#màgic

[negreabsolut]

Nímue, Dama del llac, per kimsol. [font]

#art #pintura #Dama del llac #grealenc #fantasia #fantàstic #fantasia èpica #Cicle artúric #Matèria de Bretanya #màgic #esotèric #esoterisme

[useless-catalanfacts]

Es retiren els Falsterbo, el grup que va traduir al català "Puf era un drac màgic"

I per si n'hi hagués poc...

(Enllaç a l'entrevista)

A la gira de comiat, la cançó del Puf acaba bé 🥺🥺🥺🥺

#coses de la terra #falsterbo #puf era un drac màgic #català

[abocador-memetic]

El transvasament Twitter-Mastodon ja ha començat

#Twitter #x #Mastodon #Ableisme màgic

[juliaridulaina]

Submergeix-te en el silenci de la nit//Immerse yourself in the silence of the night//Sumérgete en el silencio de la noche

✨🙏✨Aprofita les primeres hores de la matinada entre les 3 i les 5; submergeix-te en el regal de la nit en el que no hi ha tantes interferències vingudes de les vibracions d’ànimes humanes i animals; hi ha un silenci que va més enllà dels sorolls físics, hi ha silenci subtil que et permet oblidar-te del trànsit vital, oblidar-te del cos, alliberar-te del llast físic, i, volar lliure com a ànima…

View On WordPress

#amrit-vela #dharna #Immerse yourself in the silence of the night #magical time #MEDITACIÓ ENTRE 3 I 5 A.M. #MEDITACIÓN ENTRE 3-5 A.M. #MEDITATION AMONG 3-5 A.M. #Submergeix-te en el silenci de la nit #Sumérgete en el silencio de la noche #temps màgic #tiempo mágico

[translucent-serendipity]

25 de març 2024. avui al final no ens hem vist cap de les quatre. tot i així he fet el tomb jo sola -dues hores i mitja mirant plantes sota la pluja-. encara estic tristona (incòmoda en mi), però el matí ha sigut bastant màgic.

les fotos: tres bitxos petits sota els núvols.

#necessito un dia de no tenir plans de cap mena si us plau i dormir i beure aigua i relaxar aquest cos punyent #personal

[auadhdwildcards]

Things my math teacher has said

"Here you don't have to think. Just divide"

"From here to here you use màgic"

"You need to seperate the strings from the hay"

"This isn't taylor swift level"

"In the triangle we can no longer witness"

"I face this monster and the answer is always the same"

"For those who love method 1 sorry but we are going to cheat with method 2"

#some of these are so raw #he talks so fast his lungs can't keep up #he always mentions taylor swift #math professor

[angitri]

El encuentro amoroso

Ahir a les 18.00 vam salpar de Kom Ombo cap a Aswan, 351 000 ànimes, on ens hem llevat avui. Dotze de maig. Hem de veure Abu Simbel. Són quarts de quatre del matí i sortim en bus per la carretera del desert de doble sentit i fem cua per superar els controls policials. Aquí els policies de seguretat mostren les pistoles que porten enfornades a la butxaca. Però em cal retrocedir en el temps. Resum de la tarda i nit d’ahir.

A les 16.30h a Kom Ombo (hi ha a qui el nom li fa una gràcia especial 😉, vol dir ‘monticle d’or’), visitem el temple dedicat a Horus, déu falcó, i a Sobek, deu cocodril, conjuntament i respectant les simetries. És un temple petit, situat a prop del Nil, a 100 metres està atracat el nostre vaixell. La gràcia del temple és sobretot un calendari que no ho és: en realitat és un gravat sobre un pany de paret amb dates que es corresponen amb les celebracions i adoracions que cal mantenir a llarg de l’any. El guia aprofita per fer-nos una classe de ciències exactes jeroglífiques: pals verticals, unitats; una forma de pa ovalada amb línia horitzontal, el número nou; una ferradura invertida, el número deu. Aleshores ens explica…

