una selecció de plats dels tres menús.

L’ÀPAT

4 SNACKS.

És curiós com hem canviat el significat d’aquesta paraula que originàriament feia referència a “aliments envasats en petites porcions destinats a ser consumits fora dels àpats principals”. A més, tenint una paraula com “aperitiu” o una expressió tant nostrada com “fer l’aperitiu” per a definir aquestes petites elaboracions inicials que s’ofereixen per a obrir l’estómac i fer venir gana i ganes de començar l’àpat.

Xurro d’olives i vermut.

Una massa fregida, semblant a la d’un xurro, amb una oliva i unes gotes d’un gel de vermut. Quina bona olor de vermut i quin cruixent més bo! Ben llaminer, quin bon començament!

Segons el seu relat, com que hem començat per un xurro que és típic d’Espanya, ara continuarem amb una tècnica francesa (un bombó), un bunyol típic de Turquia i un pastís de formatge que anuncien com a cheesecake de Grècia. Una vegada més, trobo innecessari dir-ho en anglès podent-li dir perfectament pastís de formatge. Trobo que parlar l’idioma local i anunciar els plats en dita llengua és un discurs que va lligat a l’autenticitat, la regionalitat i l’ús de productes autòctons que tenen. Posats a parlar de l’idioma, també em va sorprendre que la pàgina web no estés en català. 

Bombó de pa moreno mallorquí.

Es tracta d'un bombó de xocolata blanca en el que, a dins, diuen que hi ha el pa moreno torrat i un toc mallorquí que és la sobrassada. El gust era ben bé de xocolata blanca, no es notava pas la sobrassada. Un aperitiu massa dolç, semblava un petit four. No m’agrada gens començar els àpats amb dolçor. Si ja trobo innecessari haver d’acabar amb postres… Però, segons el seu relat, com que la seva cuina no fa distincions entre el món dolç i el salat, comencen l’àpat amb els petits fours. O en podríem dir llepolies?

Bunyol de cacauet.

Un bunyol farcit d’una crema de cacauets calenta i amb tres trossets d’un trosset d’anxova per sobre. No em va transportar a Turquia però, per sort, aquest aperitiu no va ser dolç.

Pastís de formatge.

Un pastís de formatge de Maó i botifarró. No vaig entendre la relació amb Grècia però el cas és que va ser el més salat i el més bo. El farciment era ben fred i la galeta molt gustosa i cruixent. Una mossegada deliciosa.

Moment pa i oli.

Serveixen els pans i ens deixen triar els que preferim.

Un pa tradicional blanc i un de llavors fets amb Amadip.esment (Associació Mallorquina per a Persones amb Disminució Psíquica), una ONG fundada el 1962 i amb la que l’Andreu hi col·labora.

Un pa de sègol i cardamom i una coca d’oli d’oliva que fan ells al restaurant.

Serveixen una mantega d’ametlles, diuen que és totalment vegana, feta amb llet de coco i olis vegetals.

Una mantega que semblava emulsionada, força tova.

Serveixen un plat amb una mousse d’ajoblanco feta amb acuafaba (l’aigua de cocció dels llegums, que s’utilitza com a substitut de la clara d’ou per la seva viscositat i el seu poder gelificant en fred, és a dir, un emulsionant) i acompanyada de dues salsetes (una de bitxo i una de blat de moro), amb una pols de bitxo, una de fines herbes i també amb rovell d’ou.

Ens pregunten si voldrem que ens posin una mica d’oli i sal i pebre o si preferim menjar-ho sense. Però insisteixen que és adequat afegir-li l’oli.

Ens ofereixen 4 olis, tots de Mallorca, i n’hem de triar un.

El primer és un oli que fan ells d’Arbequina, Piqual i Empeltre, que diuen que també tenen per separat: un Arbequina d’Aubocassa de Manacor, un Piqual de Son Catiu d’Inca i un Empeltre de Can Axartell de Pollença. Diuen que l’Arbequina té un sabor suau, la Piqual mig i que l’Empeltre és una varietat mallorquina amb un sabor fort. Desconeixia que fos autòctona de l’illa, a la Terra Alta també n’hi ha. Tampoc vaig acabar d’entendre si el primer oli era una barreja dels altres tres o realment el fan ells i, si és així, a on el fan. Recordo que quan estaven a Son Jaumell ens havien ofert un oli d’aquestes tres varietats que deien que tenien cultivades a la finca de l’hotel. 

Força enrevessat. Sembla que mentre fan el servei de pa, mantega i oli aprofitin per servir un últim aperitiu però no és ben bé així. Resulta que t’ofereixen l’oli per a afegir-lo a la mousse perquè la idea és que quedi un allioli; i el pa és per untar el fals allioli, perquè serveixen la mousse sense coberts. La mantega és per anar-la combinant amb tot plegat. 

