diaridelfoc-blog

[diaridelfoc-blog]

El guanyador de les preguntes 31, 32 i 33 Diari del Foc, @gerardcdt i vol que promocioni al @dracbaluk ______________________________________________ · El Drac Baluk Astharot és una bèstia de foc construïda al 1993 per l’Antoni Solans, amb una rèplica del 2014. Té 26 punts de foc, i està fet de fibra de vidre. És portat per una sola persona. · El Drac Baluk Astharot és la imatge de la colla, Drac Baluk Astharot i Diables de Ca n’Aurell de Terrassa. · El Drac Baluk acompanya la colla des dels seus inicis, l’any 1993 i fins el 2007, que la colla va aturar les seves activitats, fins que l’any 2010 un grup de joves vas decidir fer reviure la colla. · Participa a cercaviles i correfocs a arreu dels Països Catalans. · Enguany ha celebrat el seu 27è Aniversari i havent participat i guanyat el 1r premi del Concurs de Percussió de Sant Cugat en la categoria de toc tradicional; el premi del públic i el 3r lloc del Concurs d’Enceses d’Artesa de Lleida; i el 2n premi al Concurs Nacional de Tabals Tradicional. Havent fet 18 correfocs arreu del territori, i actuant en places tant significatives com a Vilafranca del Penedès, El Vendrell, Sant Quintí de Mediona, i Vilafranca de Bonany de Mallorca. https://www.instagram.com/p/B_FePilo1Qu/?igshid=14h3nqr3lpyd4

[diaridelfoc-blog]

El guanyador de les preguntes 28, 29 i 30 Diari del Foc, @jose_calprimo vol que promocioni a @lamulassafeixugadelvendrell ______________________________________________ · ~ Mulassa Feixuga del Vendrell ~ De la Mulassa Feixuga en cal destacar el seu disseny ambigu, agosarat i divertit, producte del treball i dedicació de dos joves artistes de la comarca del Baix Penedès i dels membres del grup. És una mulassa que trenca esquemes dins l’abundant bestiari de foc de Catalunya i en passa a forma part de ple dret. Construïda l’any 1995 la seva màxima il·lusió és participar en qualsevol festa, trobada o aplec on el foc i el correfoc siguin l’ànima de la gresca tan particular de tots els pobles, grans i petits, dins de les nostres festes populars. Musicalment dóna ritme el grup format per 2 caixes, 1 bombo, 3 timbals i 2 campanes. · ~ Fitxa tècnica ~ Funcionalitat: Foc Material: Fibra de vidre. Any de construcció: 1995 Pes: 75 (Kg) Constructor: David Escultor Principals reformes: L’any 1997: Remodelació estructura interior i punts de foc. Mides: Llargada: 300 cm, Amplada: 90 cm, Alçada: 250 cm Tracció: Carrega interior. Llença: Foc Punts de llançament: Ales: 6 Altres: 3 Total: 9 · Festes i celebracions que li són pròpies: Cercavila de Foc de la Festa Major del Vendrell. (en El Vendrell CCC 2020) https://www.instagram.com/p/B_FYzxlIvGt/?igshid=10cd0lzeu7n1k

[diaridelfoc-blog]

