Tumgik
#plen
aviatrix-ash · 7 days
Text
Tumblr media
Blen
14 notes · View notes
drawer-frisk · 1 year
Photo
Tumblr media
Old artfight attack on  @/Pleniitude on twitter <3
0 notes
jurnaldeoltenia · 1 year
Text
Europarlamentarii PNL cer aderarea României la Schengen, în plenul Parlamentului European
Europarlamentarii PNL cer aderarea României la Schengen, în plenul Parlamentului European
Europarlamentarul PNL Rareș Bogdan a avut miercuri un discurs vehement la dezbaterea din Parlamentul European dedicată aderării României și Bulgariei la spațiul Schengen. El a făcut referire la opoziția unor state UE, amenințând cu declanșarea unei crize la nivel european. Siegfried Muresan: “Munca efectuată în acest an de polițiștii de frontieră din România, de autoritățile din România,…
Tumblr media
View On WordPress
0 notes
podartists · 2 years
Text
Tumblr media
PLEN | plen
0 notes
ryuusea · 4 months
Text
Tumblr media
sherliam week 2023 - day 4: groceries
there’s no such thing as too much tea, sherly soon learns
283 notes · View notes
polar-equinoxx · 1 month
Text
Tumblr media
sparkling✨
128 notes · View notes
julia-shephard · 3 months
Text
Tumblr media
still a wip, but i love drawing clouds
43 notes · View notes
kimchito · 3 months
Text
Tumblr media Tumblr media
plen airs i did in ushuaia !
7 notes · View notes
Photo
Tumblr media Tumblr media
Carabassons plens (stuffed zucchini) is a typical recipe from Menorca (Balearic Islands). It’s a very simple vegetarian dish that used to be made by farmers. It can also be made replacing the zucchini with eggplant or tomato.
Ingredients:
10 zucchinis
for the sofregit: 2 big onions, 2 tomatoes, green bell pepper and 5 garlics
bread
2 eggs
thyme or parsley
olive oil
salt
Recipe:
Cut the zucchini in half and boil them in salt for 10-20 minutes.
Drain the zucchini and empty them with a spoon.
Grind an egg and mix it with the inside of the zucchini, bread crumbs, tomato sofregit and salt. Fill the empty zucchinis with this mix. (Variation: the bread crumbs can be dipped in a bit of milk).
Add a little bit of bread crumbs, and parsley or thyme on top of the zucchinis. Add olive oil and salt.
Bake it in the oven for 30 minutes at 180ºC.
You can eat them either hot or cold.
Photo by Made in Menorca - Consell Insular de Menorca via A Punt Menorca. Recipe from Es cuinons de s’àvia Juanita.
141 notes · View notes
katlimeart · 4 months
Text
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
Made in 2023
If you've seen this anywhere else, I posted it back on my deviantArt when it was made.
Mario girls cosplaying as NPCs from The Legend of Zelda: Oracle of Seasons and Oracle of Ages
1 + 2. Queen Ambi
3. Din
4. Farore
5. Nayru
6. Malon
7. Holly
8. Old Woman (Gramma and Mayor Plen's Grandmother)
9 + 10. Inga/Mrs Ruul
3 notes · View notes
penname-artist · 1 year
Text
Aircraft Headcanon
Collaborative idea with @xxa-helping-handxx​ (aka Fox)
Most large aircraft, as well as some species of heavy and medium lift helicopters, have a typical defensive mechanism to stressors or unfamiliar things, primarily in their childhood to adolescent years. Most of us know this as ‘freeze’ mode. It’s commonly know to them, however, as Potato mode.
In this state, the aircraft in question will disengage from all function and remain in a hard-to-move state of potatoness, including locking or tucking their landing gear, or folding their wings. This is their no-mode towards foreign things, as this defensive mechanism was developed to avoid detection by predators, and has persisted into the modern generations of aircraft.
It is common for large aircraft to also potato together in a more comfortable setting, like the human equivalent of cattle, for maximum safety (as seen below)
Tumblr media
Modern day aircraft do not potato as often into adulthood, but some may be seen continuing to potato on occasion.
Side dish thoughts:
-Ruben (OC belongs to Fox) deciding that the feeling of standing on a boat is weird and potatoing in defense
-Tyker (OC belongs to yours truly) potatoing a lot as a wee tyke because he’s stubborn and does not like leaving Fun Place
-Cabbie potatoed a lot as a kid too, for much the same reason (don’t tell anyone this but he also does it in the winter months when Maru tries to make him go outside)
15 notes · View notes
fieriframes · 1 year
Text
Tumblr media
[A CHEESEBURGER WITH A-PLEN-TAY.]