A més, una vegada t’has menjat el plat, recomanen enretirar també el pa, l’oli i la mantega perquè diuen que serà un menú contundent. Una vegada més, no vam pas tenir temps de provar els quatre pans, només en vaig provar dos i perquè vaig demanar que encara no me’ls retiressin. Potser no es tracta de provar tots els pans, simplement d’agafar-ne un pel plat i prou. 

Total, va ser boníssim, semblava ben bé un allioli. Deliciós i una molt bona idea. Una mena de deconstrucció (diferents textures i diferent forma) d'una salsa tant nostrada com l'allioli. Potser la serviria amb coberts per oferir la possibilitat al comensal de provar-ho sense pa. I també li donaria més importància, tant a l'hora de servir el plat com al recordatori, separant-lo del "moment pa i oli" o simplificant/abreujant les explicacions dels olis.

8 PLATS.

Pebrots asados, guisat de vedella i anguila.

Serveixen un plat on, a la base hi ha un cremós de pebrots vermells, entenc que escalivats; a sobre, un cap i pota boníssim; a sobre, un vel de xampinyons; i, pel voltant, cinc trossets de porro i cinc dauets d’anguila fumada. A taula, serveixen un brou calent de l’aigua del pebrot escalivat. Molt bo, el cap i pota quedava molt bé amb la textura de gelatina fina del vel. El conjunt tenia un punt picant pel porro.

En aquest moment de l’àpat ens van convidar a fer-nos un recorregut pel restaurant; ens van ensenyar, bàsicament, la resta de la sala, és a dir, un espai que queda més reservat, i l’espai Krug. No ens van ensenyar la cuina, ho vaig trobar a faltar.

Truita a la francesa de parpatana de tonyina.

Un plat inesperat que ens va oferir l’Andreu molt amablement. Una truita farcida amb un aguiat de tonyina que va aprendre a fer amb en Neichel (l’aguiat, no la truita) i que ha adaptat fent-lo a la mallorquina (no ens van especificar com és). Desconec el grau d’improvisació d’aquest plat però va ser boníssim. Una truita servida calenta, picanteta i amb una massa brillant/oliosa que semblava una cuirassa (tova però relativament gruixuda i ben separada del farciment); i és que, per cada ou sencer, portava un rovell de més i, a més, també portava vinagre d’Avgvstvs Forvm i una mica de farina/midó d’arròs.

Al mateix moment, ens va servir l’Albergínia confitada amb croissant de mantega.

Un plat que fa en referència al seu hort, on també hi treballa el seu pare.

D’esquerra a dreta: un gelat de trempó; un tàrtar d’ametlla amb mitja albergínia confitada amb una mica de vinagre a sobre; i, per acompanyar, un croissant fet amb saïm de porc enlloc de mantega (tot i que el recordatori digui de mantega).

L’Andreu ens diu que ens ho hem de menjar intercaladament, agafant ara una mica de trempó, ara una mica de truita de parpatana… però jo veig tres plats en un, o quatre! Veig tres seccions totalment separades, de fet, l’emplatat ja és així, tres elaboracions ben diferenciades. Són plats que mai acabo de gaudir plenament, els provo per separat, no els barrejo, vaig d’una banda a l’altra i m’atabalen sense acabar de menjar res de manera concreta i atenta. Tampoc crec que hagi d’agafar les tres parts i barrejar-les (de fet, l’Andreu ja ho diu, recomana anar agafant d’aquí i d’allà). Fa anys que hi dono voltes i, a hores d’ara, encara no sé què fer quan em trobo amb aquest tipus de plats, els “plats 3 en 1”. 

El gelat de trempó era molt bo, gustós i refrescant. El croissant també, boníssim, cruixent, calentó, llaminer, greixós… però em va semblar més per atipar que no pas necessari. En canvi, m’encantaria si ens hagués servit el mateix croissant però farcit amb el deliciós gelat de trempó! El que deia de servir 3 elements separats en un mateix plat, prefereixo que ja vingui elaborat de cuina, sempre és més fàcil de menjar. A més, quedaria un semifred d’aquells que tant feliç em fan.

Ànec musclo.

Tres trossets de lletons d’ànec confitats, tres musclos a la taronja i, al centre, una salsa d’ametlles lleugerament picant. També, cinc pipes de carbassa. Per acompanyar amb la salsa, diuen, una coca de patata. La salsa tenia més gust de coco que d’ametlles i sí, era picanteta. Em va agradar poder menjar lletons d’ànec, és una part que no s'acostuma a servir; això sí, tenien una textura un pèl massa caramel·litzada. El pa de patata no el necessitava i tampoc em va semblar res de l’altre món.

Llagosta amb gírgoles de castanyer.