El guanyador de les preguntes 25, 26 i 27 Diari del Foc, @tonadal vol que promocioni al @dracdevilafranca ______________________________________________ · El Drac de Vilafranca del Penedès apareix a la documentació per primera vegada a la celebració del Corpus de l'any 1600. A partir d'aquest moment actua en diferents celebracions tant a la vila com en altres poblacions de Catalunya, ja siguin festes civils com religioses. · Des de sempre ha estat una de les figures més destacades i representatives de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, encapçalant la Cercavila que dóna inici a la festa i les tres processons de Sant Fèlix. Quan s'obre pas pels carrers ho fa al so de "La Passada", peça que ja es tocava al segle XIX. Quan balla fent un cercle sobre ell mateix, amb el cap acotat i la cua enlairada, ho fa al ritme de "La dansa del foc". Al llarg de la seva història ha anat acompanyat de flabiol i tamborí, si bé en alguna ocasió l'havia acompanyat un graller. · A la boca hi duu una peça en forma de creu que serveix per aguantar els coets, que s'encenen amb una metxa de cotó trenada. Per encendre les ales i la cua, que queden enlairades quan balla, s'utilitza la porra, un pal negre amb línies vermelles amb una pinça al seu extrem per col·locar-hi un coet. · La seva popularitat queda clarament reflectida en els nombrosos dracs petits que hi ha a Vilafranca, ja coneguts des de finals del segle XIX. Des dels anys '80 del segle XX un drac petit apareix a la Festa Major petita, acompanyat de portadors i musics de la seva mida. · Fitxa tècnica : Nom: Drac de Vilafranca del Penedès Àmbit territorial: Penedès Funcionalitat: Foc i protocol Material: Fusta, pell, cartró i pèl de cavall. Any de construcció: 1600 (documentat), segle XIV-XV (anàlisis pictograma del cap) Pes: 115,83 kg. Constructor: Desconegut Mides: Llargada: 395 cms. Amplada: 110 cms. Alçada: 135 cms. Tracció: Carregada interiorment per 1 persona flexionada endavant per la cintura Punts de Foc: 6. 3 a la boca, 1 a cada ala i 1 a la cua. Components: 17 portadors i músics (flabiol i tamborí, i borregaire) Festes: Festa Major de Vilafranca del Penedès, del 29 al 31 d'agost, 1 i 2 de setembre. (en Vilafranca del Penedès) https://www.instagram.com/p/B_FVFhYIE_N/?igshid=1ub5djtpnxfow

[diaridelfoc-blog]

El guanyador de les preguntes 23 i 24 Diari del Foc, @tempo.raw vol que promocioni al @boudetgn_oficial ______________________________________________ · ~ Bou de Tarragona ~ El Bou de Tarragona és una figura zoomòrfica que desfila al Seguici Popular de Tarragona. La bèstia vesteix un mantell vermell que oculta les cames dels dos portadors que el carreguen. A cada banya hi du un punt de foc, que juntament amb els quatre del musell conformen el component pirotècnic. Els seus portadors van amb samarreta i pantalons negres i faixa i mocador vermells, és acompanyat per un grup de timbalers. · ~ HISTÒRIA ~ El Bou de Tarragona fou construït per Montserrat Canudas Rovira, es bassa en l'origen de mitjans del segle XV en l'escenificació del naixement de Jesús, on compartia escenari amb la Mulassa, tot i que tenien papers antagònics. El Bou donava calor a l'infant i conseqüentment simbolitzava el bé, mentre que la Mula, indiferent, es menjava la palla que abrigava al nen. El brau de per si ja té connotacions religioses, ja que és l'emblema de Sant Lluc Evangelista. Els elements pirotècnics es van incorporar posteriorment per donar espectacularitat a la peça. · El Bou es va recuperar l'any 1992 per l'Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona i el 2002 es va crear una entitat autònoma gestionadora de la bèstia: l'Associació de Portadors del Bou de Tarragona. Els autors de la peça són Montserrat Canudas (disseny) i Joan Salvadó (fusteria). (en Tarragona) https://www.instagram.com/p/B_FRXMOIQF-/?igshid=10syw3ypsft1y

[diaridelfoc-blog]