la llegenda d’El encuentro bondadoso’. ‘ Resulta queeeee’, com diria la Uribe, la parella formada per la gran deessa Hathor i el gloriós déu Horus vivia separada. Ella al baix Nil, ell a l’alt Nil. Cada any, es trobaven el dia 14 del darrer mes de l’any i passaven 14 dies junts. Per trobar-se, Hathor es desplaçava riu amunt i Horus riu avall. Es trobaven just a mig camí cada any per donar màgia a l’encontre (i això evoca el lloc de trobada dels nens de la pel·lícula Kiseki que també desitgen fets màgics al punt on es creuen dos trens bala). El cas és que Horus i Hathor es vestien per a l’ocasió i, passats els 14 dies, se separaven de nou fins l’any següent. Això es reproduïa en temps faraònics amb les seves imatges en forma d’estàtues. Us ha agradat la historia d’El encuentro bondadoso’?

Ara aeriosament, per als egipcis, l’any tenia 360 dies. Cada mes, 30 dies i les setmanes, 10 dies. El dia 10 es descansava, el dia 9, es cobrava. Per aixo el dia novè es representa amb una mà oberta amb el palmell amunt i el polze plegat sobre ell com esperant el sou degut.

Acabades aquestes explicacions precioses, donem la visita per enllestida. Jo havia llegit que el temple estava dedicat a Haroeris però l’Essam, el guia nubi, em diu que és el nom grec d’Horus. Llavors fem una ullada al museu dels cocodrils momificats que consta d’una única sala. Un museu senzill que sorprèn pels seus habitants.

Acabada l’ullada, anem de compres. Com a tots els monuments que hem vist, un eixam de venedors ens envolta oferint xilabes, escarbats sagrats, braçalets, samarretes, cridant ‘no agobio’, ‘madam!, ‘one euro’, ‘one dollar’, ‘español?’, ‘bueno, bonito, barato’, ‘yo, Raúl, luego vienes, sí?’ ‘más barato que Carrefour’ 🤣. Sempre homes i sempre un somriure fàcil, de vegades nens. Es veuen dones amb burka també però no majoritàriament. Seguim regatejant, hi ha qui fa tractes senzills i ràpids i qui transpira enmig de les negociacions com una tonta 😅😅😅.

Tornem al vaixell. I…ens preparem per la vetllada oriental. Ens vestim amb xilabes i amb mocadors, tots sense excepció de la ‘Família de los ocho’, com ens han batejat. Sopar egipci: cuscús, falafel, baba ganush, baklaves. Fotografies de tothom disfressat. Riem molt i fem vetllada a coberta mentre arribem a Aswan.

[elfinaldelcamino]

Projecte I Moliner | 1. Introducció i Mòdul 1: La llavor

Faig una primer lectura del manual amb propostes d’eines i metodologies pràctiques Projecte I, de l’artista i investigadora Montserrat Moliner.

El mòdul didàctic s’estructura, de manera semblant al Manual d’Intrusions, en 6 parts numerades del 0 al 5:

0. Projecte I

1. La llavor: Preprojecte / avantprojecte

2. El símbol: Context / context social, històric, cultural i lingüístic / context artístic / referents

3. L’encanteri: Procés de formalització de l’obra 

4. El camí: Metodologia / recerca / procés de desenvolupament d’un projecte artístic

5. El mirall: Avaluació / autoavaluació / coavaluació

Faig servir Chat GPT per generar un diàleg entre dos amics, als quals he anomenat Amic i Amat, en homenatge a l'obra de Ventura Pons, que a més són companys d'estudis a la UOC i conversen sobre l'assignatura Projecte I.

Fotograma d'Amic | Amat de Ventura Pons (1998), amb David Selvas i Josep Maria Pou.

A continuació, els dos primers capítols del Projecte I d'Amic i Amat

0. Projecte I: Introducció

Amic: Oi que tens l'assignatura de Projecte I aquest semestre?

Amat: Sí, i he llegit la introducció sobre els cinc eixos de l'assignatura.

Amic: De què tracta tot això?

Amat: Bàsicament, es tracta d'un procés creatiu per desenvolupar projectes artístics. Utilitzen una metàfora molt poètica, com si fos un somni màgic que guia tot el procés. 

Amic: Quins són aquests eixos?