Un plat que havia de ser amb carabinero i fetge d'ànec però que, després de menjar els aperitius (o petits fours, ara no sé com n’hauria de dir), l’Andreu ens va comentar que no n’havia trobat i que el substituiria per una llagosta. Vam acceptar el canvi sense que se’ns comentés que, a sobre, tindria un suplement de 30€ per persona, un percentatge bastant alt del preu total del menú. Trobo que això s’hauria d’avisar. Entenc que la llagosta sigui més cara que el carabinero però, fent un menú tancat, si a més és el restaurant qui fa el canvi, crec que són ells que haurien de trobar una solució que estès dins els seus marges i no fer pagar al client aquesta mena d’imprevistos i, a més, sense avisar-lo.

Una llagosta bullida, ben olorosa, carnosa i gustosa; amb una gírgola de castanyer un pèl insípida o, si més no, no brillava; i un brou fet amb el cap i llevat (emulsionat, sense lecitina ni sucre ni res). Una bona manera de servir la llagosta.

Conill a la mostassa.

Una rodanxa de galantina de conill d’uns 5 cm de diàmetre amb papada de porc negre i festucs i, a sota, un arròs de peix. Al centre de la taula, un tros d’anxova punxat en una petita forquilla. A taula, ens serveixen una culleradeta d’una salsa verda de pèsols i mostassa per sobre la galantina. Una galantina refinada acompanyada d'un correcte arròs de peix que tampoc li aportava gaire.

Mentre es refreda el plat (si és que havia estat calent) mirem com ens serveixen un acompanyament líquid per a la galantina: un suc de remolatxa, poma i ferment de fulla de figuera (entenc que deu ser fulla de figuera fermentada, com les fulles de tabac?) des d’un bidó de coure i en una copa Krug. Ens diuen que el gust terrós de la remolatxa i la galantina ens ha de recordar el que tenim al voltant. Suposo que es deuen referir al que el conill té al seu voltant, no nosaltres.

Calamar, porc negre i rovell d’oca.

Un plat inspirat en els espaguetis a la carbonara. Un calamar de Mallorca, tres minúsculs dauets de cecina curada, tres de formatge curat, uns puntets d’una maionesa d’alga, uns d’una salsa feta amb la pròpia tinta del calamar i una quenelle d’alga còdium. A taula ens serveixen una culleradeta de salsa carbonata (amb T, entenc que vol dir que li han afegit gas exogen) i rovell d’ou d’oca curat (amb bitxo en pols i altres espècies) ratllat per sobre.

Un calamar cuit un moment a 190°C, pràcticament cru, deliciós, pura frescor i textura! Els daus de formatge li donaven salabror i el rovell d’ou d’oca, textura. La quenelle d’alga còdium era molt bona, ben gustosa!

En un plat a part, una forquilla amb una mandonguilleta de calamar encebollado i per on hem de començar a menjar, els hi farem cas.

Peix de llotja a les herbes mallorquines.

Un serranito, un serrà suposo. Ens diuen que és un peix de la mateixa família que el salmó, tot i que és un peix de roca i viu en aigües més profundes. Tot plegat m’estranya molt, en tot cas diria que era de la família dels serrànids, que n’hi ha un munt de gèneres i espècies. Sí que podria ser de roca però diria que no viu en aigües gaire profundes i és més aviat costaner. Un exemplar d’uns 15 cm de llarg, servit sencer, amb cua i amb les espines i tot, però sense cap. Acompanyat amb dues mini-quenelles d’api-rave, mostassa de Dijon, 2 escopinyes i, a taula, servit amb una salsa verda força transparent de la seva versió del Bloody Mary amb herbes mallorquines, julivert i tomàtiga verda. S’ha de reconèixer que té certa valentia servir un peix tant poc valorat com el serrà i, a més, ben poc fet, pràcticament cru però molt sucós. Un peix molt fi però amb forces espines. Molt ben cuinat!

Guatlla a la melassa de figa.

Servida amb un ganivet fet per un cuiner del Port de Pollença que es diu Miquel Magraner i amb un mànec de fusta d’olivera, herència que l’Andreu va prendre de Son Jaumell quan van fer la poda de les oliveres.

Una guatlla de caça preciosa, cuita confitada (sense fer-se al buit) i que l’Andreu ens anuncia com l’acompanyament del plat, l’element principal són les figues de l’increïble eminència Montserrat Pons de Son Mut Nou. Una manera, diu, de dignificar tot el que suposa la figa a la cultura mallorquina.

Per una banda, tenim un ravioli de nap farcit de figues confitades al forn i una mostassa de figues. Per altra banda, el plat principal són les figues rostides al forn durant 10 hores a 90ºC (en sec i en tirades de 10 kg) molt lentament per tal d’extreure’n el nèctar, que colen per decantació amb un sedàs. Aquest nèctar de figues acompanya la caça menor, la guatlla farcida amb fines herbes.