12 notes · View notes
marazt · 2 months
Text
una cosa que em fa molta por és veure com van les reserves de les conques internes al temps de tv3
4 notes · View notes
jujulsbp · 7 months
Text
Tumblr media
banyet
2 notes · View notes
Tumblr media
From the book Fiction by David Buckley
7 notes · View notes
Text
Podria subratllar una a una tantes frases teves en les quals encaixo com unes sabates velles als peus que les porten.
Perque jo també m'entrebanco tant parlant en que de vegades he de reiniciar paraules, deixant l'anterior intent a mitges. O bé se m'oblida com dir quelcom i tiro milles i surt malament. Per no mencionar que sovint parlo amb silencis una mica massa llargs, que no arriben a resultar molestos però tot i així són perceptibles. Sóc una persona lenta. Lenta per reflexionar què dir, per sentir-me còmoda, per prendre decisions, i també per escriure amb el telèfon com ara mateix.
Perque quin meló, això d'ocupar espai. I ara tiraré pel significat més literal i lleig.
Aquests dies he estat més per casa i a base d'excuses barates m'he fotut atracons un rere l'altre. Panses, figues d'aquestes seques, fruita, gotets de beguda d'ordi amb xicoira. Merda, jo li atribueixo a que m'ha de baixar la regla (tan irregular com la resta de la meva persona) i em fa venir més gana, però la veritat és que amb el menjar calmo l'ansietat que em tapissa la pell. I és pitjor. Però no aconsegueixo refrenar-me com abans ho feia. Una navalla de doble fil i atreveix-te a plegar-la. Porto un any envejant-me a mi mateixa mirant les fotos de com em vaig quedar després de la pitjor gastroenteritis que recordo. Hi ha dies que em gaudeixo, d'això que et lleves i cagues i et sents totalment buida, o que matines, no esmorzes gaire i la gana d'abans de dinar se sent més lleugera que molesta.
Que ningú s'espanti; menjo prou sà i estic en l'imc que em toca, sempre ho he estat. Però mentalment la qüestió del pes és un lastre que arrossego des dels 15, aproximadament. I en breus faré 22.
Mai escric sobre això; em fa por donar un missatge negatiu a les poquetes persones que em puguin llegir, sobretot en temes tan delicats com aquest. Sempre ho camuflo, em fa vergonya tenir aquest complex perque és una gran contradicció amb els meus 'tan clars' ideals. Cony, la salut és l'únic important en aquests termes, a tothom ens hauria de relliscar com ens veiem i com ens veuen!! Públicament em cago en la selecció sexual i l'haver de passar els gens a la descendència! En els productes que ens hem inventat per ser cada cop menys naturals i en els estàndards d'imatge malaltissos amb que ens bombardegen, en tots ells em cago.
Per sort, després de tot això, també hi ha moments en que estimo el meu cos. Mentida, més correctament voldria dir: també hi ha moments en que poso en estima el meu cos i simplement existeixo a gust, sense culpabilitzar-me ni qüestionar-me. I d'això hauria de fer costum, que les sensacions ordinàries de la meva pell (del meu mirall) siguin vici, plaer, èxtasi, i també serenitat, pau o indiferència!
En fi, això havia de mantenir com a fil conductor una publicació (a les etiquetes ho aclareixo), però al final només estic exposant-me burdament. I és que ni tan sols condueixo però també visc amb la por d'estimbar-me, metafòricament però també literal. Quina angoixa quan se'ls hi cala en una pendent ascendent. Quina angoixa empassar pastilles. Quina angoixa que em mirin més de dos ulls alhora. Quin estremiment mirar i que em mirin i que tot estigui bé, quant anhel.
El més curiós, avui em sento prou conforme amb l'esdevenir del dia. Ha estat un matí de curro amb companyes maques amb les que -sí, ja us he fotut molt la xapa- m'he proposat obrir-me i mostrar-me tan vulnerable com sóc. Que són bona gent, que hi ha gent bona. A la tarda per fi he començat a pintar les parets, aviam si demà deixem acabada una de les habitacions. Començo a estar farta d'estar d'obres a casa, vull tornar a la normalitat dels nostres espais.
Els dies passen veloços. Juliol que avui s'acaba s'ha sentit com una d'aquelles atraccions de tasses a la fira. El mareig final es podria correspondre amb aquesta última setmana estranya. Espero un agost més assossegat, d'aigua de perfil horitzontal i roba suau amb olor a sol.
I també de moltes abraçades, que són la millor de les fronteres.
2 notes · View notes