Amat: La llavor és com el primer brot de la idea, el símbol és com els elements significatius que afloren, l'encanteri és fer visible l'invisible en la creació, el camí és el mètode per desenvolupar el projecte i el mirall és l'autoavaluació del procés.

Amic: Sembla bastant complexe.

Amat: Sí, però es tracta d'entendre com tots aquests aspectes es relacionen i es complementen entre ells durant el procés artístic.

Amic: I com s'apliquen això en la pràctica?

Amat: Bé, hi ha diverses pràctiques recomanades com observar, recordar, llegir, dibuixar, caminar, etc., que ajuden a alimentar tots aquests aspectes creatius.

Amic: Així que no hi ha un únic camí a seguir?

Amat: Exacte, pots començar des de la idea, des de la pràctica, des del símbol, des de l'estudi... El més important és la passió i l'atenció que hi poses.

Amic: Entenc, sembla un viatge artístic molt interessant!

Amat: Sí, segur que serà una experiència enriquidora!

Amic: Després he llegit els objectius de l'assignatura Projecte I. Sembla bastant intens!

Amat: Sí, volen que aprofundim en el procés de creació artística amb una metodologia que ens permeti reflexionar i posar en pràctica tot el que aprenem.

Amic: Quins són els objectius específics?

Amat: Bàsicament, volen que aprenguem a generar idees, que fem una reflexió sobre referents històrics contemporanis, que aprenguem a documentar i planificar el nostre treball, i que siguem capaços de presentar el projecte amb un llenguatge artístic adequat. 

Amic: Uau, això implica molta feina!

Amat: Sí, però crec que serà molt gratificant. Ens ajudarà a créixer com a artistes i a desenvolupar el nostre propi estil i metodologia de treball.

Amic: Doncs espero estar preparat per afrontar aquests reptes!

Amat: Segur que sí, tot és qüestió de posar-hi ganes i treballar dur! Tal com diu la Moliner, “per trobar les respostes s’ha d’incidir a fer la pregunta correcta per a cada moment del procés, i d’aquesta manera trobaràs noves opcions als pensaments”.

1. Mòdul 1: La llavor

Amic: Hola! He llegit la introducció de “La llavor | Preprojecte / avantprojecte”, el primer mòdul de Projecte I de Montserrat Moliné, sobre la creació d'una obra artística, i m'ha semblat molt interessant.

Amat: Sí, diu que és un procés poètic i màgic, on les idees van creixent i sorgeixen en silenci. M’ha agrada quan diu “la llavor d’una idea es desenvolupa gràcies a la suma del treball conscient més l’inconscient i a la tensió que es produeix entre tots dos.” (p. 5)

Amic: Exacte. Parla de la llavor de les idees i com aquestes germinen i es desenvolupen al llarg del procés creatiu tant físic com metafísic.

Amat: I també destaca la importància de mantenir la imaginació viva, sense posar-hi límits racionals.

Amic: Sí, diu que hem de fer-nos preguntes lliures, sense filtrar-les amb la lògica, per trobar noves opcions als nostres pensaments.

Amat: Sembla que ens anima a explorar tots els camins creatius sense por a l'error.

Amic: Exacte. Jo ho veig com una invitació a deixar volar la imaginació i a confiar en el procés creatiu.

Amat: Doncs estic emocionat per començar a crear i veure on ens porten les nostres idees i somnis!

Amic: Jo també! Serà una aventura emocionant explorar tots aquests camins creatius.

Procesos de gestació d’idees

La pluja d’idees

Amic: Hi ha un seguit de tècniques que ens facilitaran el procés de trobar idees, combinar-les i fer-les créixer: la pluja d’idees, els mapes mentals, la sinèctica... En primer lloc, saps què és una pluja d'idees?

Amat: No, mai n'he sentit a parlar. Què és?

Amic: És una tècnica per generar un munt d'idees de manera ràpida i espontània. Va ser inventada per Alex F. Osborn el 1939.

Amat: Interessant. Com funciona?

Amic: Bé, bàsicament reunim un grup de persones i comencem a llençar idees sense cap mena de crítica o judici. L'objectiu és generar tantes idees com sigui possible en un període curt de temps.

Amat: Com ho fas?

