Tumgik
#Alfons el Magnànim
castellsipalaus · 1 year
Text
Castello Aragonese di Taranto
Tumblr media
El castell aragonès de Tàrent (Tarde en tarantí i Taranto en italià) està situat a la regió de Pulla (Pugghie en tarentí i Puglia en italià), al sud d’Itàlia i encarat a la mar Jònica, i s’alça sobre l’emplaçament d’una fortificació bizantina de principis del segle X destinada a protegir la ciutat dels atacs sarraïns i venecians.
Després de la caiguda de l’Imperi Romà al segle V, els pobles bàrbars que van ocupar l’actual Itàlia van arribar fins als confins de la península per fer-se-la seva. Els ostrogots i els bizantins es van disputar Tàrent al segle VI fins que els bizantins van triomfar, per ser desplaçats pels llombards al segle VII, abans que s’hi establissin els sarraïns, que van constituir un emirat al segle IX. De nou a les mans dels bizantins, és quan es va començar la construcció de la Rocca.
Els bizantins van ser expulsats de Tàrent al segle XI pels normands, que s’havien instal·lat a Sicília, i van instituir-hi un principat que va perdurar fins el segle XV, passant de família en família: primer els Hauteville més d’un segle, després els Staufen i els Brienne en curts espais de temps a cavall dels segles XII i XIII, per caure en mans dels Hohenstaufen, els Anjou i els Orsini fins a la seva incorporació al regne de Nàpols el 1465.
El 1442, la Corona d’Aragó envaí el Regne de Napòls des de les seves possessions sicilianes, després de dos segles de pretensions d’ocupar el sud de la Península Itàlica, però en morir el rei Alfons el Magnànim, van ser separats i el 1458 Ferran I va ser proclamat nou rei de Nàpols, i va dissoldre el principat en morir la seva dona, hereva de Tàrent, tot i que el títol va continuar per designar els fills dels reis napolitans.
El 1486, Ferran II d’Aragó, rei de Nàpols fins a la seva mort, el 1516, va ordenar ampliar el castell, obres que es van completar el 1492, fins a donar-li el seu aspecte actual, tot i les demolicions dutes a terme al segle XIX.
Quan les possessions aragoneses a Itàlia van passar a mans als monarques hipànics de la dinastia Habsburg, el també dit Castel Sant’Angelo va ser reforçat. Després de la Guerra de Successió espanyola, Nàpols va quedar en mans dels Habsburg, que van convertir el castello aragonese en presó, les dures condicions de la qual es poden constatar a la sala de tortures que s’hi conserva.
Posteriorment, Nàpols es va fussionar amb l’illa veïna en el Regne de les Dues Sicílies sota els Borbons espanyols (s.XVIII), i va ser ocupat per les tropes napoleòniques a principis del segle XIX, per reincorporar-se a Sicília una vegada derrotada França i constituir-se el Regne d’Itàlia el 1860.
1 note · View note
informativosevilla · 1 year
Text
Un llibre analitza "el conflicte polític i simbòlic" durant la transició democràtica valenciana
Un llibre analitza “el conflicte polític i simbòlic” durant la transició democràtica valenciana
VALÈNCIA (EP). La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar Quan ens dèiem País. La preautonomia valenciana, escrit per Guillem Llop i Joana Tormo. El llibre és el número 14 de la col·lecció ‘Adés&Ara’, especialitzada en història contemporània i dirigida pel catedràtic de la Universitat de València Ismael Saz i codirigida per l’historiador Ferran…
Tumblr media
View On WordPress
0 notes
Photo
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
These four panels are the only ones to have been preserved from a group of fifteen portraits of the kings and queens of the Crown of Aragon, which decorated the Council Chamber of Valencia’s City Hall. The building was demolished in 1859.
Painted in the 15th century. Tempera on pine wood. Nowadays kept in Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) in Barcelona, Catalonia.
In order, the portraits represent the Medieval kings Jaume I el Conqueridor (James I the Conquerror), Alfons el Magnànim (Alfons IV the Magnanimous), Pere III el Cerimoniós (Peter III the Ceremonious) and Alfons II el Liberal (Alfons II the Liberal).
61 notes · View notes
negreabsolut · 3 years
Photo
Tumblr media
La Taula Strozzi, atribuïda a Francesco Rosselli, pintor del Quatre-cents. S’hi representa el port de Nàpols, amb la ciutat al fons, el 1470, en temps d’Alfons el Magnànim. 82 x 245 cm; 1472.