La guanyadora de les 21 i 22 preguntes Diari del Foc, @orimarin vol que promocioni als @dimonisdemolins ______________________________________________ · ~ DIMONIS DE MOLINS DE REI ~ L'Associació Dimonis de Molins de Rei neix amb l'objectiu de donar a conèixer el món del foc i dels correfocs des d'una visió tradicional a la nostra vila. Aquesta característica és un dels trets que ens identifiquen com a grup de foc. Així doncs, comptem amb els personatges de Llucifer, Diablessa i Estendard, tant en els adults com en els infantils. I toquem amb tabals tradicionals de corda en els adults. Dins de l'Associació, tenim els grups de Dimonis Infantils i de Dimonis Adults, que s'encarreguen de tirar pirotècnia. I també els grups de Percussió tant d'Infantils com d'Adults. En total som unes 100 persones implicades en el dia a dia de l'entitat, que conjuntament amb les respectives famílies, tirem endavant aquest projecte de Dimonis de Molins de Rei. Dins de la secció infantil, també comptem amb els Dracs de Molins de Rei, anomenats Llum, Foc i Tro. Aquests Dracs van ser batejats a la Fira de la Candelera 2016 pel President de la Generalitat, Sr. Carles Puigdemont, per l'Alcalde de la Vila Sr. Joan Ramon Casals i pel Regidor de Cultura, Sr. Xavi Paz. Els seus noms van ser escollits per elecció popular. (en Molins de Rei) https://www.instagram.com/p/B-mqxk_oXXN/?igshid=mew9cxycfkvr

[diaridelfoc-blog]

La guanyadora de la quinzena i setzena preguntes Diari del Foc, @correfoc92 vol que promocioni al @bousdefocsantpedor ______________________________________________ · - Bous de Foc Santpedor - Al 1893 apareix un document per primera vegada que menciona l’existència d’un bou de llauna que sortia pels carrers de Santpedor durant les Enramades de Corpus. Segons recull el doctor Vila, cada carrer organitzava la seva pròpia festa, i en un d’ells celebraven l’enramada del Brou Bufat. També ells eren els qui feien ploure guspires amb el Bou Brufat, un joc de paraules amb el nom de la celebració, i que també fa referència al significat de brufar, “esquitxar”. En un intent de recuperar aquesta tradició, i també influenciats pels toros de foc que es troben arreu de la península, al 1981 s’organitza el primer acte amb foc a la vila, que va ser un dels primers de la comarca –fins i tot abans que el de Manresa– i que es van anar celebrant durant unes tres dècades, fins el 2010, any de les últimes enceses. Els Bous de Foc resorgeixen el 2015, amb els dos bous que la primera colla havia adquirit, fent una mostra per la Fira de Sant Miquel, i l’any següent, amb el primer correfoc en cinc anys. Des que es reprèn el projecte, l’entitat tenia ganes d’afegir una nova figura al seu bestiari, que encompasés tota aquesta tradició perquè el poble pogués sentir-se-la seva i pogués passar a formar part de la seva cultura popular. I és així com després de tres anys de feina, pel pregó es coneixerà el nou bou de Santpedor, anomenat Brufat, amb reminiscències d’aquell primer que va rondar pels carrers de la vila ja fa més d’un segle. (en Santpedor) https://www.instagram.com/p/B-h6ZWKohrA/?igshid=1tdznxzym6am0

[diaridelfoc-blog]

La guanyadora de les onzenes i dotzenes preguntes Diari del Foc, @blanca_ad vol que promocioni al @balldediablesdelariera · El Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera, a igual que el Ball de Diables de Torredembarra, prové de la zona anomenada Baix Gaià, a la comarca del Tarragonès. El segle XIX el Ball de Diables és el ball més representat en aquesta zona. El trobem a Altafulla, a Torredembarra, a Creixell, a la Nou de Gaià i al Catllar. I encara que sembli estrany, no s'ha localitzat cap dada concreta sobre la existència o la participació a la Riera d'un ball de diables vuitcentista. Malgrat tot, cal mencionar les Ordenanzas Municipales para el pueblo de Riera y su término jurisdiccional redactades l'any 1898. Concretament en el capítol dedicat a Fiestas públicas es prohibeix “disparar armas de fuego, cohetes, petardos ni otros fuegos artificiales sin el competente permiso de la Autoridad." És a dir, es parla de l'organització d'actes festius amb la utilització de material pirotècnic. Ja en el segle XX, el Ball de Diables de Tarragona visita la Riera el 19 de juliol de 1985. Aquesta visita anima al Grup de Joves de la Riera a organitzar un ball de diables propi. És a la Festa Major de Santa Margarida de l'any 1987 on es presenta oficialment el Ball de Diables de la Riera, amb els personatges de Llucifer i la Diablessa i els seus borrons, acompanyats dels diables timbalers. No realitza parlaments. El seu vestuari consisteix en una casaca amb caputxa pintada amb colors vermells i verds. L'any 1997, en motiu de la celebració dels 10 anys del Ball de Diables, es decideix composar els parlaments del ball parlat. S'estrenen el 20 de juliol, Santa Margarida. Es pren com a model principalment el ball parlat del Ball de Diables de Torredembarra. Es presenten els personatges del diable Alferes Estendard, l'Àngel Lloctinent i l'Arcàngel Sant Miquel. L’any 2003 es renova el vestuari. S’organitza un concurs de disseny de vestits i es proclama guanyador el rierenc Joan Carles Blanch. Es confecciona una casaca i uns pantalons blancs amb sanefes vermelles i s’incorpora la figura d’un drac inspirada en una imatge de Santa Margarida del segle XVII. (en La Riera de Gaià) https://www.instagram.com/p/B-hxoGbofB5/?igshid=aime3z0ddu9i