Amic: La clau és centrar-se en la quantitat d'idees, no en la qualitat. Suspenem el judici i permetem que les idees flueixin lliurement, fins i tot les més estranyes o salvatges.

Amat: Entenc. I després què feu amb totes aquestes idees?

Amic: Després les analitzem i les agrupem segons la seva utilitat. Hi ha idees que podem utilitzar immediatament, altres que ens porten a explorar noves àrees i altres que ens fan replantejar-nos la pregunta inicial.

Amat: Sembla una manera molt efectiva d'aconseguir un munt d'idees noves.

Amic: Ho és. I el millor és que totes les idees, fins i tot les més estranyes, poden conduir-nos a nous descobriments i solucions creatives.

Amat: Genial. Haurem de provar-ho en alguna ocasió.

El mapa conceptual

Amic: En segon lloc, s’hi parla d'una cosa anomenada "mapa mental". T'imagines què pot ser?

Amat: Sí, jo n'he sentit a parlar. Són una mena de diagrama que utilitzes per organitzar les teves idees i pensaments d'una manera visual i estructurada.

Amic: Ah, interessant. Qui va inventar això?

Amat: Va ser popularitzat per un psicòleg i escriptor anomenat Tony Buzan, però la idea en si no és nova. Ve de fa molt de temps, fins i tot es pot remuntar a l'escriptura egípcia.

Amic: Com funciona exactament?

Amat: Bé, comences amb una paraula o idea central al centre del paper, i després vas afegint idees secundàries i terciàries que s'irradien d'aquesta paraula principal. Utilitzes colors, dibuixos i símbols per fer-ho més visual i fàcil de comprendre.

Amic: Em sembla una manera genial d'organitzar els pensaments. Quan podries utilitzar un mapa mental?

Amat: És molt útil per a l'estudi, per planificar projectes, o fins i tot per brainstorming. Et permet veure les connexions entre les idees i organitzar-les de manera lògica.

Amic: Em sembla que provaré a fer-ne un per al meu proper projecte. Gràcies per explicar-m'ho! 

La sinèctica

Amic: També parla d'una cosa anomenada "sinèctica". Té alguna cosa a veure amb la creació d'idees, oi?

Amat: Sí, és una tècnica de generació d'idees que va ser desenvolupada per William Gordon fa bastant temps. Funciona d'una manera una mica diferent de la pluja d'idees.

Amic: Com és diferent?

Amat: Bé, mentre que la pluja d'idees es centra en generar tantes idees com sigui possible en un temps molt curt, la sinèctica busca anar més enllà del que és habitual i familiar, obrint la ment a noves dimensions de pensament. Escolta, llegiré aquesta frase reveladora de la pàgina 9: “es considera que els elements que han de ser compresos per augmentar les possibilitats en el procés creatiu són els elements emocionals i irracionals”.

Amic: Interessant. Com ho fa?

Amat: Utilitza cinc tècniques diferents per generar analogies i obrir la ment a noves possibilitats. Una d'aquestes tècniques és l'analogia directa, on busques comparacions entre objectes o paraules que s'assemblin d'alguna manera.

Amic: I quines altres tècniques hi ha?

Amat: Hi ha l'analogia personal, on t'intentes identificar personalment amb el tema que estàs tractant, i l'analogia contrària, on busques conceptes o idees que siguin totalment diferents al que estàs considerant.

Amic: I què més?

Amat: També hi ha l'analogia simbòlica, on busques expressar el tema amb enunciats poètics, i l'analogia fantàstica, on deixes anar la teva imaginació i busques opcions més imaginatives i fora del comú.

Amic: Em sembla que la sinètica pot ser una eina interessant per explorar noves idees i perspectives. Ho provaré al meu pròxim projecte!

Pràctiques rituals

Observar

Saps què m'agrada d'aquesta lectura? Tot això sobre les pràctiques per fer visible allò invisible. Sembla que ens estiguessin donant les eines per explorar el món de les idees d'una manera molt profunda.

Amat: Sí, totalment! És com si ens estiguessin mostrant com obrir-nos a un univers d'imaginació i creativitat. M'agrada especialment com parlen sobre l'observació i la manera com ens insten a veure les coses amb una nova mirada, sense prejudicis ni expectatives.

