Last Seen Blogs
agnesclementineblog
Agnes Clementine
froggydavevan
Untitled
pyrepostings
PyrePostings
batjarek78
Bez tytułu
izuku
עם ישראל חי
Text
Sir Terry Pratchett i jo. Una reminiscència d'Ernest Riera [per Ernest Riera] | El Biblionauta
"A la literatura catalana li manquen molts referents i molta tradició, a causa de les circumstàncies sociopolítiques dels últims tres-cents anys. On queda més diàfana aquesta mancança és en un dels gèneres literaris moderns del segle XX, la novel·la negra (no la policíaca clàssica, la dels assassinats a les vicaries i als salons de te); a les novel·les de criminals i delinqüents no hi ha tradició, no hi ha argot, no hi ha hampa catalana. Els escriptors que s’hi han dedicat, s’ho han hagut d’inventar tot, o simplement van decidir d’escriure en castellà directament. Però la fantasia té un gran avantatge: que es basa en el passat, en una tradició europea estesa per totes les cultures del continent, inclosa la catalana. I això permet accedir a un munt de recursos riquíssims, i permet jugar amb conceptes i expressions que el lector ja té situats, i permet donar-los la volta i posar-los cap per avall, que és el que Pratchett fa sempre. Vet aquí una de les raons per les quals el Discmón queda tan bé en català: tenim els recursos de la tradició (des del Tirant lo Blanc) i els recursos de la subversió (fins als Poemes satírics de Sagarra, per dir-ne algun), i sabem fer-los servir".
5 notes
·
View notes
Text
Aquest llibre em fascina. L'estic llegint per tercera vegada, pel club de lectura de literatura fantàstica que porto a la Biblioteca de Montcada i Reixac, i segueix semblant un tros de novel•la de fantasia, sigui o no d'humor. Trobo brutal com en Pratchett aconsegueix crear una història versemblant, sòlida i interessant sense renunciar als acudits.
És una joia.
2 notes
·
View notes
Text
Fantasmas de la Ciudad, de Aitor Romero Ortega
En Fantasmas de la Ciudad Aitor Romero Ortega nos presenta ocho relatos (pero a mi que no me fastidien: el prólogo es un relato de regalo) unidos por el amor a la literatura —a la creación artística, en sentido más amplio— como manera de entenderse a uno mismo y como objeto en si mismo. En…
Fantasmas de la Ciudad, de Aitor Romero Ortega was originally published on Ilium
2 notes
·
View notes
Video
youtube
(via The Spoiler Club: The Spoiler Club #29 - El Problema de los Tres Cuerpos, de Cixin Liu)
Fecha de emisión: 30 de noviembre de 2016
Invitado: Elías Combarro (@odo; Sense of Wonder; Los VerdHugos Podcast).
Versión audio: https://archive.org/download/TheSpoilerClub29ElProblemaDeLosTresCuerposDeCixinLiu/The%20Spoiler%20Club%20%2329%20-%20El%20Problema%20de%20los%20Tres%20Cuerpos%2c%20de%20Cixin%20Liu.mp3
0 notes
Link
0 notes
Link
0 notes
Video
youtube
(via Sense of Wonder: Vídeo: Podcasts, blogs y YouTube: nuevas formas de difusión y crítica (Festival Niebla 2016))
Aquí estamos, hablando de podcasts y similares en Salamanca.
0 notes
Link
0 notes
Link
Una de las entrevistas que más he disfrutando haciendo (en colaboración con el amigo Alexander Páez).
0 notes
Link
0 notes
Quote
El arte es peligroso. Puede convertirse en un arma, quizás caótica, difícil de apuntar, de interpretación variable… pero capaz de enfrentarse con fuerzas con una voluntad de aplastar la libertad de pensamiento tan arrolladoras como el fascismo. Esta es la metáfora fundamental de un libro cuya imagen central —un Nuevo París repleto de entidades surgidas de la imaginería de los surrealistas que cobran vida y se enfrentan a los Nazis que tratan de ocupar la ciudad frente a diferentes facciones de la resistencia en un París en el que las leyes de la realidad ceden ante las de la imaginación— es, sencillamente, maravillosa, y el partido que le saca Miéville, difícil de exagerar. El arte, por plantearlo de otro modo, convertido en esencia del espíritu humano y hecho explícito para frenar lo más oscuro del ser humano.
Sense of Wonder: Miquel Codony reseña The Last Days of New Paris, de China Miéville
0 notes
Text
The Fifth Season, de N. K. Jemisin
Este libro es un ejemplo perfecto de lo que es para mí una novela de 4 estrellas. Tiene detalles (pocos) que me molestan y algunos (más) que cuestiono, pero plantea una trama tan plagada de ideas de que me interesan y unos personajes tan (para mi) carismáticos y bien desarrollados, que me ha mantenido pillado…
The Fifth Season, de N. K. Jemisin was originally published on La Biblioteca de Ilium
0 notes
Text
The House of Shattered Wings, de Aliette de Bodard
[Con esta reseña inauguro una nueva etapa del blog con la idea de prevenir su fallecimiento por inanición. Es posible que recupere la dinámica anterior, pero este año va a ser complicado y prefiero dar salida a reseñas breves e impresionistas que guardar en el cajón de las cosas no hechas las reseñas más elaboradas…
The House of Shattered Wings, de Aliette de Bodard was originally published on La Biblioteca de Ilium
0 notes
Quote
La feina de crític no es conrea de forma prou acurada, no s’ajuda perquè el crític sigui cada vegada millor, no se li paga i és una feina precària. Algú pot dir un crític de menys de 40 anys que sigui bo? En sortirien quatre i no hi hauria ni acord. I en aquesta pregunta de la Dolors, que inclou el periodisme com a gènere literari, hi ha una part certa però una altra que ha fet molt de mal: crear crítiques magistrals però que no funcionen periodísticament. No saps si el llibre t’interessa o no, si és objectivament bo o no. La Dolors es refereix a la crítica del món acadèmic, que no necessita vendre i té espai, però la crítica dels mitjans no és aquesta, és un servei més, per això caldria distingir-la i no dir-ne crítica, sinó ressenya. Jo sempre he estat un ressenyista més que un crític. Les ressenyes han de ser un servei, igual que al diari hi trobes quin temps farà demà.
Ricard Ruiz Garzón: “Deixo el periodisme cultural abans d’odiar-lo” | Montse Barderi
0 notes