El plat és el xarop de figues que sembla ben bé una demi-glace o una melassa de figa, però simplement és figa, sense cap més ingredient, ni brandi ni Oporto, res. Realment podria ser l’element principal del plat però és que la guatlla estava tant ben cuita i era tant gustosa i de tant bona textura, que calia destacar-la especialment. Plantejar-se quin és l'element principal d'un plat i quin l'acompanyament o la guarnició, una reflexió ben bulliniana que ens fem a la cuina des dels inicis dels noranta.

Ofereixen formatges però no en vam fer.

POSTRES.

Tocinillo de xirivia.

Un tocinillo del cielo fet de xirivia i en forma de cercle; a sota, una magdalena plana; i, a sobre, tres floretes suroses que semblaven de xirivia crua i aromàtica. Al costat, un deliciós gelat de llima i mantega torrada; i, a sota d’aquest gelat, una crema d’avellanes cremosíssima amb un crumble esmicolat per sobre. Unes postres boníssimes, amb cinc elaboracions diferents, totes conegudes i molt ben executades. Un plat molt entretingut d’anar menjant i gaudint.

Dàtils al rom flambée i poma asada.

Una crema de vainilla acompanyada d’un pa de pessic de dàtils flamejat amb rom. Per sobre, poma caramel·litzada a baixa temperatura. I, per acabar, un semifred de xocolata blanca amb tuber aestivium ratllada per sobre. Unes postres boníssimes, sobretot el pa de pessic flamejat i la poma, una llarga cinta laminada i enrotllada. 

PETITS FOURS.

Oliva farcida d’escabetx de poma.

La famosa esferificació amb la cuirassa dura i líquida per dins.

Tomàquet cherri envinagrat amb cirera.

Un tomàquet cherri tal qual, pelat, això sí. Un gust una mica estrany per a finalitzar l’àpat. 

Croqueta de crema cremada.

Molt bona! Tova. El petit four més bo.

Truita de patata i xocolata blanca.

La xocolata blanca es notava poc i tampoc recordava una truita. La idea és bona però potser caldria executar-la diferent per aconseguir una millor combinació. Acabem amb xocolata blanca, com el bombó de l’aperitiu.

Ofereixen herbes aromàtiques del seu hort per a infusionar: alfàbrega, menta, citronel·la, romaní, tomí, marialluïsa, etc.

Vam prendre una infusió de citronel·la i farigola on es notava sobretot la farigola. És d'agrair que ofereixin herbes fresques, la frescor és un luxe!

Pel que fa a la sala, actualment dirigida per en Sebastián Longo com a maître i sommelier, a qui ja coneixíem del Zaranda quan estava a l’Hotel Castell Son Claret de Calvià, trobem que és força correcta però que no està al mateix nivell d’excel·lència que havia aconseguit amb en Joan Arboix (amb un gran coneixement de vins de Mallorca) i en David Serrano (que, a més de dirigir la sala amb una gran professionalitat, oferia una brillant selecció de formatges afinats extraordinàriament bé). També pot ser que, com que “només” fa 4 mesos que s’han traslladat, encara necessitin allò que es diu del rodatge.

VAM BEURE

Una ampolla d’UBE Miraflores 2019 de Bodegas Cota 45 de Sanlúcar de Barrameda. Un blanc tranquil de Palomino Fino de diferents parcel·les de Miraflores Alta i Miraflores Baja, de vinyes amb diferents tipus d’albarizas (lentejuelas, lustrillos i tosca cerrada). Un vi fermentat en bóta però que, a la vegada, té la típica expressió nítida de mineralitat i fruita, marca de la casa. Som uns incondicionals de la feina d’en Willy Pérez i en Ramiro Ibáñez.

Una ampolla de Tianna Negre 3, Escursac 2020, de la línia The Sommelier Collection. Un vi negre ecològic i sense filtrar d’un celler amb un perfil un pèl industrial que pertany a Distribucions Túnel. L’Escursac més comercial i menys diferenciat de la resta d’Escursacs que es fan a Mallorca i que tant ens agraden. Un negre que ha sigut tamitzat per una criança de 8 mesos en barrica de roure francès de 500 litres i que li ha fet perdre el seu caràcter eteri, fresc i fragant que sol mostrar aquesta varietat autòctona. Un vi de tant sols 670 ampolles i elaborat pel sommelier Patrick Paulen (d’Alsàcia i ex-sommelier del mític Tristán de Puerto Portals) que, curiosament, és el pare del cambrer que ens va atendre.