Amic: Exacte! Em sembla que a vegades ens acostumem tant a veure les coses d'una manera concreta que oblidem explorar altres possibilitats. Aquesta idea de mirar les coses amb la ingenuïtat de la primera vegada em sembla molt potent.

Dibuixar

Amat: I el tema del dibuix també és interessant. Sembla que el dibuix no només és una forma de representar objectes, sinó que també és una eina per explorar noves idees i relacions. Em recorda a quan érem petits i dibuixàvem sense cap mena de limitació.

Amic: Sí, jo també penso que hi ha una gran llibertat en el dibuix. És com si ens permetés expressar les nostres idees de manera intuïtiva i ràpida. La cita d'en Bruce Nauman sobre dibuixar com equivalent a pensar ho resumeix molt bé.

La memòria

Amat: I què em dius de la part sobre la memòria? M'ha semblat molt interessant com parlen de la importància d'ordenar els records i com això pot influir en la nostra creativitat.

Amic: Sí, és veritat. La manera com recordem les experiències passades i com les relacionem amb el present pot tenir un impacte enorme en la nostra manera de crear i imaginar. Em sembla que aquest exercici de pensar en un objecte que ens ha acompanyat i ordenar els records és molt potent.

Escoltar el silenci

Amic: És que hi ha un seguit de coses que es fan per predisposar-te a trobar l'estat adequat per crear. Com ara observar, dibuixar, escoltar el silenci...

Amat: Espera, escoltar el silenci? Com es fa això?

Amic: Sembla ser que es tracta de posar-te en contacte amb el silenci per dins, com si meditessis. Diu que això facilita una mena d'escolta interna, perquè la ment en silenci pot formular noves idees.

Caminar

Amat: Interessant. I què més diu?

Amic: També parla de caminar, jugar, llegir i portar una llibreta com a pràctiques per estimular la creativitat.

Jugar, llegir, portar una llibreta…

Amat: Caminar, jugar... això sembla més divertit.

Amic: Sí, diu que caminar sense un destí concret pot estimular el pensament i la creativitat. I jugar també és important, perquè ajuda a experimentar i a veure les coses des de punts de vista diferents.

Amat: I llegir?

Amic: Doncs diu que la lectura et permet accedir a altres punts de vista i et fa més empàtic. A més, expandeix la teva perspectiva i et porta a noves idees i històries.

Amat: I el tema de portar una llibreta?

Amic: Bé, aquesta és interessant. Diu que les llibretes serveixen per atrapar les idees i donar-los forma. Pots portar-les de forma física o virtual, però recomanen ügg v lang in v pp versió física perquè afavoreix la memòria i és més còmode per fer dibuixos.

Amat: En resum, sembla que tot aquest conjunt de pràctiques ens ajuda a connectar amb nosaltres mateixos i amb el món que ens envolta d'una manera molt profunda i creativa.

Amic: Exactament! Em fa pensar en com podem aplicar aquestes idees al nostre propi procés creatiu. Potser podríem portar una llibreta i fent alguna passejada per inspirar-nos.

Amat: Em sembla una excel·lent idea! Jo també estic emocionat per començar a explorar aquestes pràctiques i veure com influeixen en la nostra manera de crear i pensar. Molt interessant tot plegat. Potser hauríem de provar alguna d'aquestes pràctiques.

Amic: Sí, què et sembla si comencem amb la pràctica de l'escolta del silenci? Proposo un minut de silenci en memòria del productor de tants moments d'inspiració cinematogràfica, en Ventura Pons, que va morir el passat 3 de gener d'aquest any. Va per tu, Ventura!