[diaridelfoc-blog]

El guanyador de la setena pregunta Diari del Foc, @_aleix.riider_ vol que promocioni al @dracdegranollers ______________________________________________ · Nascut l’any 1990 a iniciativa de la Colla de Diables de Granollers per commemorar el seu 5è aniversari, està basat en la idea de la colla de fer un drac tricèfal. L’escultor Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers, va dissenyar i construir el drac, que té 12 punts de foc, 4 a cada cap, i és portat per una persona. A les primeres aparicions, el Drac no estava dotat de cavallet, i per això calia l’ajuda de tres persones per poder rellevar el portador. Anys després, s’hi incorporà un cavallet de fusta. El Drac de Granollers té dos balls propis, compostos per Lluís Soler, i que són interpretats pels seus músics, que l’acompanyen a totes les sortides i actuacions. És una peça clau en els correfocs de la festa major de Blancs i Blaus de Granollers, i s’encarrega de finalitzar-los a la plaça de la Porxada en un esclat de foc i música. A més, cada any organitza la Mostra de Bestiari de Foc dins el marc de la Fira i Festes de l’Ascensió de Granollers. Ha viatjat i actuat per tot Catalunya (Lleida, Reus, Barcelona, Figueres, Mataró, la Bisbal d’Empordà, etc.), el País Valencià (Castelló de la Plana i Oliva), les Illes (Palma de Mallorca i Alaró), Andorra i el País Basc (Durango i Santurtzi), tant de dia com de nit. És en la foscor quan és més espectacular i té més personalitat. Cada any, dins el marc de la Fira i Festes de l’Ascensió de Granollers (maig-juny), el Drac de Granollers organitza la Mostra de Bestiari de Foc (acte consolidat d’interès cultural a Granollers). Durant tot un dia, la ciutat de Granollers s’omple de dracs i bèsties de tota mena vinguts de qualsevol indret de Catalunya, el País Valencià i les Illes, juntament amb tot el bestiari de Granollers, per transformar la ciutat en la terra del bestiari festiu. (en Granollers) https://www.instagram.com/p/B-hqCLtIZKM/?igshid=3npgr421e094

[diaridelfoc-blog]