CONCLUSIONS

La cuina segueix la línia de l’Andreu: productes locals i de molt bona qualitat; una marcada base de cuina clàssica francesa; tocs d’altres països del Mediterrani com Itàlia, Grècia, Turquia o el Marroc, sense oblidar un receptari mallorquí que, segons l’any es fa més o menys palès; plats amb moltes elaboracions diverses en les que, moltes vegades es generen tres o quatre plats en un; gustos refinats i contundents a la vegada però sempre dins un marc equilibrat i amable. Una cuina que sempre demostra personalitat pròpia, un punt de genialitat creativa, complexitat, bona execució tècnica i força coherència. A més, amb una posada en escena per a comunicar el seu relat i fer un servei davant del comensal, moltes vegades per ell mateix, cosa que agraïm molt.

En resum, la sensació final aquesta vegada va ser d’haver menjat molt (quantitat, cosa que darrerament havíem criticat per les racions excessivament petites que estava oferint) i menjat molt bé (qualitat i gustos plaents). Això sí, aquesta vegada vam trobar massa pans als plats: el xurro i el bunyol dels aperitius, tots els pans del principi i l’allioli que s’havia d’untar, el croissant amb l’albergínia i el gelat de trempó, la coca de patata de l’ànec musclo, l’arròs de peix del conill a la mostassa…; i això que vam dinar enlloc de sopar. Que difícil que deu ser oferir un model que agradi i satisfaci a tothom! I és que, com sempre diem, tants caps, tants barrets!

#Andreu Genestra #Llucmajor #Mallorca #mallorquina #restaurant

[projecteingenu]

Divendres 20

De bon matí agafem el cotxe i anem cap a la ràdio de IB3, a Maó, on ens esperen per fer una entrevista. Parlem una mica de la nostra estada a Menorca, de l’acollida que hem tingut per part de l’organització del Cercle Artístic i remarquem que no, no hem anat a la platja encara però sí que hem menjat formatge i sobrassada.

Durant l’entrevista, els hi expliquem d’on neix Projecte Ingenu i els espectacles que hem fet fins arribar a la tempesta. Quan parlem de la tempesta, posem èmfasi en el tipus de treball que estem fent. És un projecte que beu del la propia poètica construïda en els espectacles Ingenus, però amb l’objectiu de trobar zones noves de treball, aquelles amb les que encara no ens hi hem enfrontat. El nostre objectiu amb la residència no és crear tot l’espectacle, sinó investigar sobre els pilars que ens faran construïr la nostra Tempesta.

En acabat, ens acomiadem amb unes fotografies dels companys d’IB3 i cap a Ciutadella. Directes a l’assaig? No! Anem de compres! Visitem un bazar per comprar el material d’utilleria necessari per seguir endavant amb els assajos. En tot procés, arriba un moment en què des de la direcció i des dels intèrprets, és necessari introduïr elements que permetin explorar més a fons el joc. Creiem en que aquest elements s’han d’introduïr en el procés quan són estrictament necessaris. Però a la vegada, unes sabates, una peça de vestuari, una cadira o un objecte, pot ser també el tret de sortida de noves idees.

Comprem plats, gots, copes, material per jugar. I com uns nens al dia de reis, arribats a l’assaig, desempaquetem els objectes per començar-los a manipular. Ens recorda a aquell assaig de Top Girls en què vam arribar d’Ikea amb tot l’atrezzo per fer el sopar, la dificultat que va suposar introduïr-lo i la riquesa que automàticament va aportar a l’escena de Caryl Churcill.

Amb una gran taula parada i la il·luminació d’unes espelmes, el Marc proposa improvitzacions per la Neus, el Toni i la Roser. Apareixen alguns cants i l’escena es tenyeix de la idea de “ritus” que el Marc s’esforça per fer aparèixer. Els intèrprets es donen el temps com per instal·lar moment per moment les accions. I finalment, s’aconsegueix crear una atmosfera.

Creiem haver trobat un possible per explicar la història. El fil del cabdell per estirar.

En l’última part de l’assaig, ens dediquem a la seqüència de moviment que ja teníem. Canviem la relació d’amo i servent per amo i servents. Una persona que fa un àpat i tres encarregats de servir l’àpat. Amb paciència trobem una precisió en els moviments, una compenetració entre els 4 que esdevé un engranatge en el qual, tots són necessaris per dur a terme l’acció.

I a la nit, contents de la feina ben feta, ens mereixem un torneig de Sonic a la Megra Drive. No direm qui ha guanyat.

[eskali55]

Ahir vaig anar al supermercat amb la prudència de la nova normalitat. Mascareta, gel i distància de seguretat.

Vaig fer la meva compra que era petita, i quan estava a la fila per pagar, entre cercar els doblers i guardar el mòbil em va caure el meu bitllet de 20 € que tenia per pagar, i el senyor que estava ben davant meu, acabant de pagar les seves compres a la caixa, lentament es va ajupir i va agafar el meu bitllet.