Amat: Perfecte, podríem intentar-ho ara mateix

(Un minut de silenci per en Ventura)

#uoc #graudarts #project #start #proyecto #inicio #projecte #inici #diaridelprojecteI #projectei #montserrat moliner #ventura pons #amic | amat #diàleg #estudiantes

[lilbukatnews]

Detienen a un hombre extranjero por golpear con un hacha el escaparate de un local en Badalona

Un hombre ha sido detenido este miércoles en el centro comercial Màgic Badalona (Barcelona), tras causar destrozos con un hacha en los cristales de un — Leer en theobjective.com/espana/2024-03-27/detienen-hombre-hacha-local-badalona/

View On WordPress

[objecteiespai]

Sílvia Eulàlia Tortosa i López (Barcelona, 8 de març de 1947 - 23 de març de 2024)[1] va ser una actriu catalana. Va estudiar arts a l'Escola Massana i interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona. Va debutar en el teatre als quinze anys amb el paper de Dorita a El Màgic d'Oz i en el cinema als dinou anys en la pel·lícula El último sábado (1966), de Pere Balañà. Pocs mesos després, apareixia per primera vegada davant les càmeres de TVE, on desenvoluparia una prolífica carrera, tant en la seva faceta d'actriu com de presentadora...

[negreabsolut]

Cavaller de les punxes, per Roman Dubina. [font]

#art #pintura #art digital #cavaller #punxes #fantasia #fantàstic #màgic #vel invisible #escut #casc #mort #funerari

[zouljazz]

L'Auditori Nacional cau rendit al so de Salvador Sobral

#salvador sobral

[brownichu27]

Top 10 lecturas 2023

Sin orden específico, solo las que me han apasionado. 10. Igualtat de ritus, Terry Pratchett Tots els mons tenen regles, fins i tot un de pla que s’aguanta al damunt de quatre elefants a la closca d’una tortuga gegant. És per aixo que un mag moribund busca el vuitè fill d’un vuitè fill, per cedir-li els seus poders màgics abans de la cita amb la Mort que té d’aquí a sis minuts. Per desgràcia,…

View On WordPress

[jaumesclub]

⏰571 #UnHome10 En el nou i trepidant episodi del podcast diari "Un home 10", Jau Fibla, el mestre indiscutible de l'entreteniment en català ens porta un munt de temes apassionants: Bolaños ha compartit reflexions sobre l'amnistia i ens ha ajudat a entendre-la millor.🤔💬 A més, entre tots aprenem a entendre millor el concepte de "lawfare" del qual s'està parlant aquests dies. Tu ja saps el que és? ⚖️👀 Un altre punt destacat ha estat l'anàlisi del fenomen "top manta" i els interrogants sobre un possible boicot al cava català. Un debat apassionant que ha captivat l'atenció dels oients. 🍾🤯 En una nota més lleugera, Daniel Sancho ha aportat el seu toc d'humor declarant-se no culpable del crim del qual se l'acusa, i Juliana Canet ha creat un altre moment màgic parlant d'en Màgic Johnson. Sens dubte aquesta noia és una Reina de l'influenciació catalana! 🎩✨ Per acabar, s'han celebrat els 44 anys d'Olga Kurylenko, una nota dolça per cloure aquest fascinant episodi! 🎂🎉 I com sempre us demanem: Recordeu que podeu participar activament amb el programa: subscriviu-vos, deixeu els vostres likes, compartiu i deixeu els vostres comentaris o suggerencies! La vostra interacció és essencial per fer d'"Un home 10" un èxit algún dia! 🤗📺✨

#youtube

[eljoguetexquisit]

Hola, sóc el Parc Bosc

Hola, sóc el Parc Bosc. Ja em coneixeu. Sento les vostres petjades al meu damunt. En les meves arrugues i els meus plecs, en els anells que dibuixen els arbres per dins o en les fulles nodrides pel sol i agitades per la tramuntana, es troben les vostres històries i d’altres anteriors, els jocs d’infants, els records de la vellesa.

Els arbres, els minerals, el mico, les figures dels porcs senglars, la saviesa de les veïnes d’abans, la crisàlide d’una papallona, els lladrucs d’un animal mestís, un senyor amb un bigoti estrany caminant cap enrere amb un pa daurat, els objectes posats meticulosament en el maletí d’un viatjant de menuderies i quincalla i un munt de nens i nenes al seu voltant.

Sento cada dia els talons de l’Èlia que arriba tard a recollir als seus nens a l’escola, i el cap cot d’en Joan que va a treballar i preferiria no anar-hi. Escolto a la Maria i la Nuri que surten de l’Institut on fan el batxillerat artístic i venen a seure’s en un banc mentre mengen un entrepà. S’expliquen el cap de setmana i la Nuri es posa a plorar perquè a en Saül li agrada en Carles.