El guanyador de la vuitena pregunta Diari del Foc, @tomasin94 vol que promocioni als @diablesvoramar DIABLES VORAMAR 30 ANYS SOTA EL FOC L'any 1989 un grup de joves del barri del Serrallo de Tarragona començaren a tenir inquietuds culturals. S'iniciaren tocant el timbal darrere del pas de la Verge del Carme, dirigits per un veí il·lustre del barri, Miguel Tirado. Una vegada finalitzades les festes de la Verge del Carme, aquest grup de joves, havent vist que la experiència era bonica i els agradava, volien donar més utilitat als timbals que havien adquirit i no pas que s'utilitzessin una sola vegada a l'any, i una persona va donar una idea: es podia muntar un colla de diables al Serrallo. Amb aquesta petita i ingènua idea que rondava al cap de la gent, unes quantes persones es van posar a treballar, i poc a poc van començar a crear els fonaments del que ara coneixem com a Colla de Diables Voramar del Serrallo - Víbria de Tarragona, una colla de diables que porta el nom del Serrallo a molts pobles de la geografia Catalana i una part de l'Espanyola. Durant tot l'any 1989 catorze persones van estar treballant durament per poder formar les bases i obtindre els ajuts necessaris. Una de les ajudes més importants va ser per part del Ball de Diables de Valls, que van estar guiant als 14 veïns del Serrallo a fer tot el necessari per poder tirar endavant aquest projecte, ja que ells eren unes de les entitats de foc més antigues de Catalunya. Gràcies a aquest Ball de diables, es va poder avançar molt en la feina i tenir unes fites marcades per poder portar a bon port un projecte complicat però molt il·lusionant. El dia 23 de Juny de 1990, els Diables Voramar del Serrallo van rebre el seu bateig de foc a la localitat de Valls. En pocs dies, vam poder realitzar la primera actuació a casa nostra, el Barri del Serrallo, que va ser pel Correfoc de Sant Pere d'aquell mateix any. Durant els primers anys, la Colla de Diables va anar aprenent com es feien les coses en el món del foc fins que l'any 1993 van encertar un nou projecte: aquell any va néixer la Víbria de Tarragona, la bèstia de foc amb la que la Colla de Diables Voramar participaria en el seguici popular de Tarragona (en El Serrallo) https://www.instagram.com/p/B-hmC4VoIF9/?igshid=q1t8i0vturee

[diaridelfoc-blog]

El guanyador de la novena i desena pregunta Diari del Foc, @albert_xc_ vol que promocioni al @boudefoc_elvendrell ______________________________________________ · La figura del Bou de Foc del Vendrell va ser construïda l’any 1986 amb una estructura de fusta recoberta amb pasta de paper per un col•lectiu de joves (Salvador Arroyo, Pau Arroyo, Jordi Arroyo, Josep Sivill i David Pérez), alguns dels quals havien realitzat, el 1980, el Drac del Vendrell. Va actuar per primera vegada durant la Fira de Santa Teresa del Vendrell d’aquell mateix any. Des de llavors, el Bou de Foc, ha restat incorporat al ric bestiari festiu vendrellenc, participant en cercaviles, correfocs i d’altres manifestacions culturals. En la Cercavila de Foc de la Festa Major del Vendrell de 1991, la figura va ser parcialment destruïda en encendre’s, accidentalment, el carretó dels coets del grup. A causa d’aquest fet, es va construir una rèplica del Bou –l’actual– amb resina i fibra de vidre. L’obra la va realitzar l’escultora Dolors Sans. Les úniques diferències amb l’anterior són les majors dimensions de la bèstia i la forma i disposició de la cua. El nou Bou va ser inaugurat per la Festa Major del Vendrell de 1992. Per la Fira del Vendrell de 1996 els portants del Bou van estrenar uns vestits nous, de color morat amb un rivet negre a les vores de la casaca, amb el logotip del grup estampat a l’esquena d’aquesta peça. El Bou de Foc està a càrrec de l’associació que porta el seu mateix nom, constituïda l’any 1993. Entre les seves activitats dutes a terme cal destacar l’organització, l’any 1996, de la Primera Trobada de Bous de Catalunya, en el marc dels actes de celebració del seus primers deu anys d’existència. Un dels actes més simpàtics de la trobada va ser el casament del Bou de Foc amb la vaca Xula de Vacarisses. (en El Vendrell CCC 2020) https://www.instagram.com/p/B-NAJQZIj4s/?igshid=6dnjicwupi24

[diaridelfoc-blog]

