journalavelo

[journalavelo]

Tardor nova, mula nova. Fibrosa, bonica i cara, però com em va dir el cuiner de la fonda de Torroella, no hi ha com una mula nova per recuperar ambició. No sé. De moment només n'he pogut disfrutar un dia tot i que ja fa tres setmanes que és meva. Quant no a és un constipat és una manifestació per lu nostre, total que encara no està ni bruta. A veure si la setmana vinent…

19 de novembre de 2017

[journalavelo]

Doncs han hagut de passar set o vuit mesos per recordar que tinc un blog amb -molt probablement-  milers de seguidors del tot desatesos que mereixen una nova parrafada.  Apreciats seguidors doncs:  les sortides ja sigui amb la mula a l'Empordà o amb l'euga pel Cabrarès i Collsacabra  són regulars però espaiades, vull dir que ja m'agradaria que sovintegessin més però ja saben que sóc molt senyor i si el temps no acompanya m'estimo més reposar al llit o al sofà.  Això sí, gairebé sempre que es donen les condicions meteorològiques perfectes per mi i a més a més coincideix que és festiu, aleshores sí, surto a pedalar i m'ho passo de collons.  A continuació poden veure algunes fotos corresponents als darrers dies al planíssim però magnífic Baix Empordà .

En un pla més intel·lectual -que és sens  dubte el  motiu pel qual vostès segueixen aquest blog estupid-, si en la darrera entrada  els comunicava que al llarg del 2016 vaig descobrir els Beach Boys i el seu lider i creador Brian Wilson, sempre recordaré el 2017 com l'any en que vaig descobrir la literatura de viatges de l'Ana Mª Briongos, en J. Reverte en Crakauer o en J. Muir, i com no, vaig coneixer George Harrison (al cel sia) i em vaig gairebé obsessionar amb la seva música.  Els ho recomano tot.  

Per cert, els informo per si interessa que el meu estat fisic es manté, ja no pot decaure gaire de fet. A més, m'ha sortit barba i m'he deixat panxa.

À la prochaîne

Agost 2017

#empordà #catalunya

[journalavelo]

A banda de ser l' any en que vaig descobrir els Beach Boys i el genial Brian Wilson, recordaré el 2016 com el de l'indefectible començament del meu declivi físic absolut -ciclisticament parlant, és clar.  Avui he hagut de baixar de la mula i empenyer en llocs on solia pujar a tota llet sense haver de recorrer ni a plats petits ni a xorrades semblants.  Well, that's the way it is. Ho accepto amb esportivitat. Ni tan sols amb resignació.   Esportivitat i humor.  De fet m'ho he passat bomba, avui també. Tres esparvers negres, inmensos, se m'han escapat. Els malparits gairebé s'haurien deixat tocar, però quan m'han vist desenfundar el mòbil han volat sorollosa i elegantment espategant les ales, probablement cap a un lloc on no hi hagi paparazzis estúpids. Diumenge,  20 de novembre de 2016

[journalavelo]

Tavertet,  vint-i-cinc quilòmetres desde Torelló. Les he passat putes però.   No estic gens en forma i aquelles rectes cara amunt del final m'han fet patir.  Ho hem salvat i per recuperer-me m'he fotut uns berberetxos unes olives farcides i una Coca-Cola acompanyat d'uns angels que cantaven i tocaven l'arpa... No ha faltat un passeig, caminant per tot el poble mentre records d'infantesa passaven per davant meu tant clars com si els estigués veient en una pel·lícula familiar.  L'avi Endal, la tieta, l'avia, el puig del saule, Can Miquel, els caçadors, el forn de pa, l'escó de pell groguenca de l'avi, el foc a terra, les aranyes al sostre, la mermelada de préssec per esmorzar, les caramelles, la fira dels ous, les coves, les baumes, els cingles, la plana del roure, les perdius i els tudons, les vaques, l'escopeta de perdigons, l'escopeta de l'avi, la font del saule, la bassa i la carpa... Monteis. Dissabte 3 de setembre de 2016

#cabrerès #collsacabra #Tavertet

[journalavelo]

Marededéu, des del novembre que no anava amb bici. L ‘hivern se’m fa llarg. Avui, aprofitant el bon dia he tret la mula fins a Cantoni. Fins hem fet la trialera de la font dels enamorats. Ens hem ben emocionat tots dos, jo i la mula.

A la foto, fent -li un merescut petó.

10 d’ abril del 2016

#collsacabra #cabreres #Cantoni

[journalavelo]

A mi això de la inspiració se’m apareix menys sovint que l'home dels nassos, però bé, és el que hi ha. Avui he volgut anar a correr una mica per La Vinyeta -com acostumo a fer darrerament-, però buscant millor cel he anat a parar a Tavertet. Footing al llarg de 7 km per la carretera de Monteis fins a la Cova del Serrat del Vent i tornada. Al cotxe he flipat escoltant Coral Romput recitat per L'Ovidi Montllor. Pell de gallina. A veure si aquesta vegada sóc capaç d'escriure alguna cosa més abans de sis mesos.