Us acullo, us escolto, guardo les vostres històries, però el que més m’agrada és jugar amb vosaltres. Em moc i faig ombres precioses, dic als pardals que piulin suau.

Abans d’ahir, entre les escorces dels pins i una reguera de formigues, la Marieta i l’Anna van fer una boníssima recepta amb tres pedretes, una mica de liquen, un cristall de resina i sis flors de malva. El seu amic Salvador, mentrestant, en un banc del parc muntava i desmuntava una casa portàtil invisible, perquè en el mateix moment era el guia d’una caravana que recorria els deserts de l’Àfrica.

També gaudeixo quan en Domènec i en Jordi juguen a la petanca, encara que quan eren petits el que més els agradava era fer volar aquells estels que, moltes vegades, acabaven enredats entre les meves branques.

Tot i que sento que sóc un gran lloc per reunir-nos, en els darrers anys veniu menys: m’he convertit en un lloc més de pas que d’estada. Per això, m’agradaria convidar-vos a jugar junts, a crear una història col·lectiva entre tots. Una història que es gravi a les nostres pells i en els nostres records.

M’ajudaran algunes persones que vindran empenyent un carro màgic ple de joguets exquisits que desplegaran al meu damunt. Jo, per la meva part, lluiré les meves millors gales: les meves fulles, les mes meves bestioles, els meus camins, es posaran d’etiqueta per rebre-us. Al capdavall, els jocs són activitats de construcció de mons. Fem-ne el  nostre ! Un món exquisit perquè... és que potser hi ha alguna cosa més important que jugar junts?

https://www.instagram.com/museujoguetcat/

Un plaer conèixer-vos

#ElJoguetExquisit #JugarBarris #MuseuJoguetCat

[lesfoteses]

Brasil dia 12: fins sempre, Amazones!

Divendres 25 d’agost del 2023

Avui he passat la pitjor nit de totes les nits aquí. M’he anat desvetllant constantment a les 2:30h, 2:47h, a les 3… horrorós. La Laia igual. Hem abaixat el ritme del ventilador i jo he hagut de sortir a fora a pixar perquè el lavabo estava PLE de granotes. Em sento més segura pixant a la intempèrie que dins del wc amb les granotes. He tingut molts malsons i em fa mal tot el cos de la posició. No m’atreveixo a moure’m en aquest llit per por a que em salti una granota o un llangardaix a la boca. Per no parlar de les aranyes, que està fotudament plena d’aranyes també aquesta selva. El terra com que són taulons és una autopista d’entrada i sortida de tots els bitxos haguts i per haver aquí. La Clara creu que no descanso pel permanent estat de tensió en el que viu el meu cos. Compro 100000% la teoria.

A les 5:30h com deia ahir ens hem tornat a enfilar a la canoa i vinga, a veure monos i tucans des del riu. És preciós, realment sort que el que veiem aquí és màgic perquè macho, sinó no compensaria l’angoixa per la fauna. Les vistes no s’assemblen a res del que hagi vist mai fins ara. A mi sempre m’agrada buscar paral·lelismes amb casa (Catalunya), tipo “Ah mira s’assembla al Delta”, o “això em recorda a la plaça de Vic” però aquí a la floresta (com se li diu aquí) res s’assembla ni a casa ni a enlloc més. Bona senyal!

Cosa negativa: la infinitat de mosquits que hi havia voleiant la canoa. Ah i en un moment he notat que em picava l’esquena i era una puça!!! Dios el que faltava nano, l’Arca de Noé. La part bona és que les puces no porten la malària. Espero no pillar polls, tot i que res em sorprendria ja.