"Quanta gentilesa en temps de pandèmia" vaig pensar. Li vaig estendre la mà esperant que m'ho donàs, tractant d'estar lluny perquè se sentís segur mentre li agraïa el gest. Fins que el senyor em diu el següent:

"El que es troba a terra és de qui ho troba!".

Tot d'una, ell se'n va anar... naturalment, com si res dolent hagués passat.

Vaig mirar a la persona que estava darrere meu i a les que estaven a l'altra banda i elles em responien amb una mirada atònita i incrèdula, xiuxiuejant coses entre si.

Em va fer un rabier, gairebé incontrolable!

No m'hagués costat res donar-li els 20 € si me'ls hagués demanat, però que em prengui per idiota i betzol... No podia consentir, i aviat el meu ego va voler fer justícia per compte propi... Em va entrar el mal geni, la mala llet, que també habita en mi!

Ni tan sols vaig pensar en la pandèmia!

Vaig deixar les meves compres, perquè no hi havia manera de pagar-les (havia deixat la meva targeta a casa), i em vaig anar darrere d'aquell energumen fins al pàrquing perquè em tornàs el meu bitllet.

Quan em vaig adonar, les persones que estaven més properes a la cua van venir escapades darrere meu, curioses per saber què passaria...

I allà, al bell mig de l'aparcament, es va armar l'enrenou, la gent va començar a ajuntar-se. El vell em va mirar amb menyspreu i va actuar com si fos invisible.

Quan va arribar al seu cotxe, va col·locar lentament les seves dues bosses a terra per cercar la clau i obrir el maleter.

Vaig pensar: "És ara o mai!"...

Li vaig agafar les bosses de la compra i li vaig dir les seves mateixes paraules: "El que es troba a terra és de qui ho troba!" i vaig sortir corrent com un fibló d'aquell soterrani, entre l'ensurt i la satisfacció, orgullós de la revenja!.

Els xafarders van començar a aplaudir; quan vaig veure que l'home s'havia encabronat i va sortir de l'aparcament fet un ecchymose tombant tots els cons grocs que indicaven el camí de sortida.

Vaig sentir aquest pic d'adrenalina, fruit de l'ensurt i el nerviosisme, però després gairebé m'ofeg del riure (d'aquestes rialles nervioses), i me'n vaig anar...

Quan vaig arribar a la casa, vaig obrir les bosses i vaig trobar:

-3 kg de llom

-1 kg de salmó

-Olives verdes i negres, tàperes i envinegrats

-Cuixot salat i dolç, formatge de Maó i de Parma, i iogurts de dos sabors, sense lactosa

-1 pa integral de blat xeixa

-1 flascó d'oli d'oliva

-2 ampolles de vi blanc i negre

-4 lliures de xocolata negre del 80%

-2 bosses amb bacallà i orades fresques

-1 pa integral

-1 pot de maionesa

-1 pot de mostassa

-500 g. de carn de vedella

-500 g. de carn d'endiot

Mai en la història de les meves compres van ser tan ben aplicats i rendibles 20€ com els que em va robar aquell boig.

I ara som aquí, a casa, assegut tranquil·lament, prenent-me un vinet, menjant i pensant en la facècia, mentre escric: soc una persona que clama justicia o una persona venjativa?

Ho has llegit fins aquí?

Òbviament això no és real. És una campanya d'animació a la lectura!

La lectura estimula la nostra ment i fa virgueries amb la imaginació, ens fa viatjar a altres llocs i ajuda en la comunicació.

Sí, jo també he picat. Còpia, aferra-ho al teu mur, si vols robar un somriure 😀 a les persones amigues. O almenys que llegeixin una mica. Salut i abraçada forta!!

[debut-restaurant]

— nº36

Setmana del 20 al 24 de gener 2020

1r Pèsols ofegats, botifarra i menta Endívies a baixa temperatura amb vinagreta de peus de porc Coca de sobrassada i formatge de Maó Ou a baixa temperatura amb crema de bolets

2n Verat en escabetx, soja verda i all negre Pollastre en pepitòria Cueta de rap a la graella amb sofregit de tàperes i olives negres Tall que es pela de vedella, cabdells i mostassa

3r Gelat artesanal de J. Casañé Iogurt grec amb melmelada Moniato al forn, mel i avellanes Flam de torró d’Agramunt

Blancs Deler (Montsant) garnatxa blanca i macabeu Robin Hood (Catalunya) verdejo

Negres Deler (Montsant) garnatxa i samsó Lincoln (Catalunya) ull de llebre i syrah

#menudebut

[smartgourmet]

SUBAIDA. Formatge artesà de MAÓ-MENORCA D.O.P. Curat fins 9 mesos de llet crua de vaca. Textura compacte, escorça molt aromàtica que no hauriem de menjar, pasta de tons groguencs i sabor molt intens, complexe, amb sensacions de fusta de taula vella de masia, notes de corral humit després de la pluja, suor de pell de vaca i de fons herbes del prat seques. Un deliri.