31 de gener, 2016

#collsacabra #tavertet

[journalavelo]

Desde el juliol que no escrivia res al blog. Falta temps, però la dramatica manca d'inspiració és el veritable motiu de tanta desidia. Bé, aqui unes poques fotos d'una de las darreres sortidetes amb la mula, just entrada la temuda tardor. À bientôt. Novembre, 2015

[journalavelo]

Massa calor. A més, aquest és un fi de setmana #childrenfree que cal aprofitar per relaxar-nos, anar a la platja a llegir, dormir i simplement passar l’estona sense les complicacions habituals.  De manera que surto decidit a fer una volteta curta i ràpida, una bona suadeta fins a Llabià a fotografiar l’empordanet de Pla.  Per cert, començat El Campanaret, molt agradable i interessant.

11 de Juliol, 2015

#empordà #Gualta #Ter

[journalavelo]

Vista del Montgrí desde Albons, de tornada cap a L'E després de fer una visita a Viladamat. La mula ho aguanta tot, però jo potser hauré copçat una soleiada de campionat.

4 de Juliol de 2015

#empordà #Montgrí

[journalavelo]

La mula és a l'Empordà. He sortit amb la bici de carretera. Arribat fins al Coll del Bac i després fins al peu del cingle d'Ayats, un dels llocs més espectaculars del Collsacabra. Un dia preciós. Fotografío i m'auto-retrato amb un ramat de vaques blanques del tot indiferents a la meva presència. Com la mar segons Pla.

Dissabte 6 de Juny, 2015

#cabrerès #collsacabra

[journalavelo]

Tavertet, passant pel Sunyer de Dalt. El millor racó del Cabrerès i Collsacabra. A vegades somio que aquesta casa és meva, que hi visc i m'hi passo totes les hores del dia i tots els dies de l'any. He tornat a aparcar el cotxe a L'Esquirol, ossigui que al final m'han sortit pocs km. Una mica “mariconada” tot plegat però ha valgut molt la pena. A més he trobat en D. del Pontí un amic, bon tio, que sempre té coses interessants per explicar i alimentar el mitòman i melòman que duc a dins. Aquesta setmana s'ha oficialitzat el retorn de Los Rapidos i Los Burros… però alguns ja ho sabien de fa temps ;-)

30 de Maig, 2015

P.S. Demà trasllado la mula a l'Empordà

#cabrerès #collsacabra #tavertet #bestplaceintheworld

[journalavelo]

Travessa L'Esquirol-Cantoni-Rupit-Rajols-Tavertet-L'Esquirol. Un dels millors paisatges que conec. Malauradament he hagut de fer una mica de trampes. M'he acostat amb cotxe fins L'Esquirol, però ha valgut la pena.

16 de Maig, 2015

#collsacabra #cabrerès #bestplaceintheworld

[journalavelo]

Tres fotos extraviades -corresponents a sortidetes d’aquest Abril i Maig- que penjo al bloq per gaudi dels il·lustres i multitudinaris followers.  Una prop del pla de la Vola.  L’altra al cami ral de Cabrera (versió trialera heavy).  La darrera és baixant de Sant Salvador.

21 de maig de 2015

[journalavelo]

Bona volteta. A La Vola, cap al Pla de la "mateixa", can Pamar, Cantoni on he adquirit provisions i cap a casa. Això si, avui m'ha enxampat la pluja de ple. Sort que no feia fred. 50 Km i diria que força desnivell. Cada dia millors sensacions. La mula mola. Aviat la traslladaré a l'Empordà però abans m' agradaria portar-la a fer la travessa de Rupit-Rajols- Tavertet. 

 Diumenge 26 d'abril de 2015

[journalavelo]

Sortit tard. Cap a La Vola per carretera i un cop arribat a Can Pigallem m'endinso una mica cap al Pla de la Vola. Es fa tard i desfaig el camí. Bon dia. Bon rotllo. No em trec del cap els llibres de l'Agassi i d'en Brad Gilbert. Ganes de jugar a tennis, sort que el seny m'ho impedeix. 

 Dissabte 18 d'abril de 2015

#collsacabra #cabrerès #La Vola

[journalavelo]

Volta magnífica després de tot un llarg hivern sense treure la mula. Pujat a Can Pamar pel camí ral de Cabrera, pels camins més trialers i complicats, com solia fer amb la Genius de doble suspensió i aquella colla de bikers animals. Després, baixat per Sant Juià cap a la carretera i retorn per Sant Martí i La casa de l'Hora. Bon dia, bones sensacions i molt bon humor. 

 Dissabte 11 d'abril de 2015

#cabrerès #collsacabra

[journalavelo]

Blau cel P298U. Després de moltes setmanes, alguns mesos, avui he tret a passeig la mula. No gaire, però suficient per recordar si n’és de ben parit anar amb bici pel Cabrarès-Collsacabra en dies com aquest, amb el cel d’aquest color. Es clar que aviat farem el trasllat al magnífic Empordà.

8 de març, 2015