1 note · View note
Video
youtube
BEATRIZ LAFONT MURCIA, voice and theorbo IO CHE DAL CIEL, from "La Pellegrina" (1589) by Giulio Caccini (1551-1618) Recorded at the "Sala Alfons el Magnànim, Centre Cultural La Beneficiència", València, Spain (20 Agoust 2016)
5 notes · View notes
Text
La Fira del Llibre arranca carregada de novetats de la Institució Alfons el Magnànim http://actualitatvalenciana.com/fira-llibre-institucio-alfons/
0 notes
ximo220550 · 2 years
Text
0 notes
coneixercanals · 4 years
Text
La Diputació restaura la vidriera de la cúpula de la Sala Alfons el Magnànim
La Diputació restaura la vidriera de la cúpula de la Sala Alfons el Magnànim
Tumblr media
La Diputació de València ha donat per finalitzades les obres de restauració de la vidriera del sostre de la Sala Alfons el Magnànim, l’antiga capella amb decoració neobizantina del Centre Cultural la Beneficència. La intervenció ha inclòs la reforma de la claraboia protectora, retornant l’esplendor a la coberta d’esta impressionant construcció que alberga esdeveniments culturals i els plens de la…
View On WordPress
0 notes
munove · 4 years
Text
Sergi Castillo: “Puerta giratoria se queda corto para definir lo sucedido en la sanidad valenciana”
“El 9 de febrero de 1999 Eduardo Zaplana inauguraba oficialmente las instalaciones de Alzira”, rememora el periodista Sergi Castillo (Cocentaina, 1978) en la introducción de su recientemente publicado título La batalla per la sanitat valenciana (Institució Alfons el Magnànim, 2019). Se trataba del primer hospital español cuya gestión se entregaría a una empresa privada a cambio de un canon. “En el discurso, el presidente de la Generalitat habló de ‘fórmulas inteligentes de gestión’ y de ‘adaptarlo a nuevas exigencias’".
etiquetas: sergi castillo, puerta giratoria, valencia, sanidad, zaplana
» noticia original (www.elsaltodiario.com)
0 notes
bookolica · 4 years
Photo
Tumblr media
Premios València y València Nova
Desde la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaban de anunciar la convocatoria de sus Premios València y València Nova, abiertos a obras en valenciano y en castellano y limitados, en el segundo de los casos, a los menores de 36 años. Los premios están abiertos a diferentes géneros, como narrativa, ensayo, poesía y novela gráfica. Los participantes podrán presentar ejemplares hasta el próximo 31 de marzo de 2020, a través de un envío telemático.
Cada uno de los textos ganadores llevará, en el caso de los Premios València, acompañada la publicación de la obra, un cuadro original del Manuel Boix y un premio en metálico de 12.000 euros en las modalidades de narrativa y ensayo, de 7.500 euros en las de poesía y de 8.000 euros en la de novela gráfica. En el caso de los València Nova, las cantidades son de 5.000 euros en ensayo y narrativa y 3.000 en poesía.
Más información en la web de los organizadores 
The post Premios València y València Nova appeared first on Librópatas.
https://ift.tt/2veTtej
0 notes
Photo
Tumblr media
meme del dia: Alfons el Magnànim
(font)
20 notes · View notes
guaripetemagazine · 6 years
Text
Descubren la autoría de uno de los clásicos de la literatura del siglo XV
Descubren la autoría de uno de los clásicos de la literatura del siglo XV
Detalle del manuscrito de «Curial e Güelfa», guardado en la Biblioteca Nacional – BNE Un libro publicado por la Institució Alfons el Magnànim, Centro Valenciano de Estudios e Investigación, revela que fue Enyego d’Avalos el autor de «Curial e Güelfa», una obra cuya autoría era hasta ahora anónima
Actualizado:20/11/2018 11:28h
Un libro publicado por la Institució Alfons el…
View On WordPress
0 notes
Link
0 notes
Text
El Magnànim i Cátedra proposen redescobrir l’obra poètica d’Ausiàs March https://actualitatvalenciana.com/magnanim-catedra-ausias-march/
0 notes
coneixercanals · 4 years
Text
El Magnànim presenta un llibre sobre el paper del vi en les relacions socials
El Magnànim presenta un llibre sobre el paper del vi en les relacions socials
Tumblr media
La Institució Alfons el Magnànim-Centre d’Estudis i d’Investigació ha presentat hui als mitjans de comunicació el llibre “Vino y sociedad. Una introducción a la sociología del placer”, escrit per Benno Herzog, sociòleg i professor de la Universitat de València. L’acte ha consistit en una presentació a càrrec de l’autor, seguit d’una visita guiada al celler de PROAVA (Productes Agroalimentaris de…
View On WordPress
0 notes
Text
Vicent Flor: "Volem combinar un Magnànim molt valencià i molt universal" http://actualitatvalenciana.com/vicent-flor-magnanim/
0 notes