[amateurchefstuff]

Croquetes de carbassa i formatge

INGREDIENTS: ½ ceba ½ carbassa 300 gr formatge de maó sal pebre oli 30 gr mantega 3 cullerades soperes de farina llet farina de galeta ou PREPARACIÓ: Pelar i tallar la carbassa a daus i coure-la carbassa al forn a 180 graus uns 20 minuts. Pelar la ceba, ratllar-la ceba i sofregir-la en una paella amb rajolí d’oli. Quan la ceba sigui rossa, afegir-hi la carbassa tallada i el formatge, posar sal…

View On WordPress

#APERITIUS #CARBASSA (CARABASSA) #CEBA #CROQUETES #CUINA #ENTRANTS #FARINA #FARINA DE GALETA #FORMATGE #FORMATGE DE MAÓ #LACTIC #LLET #MANTEGA #OLI #OUS #PEBRE NEGRE #RECEPTA #SAL #VERDURA

[amateurchefstuff]

PATATES ENMASCARADES BALEARS

Ingredients: 2 patates mitjanes bullides 100 gr. de sobrassada Mallorca 20 gr. de mantega 2 ous Per la salsa: 100 gr. de formatge de Maó ratllat 200 ml de crema de llet Nou moscada 1 polsim de pebre negre Preparació: En primer lloc posem a bullir les patates i un cop bullides les posem en un bol. Les xafem amb una forquilla I li afegim la mantega I després la sobrassada. Ho barregem tot molt…

View On WordPress

#CREMA DE LLET #CUINA #EMBOTIT #FORMATGE #FORMATGE DE MAÓ #FORMATGE RATLLAT #LACTIC #MANTEGA #NOU MOSCADA #OUS #PATATES #PEBRE NEGRE #PORC #PRIMERS PLATS #RECEPTA #SOBRASSADA #VERDURA

[tastatast]

Ca Na Toneta

El microunivers Solivellas de Ca Na Toneta es va expandint a base d’estimar l’artesania i valorar l’entorn més proper exposant-ho a taula amb una sensibilitat per l’estètica digne d’estudi. 

La manera de proposar la seva oferta culinària ha estat modificada, trobem que de manera encertada, deixant de banda el menú degustació i oferint únicament plats a la carta.

En destacaríem alguns com la “tomàtiga rosada amb brandada de bacallà”, els “tallarins de carabassí amb mozzarella de vaca mallorquina, ratjada, pinyons, alfàbrega i tomàtiga seca”, l’ “ensaladilla de na Fina” en homenatge a la Fina Puigdevall de Les Cols, els “calamarins a la bruta amb trempó” i la “coca de prebes torrats al caliu” amb raïm de la seva parra i formatge curat de Maó. Tots ells, plats deliciosos, ben gustosos i suculents que donen protagonisme a les verdures de temporada. A partir d’aquí, vam menjar la “llampuga amb escalivada”, que va resultar ser un pèl salada, i l’ “albergínia farcida de mè mallorquí rostit”, un plat que va quedar un punt massa dolç per la salsa de pera i romaní amb la que l’acompanyen. Per postres, un “gelat de figa amb gató d’ametlla i herba-sana”. 

Un local que podríem definir com a casa-restaurant, que fa la cuina de les cases i no la dels restaurants. 

Una cuina nítida i fresca que, aquest any més que mai, ens recorda la Ruscalleda dels anys 90.

Pel que fa als vins, l’Evelyn De Las Alas ofereix una selecció molt personal de vins mallorquins a copes on es poden descobrir referències singulars i, fins i tot, vins elaborats exclusivament per a elles. 

A més a més, a Ca Na Toneta també hi trobareu una botiga d’artesania amb vaixella i parament per a la llar fetes sota la seva supervisió i un bar i botiga de vins on poder comprar i tastar totes les seves referències.

Un discurs coherent i amb contingut venut de manera convincent. 

Veure més fotos de Ca Na Toneta

#Ca Na Toneta #Maria Solivellas #Teresa Solivellas #Caimari #Mallorca #restaurant #botiga #gormandòmic

[tastatast]

Ca Na Toneta

El microunivers Solivellas de Ca Na Toneta es va expandint a base d’estimar l’artesania i valorar l’entorn més proper exposant-ho a taula amb una sensibilitat per l’estètica digne d’estudi. 

La manera de proposar la seva oferta culinària ha estat modificada, trobem que de manera encertada, deixant de banda el menú degustació i oferint únicament plats a la carta.