Durant l’esmorzar m’ha vingut la caca però em fa tanta angúnia cagar i pixar en aquest lavabo que se m’ha tallat. Quin desastre! Després de jalar hem sortit a caminar per la floresta. La idea era buscar aranyes i taràntules, per sorpresa de ningú i tenint en compte el pànic per les granotes, lo de les aranyes ja ha sigut next level. A cap de les cinc ens feia puta gràcia veure aquestes criatures peludes i perilloses, però hi hem anat! I potser per la calor, la poca il·lusió o tot plegat, l’activitat que havia de durar 3h n’ha durat la meitat. El Leo ens feia seguir-lo pel bosc, la Joana, l’Eli i jo darrera i la Clara i la Laia, súper cagades, al final. La Clara no parava d’anar dient “però un moment, si a cap li fa gràcia veure aranyes, per què no li diem? Per què no ho frenem ara que som a temps? Per què anar a passar-ho malament si cap ho vol?”. Tenia raó i quan li hem dit al Leo, ha canviat l’activitat: s’ha dedicat a explicar-nos i ensenyar-nos les propietats dels arbres així com la manera de fabricar armes i trampes per animals. Una masterclass. Ens ha fet un barret, un tira fletxes, una trampa… i tot amb pals i troncs i fulles que anava recollint. Suàvem moltíssim mentre observàvem com ens fabricava coses. Anàvem dient “oh” “wow” “¿a ver a ver cómo lo haces?” mentre ens regalimava aigua pel sottoteto. En un moment ens pregunta: “teniu set?” i totes “síiii” pensant-nos que ens duria de tornada a les cabanyes a beure llimonada, quan de sobte agafa un arbre, una liana de l’hòstia, i amb el matxet li carda dos talls que la talla i se l’emporta. Llavors ens fa “té, beveu”. No és conya si dic que de la liana ha començat a caure un xorro d’aigua heavy. Jo anava a beure fins que la Clara ha dit “recordeu què ens van dir els del Clínic: res de beure i menjar coses sense netejar abans o bullir”. Total, que ens hem cagat i per por a cagar diarrea la resta dels nostres dies hem declinat l’oferta del Leo tot i estar mortes de set. Ell s’ha fotut tota l’aigua de la liana.

Avui ha estat heavy perquè a les 11:15h ja estàvem entaulades per dinar. Peix fregit, pasta i arròs. El menú de sempre (i boníssim!!). Hem jalat i a migdia ens han fet empaquetar les coses. Avui s’ha acabat la nostra aventura a la selva! Una estada meravellosa!! El que no enyoraré seran les putes granotes, aranyes i dragons. Tenim una mica de ganes de tornar a Manaus, només per dormir i dutxar-nos a gust un dia sense haver de patir pels bitxos!

—-

Cinc hores de cotxe i gairebé trallo a l’arribar a Manaus. Ens ha tornat a portar el conductor simpàtic de l’anada, un tal Vildomur (que no es pronuncia ni s’escriu així) i si preteníem poder dormir, la il·lusió se n’ha anat a la puta merda quan ens ha dit de posar reggaeton a tota hòstia des del primer minut. S’ha cascat un intereogatori de cal Déu sobre el que havíem fet i vist a la floresta. Reconec que m’he fet l’adormida en algun moment de lo cansada que estava. Ah i ell conduia una mica malament… aquí tothom condueix fatal, he de dir. I amb el reggaeton es pensava que ens animaríem però… no exagero si les cançons que posava eren del 2000. Osigui wtf? No els arriben les novetats a Manaus o qué onda? Ni les coneixíem, ni la Clara que n’és fan se les sabia!

Un cop a l’hosal ens hem dutxat per fi en condicions malgrat que ens ha vingut a saludar una panerola gegant que l’Eli ha matat d’un taconasso. Me la suden ja les paneroles, després del que hem viscut.

Per sopar hem optat per un clàssic dels àpats de comiat: una pizzeria. Demà la Clara i jo marxem cap a Brasilia i Sao Paulo, així que tocava dir adéu a la ciutat. Manaus és lletja del cagar, decadent, però després et sorprenen alguns bars, restaurants i racons que t’enamoren. Com el casal on hem anat a fer l’última caipirinha. Estaven fent una jam session, un paio amb flauta travessera i un guitarrista. Aquí hem fet una mica de recap del viatge i ha estat molt bonic.

L’Eli demà al matí haurà d’anar a l’otorrino per lo de l’orella infectada, es veu que la mare del recepcionista és otorrina i li han donat hora per les 7 del matí. Jo a aquella hora espero estar dormint.