El guanyador de la sisena pregunta Diari del Foc, @foc_a_la_bestia vol que promocioni al @ferafoc ______________________________________________ · El naixement de la colla va sorgir de la idea de cinc amics amb experiència al món del bestiari. A través de la rondalla de l’historiador quintinenc Joan Serra i Arman, i per tal d’enriquir el folklore quintinenc, va néixer el Ferafoc. El comte Guillem de Mediona es va enfrontar al vent i als aligots que guardaven l’espasa màgica Tisona, a la Pedra Aguilar. A causa de les ferides enverinades de les àligues i al fet d’haver-se guarit i alimentat amb l’extraordinària herba de la cua de cavall, Guillem va veure com el seu cos es transformà: meitat en àliga, mettat en cavall, ésser de l’estirp dels hipògrifs. Com a penyora per haver vençut el perillós vent es va haver de convertir, per als segles dels segles, en el guardà de l’espasa. Fotògrafies de: @estromito @dqp66 @munsamagri i @stepmenphotos https://www.instagram.com/p/B-FKnLoIghP/?igshid=1pap9olz5cpi9

[diaridelfoc-blog]

El guanyador de la quarta pregunta Diari del Foc, @xhrizlogz vol que promocioni al @balldediablesidracdemontornes Drac i Diables de Montornès del Vallès es una entitat que promou la cultura catalana en dues vessants: la mes important com a colla de foc realitzant correfocs, espectacles amb diables, bestiari i música tradicional. Per l’altra banda promou la cultura en forma de tallers, fires i organitzant el festival folk “Balla Montornès” de renom a la comarca del Vallès Oriental i Catalunya. La Colla de Diables de Montornès néix l’any 1985 d’un grup de joves del poble cridats per la falta d’elements festius a Montornès i sobretot amb ganes de passar-ho bé. Amb el seus altibaixos, la colla ha arribat avui dia amb una 60 de membres entre totes les seccions, de totes les edats i sobretot amb un ambient molt sociable. Tothom es benvingut a la colla en qualsevol moment, només t’has d’adreçar al Casal de Cultura i omplir la fitxa o contactar amb nosaltres, a l’apartat contacte trobaràs un formulari i/o les dades per saber on trobar-nos. Per festa major de l’any 1994 va aparèixer en Ceballot, drac de Montornès, element del bestiari festiu de foc i que pertany a la mateixa colla, fet va produir el canvi en la denominació de la colla de diables per dir-se Drac i Diables de Montornès del Vallès. L’any 1995 celebrem el 10è aniversari, vam fer l’estrena d’una gegantó, en Banyetes. Aquest mateix any, per Sant Sadurní, va aparèixer la colla Infantil dels diables de Montornès. L’any 1995, a més, s’inicia un intercanvi cultural diabòlic amb la colla de dimonis de Massalfassar de l’horta nord al país Valencià, que ens porta a trobar-nos cada 5 anys al correfoc de les respectives colles. L’any 2009, en motiu del quinzè aniversari d’en Ceballot, va néixer el Drac Petit que és portat per la colla Infantil arreu de Catalunya. Hem apadrinat als diables de Sant Celoni (1990), els diables d’Argentona (1992), la segona colla del Ball de diables de Mollet (1996), els diables de Montmeló (1997) i els diables de La vall del Tenes – Lliçà de Vall (2013). En tots aquests anys la colla a viatjat arreu de Catalunya, per Espanya i Europa. Aquest any la colla fa el seu 30é Aniversari. (en Montornès del Vallès) https://www.instagram.com/p/B99Ngu4IPUb/?igshid=1cwa1wy3tnf8k

[diaridelfoc-blog]