En destacaríem alguns com la “tomàtiga rosada amb brandada de bacallà”, els “tallarins de carabassí amb mozzarella de vaca mallorquina, ratjada, pinyons, alfàbrega i tomàtiga seca”, l’ “ensaladilla de na Fina” en homenatge a la Fina Puigdevall de Les Cols, els “calamarins a la bruta amb trempó” i la “coca de prebes torrats al caliu” amb raïm de la seva parra i formatge curat de Maó. Tots ells, plats deliciosos, ben gustosos i suculents que donen protagonisme a les verdures de temporada. A partir d’aquí, vam menjar la “llampuga amb escalivada”, que va resultar ser un pèl salada, i l’ “albergínia farcida de mè mallorquí rostit”, un plat que va quedar un punt massa dolç per la salsa de pera i romaní amb la que l’acompanyen. Per postres, un “gelat de figa amb gató d’ametlla i herba-sana”. 

Un local que podríem definir com a casa-restaurant, que fa la cuina de les cases i no la dels restaurants. 

Una cuina nítida i fresca que, aquest any més que mai, ens recorda la Ruscalleda dels anys 90.

Pel que fa als vins, l’Evelyn De Las Alas ofereix una selecció molt personal de vins mallorquins a copes on es poden descobrir referències singulars i, fins i tot, vins elaborats exclusivament per a elles. 

A més a més, a Ca Na Toneta també hi trobareu una botiga d’artesania amb vaixella i parament per a la llar fetes sota la seva supervisió i un bar i botiga de vins on poder comprar i tastar totes les seves referències.

Un discurs coherent i amb contingut venut de manera convincent. 

Veure més fotos de Ca Na Toneta

#Ca na Toneta #Maria Solivellas #Teresa Solivellas #Caimari #Mallorca #restaurant #mallorquina #botiga #gormandòmic

[tastatast]

Ca Na Toneta

El microunivers Solivellas de Ca Na Toneta es va expandint a base d’estimar l’artesania i valorar l’entorn més proper exposant-ho a taula amb una sensibilitat per l’estètica digne d’estudi. 

La manera de proposar la seva oferta culinària ha estat modificada, trobem que de manera encertada, deixant de banda el menú degustació i oferint únicament plats a la carta.

En destacaríem alguns com la “tomàtiga rosada amb brandada de bacallà”, els “tallarins de carabassí amb mozzarella de vaca mallorquina, ratjada, pinyons, alfàbrega i tomàtiga seca”, l’ “ensaladilla de na Fina” en homenatge a la Fina Puigdevall de Les Cols, els “calamarins a la bruta amb trempó” i la “coca de prebes torrats al caliu” amb raïm de la seva parra i formatge curat de Maó. Tots ells, plats deliciosos, ben gustosos i suculents que donen protagonisme a les verdures de temporada. A partir d’aquí, vam menjar la “llampuga amb escalivada”, que va resultar ser un pèl salada, i l’ “albergínia farcida de mè mallorquí rostit”, un plat que va quedar un punt massa dolç per la salsa de pera i romaní amb la que l’acompanyen. Per postres, un “gelat de figa amb gató d’ametlla i herba-sana”. 

Un local que podríem definir com a casa-restaurant, que fa la cuina de les cases i no la dels restaurants. 

Una cuina nítida i fresca que, aquest any més que mai, ens recorda la Ruscalleda dels anys 90.

Pel que fa als vins, l’Evelyn De Las Alas ofereix una selecció molt personal de vins mallorquins a copes on es poden descobrir referències singulars i, fins i tot, vins elaborats exclusivament per a elles. 

A més a més, a Ca Na Toneta també hi trobareu una botiga d’artesania amb vaixella i parament per a la llar fetes sota la seva supervisió i un bar i botiga de vins on poder comprar i tastar totes les seves referències.

Un discurs coherent i amb contingut venut de manera convincent. 

Tornar a veure les fotos de Ca na Toneta

#Ca na Toneta #Maria Solivellas #Teresa Solivellas #Caimari #Mallorca #restaurant #mallorquina #botiga #gormandòmic

[smartgourmet]

MAHON SUBAIDA. Los Mahon de Menorca están entre los más exquisitos quesos de vaca de Europa, si además localizamos un artesano bien curado y de Leche cruda de Vaca como Subaida, el fin de semana va a ser inolvidable. #formatges #mahon #quesomahon #quesoartesanal #artisancheese #formatge #formatgemao #maó #menorca #bestcheese #quesodevaca #cowcheese #cowmilk #foodporn #foodies #cheeseawards

#formatges #maó #bestcheese #formatge #mahon #cheeseawards #foodporn #formatgemao #cowcheese #quesodevaca #foodies #quesomahon #quesoartesanal #menorca #cowmilk #artisancheese