El guanyador de la cinquena pregunta Diari del Foc, @marcroderob vol que promocioni [ @elcabrotdelvendrell ] ______________________________________________ · [ Drac de Foc el Cabrot del Vendrell ] El drac de foc el Cabrot representa un Llucifer que cavalca sobre una serp de dos caps. Cal destacar l’estructura i l’anatomia de la peça, que la fan única i singular. És d’una bellesa i, alhora, d’una característica terrible que també la fa molt curiosa. Cal destacar-ne en l’actuació l’acompanyament pirotècnic, compost per a, aproximadament, 14 maces i el ceptrot corresponent, així com uns 10 tabals i 2 caixes. Cal destacar actuacions a Vauvert (Catalunya Nord), Extremadura i Casp, així com a molts indrets de Catalunya. ______________________________________________ · [ Cabrot Petit del Vendrell ] Es tracta d’una recreació del Cabrot quan era infant, per aquest motiu no és una rèplica. El Cabrot Petit és un Llucifer que cavalca sobre dos Dracs. Donat que representa que el personatge té els trets d’un simi quan és una cria, les formes de la cara, els trets dels pòmuls i la mirada són molt més amables i no tant agressius com el Cabrot. Al mateix temps el cos del Llucifer infant té les formes més arrodonides, pròpies d’un nadó, mantenint les potes del boc. #culturadelfoc #elvendrellccc2020 #capitaldelfoc @capitaldelfoc @capitalculturacat #elcabrotdelvendrell #aixòdelfocéscosanostra #diaridelfoc (en El Vendrell CCC 2020) https://www.instagram.com/p/B99I2ZnozYE/?igshid=1nd672vxwg6dz

#culturadelfoc #elvendrellccc2020 #capitaldelfoc #elcabrotdelvendrell #aixòdelfocéscosanostra #diaridelfoc

[diaridelfoc-blog]

La guanyadora de la tercera pregunta Diari del Foc, @bmd_illustration vol que promocioni al @balldediables_caldesdemontbui ______________________________________________ · Ball de Diables de Caldes de Montbui va ser creat l’any 1993 per un grup de joves de Caldes de Montbui som un Ball de diables tradicional, on ens caracteritzem per les nostres figures i la nostra espectacular bèstia "la Godra" una quimera. I l'any 2013 va néixer la seva colla infantil. (en Caldes De Montbui) https://www.instagram.com/p/B96hBL8Ia3C/?igshid=b7hflvndtbqk

[diaridelfoc-blog]

El guanyador de la segona pregunta Diari del Foc, @bzzjan99 vol que promocioni al @balldediablesdelprat ______________________________________________ · El Ball de Diables del Prat va ser creat l’any 2018 localitzat al Prat de Llobregat, basat en un model tradicional de ball de diables. Busquen fomentar la participació activa del públic i la cultura catalana en un ball. (en El Prat de Llobregat) https://www.instagram.com/p/B96fZ94Ivkq/?igshid=1fvwpuo7ijkj8

[diaridelfoc-blog]

El guanyador de la primera pregunta Diari del Foc, @is28maldo vol que promocioni al @balldediablesdelvendrell ______________________________________________ · Actualment, fa més de 35 anys de la reestructuració del Ball de Diables del Vendrell, element clau en la història del folklore local. D’uns anys ençà s’ha donat un impuls a aquests temes que fan referència al folklore tradicional, un impuls prou fort per revitalitzar costums feia anys perduts, en un intent de portar als nostres dies allò que els nostres avantpassats apreciaven i nosaltres, per bé que en un altre context, també apreciem. Hem d’ésser, però, conscients que tota aquesta amalgama d’elements folklòrics que configuren la nostra Cultura Popular, ha de ser conservat i presentat amb la dignitat que correspon a un signe tant genuí de la nostra identitat i del bon fer del nostre poble; alhora que tal com vam rebre aquest llegat dels nostres avantpassats, hem de saber transmetre’l a les generacions que encara han de venir. El Ball de Diables és un dels elements més importants d’aquesta activa Cultura Popular Tradicional. És una agrupació de la qual se sap que té una existència prou reculada; ha tingut també els seus alt i baixos; però tot i amb això podem afirmar que cap generació vendrellenca (almenys des de fa més de 150 anys) no ha deixat de veure el bon fer del Ball de Diables. Podríem dir a grans trets i amb perill de caure en l’explicació simplista que les sintetitzacions comporten... Més informació a l'Edició Número 15 Reportatge Número 3 "Ball de Diables del Vendrell" ja disponible al Telegram t.me/diaridelfoc o a les històries destacades! (en El Vendrell CCC 2020) https://www.instagram.com/p/B96cQFsoHQj/?igshid=1ccmvie8wkbst